TRIBUTS. Impost sobre la renda de les persones físiques. Reducció de la base de tributació per pensions compensatòries i anualitats d'aliments. S'ha d'aplicar en els termes del conveni de separació. Eficàcia probatòria del cens de població: presumpció iuris tantum.

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000097/2023 ORIGEN.- 2000039/2022 - 0

NIG: 5300545320220000075

SENTÈNCIA 51-2024

PARTS:

Apel·lant: Sr. Peña

Representant i advocat: ídem

Apel·lant: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Manzanares

Advocada: Sra. Oller

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 19 de setembre de 2024.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000039/2022.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Peña, actuant en el seu propi nom i interès, va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava la resolució de 5 d'abril de 2022 de la Direcció adjunta d'Inspecció Tributària, confirmada per acord de la Comissió Tècnica Tributària de 27 de juny de 2022, mitjançant la qual es van emetre les liquidacions provisionals de l'impost sobre la renda de les persones físiques corresponents als exercicis 2018 i 2019, que van regularitzar les autoliquidacions presentades per l'agent, respecte de la reducció de la base de tributació pel concepte de pensions compensatòries i/o anualitats per aliments.

La sentència de 8 de novembre de 2023 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar parcialment la demanda, declarant que les resolucions impugnades no eren ajustades a dret, únicament quant a la possibilitat de reduir la base de tributació de l'IRPF en la tercera part de la pensió global satisfeta per l'agent, que es correspon al pagament de la pensió compensatòria establerta en el conveni regulador de la separació del matrimoni contret per l'interessat i la Sra. Villegas.

2.- La representació del Govern ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, en el qual es defensa que resulta improcedent reduir la base de tributació de l'impost, en la part relativa a la pensió compensatòria establerta en el conveni de separació a favor de l'esposa, ja que l'eficàcia d'aquest conveni quedava subjecta al fet que la Sra. Villegas marxés definitivament del domicili conjugal, mentre que, en realitat, segueix registrada a la mateixa adreça en el cens de la Parròquia d'Escaldes-Engordany.

3.- La part agent ha interposat també recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal de Batlles. El demandant es mostra disconforme amb la part de la resolució que considera improcedent la reducció de la base de tributació, en la part de la pensió global que correspon al fill del recurrent, en base a que el conveni de separació subscrit en el seu moment amb la seva esposa condiciona el pagament d'aquesta pensió al fet que els fills, un cop arribats a la majoria d'edat, cursin estudis acadèmics amb normal aprofitament, circumstància que no es dóna en aquest cas. Per contra, el recurrent considera que el dret d'aliments no s'esgota en el terminis previstos en el conveni de separació, sinó que es manté mentre que el fill no tingui independència econòmica.

4.- Es va donar trasllat de cadascun dels recursos a la respectiva contrapart, que els van contestar en el sentit de sol·licitar la seva desestimació, en els termes que resulten de les actuacions.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com resulta dels antecedents, s'impugna en aquest procés la resolució de 5 d'abril de 2022 de la Direcció adjunta d'Inspecció Tributària, confirmada per acord de la Comissió Tècnica Tributària de 27 de juny de 2022, mitjançant la qual es van emetre les liquidacions provisionals de l'impost sobre la renda de les persones físiques corresponents als exercicis 2018 i 2019, que van regularitzar les autoliquidacions presentades per l'agent, respecte de la reducció de la base de tributació pel concepte de pensions compensatòries i/o anualitats per aliments.

Atès que la sentència de la Batllia ha estimat parcialment la demanda formulada per l'agent, cadascuna de les parts es mostra disconforme amb la part de la resolució que li ha estat desfavorable.

Per la seva part, l'agent defensa que procedeix reduir la base de tributació en la part proporcional de la pensió global que satisfà en concepte d'aliments al seu fill major d'edat, ja que es tracta d'una obligació derivada de la normativa civil, atesa la seva manca d'independència econòmica, i encara que el conveni de separació subscrit en el seu moment amb la seva esposa condicionés el pagament d'aquesta pensió a que els fills, un cop arribats a la majoria d'edat, seguissin cursant estudis acadèmics amb normal aprofitament.

Pel seu costat, el Govern discuteix la interpretació de la sentència relativa al domicili de l'esposa. Addueix que l'eficàcia del conveni de separació estava condicionada al fet que la Sra. Villegas marxés definitivament del domicili conjugal, circumstància que l'Administració considera que no s'ha produït, ja que la interessada consta registrada al cens parroquial en la mateixa adreça, lloc on va rebre un requeriment d'informació. D'això dedueix que no procedeix abonar la pensió compensatòria ni, en conseqüència, reduir en la part corresponent la base de tributació.

Tercer.- La qüestió plantejada per l'agent ha de ser resolta d'acord amb el que disposa l'article 39.2 de la Llei 5/2014, de 24 d'abril, de l'impost sobre la renda de les persones físiques, en la redacció aplicable als exercicis de referència. Segons aquest precepte:

"Els obligats tributaris poden reduir la base de tributació en els imports corresponents als conceptes següents:

(...)

2. Les pensions compensatòries satisfetes a favor del cònjuge i les anualitats per aliments satisfetes ambdues d'acord amb la legislació civil d'aplicació o bé en compliment d'una resolució judicial o en execució d'un conveni regulador homologat judicialment o protocol·litzat notarialment".

En el cas que ara s'examina, el conveni de separació que va ser subscrit en el seu dia pels cònjuges estableix clarament que:

"La pensió serà abonada per mentre els fills siguin menors d'edat, això com durant tot el temps en què aquest cursin estudis acadèmics amb normal aprofitament".

Consta acreditat que, en els exercicis de referència, el fill major de l'agent no cursava cap tipus d'estudis, sinó que va desenvolupar determinades activitats laborals retribuïdes. En conseqüència, queda clar que, en els termes del conveni, no existia obligació d'abonar-li la pensió per aliments en la part corresponent al mateix. Tot i això, el recurrent sosté que les retribucions que percebia el seu fill eren inferiors al salari mínim, de manera que no disposava d'independència econòmica i li corresponia al progenitor abonar la pensió per aliments que procedís, en els termes previstos a la legislació civil, que seria deduïble de la base de tributació de l'IRPF.

Tanmateix, encara que l'article 39.2 de la Llei reguladora de l'impost es refereix de forma genèrica a les anualitats per aliments satisfetes d'acord amb la normativa civil d'aplicació, el mateix precepte especifica a continuació que són deduïbles les pensions per aliments abonades en compliment d'una resolució judicial o bé d'un conveni objecte d'homologació judicial o protocol·litzat davant de Notari.

En conseqüència, en base al principi de seguretat jurídica, s'ha de considerar que, en els casos en què existeix una resolució judicial o un conveni homologat o protocol·litzat, les quantitats que poden ser objecte de reducció de la base de tributació s'han de correspondre amb les que s'han establert en aquests instruments, ja que no es pot deixar a l'arbitri del subjecte passiu la deducció d'unes altres de diferents. En el seu cas, i de ser necessari, l'interessat podrà instar la modificació de les mesures adoptades a l'inici. A aquests efectes, cal tenir en compte que l'article 243 de la Llei 30/2022, de 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família, disposa que les normes del capítol 5è del títol II, sobre aliments familiars, són merament subsidiàries en els supòsits en els quals per llei, per pacte o per testament o codicil s'hagi reconegut un dret d'aliments.

Per tot això, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la part agent.

Quart.- El recurs que formula el Govern es basa en considerar que l'esposa de l'interessat hauria mantingut la seva residència en el domicili conjugal i, en conseqüència, el conveni de separació no hauria entrat en vigor, segons el seu pacte novè, segons el qual:

"Novè.- Les estipulacions contingudes en aquest conveni no entraran en vigor fins el moment en el qual la Sra. Villegas hagi marxat definitivament del domicili conjugal".

L'Administració defensa que, al no existir l'obligació de l'agent de satisfer la pensió compensatòria a la seva esposa, tampoc seria deduïble aquesta quantitat de la base de tributació de l'IRPF.

La sentència apel·lada ha desestimat aquest argument, en considerar acreditat que la interessada residia fora d'Andorra, com es desprèn dels moviments del compte bancari; que el fet que es trobés puntualment al Principat en una data concreta no desvirtua l'anterior conclusió; i que la inscripció al cens parroquial no acredita per sí sola la residència efectiva.

El Govern contradiu aquestes conclusions i al·lega bàsicament que la Llei 9/2007, de 17 de maig, del cens, prescriu que les certificacions censals constitueixen prova de la residència a la parròquia, i que les mateixes tenen la consideració de document públic i donen fe de les dades que hi consten a tots els efectes administratius que es preveuen en la pròpia Llei.

Tanmateix, aquesta és una presumpció de caràcter iuris tantum, que admet prova en contrari, com la que s'ha aportat en aquest cas i de la que es desprèn que la interessada va marxar del domicili conjugal i resideix fora d'Andorra, encara que hi sojorni durant determinats períodes.

De fet, aquesta és la mateixa interpretació que fa l'Administració en altres supòsits, com succeeix amb les actuacions d'aplicació de la normativa en matèria d'immigració, en què els serveis administratius valoren si existeix o no una residència efectiva de la persona interessada al Principat, i donen un valor preferent a les enquestes de policia sobre la mera inscripció al registre parroquial.

En conseqüència, atès que no s'ha desvirtuat la valoració de la prova que ha fet la sentència apel·lada, procedeix desestimar també el recurs que formula el Govern.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar els recursos d'apel·lació que interposen el Govern i el Sr. Peña contra la sentència dictada el 8 de novembre de 2023 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.