Demanda de modificació de mesures paternofilials (pensió d'aliments) (3000159/2019)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TSJC.- 0000060/2020 ORIGEN: 3000159/2019 - 00

NIG: 5300542120190001009

PARTS:

Apel·lant : Sra. Cano

Advocat : Sra. Esteban

Apel·lat : Sr. Almansa

Advocat : Sr. Palau

Part : MINISTERI FISCAL

SENTÈNCIA 062-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 29 de març del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sra. Alexandra Cornella Sola, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- El dia 2 de maig de 2019, la representació processal del senyor Almansa formulà demanda de modificació de mesures paternofilials contra la senyora Cano, interessant una reducció de fins a 200 EUR mensuals i pels dos fills en comú de l'import de pensió d'aliments que li havia estat fixada per Sentència de separació de mutu acord data 17 d'octubre de 2007 i ratificada per la Sentència de divorci de mutu acord de data 5 de desembre de 2007 i que ascendia a 600 EUR mensuals pels dos fills (abonant l'agent al moment d'interposar la demanda la suma de 700 EUR mensuals). Interessa que la reducció operi des de la data de la presentació de la citació a judici o, subsidiàriament des de la data de la presentació de la demanda.

Segon.- En data 31 de maig de 2019 el Magnífic Ministeri Fiscal contestava a la demanda, no oposant-se a una modificació de la pensió d'aliments, si bé no en la quantia interessada per l'agent.

La senyora Cano contestà a la demanda articulada de contrari en data 5 de juny de 2019, tot oposant-se a la mateixa, demanant la confirmació de l'import de la pensió d'aliments en la suma de 700 EUR pels dos fills, així com la imposició de les costes judicials a l'adversa, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora.

Tercer.- .Una volta practicats els mitjans de prova declarats pertinents i evacuat el tràmit de conclusions, el dia 15 de gener de 2020 requeia Sentència que disposava:

"DECIDEIX: que ha d'estimar i estima la demanda de modificació de mesures paternofilials definitives interessades pel Sr. Almansa contra la Sra. Cano, modificant- se la pensió d'aliments primitiva i fixant-la en la suma de tres-cents euros mensuals (300.- EUROS) segons s'ha raonat en la fonamentació de la present resolució judicial, i tanmateix no s'efectua especial pronunciament sobre les costes processals d'aquesta instància segons ho preveu del darrer Considerant".

Quart.- Contra l'esmentada resolució, la representació processal de la senyora Cano formula recurs d'apel·lació, presentant en data 26 de juny de 2020 escrit de conclusions en mèrits del qual interessava es dictés Sentència revocant la d'instància tot i mantenint la pensió d'aliments a càrrec del progenitor en la suma de 350.- EUR mensuals per fill i condemnant-lo també a satisfer les costes judicials generades per la tramitació del plet en les dues instàncies, inclosos els honoraris derivats de la intervenció d'advocat.

Cinquè.- El senyor Almansa en data 2 de setembre de 2020 ha contestat les conclusions articulades de contrari interessant la íntegra confirmació de la Sentència recorreguda, i la condemna de la contrapart a satisfer-li les costes processals d'aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Sisè.- Per decisió interlocutòria de 22 d'octubre de 2020, aquesta Sala decidia no donar lloc a la pretensió probatòria adduïda pel senyor Almansa a través de la qual pretenia la incorporació de determinada prova documental complementària.

Setè.- Per Aute de data 18 de març de 2021, aquesta Sala va decidir novament no donar lloc a la pretensió probatòria per la qual el senyor Almansa pretenia la incorporació de determinada documental complementària.

Vuitè.- En data 19 de març de 2021 es va celebrar el tràmit de vista oral en el marc del qual ambdues parts i el Magnífic Ministeri Fiscal reiteraren bàsicament els arguments de fet i jurídics plantejats en els seus escrits d'al·legacions.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Fruit de la unió matrimonial dels senyors Almansa i Cano, produïda en data 30 de juny de 2000, van néixer dos fills, Castilla el dia 2 de setembre de 2001 i Manzanares, nascut el XXXX.

Havent-se trencat la convivència, en data 29 de juny de 2006 va recaure Sentència de separació de mutu acord, que homologava les mesures paternofilials proposades pels mateixos senyors Almansa i Cano i, entre altres, una pensió d'aliments a favor dels dos menors en la suma de 600 EUR mensuals, que havia de satisfer el progenitor.

En data 5 de desembre de 2007 requeia sentència de divorci de mutu acord, que confirmava les mesures paternofilials acordades durant la separació.

Havent-se modificat les seves circumstàncies personals i, concretament, l'import del seu salari, el senyor Almansa interposà una demanda de modificació de mesures paternofilials, interessant que l'import de la pensió que mensualment abonava a favor dels seus dos fills, que actualment es situava en la suma de 700 EUR, fos reduïda fins a l'import de 200 EUR mensuals. La senyora Cano s'oposà a la demanda, havent estat però parcialment estimada per la Sentència d'instància, que decidí modificar l'import de la pensió, però no en la suma interessada per l'agent sinó fixant-la en la de 300 EUR mensuals pels dos fills.

Contra aquesta resolució s'alça la senyora Cano, en base als greuges que tot seguit referirem.

Segon.- La senyora Cano considera que el principi de l'interès dels fills, que al seu criteri ha de ser la principal motivació de la decisió judicial, i el principi de proporcionalitat entre els recursos econòmics de l'alimentant i les necessitats de l'alimentista (els dos fills del matrimoni) s'oposen a la reducció efectuada per la Sentència. Considera que el senyor Almansa no ha manifestat ni tingut en compte la totalitat dels ingressos per ell percebuts ni els cinc vehicles que té en propietat, i que les necessitats de cadascun dels seus fills no poden ser cobertes amb la suma de 150 EUR mensuals.

Tercer.- Tal i com ha tingut ocasió de pronunciar-se aquesta Sala en diferents ocasions, i recull l'Aute de data 31 d'octubre de 2019, rotlle TSJC-193/2019:

"La pensió d'aliments és el deure imposat al progenitor no custodi d'assegurar la subsistència dels fills, amb els quals no conviu. Jurídicament hi ha una part creditora (el fill) que es diu alimentista, que té el dret a exigir i rebre els aliments, i una altra deutora (alimentant), que té el deure legal i moral de prestar-los. Des d'una perspectiva qualitativa, hem pogut precisar que "els aliments han d'incloure tot allò relatiu a l'assistència mèdica, l'habitatge, la roba, la previsió, l'educació i la formació del menor, fins i tot dins d'aquests darrers conceptes les activitats esportives o de lleure, tota vegada que les mateixes són no solament necessàries per l'adequada formació del menor, sinó també pel seu correcte desenvolupament personal" (Sentència TSJC- 126/06) o de manera temporalment més propera "els aliments inclouen la despesa d'habitatge, i, per tant, la proporció del lloguer mensual, així com la part corresponent als subministres de llum, aigua, gas i telèfon. A aquests extrems s'ha d'afegir les despeses d'alimentació en sentit estricte, així com les de vestimenta, formació, educació i previsió, a la vegada que les d'oci o lleure" (Aute de 30-6-2014, TSJC- 057/14)· Aquesta Sala ha posat de relleu en reiterades ocasions que la pensió d'aliments es fixa en funció de les possibilitats econòmiques de l'alimentant i les necessitats de l'alimentista i que aquests dos paràmetres han de ser ponderats pel Tribunal en atenció al criteri de la proporcionalitat i de factors complementaris que també han de ser atesos (nivell social en que l'alimentista s'ha pogut desenvolupar, l'existència o no d'altres càrregues familiars, etc...), sense però que es pugui perdre de perspectiva que a l'hora de fixar-la s'ha de permetre a l'alimentant que pugui disposar dels ingressos suficients per cobrir aquelles despeses indispensables per al seu manteniment, habitació, vestit, assistència mèdica, educació, i atendre les necessitats ordinàries de la vida amb dignitat".

Posant en relació la jurisprudència suara transcrita amb el supòsit objecte d'anàlisis arribem a la necessària conclusió que l'import de la pensió d'aliments a càrrec del senyor Almansa ha de ser reduït, per quant la seva capacitat adquisitiva s'ha vist disminuïda en més de la meitat de la que disposava en fixar-se la pensió: va passar de cobrar un salari mig de 3.242,46EUR a 1.025,19EUR. I això malgrat consten reflectits en els seus extractes bancaris alguns ingressos en efectiu als que ell mateix no s'havia referit en la seva demanda, donat que a banda de les explicacions que hagi pogut aportar en aquesta alçada, no consta acreditat que els mateixos ingressos s'afegeixin als que percep actualment en concepte de nòmina, havent-se acreditat a l'ensems que els ingressos amb el concepte "Indonèsia" no corresponien a un guany suplementari sinó a la recuperació d'uns diners que ell havia deixat a l'avança.

Quart.- En conseqüència, atenent a la necessària proporcionalitat entre la realitat econòmica de l'alimentant, les necessitats de l'alimentista (que evidentment no han disminuït) i la capacitat econòmica de l'altre progenitor, procedeix confirmar la disminució de l'import de la pensió per aliments que el senyor Almansa ha de satisfer mensualment als seus fills, fixant-la però no en la suma de 300 EUR, sinó de 400 EUR mensuals, és a dir, a raó de 200 EUR per fill.

Perquè tenint en compte l'edat del senyor Almansa, és evident que pot cercar d'altres feines per obtenir d'altres revinguts complementaris que li permetin, ja sigui abonar aquest import o bé, en el millor dels casos, abonar un import de pensió d'aliments més elevat i que permeti als seus fills poder continuar mantenint el mateix nivell de vida. I sense obviar els vehicles que té en propietat, els quals, malgrat ell afirmi que no li suposen despeses afegides, poden comportar uns ingressos en benefici dels menors, si es procedeix a la seva venda, cas de ser possible.

Cinquè.- En atenció a l'exposat, escaurà estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la senyora Cano contra la Sentència dictada en data 15 de gener de 2020, establint que la pensió d'aliments a satisfer pel senyor Almansa en benefici d'en Castilla i de Manzanares s'ha de fixar en la quantitat de 400.-

EUR mensuals.

Import que s'haurà d'abonar a partir de la present resolució.

Sisè.- Atesa la naturalesa del procediment no es fa expressa imposició de costes, ni en relació a les ocasionades en la instància ni al respecte de les sorgides en aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Cano contra la Sentència dictada el 15 de gener de 2020 que revoquem exclusivament en el sentit de fixar que la pensió d'aliments a satisfer pel senyor Almansa en benefici dels fills menors Castilla i Manzanares s'ha de situar en 400.- EUR mensuals.

Segon.- No procedeix fer especial pronunciament pel que fa a les costes en cap d'ambdues instàncies.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-