Intercanvi en matèria fiscal (1000027/2016)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

Núm. de Protocol: 1000027/2016 Núm. de Rotlle: TSJA-0000049/2016

SENTÈNCIA 34-2016

PARTS:

Apel·lant: Sr. Marcos

Representant : Sr. Gibert

Advocat: Sr. Gibert

Apel·lat: GOVERN

Representant: Sra. Guerrero

Advocada: Sra. Somoza

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, el divuit de maig de dos mil setze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000027/2016.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Marcos va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del GOVERN del 8 d'abril de 2015, contra la resolució del Govern núm. 190268/2016, de data 16 de març de 2016, que desestima el recurs d'oposició formulat contra la petició d'intercanvi d'informació en matèria fiscal emanant de l'autoritat competent del Regne d'Espanya, en aplicació de l'Acord entre el Principat d'Andorra i el Regne d'Espanya per a l'intercanvi d'informació en matèria fiscal del 14 de gener de 2010.

2.- En la sentència del 12 d'abril de 2016 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Marcos.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 28 d'abril de 2016, el Sr. Marcos estima en substància:

l'exercici del recurs pel ciutadà no pot comportar que la irregularitat quedi solucionada i el procés s'hagi fet respectant les garanties processals del dret al recurs;

el lliurament de les dades bancàries comporta una afectació del dret a la intimitat que només pot produir-se per justa i legal causa.

4.- En la seva contesta de data 3 de maig de 2016, el GOVERN estima en substància:

no procedeix declarar la nul·litat de l'acte administratiu, ja que la part actora no s'ha vist privada dels seus mitjans de defensa en cap moment i l'acte administratiu ha pogut assolir la seva finalitat i efectes, sense haver menystingut el dret del ciutadà a formular recurs de manera eficient i efectiva;

l'Estat requeridor ha satisfet les condicions previstes per l'Acord a l'aportar dades relatives a informació que inclou el detall de les transaccions, la freqüència i el patró que suggereixen que el Sr. Marcos era resident en aquell període fiscal a Espanya.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència.

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Sobre la qüestió de forma.

Segons el recurrent, existia una irregularitat en la notificació de la petició d'informació, com sigui que no s'indicava qui era l'autoritat competent a la que s'havia d'adreçar als efectes d'efectuar el pertinent recurs.

Com diu la sentència recorreguda, és cert que no s'identificava en l'acte l'autoritat competent a qui s'havia d'adreçar per formular oposició. Però la comunicació contenia les indicacions suficients (com ho són les mencions "Govern d'Andorra", "Secretaris d'Estat d'Afers Financers Internacionals", que forma part del Ministeri de Finances de Govern") doncs finalment el recurs va ser presentat al "Ministeri encarregat de les Finances".

Resulta d'aquests elements, que l'interessat no estava en posició d'indefensió. Ha pogut presentar els seus arguments i no ha estat privat de cap garantia, poden fer ús de tots els mitjans de defensa que ha considerat oportuns.

Per aquests motius, s'ha de descartar l'anul·lació de l'acte impugnat per aquesta raó.

Tercer.- Sobre el fons.

L'article 4.1.a) de la Llei 3/2009 exigeix que la petició d'intercanvi d'informació en matèria fiscal amb sol·licitud prèvia ha de precisar "la identitat de la persona objecte de la petició".

En el mateix sentit, l'article 5.5.a) de l'Acord entre el Principat d'Andorra i el Regne d'Espanya per a l'intercanvi d'informació en matèria fiscal, signat el 14 de gener de 2010, disposa que les sol·licituds d'informació han d'incloure "la identitat de la persona que és objecte d'un control o d'una investigació".

Per la seva part, l'article 4 del Reglament de desenvolupament de la Llei 3/2009, aprovat el 12 de novembre de 2014, afegeix que:

"Les dades relatives a la identitat de la persona concernida inclouen els noms i cognoms o raó social, l'adreça o domicili, o bé tot altre tipus d'informació que sigui necessària per determinar la identitat de la persona concernida de tal forma que no pugui existir cap confusió".

En aquest cas, l'Administració espanyola va aportar suficients elements per complir el requisit de la Llei, en la petició inicial del 23 de març de 2015 i en el complement d'informació de data 31 de juliol de 2015:

número de la targeta bancària.

descripció més detallada dels fets: llocs, dates i imports de les retirades.

En la seva sentència de data 20 de novembre de 2015 (núm. 2015/75) aquesta Sala ha estimat, en aquest afer:

"No hi ha dubte que aquest precepte reglamentari dóna emparament a una petició com la que s'examina, ja que la identitat de la persona es pot determinar també mitjançant altres dades que permetin individualitzar-la, evitant cap tipus de confusió, com succeeix en aquest cas, en què la petició exposa les circumstàncies que permeten afirmar, indiciàriament, que el titular de la targeta de crèdit és un resident fiscal a Espanya".

A més, el recurrent estima que la revelació seria contrària a l'ordre públic.

Aquest argument es refereix a les disposicions de l'article 7, paràgraf 4 del Model d' "Acord sur l'échange de renseignements en matière fiscale élaboré par l'OCDE".

Aquest text disposa:

"4. La partie requérante peut rejeter une demande de renseignements si la divulgation des renseignements est contraire à son ordre public".

Com ha jutjat aquesta Sala en la sentència 37-2014 de data 9 d'octubre de 2014, l'objectiu perseguit per l'Estat Andorrà és de conformar-se als estàndards de l'OCDE.

Els comentaris de l'OCDE -que expliciten els estàndards de l'OCDE- sobre aquesta possibilitat de rebutjar la demanda són els següents (§ 91):

"91. Conformément à ce paragraphe, les parties contractantes n'ont pas à fournir des renseignements lorsque leur divulgation serait contraire à l'ordre public. Dans ce contexte, l'ordre public (et son équivalent anglais "public policy") vise les renseignements qui touchent aux intérêts vitaux de la partie contractante.

Cette exception ne peut être invoquée que dans des cas extrêmes. Par exemple, l'ordre public entrerait en jeu si une enquête fiscale dans la partie requérante était motivée par des persécutions politiques ou raciales.

L'ordre public peut être également invoqué lorsque les renseignements constituent un secret d'Etat, par exemple lorsqu'il s'agit d'informations sensibles détenues par les services secrets, dont la divulgation serait contraire aux intérêts vitaux de la partie requise. Par conséquent, le problème de l'ordre public ne devrait se poser que rarement dans le contexte de demandes de renseignements relevant de l'Accord".

Resulta clarament d'aquests comentaris que l'argument del recurrent no pot prosperar en aquest cas.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

El Tribunal Superior d'Andorra, Sala Administrativa en nom del Poble Andorrà ha decidit:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Marcos.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del Govern núm. 190268/2016 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.