Resolució contracte d'assegurança TSJC-004/13)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-004/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 18 d'abril de 2013. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 29 de juny del 2012 la representació processal de la companyia "X." va formular demanda contra el Sr. Bernat sol·licitant que es dictés Sentència condemnant al defenent a pagar a la seva mandant la suma de 1.792 euros, import de les primes d'assegurança del seu vehicle que aquest havia deixar de pagar durant els períodes 2009-2010, per import de 896 euros, i 2010-2011, per altres 896 euros, encara que en l'escrit de conclusions es va reduir aquesta suma a la de 1.232 euros en total, més els interessos legals d'aquesta quantitat des de la data de la contesta a la demanda, més les costes del procediment.

II.- El Sr. Bernat va contestar la demanda en data 13 de juliol del 2012 oposant-se a la mateixa i sol·licitant la seva desestimació, imposant a l'adversa les costes del procediment.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, de data 30 de novembre del 2012 va decidir desestimar la demanda formulada en data 29 de juny 2012 per la companyia X. contra el Sr. Bernat, i imposar les costes processals a l'actora.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la companyia "X." i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions demana la seva revocació en el sentit de condemnar a la defenent a pagar a la seva mandant únicament la suma de 896 euros, que es correspon amb el preu de la primera anualitat del contracte (1-12-2009/30- 11-2010), més els interessos corresponents.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que en data 1 de desembre del 2008 el Sr. Bernat va subscriure una pòlissa d'assegurances amb la companyia "X." en relació al vehicle marca BMW matrícula X. que vencia el dia 1 de desembre del 2009 amb un import de 896 euros amb tàcita reconducció (foli 13). No és objecte de discussió que el Sr. L. no va abonar la prima corresponent als períodes 2009-2010 i 2010-2011, ni tampoc va comunicar a la companyia la seva voluntat de resoldre el contracte, però que, malgrat això, l'agent va reclamar el pagament al seu assegurat per primera vegada en data 11 de març del 2011 (folis 11 i 12), és a dir quan ja s'havia extingit tot el període de la primera prima impagada i part de la subsegüent. Atesa aquesta actuació, la Sentència objecte del present recurs estima que cal entendre que la companyia va donar per resolta la pòlissa en qüestió i desestima íntegrament la demanda que dóna origen al present procediment i contra aquesta decisió s'alça la recurrent argumentant que la seva mandant no podia donar per resolta sense més la pòlissa, ja que es tractava d'una assegurança obligatòria, però, reconeixent el seu retard en reclamar l'import de la prima, considera que és precís condemnar al defenent a abonar la corresponent a l'any 2009-2010, havent de suportar ella l'import de la deguda per l'any 2010-2011.

II.- Cal concordar amb la part recurrent en què el Sr. L. no va complir amb les obligacions que dimanaven del contracte que havia subscrit amb l'agent, ja que si la oficina a la qual es desplaçava per pagar l'import de la prima va tancar és evident que, emprant una mínima diligència, podia esbrinar quines altre tenia la companyia "X." al Principat i dirigir-se a una d'elles per pagar, o per comunicar la seva voluntat de resoldre el contracte, encara que, actuant amb la diligència que li és exigible, allò procedent hauria estat que la companyia comuniqués als seus assegurats el tancament d'una de les seves oficines i a quines es podien dirigir en el futur. Altrament, també és cert que la manca de pagament de la prima no podia comportar per si mateixa la resolució automàtica del contracte, com pretenia el defenent, ja que aquest estava sotmès a tàcita reconducció i és igualment veritat que l'assegurat estava obligat a comunicar a la companyia qualsevol canvi de domicili que efectués, cosa que el Sr. L. no va fer, però això resulta irrellevant en el cas present, ja que la companyia complia enviant els seus requeriments al domicili que li constava.

Malgrat l'actitud poc diligent del defenent, cal entendre que la recurrent tampoc va complir amb les seves obligacions, ja que havia de reclamar al seu assegurat el pagament de la prima en els deu dies següents al seu venciment donant-li un termini de 30 dies inicial i altres 10 posteriors, com es fa constar a la pòlissa, resolent-la unilateralment tot seguit i no ho va fer fins més d'un any més tard, sense que sigui excusa que l'assegurat no li hagués comunicat el canvi de domicili, ja que si ho hagués fet al que li constava al contracte s'hauria de considerar que havia complert amb les seves obligacions. Aquesta falta de reclamació i subsegüent resolució de la pòlissa justifica la decisió presa per la Sentència d'instància, ja que, si no s'efectuava la dita comunicació, l'assegurat podia confiar en què es mantindria la cobertura de la qual havia gaudit, o pensar que no en tenia perquè s'havia resolt el contracte i la companyia podia estimar una cosa o altre segons l'assegurat patís, o no, un sinistre durant aquell any. De tal manera que, com destaca la Sentència objecte del present recurs, si es donés per correcte aquesta actuació això comportaria admetre que la companyia podia eliminar el caràcter aleatori que forma part de l'estructura de l'assegurança i com això no és possible s'ha d'entendre que l'agent va donar per resolt el contracte unilateralment una vegada produïda la manca de pagament i transcorregut el termini que aquest estableix.

III.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la companyia "X." contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 30 de novembre del 2012, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.