Execució d'un expedient disciplinari del cos de policia

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0048-2/09 TSA: 82/09

S E N T È N C I A NÚM. 32-2010

PARTS:

Apel·lant: Bermudez Representant: Agullo Advocat: Palomo

Apel·lada: M.I. GOVERN Representant: S.V. Advocat : Ricart

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 10 de maig de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions númeroAD-0048-2/09.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 9 de novembre de 2009 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada per la Sra. Bermudez contra el M.I. Govern, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució de 27 de maig de 2009, desestimatòria del recurs de reposició interposat contra la retenció de part del seu salari, que es va dur a terme en execució d'una sanció disciplinària.

2n.- La representació de la Sra. P. va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, el qual es fonamenta, en síntesi, en tres arguments diferents, que es refereixen a la manca de motivació de la resolució administrativa, a la manca d'indicació dels recursos que podien interposar-se contra la mateixa i, finalment, a la incompetència de l'Administració per procedir a l'execució de la sanció, ja que procedia requerir el pagament voluntari de les quantitats corresponents i, en altre cas, recórrer a l'execució de l'acte administratiu per via judicial.

3r.- La representació del M.I. Govern ha sol·licitat la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència apel·lada, en considerar que aquesta ha realitzat una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com a punt de partida per a la resolució de les qüestions litigioses que es plantegen en aquest recurs, convé recordar que es va imposar a l'apel·lant una sanció de suspensió de funcions durant 60 dies, amb pèrdua de les retribucions corresponents, com a responsable d'una falta greu de l'article 98.e) de la Llei qualificada del Cos de Policia.

Mitjançant escrit de data 27 de març de 2009, la Secretaria d'Estat de Funció Pública va comunicar a la Direcció del Departament de Policia que, per tal de donar compliment a la referida sanció, es procediria a retenir de la nòmina de la interessada la quantitat de 919,06 euros, des del mes d'abril al de setembre de 2009. Aquest escrit va ser objecte d'un intent de notificació a l'agent, la qual el va refusar voluntàriament, de manera que la notificació indegudament refusada va produir tots els seus efectes, segons ja va establir aquesta Sala en Aute de 17 de novembre de 2004. Resulta ben evident que la notificació d'un acte administratiu no requereix l'assistència d'advocat, com pretenia la interessada.

Tercer.- L'apel·lant sosté que la decisió de 27 de març de 2009 conté només una succinta indicació de les consideracions de fet, però manca d'una fonamentació jurídica adequada, de manera que s'haurien contravingut les disposicions de l'article 39 del Codi de l'Administració.

Tanmateix, no es pot oblidar que la decisió impugnada no és un acte aïllat, sinó que es dicta en execució de la resolució sancionadora que va imposar a l'agent una sanció de suspensió de funcions durant 60 dies, amb pèrdua de les retribucions corresponents. Des d'aquesta perspectiva, s'ha de concloure que l'acte d'execució es recolza en la resolució sancionadora anterior, de manera que no requereix una motivació addicional, atès que la interessada ja coneixia abastament els motius pels quals hom li deduïa una part de les seves retribucions. En conseqüència, no es pot considerar que s'hagi produït una situació d'indefensió que pugui comportar l'anul·lació de l'acte impugnat, tal com ho preveu l'article 49.1 del Codi de l'Administració.

A la mateixa conclusió s'ha d'arribar quant a la manca d'indicació de recursos que denuncia l'apel·lant. Com resulta de l'article 47 in fine del Codi de l'Administració, aquesta omissió només comporta la suspensió dels terminis de recurs. En aquest cas, la interessada va formular el corresponent recurs de reposició, que va ser resolt pel Govern en sessió de data 27 de maig de 2009, i contra aquest acte es va interposar la demanda que ha donat lloc al present procés jurisdiccional. No es pot apreciar, doncs, cap motiu determinant de la invalidesa dels actes impugnats per aquesta causa.

Quart.- En darrer terme, la recurrent al·lega que l'Administració ha procedit a un "exercici il·legal d'autoliquidació". En la seva opinió, s'havia d'obrir un termini per al pagament voluntari de la sanció que li havia estat imposada i, ulteriorment, procedir a l'execució forçosa en via judicial. La infracció d'aquests tràmits comportaria, a més, la vulneració del dret a la jurisdicció i al procés degut.

Aquesta al·legació ha de ser íntegrament desestimada. No es pot oblidar que la recurrent va patir una sanció de suspensió de funcions durant 60 dies, amb pèrdua de les retribucions corresponents. Aquesta pèrdua de retribucions, per la seva pròpia naturalesa, comporta que la mateixa Administració deixi d'abonar les quantitats corresponents al període de suspensió de funcions, per a la qual cosa no resulta necessari recórrer en absolut a l'execució en via judicial. A diferència del supòsit dels tributs o altre tipus de sancions, no es tracta en aquest cas de què l'interessat aboni una quantitat determinada, sinó que deixi de percebre les retribucions que correspondrien al període de suspensió de funcions que li ha estat imposada. L'execució d'aquesta pèrdua de retribucions s'ha de realitzar, com s'ha fet en aquest cas, mitjançant la deducció de les quantitats corresponents.

Això no comporta cap mena de vulneració del dret a la jurisdicció, ja que l'interessat pot interposar, front a l'acte que procedeix a la deducció de les retribucions, els recursos en via administrativa i jurisdiccional que consideri procedents, tal com ho ha fet en aquest cas.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de la Sra. Bermudez contra la sentència dictada el 9 de novembre de 2009 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.