**** (0038/07)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-038/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 14 de juny de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat ORG_0 va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra la societat ORG_1, en reclamació de la quantitat de 145.535,47 EUR, amb els interessos legals corresponents, en concepte de pagament de factures de materials subministrats.

II.- La societat ORG_1 va plantejar l'excepció de prescripció de l'acció pel que fa a algunes de les factures reclamades i sobre el fons del litigi es va oposar a les pretensions de la part actora, contestant que les altres factures han estat pagades. Va també la societat defenent formular demanda reconvencional en reemborsament de l'import de 108.000 EUR i en reclamació de la quantitat de 36.383,87 EUR en concepte de danys i perjudicis a conseqüència de l'indegut i injustificat embargament preventiu demandat per l'adversa.

III.- Per sentència de data 8 de gener del 2007, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, estimant en tots els seus extrems la demanda de la part actora, i desestimant l'excepció de prescripció de l'acció, així com la demanda reconvencional, va condemnar la societat ORG_1 a satisfer a la societat ORG_0, la quantitat de 145.535,47 EUR, incrementada amb els interessos legals a comptar del dia 12 de juny del 2006, així com a pagar la totalitat de les costes judicials.

IV.- Contra aquesta resolució la societat ORG_1 ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que el termini de prescripció comença a córrer des del moment en que neix l'acció in personam derivada del contracte de compra venda, i per tant, la factura sobre la qual s'al.lega la prescripció , contràriament al que afirma la sentència impugnada, ha de ser analitzada com un element únic i independent; que si es cert que el Sr. Calatayud va reconèixer en la seva confessió en judici que li fou practicada el 6 de novembre del 2006, que la societat ORG_1 devia la quantitat de 238.871,73 EUR, no es pot entendre que aquesta afirmació sigui un reconeixement de deute; que sobre el fons, la sentència apel·lada esta poc fonamentada i no ha tingut en compte tots i cadascuns dels elements exposats per les parts.

II.- Les societats ORG_0 i ORG_1 han mantingut relacions comercials durant un llarg període de temps. La societat ORG_0 reclama el pagament de 9 factures corresponent a mercaderia subministrada, per un import total de 144.948,47 EUR. S'ha prèviament de resoldre la qüestió de la prescripció de l'acció plantejada per la societat ORG_1.

III.- El Dret roma i el costum andorrà apliquen a les transaccions mercantils entre comerciants o entre comerciants i particulars, quan la relació es situa en el marc de l'activitat professional del comerciant, la curta prescripció de 3 anys. Cada acció esta lligada al fet jurídic que li dona naixement. En el cas d'una compra venda mercantil, la part creditora exercita una acció in personam derivada d'un contracte, i per tant la mateixa comença a prescriure en el moment on el creditor pot exigir el preu de les mercaderies que ha subministrat. En conseqüència importa poc que hi hagués entre les parts, una relació comercial mantinguda des de fa temps, concretizada per una successió de contractes de compra venda, ja que cada compra venda genera a favor del venedor el dret d'exigir el preu quan arriba el moment en que el comprador l'ha de pagar. Cada compra venda constitueix un contracte independent originant la seva pròpia acció amb el termini de prescripció corresponent. En el present cas, la societat ORG_0 reclama en el seu escrit de demanda el pagament d'una factura de data 1 de gener del 2003 d'un import de 105.200 EUR i una altra factura de data 19 de novembre del 2002, d'un import de 25.150 EUR. Per tant s'han escolat mes de 3 anys entre l'exigibilitat dels referits deutes i la demanda en justícia iniciada per la demanda d'embargament preventiu del dia 24 d'abril del 2006. Ara be, el termini de prescripció de l'acció sempre es pot interrompre per reclamació judicial o per reconeixement de l'obligat. Resulta dels documents que consten en autes, que la factura del dia 1 de gener del 2003, va donar lloc, el dia 15 de novembre del 2003, a l'emissió per part de la societat ORG_1, de dos pagares d'un import de 52.600 EUR cadascuns, amb venciment respectiu els dies 30 de gener del 2004 i 28 de febrer del 2004. Encara que els dits pagares hagin estat retornats impagats, la seva emissió constitueix clarament un reconeixement del deute que determina la interrupció de la prescripció. A més a més, en la seva confessió en judici, el Sr. Olmo, legal representant de la societat ORG_1, va declarar que les parts van arribar a un acord en el decurs del 2004, i en el 2005 el representant legal de ORG_0 pujava a ANDORRA, i es li satisfeien quantitat en concepte d'acompte del pagares que havien resultat retornats. Si es cert que unes conversacions o acords per tal de solucionar un litigi en marge de qualsevol reclamació judicial, no suposen interrupció de la prescripció, en canvi, pagaments en concepte d'acomptes, si que corresponen a un reconeixement del deute que origina l'interrupcio de la prescripció. Dit això, si la factura de data 1 de gener del 2003 no esta afectada per la curta prescripció mercantil, en canvi pel que fa a la factura de data 19 de novembre del 2002, força es de constatar que no existeix en autes, cap fet que hagi interromput la prescripció abans que la mateixa s'hagués consumat. De la confessió en judici del Sr. Olmo, no s'en desprèn que la societat ORG_1 hagi efectuat pagaments d'acomptes precisament atribuits a la factura litigiosa. A mes a mes, pel que fa referència a l'extinció de la prescripció pel reconeixement de l'obligat, hem d'entendre que aquesta causa d'interrupció nomes opera quan el deutor reconeix deure de forma exacta allò que es li reclama. En cap moment la societat ORG_1 va reconèixer deure la factura del 19 de novembre del 2002, sinó que va al.legar haver pagat amb anterioritat tot el que se li reclama, que es una cosa molt diferent. S'ha doncs de constatar que l'acció de la societat ORG_0 relativa a la factura de data 19 de novembre del 2002, d'un import de 25.150 EUR, ha prescrit, ja que el termini de prescripció no va ésser interromput per una acció judicial o un reconeixement del deute.

IV.- Respecte a les altres factures objecte del present plet, la part agent sol·licita la condemna de l'adversa a pagar-li la quantitat inicial de 144.948,47EUR, mes l'import de 587 EUR en concepte de despeses bancàries. A resulta de la prescripció de l'acció pel que fa a la factura del 19 de novembre del 2002, la demanda es ve limitada a l'import de 119.798,45 EUR. Es tracta de factures perfectament individualitzades, que constitueixen la petició concreta que es formula al tribunal. Per tant, nomes s'ha de resoldre si cadascuna de les referides factures ha estat pagada per la part deutora, sense que s'hagi de determinar o considerar que anteriorment el deute ascendia a un import mes important. En tràmit d'apel·lació la societat ORG_1 no nega l'autenticitat de les factures reclamades, sinó que esmenta una seria de consideracions accessòries que no aclareixen el fons del litigi. Essent doncs acreditat el deute, pertoca a la part deutora provar que ha abonat les quantitats reclamades.

V.- La societat ORG_1 no acredita de cap manera que hagi satisfet les factures litigioses, sinó que únicament va realitzar durant l'any 2005, 6 transferències bancàries per un import de 18.000 EUR cada una d'elles, a favor de ORG_0. La destinació d'aquestes transferències bancàries esta controvertida. Segons la societat ORG_1, les referides transferències foren realitzades per poder adquirir recanvis nous i maquinària industrial, que en realitat no foren subministrats; al contrari, segons la societat ORG_0, les dites transferències corresponien a l'acord convingut entre les parts en el curs del 2005, segons el qual la societat ORG_1 havia de pagar mensualment 18.000 EUR fins al pagament total del deute que ascendia a la quantitat de 240.358,23 EUR. En qualsevol cas, les parts estan d'acord per no imputar l'import de les referides transferències a les factures reclamades en el marc del present plet, sigui perquè corresponien a una comanda de mercaderia especial no facturada, o sigui perquè han estat afectades al pagament d'altres factures. Per tant s'ha doncs de constatar que no consta en autes la mes mínima prova de que la societat ORG_1 hagi pagat el deute reclamat per la societat ORG_0, el que imposa condemnar la primera a pagar a la segona, la quantitat de 119.798,45 EUR.

VI.- Respecte a la demanda reconvencional formulada per la part recorrent, s'ha de posar de relleu que en el seu escrit de conclusió, la societat ORG_1 nomes reitera les seves pretensions sense exposar els motius de discrepància o d'impugnació de la resolució de primera instància, al presentar una simple disconformitat no raonada, el que es suficient per desestimar aquest extrem del recurs. A mes a mes, força es de constatar, com ja ho ha fet el primer jutge, que la societat ORG_1 no aporta cap prova significativa que, d'una banda, hagi la mateixa encomanat recanvis nous i maquinaria industrial per un preu de 108.000 EUR, i que d'altra banda, hagi pagat el dit preu sencer. De la mateixa manera, no pot en cap cas prosperar la seva pretensió condemnatòria de la societat ORG_0 a indemnitzar-la dels danys i perjudicis resultant de l'embargament preventiu que fou sol·licitat per la societat ORG_0, atès que la presenta resolució que condemna la societat ORG_1 a satisfer a la societat ORG_0 les quantitats degudes, estableix ipso facto la justificació de la demanda d'embargament.

VII.- En raó de l'estimació parcial del recurs, no s'ha de fer especial imposició de costes de segona instància.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Estimar en part el recurs de la societat ORG_1.

Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 8 de gener del 2007, en el sentit de condemnar la societat ORG_1 a pagar a la societat ORG_0, la quantitat de 119.798,45 EUR, amb els interessos legals a comptar del 12 de juny del 2006, data de contesta a la demanda, així com a satisfer les costes judicials de primera instància.

No fer especial imposició de costes de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.