laboral, entrenador de futbol professional, integració del contracte federatiu espanyol al contracte laboral andorrà, improcedència d'acumular indemnitzacions contractuals previstes pels acomiadaments amb indemnització legal.

Sentència

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000268/2025

ORIGEN: 2000217/2024 - 0

NIG: 5300542120240001133

SENTÈNCIA 000025-2026 DE 10/03/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 10/03/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000268/2025

Nig : 5300542120240001133

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00025

SENTÈNCIA 000025/2026

PARTS:

Apel·lant: Srs. Marcos,

Mohamed

Representant: Sra. Nàdia

Advocat: Sr. Albà

Apel·lat: ORG000

Representant: Sra. Míriam

Advocada: Sra. Emili

Apel·lat: Sr. Tom

Representant: Sra. Nàdia

Advocat: Sr. Albà

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: laboral, entrenador de futbol professional, integració del contracte federatiu espanyol al contracte laboral andorrà, improcedència d'acumular indemnitzacions contractuals previstes pels acomiadaments amb indemnització legal.

Andorra la Vella, a 10 de març del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 10/05/2024, la representació processal dels Srs. Marcos, Mohamed i Tom va interposar demanda a tramitar pel procediment Laboral contra la societat esportiva ORG000, en què sol·licitava que es dictés Sentència condemnant la demandada a pagar els següents imports:

A.- En relació amb el Sr. Marcos:

Amb caràcter principal:

· la quantitat de 611.061,50.- euros (43.647,25 x 2 de les nòmines dels mesos de maig i juny de la temporada 2023/2024 + 523.767.- euros corresponents al salari pactat per la temporada 2024/2025) en concepte de compensació econòmica.

· A satisfer-li la quantitat de 152.765,37.- euros (611.061,50 x 25%) en concepte d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda.

· A satisfer-li la quantitat de 18.913,83.- euros (1.454,91.- euros salari dia x 13 dies) en concepte de 13 dies de vacances generades i no liquidades.

· A declarar a la CASS les quantitats ressenyades.

· A pagar els interessos legals dels imports resultants devengats a comptar des de la data de contesta a la demanda i fins al seu efectiu pagament.

· Al pagament de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador de la seva part.

Subsidiàriament, en el cas que es considerés que no resultava d'aplicació la clàusula setena del contracte federatiu del 30 de novembre del 2022 i que ho és supletòriament la LRL, en aplicació de l'article 84.2 i 92.1 de la Llei:

· A satisfer-li la quantitat de 319.079,95.- euros (1.454,91.- euros salari dia x 55 dies (25 dies + 30 dies a raó de 2 dies per cada mes que restava per la data inicialment prevista de finalització del contracte) x 3.19 anys treballats + 25%) en concepte d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda.

· A satisfer-li la quantitat de 18.913,83.- euros (1.454,91.- euros salari dia x 13 dies) en concepte de 13 dies de vacances generades i no liquidades.

· A declarar a la CASS les quantitats ressenyades.

· A pagar els interessos legals dels imports resultants devengats a comptar des de la data de contesta a la demanda i fins al seu efectiu pagament.

· Al pagament de les totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador de la seva part.

B.- En relació amb el Sr. Mohamed:

· A satisfer-li la quantitat de 50.909,04.- euros (3.636,365.- euros x 2 de les nòmines dels mesos de maig i juny de la temporada 2023/2024 + 43.636,32.- euros corresponents a les 12 nòmines pactades per la temporada 2024/2025) en concepte de compensació econòmica.

· A satisfer-li la quantitat de 12.727,26.- euros (50.909,04.- euros x 25%) en concepte d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda.

· A satisfer-li la quantitat de 1.575,73.- euros (121,21.- euros salari dia x 13 dies) en concepte de 13 dies de vacances generades i no liquidades.

· A declarar a la CASS les quantitats ressenyades.

· A pagar els interessos legals dels imports resultants devengats a comptar des de la data de contesta a la demanda i fins al seu efectiu pagament.

· Al pagament de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador de la seva part.

Subsidiàriament, en el negat cas que aquest Tribunal consideri que no és d'aplicació la clàusula setena del contracte federatiu del 30 de novembre del 2022 i que ho és supletòriament la LRL, en aplicació de l'article 84.2 i 92.1 de la Llei:

· A satisfer-li la quantitat de 5.416,57.- euros (121,21.- euros salari dia x 55 dies (25 dies + 30 dies a raó de 2 dies per cada mes que restava per la data inicialment prevista de finalització del contracte) x 0,65 anys treballats + 25%) en concepte d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda.

· A satisfer-li la quantitat de 1.575,73.- euros (121,21.- euros salari dia x 13 dies) en concepte de 13 dies de vacances generades i no liquidades.

· A declarar a la CASS les quantitats ressenyades.

· A pagar els interessos legals dels imports resultants devengats a comptar des de la data de contesta a la demanda i fins al seu efectiu pagament.

· Al pagament de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador de la seva part.

C.- En relació amb el Sr. Tom:

· A satisfer-li la quantitat de 5.087,50.- euros (100.- euros salari dia x 55 dies ( 25 dies + 30 dies a raó de 2 dies per cada mes que r estava per la data inicialment prevista de finalització del contacte) x 0,74 anys treballats + 25%) en concepte de d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda.

· A satisfer-li la quantitat de 1.300.- euros (100€ salari dia x 13 dies) en concepte de 13 dies de vacances generades i no liquidades.

· A declarar a la CASS les quantitats ressenyades.

· A pagar els interessos legals dels imports resultants devengats a comptar des de la data de contesta a la demanda i fins al seu efectiu pagament.

· Al pagament de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador de la seva part.

2.- El 07/06/2024, la representació processal de la societat demandada presentava un escrit a través del qual s'aplanava parcialment a la demanda respecte de la pretensió articulada amb caràcter subsidiari, reconeixent el dret dels demandants a percebre l'import equivalent a havers laborals i la indemnització per acomiadament fet de forma indeguda o injustificada admetent que el fet de no haver-se alliberat puntualment del deute que tenia enfront dels demandants segons la quitança laboral la convertia en deutora dels imports corresponents que fixava en les quantitats netes (això és deduïts els imports corresponents a cotitzacions a la CASS i IRPF) de 198.873,83.- € (Sr. Marcos), 7.948,97.- € (Sr. Mohamed) i 7.073,34.- € (Sr. Tom).

En aquest sentit, demanava que es dictés Sentència acceptant l'aplanament parcial del ORG000, desestimant íntegrament el petitum principal formulat en relació al Sr. Marcos i el Sr. Mohamed; estimant que el petitum subsidiari formulat en relació amb el Sr. Marcos, al Sr. Mohamed, i l'únic formulat en relació amb el Sr. Tom no havien estat calculats conforme a Llei, tot estimant els càlculs realitzats per la seva mandant per ajustats a dret. Demanava finalment que no li siguin imposades les costes processals a la seva mandant derivats de l'aplanament parcial, però imposant als demandants les costes derivades de la reclamació formulada per l'agent respecte de la qual la part actora no s'havia aplanat.

3.- Una volta celebrat el judici oral, en tràmit de conclusions, ambdues parts es ratificaren en les respectives pretensions, si bé la part agent acceptava la liquidació practicada pel que fa al Sr. Tom. Així mateix, tenint en consideració els dipòsits efectuats per la part demandada, interessà, quant al Sr. Marcos, la quantitat de 564.322,41 euros i, subsidiàriament, la de 119.575,49 euros. Pel que fa al Sr. Mohamed, reclamà la suma de 56.628,73 euros i, amb caràcter subsidiari, es considerava rescabalat.

4.- El dia 23/10/2025 va recaure Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar la petició subsidiària de la demanda presentada per la representació processal dels Srs. Marcos, Mohamed, i Tom contra el ORG000 i :

- Declarar que l'acomiadament efectuats prop dels Srs. Marcos, Mohamed, i Tom s'efectuà de forma indeguda.

- Declarar extingida per satisfacció la pretensió subsidiària formulada a la demanda, atès que la part demandada ha abonat, amb posterioritat a la interposició de la mateixa i amb anterioritat a la present resolució, la totalitat de les quantitats reclamades.

Segon.- Fer imposició de les costes ocasionades arran de la tramitació del present judici a la part defenent, incloses els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".

5.- La representació processal dels Srs. Marcos i Mohamed s'alça contra aquesta decisió demanant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti Sentència acollint les pretensions contingudes en el seu escrit rector, d'acord amb els següents motius de greuge que succintament s'exposen seguidament.

En primer lloc, denuncia una incorrecta interpretació i aplicació de l' article 2.2.e) de la Llei de relacions laborals , en relació amb l'article 53.3 de la Llei de l'esport, atès que la sentència d'instància ha desestimat indegudament el petitum principal i ha negat prevalença a les clàusules setena i quarta dels contractes federatius signats davant la Reial Federació Espanyola de Futbol, relatives a l'acomiadament anticipat. El recurs sosté que, tractant-se d'una relació laboral especial d'esportistes professionals, el pacte contractual i la normativa especial han de prevaldre sobre la LRL, que només és aplicable amb caràcter subsidiari. En aquest sentit, considera incongruent que el tribunal accepti la naturalesa temporal pactada (en aplicació del règim especial), però exclogui les clàusules d'extinció anticipada igualment convingudes.

En segon lloc, s'al·lega que la sentència incorre en un error jurídic en considerar inaplicable el règim d'acomiadament anticipat previst als contractes federatius per entendre'l vinculat a la legislació espanyola, quan aquesta admet fórmules d'extinció unilateral amb indemnització pactada, pròpies de la relació laboral especial esportiva.

En tercer lloc, es denuncia vulneració del principi de congruència, ja que el tribunal no es pronuncia correctament sobre totes les pretensions formulades, especialment pel que fa al Sr. Mohamed, a qui considera erròniament rescabalat, malgrat que només es va acceptar la liquidació respecte d'un altre codemandant.

Finalment, s'al·leguen errors materials en el càlcul de les indemnitzacions estimades subsidiàriament: d'una banda, una errònia fixació de la data de finalització contractual del Sr. Marcos (30 de juny de 2024 en lloc de 30 de juny de 2025), que altera el còmput dels dies indemnitzatoris; i de l'altra, l'omissió de càlcul respecte del Sr. Mohamed, la qual cosa exigeix la rectificació de les quantitats resultants.

6.- La representació processal de la societat ORG000 s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat demanant la confirmació íntegra de la decisió d'instància amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Antecedents d'interès

Atès el litisconsorci actiu amb què s'ha estructurat la demanda, convé valorar per separat els antecedents de fet que concorren en relació amb el Sr. Marcos per distingir-los d'aquells que afecten el Sr. Mohamed.

1) El 18 de gener del 2021, la societat ORG000 i el Sr. Marcos atorgaven un contracte laboral en mèrits del qual el segon esdevenia l'entrenador del club de futbol de mateix nom per a les temporades 2020-2021 i 2021-2022. No es discuteix que en la segona temporada, l'equip assolia el seu ascens a segona divisió espanyola.

El 30 de novembre del 2022, les mateixes parts atorgaven un nou contracte de treball anomenat "esmena al contracte laboral de prestació de serveis d'entrenador de futbol professional de ORG000", a través del qual essencialment, a la vista de l'assoliment dels objectius esportius que s'establien en el contracte anterior, s'acordava renovar el contracte original per les temporades 2023-2024 i 2024-2025, convenint-se, tanmateix, uns increments salarials significatius que afectaven tant el salari fix com el variable. Aquest contracte presenta la particularitat que s'expedia per duplicat: una versió en català i altra en castellà amb contingut però idèntic.

El mateix dia 30 de novembre del 2022, les mateixes parts signaven el contracte d'entrenador titular del comitè d'entrenadors de la reial federació espanyola de futbol corresponent a la temporada 22-23 (contracte federatiu). En aquest conveni, s'inseria una clàusula 7ª que en allò que aquí interessa preveu: "si el Club, por su exclusiva conveniencia, no mantuviese el entrenador titular en el ejercicio de las funciones y facultades estipulades en el presente contrato, vendrá obligado a indemnizarle mediante el pago de todas aquelles cantidades consignades el mismo y por el tiempo de vigencia estipulado, sin perjuicio que se considere el contrato anulado, quedando ambas partes en libertad." Quant a la durada d'aquest contracte, es fixava la seva vigència pel període anant del 30/11/2022 i fins el 30/06/2025.

Pel que es refereix al Sr. Mohamed, el 31/07/2023 atorgava amb el club un contracte laboral en qualitat de segon entrenador per les temporades 2023-2024 i 2024-2025, formalitzant-se en la mateixa data un contracte federatiu amb la reial federació espanyola de futbol, que reproduïa amb idèntic contingut, la clàusula 7ª que hem descrit en relació amb el Sr. Marcos.

Després de determinats resultats esportius negatius, el club decidia prescindir dels serveis de l'equip tècnic a partir de finals de març del 2024, procedint mitjançant carta del 26 de març al seu acomiadament no causal, reconeixent-los un preavís de 30 dies i una compensació econòmica equivalent a 25 dies per any treballat. Emetent una quitança laboral per imports nets respectius de 162.765,32.- € i 12.997,41.- €.

Considerant que havien estat acomiadats de forma indeguda i injustificada, el 10 de maig del 2024, els Srs. Marcos, Mohamed i Tom formulaven demanda laboral en què, després de posar en relleu que la societat demandada no havia satisfet l'import contemplat en la quitança tramesa, reclamava al marge dels havers laborals deguts, la totalitat dels emoluments pendents de percebre fins a finalització del contracte de conformitat amb les previsions del pacte 7è del contracte federatiu; més una indemnització per acomiadament fet de forma indeguda. Subsidiàriament, reclamaven la indemnització resultant del CRL per acomiadament fet en forma indeguda i més els havers laborals pendents de pagament amb condemna a declarar a la CASS les quantitats assenyalades i la totalitat de les costes generades.

La societat demandada s'oposava a la petició principal articulada pels actors, admetent que el fet de no haver pagat l'import contemplat en la quitança en el termini legalment admès els convertia en deutors de la indemnització legalment prevista per un acomiadament injustificat. En aquest sentit, consignaven l'import respecte del qual es consideraven deutors per aquest concepte.

En el decurs del judici oral, la representació processal del Sr. Tom mostrava la seva conformitat amb els imports consignats en el seu favor. La resta dels demandants reiterava les seves pretensions inicials.

La sentència dictada per la Batllia resol que, en l'acomiadament dels demandants, no resultava aplicable la clàusula indemnitzatòria del contracte federatiu subscrit davant la RFEF, considerant que aquest era un contracte d'adhesió que contravenia el règim imperatiu andorrà, i per això aplica la Llei 31/2018 de relacions laborals, que regula expressament el comiat no causal i fixa una indemnització taxada (25 dies per any treballat més 2 dies per mes pendent, incrementat en un 25% en cas d'acomiadament indegut). La Batlle declara que la relació era de durada determinada, atesa la naturalesa especial de l'activitat esportiva i la successió legítima de contractes per temporades, i calcula la indemnització conforme als arts. 84 i 92 LRL, concloent que les quantitats dipositades pel club cobreixen íntegrament l'import degut, de manera que la pretensió subsidiària quedava satisfeta. Tanmateix, imposa les costes a la part demandada perquè el pagament es va efectuar només després de la interposició de la demanda, considerant que el litigi va ser provocat per la seva inacció prèvia.

I és contra aquesta decisió que s'alça la part recurrent.

Segon.- Sobre la naturalesa institucional del contracte federatiu, la seva integració contractual i la seva compatibilitat amb l'ordenament laboral andorrà.

La representació processal de la part actora sosté les seves pretensions en el model contractual aprovat per la Real Federación Española de Fútbol (RFEF), document mitjançant el qual es vehicula la inscripció federativa del tècnic i es possibilita la seva habilitació per exercir en competició oficial dins l'ordenament esportiu espanyol; circumstància que adquireix especial rellevància en el cas examinat, atès que el ORG000 participa en el campionat del Regne d'Espanya i, per tant, s'integra voluntàriament en el seu sistema normatiu esportiu.

Cal recordar que la Ley 39/2022 del Deporte espanyola, singularment en els articles 43 i 50 , atribueix a les federacions esportives espanyoles, sota la tutela del "Consejo Superior de Deportes", l'exercici de funcions públiques delegades que comprenen, entre d'altres, l'organització de competicions oficials d'àmbit estatal, l'expedició de llicències i l'exercici de la potestat disciplinària esportiva. No ens trobem, en aquest context, davant d'una associació privada que opera exclusivament en el tràfic jurídic ordinari, sinó davant d'un ens que, en l'àmbit concret del futbol, ostenta la titularitat de l'ordenament federatiu estatal, dins del qual s'integren necessàriament clubs, tècnics i esportistes que aspiren a participar en competicions oficials.

Des d'aquesta perspectiva institucional, el denominat contracte federatiu no pot ser reconduït a la categoria de simple imposició contractual d'una part en benefici propi, sinó que ha de ser entès com a instrument d'integració en un sistema esportiu sectorial que transcendeix l'esfera estrictament bilateral del contracte perquè la seva formalització constitueix un requisit indispensable per a l'obtenció de la corresponent llicència federativa i, per tant, per a la vàlida participació en la competició.

En exercici de les facultats que l'ordenament li confereix, la Federació espanyola predisposa models contractuals que regulen la relació entre clubs i tècnics que incorporen estàndards mínims d'obligat compliment, destinats a disciplinar de manera homogènia la relació esportiva dins la globalitat del campionat que responen a la necessitat de garantir la regularitat, coherència i integritat de la competició. Així, en el cas examinat, el model contractual assegura per exemple la plena autoritat tècnica de l'entrenador en la direcció esportiva de l'equip -preparació, convocatòries i decisions tècniques- amb la finalitat d'evitar ingerències indegudes dels òrgans directius; i alhora reconeix determinats drets mínims a favor del tècnic, com ara el dret a percebre la totalitat de la retribució pactada corresponent al període pendent en cas d'extinció anticipada no justificada, o la prohibició de suspensió sense la tramitació prèvia del corresponent expedient disciplinari per faltes greus.

No podem, així fer nostra la qualificació que efectua la resolució d'instància quan exclou l'aplicació del contracte federatiu tot reconduint-lo a la categoria de contracte d'adhesió. Aquesta figura pressuposa una imposició unilateral nascuda d'una posició de domini en l'esfera estrictament privada, en què una part es veu reduïda a acceptar condicions predisposades en interès exclusiu de l'altra. Res d'això no es produeix en el supòsit examinat. El que aquí es constata és la formalització contractual de les condicions establertes per un marc reglamentari esportiu, dictat en exercici legítim d'una potestat normativa conferida per la legislació estatal, que fixa estàndards mínims objectius per raons d'ordre públic esportiu; estàndards als quals el ORG000 queda sotmès pel sol fet d'integrar-se voluntàriament en les competicions oficials organitzades per aquest ens federatiu.

En aquest context, s'ha d'entendre que la subscripció del contracte federatiu per ambdues parts no configura un instrument autònom, sinó que s'integra plenament en el contracte de treball formalitzat en la mateixa data, completant-ne el contingut obligacional conformant així una unitat negocial destinada a regular de manera íntegra la relació entre club i tècnic, amb projecció tant en l'àmbit laboral com en l'esportiu. En aquesta situació, cal determinar la incidència d'aquesta estipulació en relació amb l'ordenament laboral andorrà, atès que la normativa interna preveu, per als supòsits d'extinció, un règim compensatori inferior al derivat de l'aplicació estricta del pacte contractual.

Des d'aquesta òptica, no pot perdre's de vista que la Llei de relacions laborals vigent a Andorra s'estructura com un sistema de mínims (art. 4.3 de la Llei), admetent-se implícitament que les condicions que preveu puguin ser millorades mitjançant pactes individuals o col·lectius que incrementin el nivell de protecció. En aquesta eventualitat, el fet de pactar una compensació econòmica superior a la prevista legalment no vulnera l'ordenament laboral, sinó que s'hi ajusta, en la mesura que reforça la posició jurídica del subjecte legalment protegit.

Per tot això, la clàusula indemnitzatòria prevista en el contracte federatiu, integrada en el contracte de treball i clarament favorable als tècnics, resulta conforme amb la legislació laboral andorrana, en tant que no minva els drets garantits per la norma imperativa, sinó que els amplia en benefici de la part que s'ha de considerar treballadora.

Tercer.- Sobre la improcedència d'acumular la indemnització contractual amb una indemnització complementària per inobservança dels requisits legals d'extinció.

La part recurrent pretén que, a més de la percepció íntegra de la indemnització prevista en el contracte -equivalent a les retribucions pendents fins al venciment pactat-, se li reconegui una compensació addicional per no haver-se produït l'extinció del vincle amb estricta observança dels requisits formals establerts per la Llei de relacions laborals.

Aquesta pretensió, però no podrà prosperar i això per les raons següents.

La clàusula contractual que regula les conseqüències de l'extinció anticipada configura un règim indemnitzatori autosuficient, en la mesura que predetermina de manera expressa el cost econòmic de la ruptura unilateral no justificada, contemplant una autèntica liquidació anticipada dels efectes econòmics derivats de la resolució del contracte, lliurement assumida per ambdues parts en el moment de la seva subscripció.

Des d'aquesta perspectiva, la indemnització pactada no coexisteix amb la legal com si es tractés de dues realitats independents susceptibles d'acumulació, sinó que la primera absorbeix funcionalment la finalitat protectora que inspira la segona. La norma laboral preveu determinades conseqüències econòmiques per als supòsits d'extinció irregular amb la finalitat de reparar el perjudici derivat de la pèrdua del lloc de treball; però quan el pacte contractual assegura al treballador la percepció íntegra de les retribucions fins al terme previst, el dany econòmic queda plenament reparat, en un grau superior al mínim legalment garantit.

Admetre, malgrat això, una indemnització complementària per defectes formals en la tramitació de l'acomiadament suposaria desdoblar artificialment el mateix fet generador -ens referim a la ruptura anticipada del vincle- i atribuir-li una doble conseqüència econòmica que excedeix la funció reparadora pròpia del dret laboral. Dit en altres paraules, la protecció legal no està concebuda per generar un benefici addicional desvinculat del perjudici real, sinó per assegurar que aquest no recaigui sobre el treballador.

Quart.- Conclusió

En atenció a les consideracions precedents, escau estimar en la seva major part el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Marcos i Mohamed contra la Sentència de data 23 d'octubre de 2025, que ha de ser revocada en allò que resulta contrari al present pronunciament.

En conseqüència, escau estimar substancialment la demanda i condemnar la societat ORG000 a satisfer:

- al Sr. Marcos, la quantitat de 611.061,50 € en concepte de compensació econòmica, així com 18.913,83 € en concepte de vacances guanyades i no gaudides;

- al Sr. Mohamed, la quantitat de 50.909,04 € en concepte de compensació econòmica, així com 1.575,73 € en concepte de vacances.

D'aquestes quantitats fixades en imports bruts hauran de descomptar-se els imports ja consignats judicialment, corresponents a 218.418,29 € bruts i 8.583,30 € bruts, respectivament, i el romanent s'haurà d'incrementar dels interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i fins el seu total pagament.

Per la resta de pronunciaments, es confirma íntegrament la resolució d'instància.

Cinquè.- costes

L'estimació substancial del recurs d'apel·lació determina, atesa la naturalesa laboral del litigi i de conformitat amb la jurisprudència consolidada en aquesta matèria, la imposició de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

ESTIMAR en la seva major part el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Marcos i Mohamed contra la Sentència de data 23 d'octubre de 2025, que revoquem majoritàriament i en el seu lloc disposem que escau estimar substancialment la demanda i condemnar la societat ORG000 a satisfer:

- al Sr. Marcos, la quantitat de 611.061,50 € en concepte de compensació econòmica, així com 18.913,83 € en concepte de vacances guanyades i no gaudides;

- al Sr. Mohamed, la quantitat de 50.909,04 € en concepte de compensació econòmica, així com 1.575,73 € en concepte de vacances.

D'aquestes quantitats fixades en imports bruts hauran de descomptar-se els imports ja consignats judicialment, corresponents a 218.418,29 € i 8.583,30 €, respectivament, respectivament, i el romanent s'haurà d'incrementar dels interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i fins el seu total pagament.

Per la resta de pronunciaments, es confirma íntegrament la resolució d'instància.

Imposem a la part apel·lada el pagament de les costes ocasionades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.