Modificació mesures paterno-filials - accord de les parts (0303/10)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-303/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 d'abril de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Bernat va interposar demanda, de data 23-06-2009, envers el Sr. Vendrell, en virtut de la qual sol·licitava que es dictés sentència i es modifiquessin les mesures paternofilials adoptades en el conveni regulador de 28-11-2002 i homologat per la sentència de 10-03-2003.

En data 7-07-2009 la part defenent es va aplanar a la demanda.

En data 1-07-2009, el Ministeri Fiscal va contestar a la demanda.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 7- 09-2010, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIXO Primer.- Que estimant parcialment la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Bernat contra el Sr. Vendrell, he de modificar i modifico les mesures paternofilials aprovades en mèrits de la sentència recaiguda el dia 10 de març del 2003, en el marc dels autes del judici civil registrat amb el número B-1516-1/2002, en el sentit únicament de preveure l'obligació d'ambdós progenitors de satisfer per meitats les despeses extraordinàries de la menor Zapata, en el termini màxim de cinc dies a comptar de la data de la presentació, per part del progenitor que hagi satisfet la mateixa a l'altre progenitor, del document acreditatiu del pagament de dita despesa, mitjançant transferència bancària o ingrés al compte bancari titularitat de cadascun d'ells.

Segon.- Deduir testimoni dels presents autes civils prop de la jurisdicció de menors de la Batllia d'Andorra, i trametre consegüentment còpia íntegra i legalitzada dels mateixos a l'Hble. President de la Batllia als efectes suara referits, tot plegat a la fi que es practiqui un seguiment exhaustiu de la menor, la quina es troba actualment en una palesa situació de risc, i es procedeixi a un control acurat en ordre a verificar que els progenitors donen compliment a les recomanacions que des dels serveis socials se'ls facin, sense dificultar o impedir els necessaris tractaments psicològics i psiquiàtrics a llarg termini que la menor ha de seguir, sempre i quan l'Hble. Batlle a qui s'atribueixi el coneixement de l'expedient de menors així ho consideri oportú".

III.- Ambdues parts van presentar un escrit, de data 17-01-2011, en virtut del qual posaven en coneixement de la Sala Civil d'aquest Tribunal Superior que havien assolit uns acords transaccionals en benefici de la menor i demanaven que es dictés sentència modificant la de primera instància en consonància amb els pactes assolits. El Mgfc. Ministeri Fiscal, per escrit de 1-02-2011, va sol·licitar la confirmació íntegra de la sentència dictada a la instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'únic motiu o greuge en virtut del qual les parts processals sol·liciten la revocació de la sentència rau en l'existència d'uns acords assolits entre els progenitors, amb posterioritat al dictat de la sentència de primera instància, i que es concreten en establir que el règim de comunicacions paterno-filials sigui el que es va establir en el conveni regulador, que es va aprovar per la sentència de divorci, però amb respecte a la voluntat de la filla; es determini el quantum de la pensió d'aliments a favor de la filla menor i a càrrec del Sr. Vendrell en l'import de 400 euros mensuals; es precisi que les despeses extraordinàries siguin pagades al 50% per l'altre després de la presentació del comprovant corresponent i que s'anul·li el pacte segon de la part dispositiva de la sentència, atès que la menor es troba perfectament adaptada i atesa en la seva residència de València.

II.- Quant a les pretensions sotmeses al coneixement d'aquesta Sala, convé ressenyar, en primer terme, que la pretensió relativa a l'abonament del 50% de les despeses extraordinàries ja fou objecte d'atenció, en el sentit ara sol·licitat, en el primer extrem de la part decisòria de la sentència de primera instància, que va donar lloc a la modificació de les mesures definitives en el seu moment acordades.

Pel que fa als altres extrems, convé indicar que com ja va posar de relleu el jutjador d'instància l'adopció de mesures paterno-filials esdevenen indisponibles i s'han d'adoptar segons el paràmetre essencial que regeix els processos judicials en els quals es troba immers un menor i que no és altre que el seu interès; el qual no ha de ser confós amb la seva voluntat, de manera que es possibiliti sempre el seu desenvolupament integral i la seva protecció en tots els àmbits que afectin a la seva persona.

Des d'aquesta òptica, ara es pretén, segons els pactes assolits pels progenitors després de la sentència de primera instància, que es mantingui el règim de visites que es va homologar el 2003, es modifiqui la residència de la menor i es redueixi l'import mensual de la pensió d'aliments a favor de la menor. Si aquestes pretensions es posen en consonància amb les proves mèdiques i psicològiques que es troben a les actuacions, s'ha de concloure que l'interès de la menor i la situació de risc en la qual es troba la mateixa, fan inviable, precisament en ares de protegir-la, la modificació de tots els extrems sol·licitats perquè, en primer terme, s'ha constatat de les proves practicades a les actuacions que si bé l'any 2005 podia ésser recomanable la modificació del règim de comunicació del pare, les proves mèdiques i psicològiques, sobretot les més recents, convé ara mantenir el règim establert per a impedir que una modificació del mateix pugui donar peu a obstar a la necessària estabilitat en la relació amb els seus progenitors que requereix la menor. I, en segon terme, per quant el propi jutjador ha constatat que la situació de la menor s'ha de qualificar de risc (folis 100, 101 1 117), atès que les seves patologies psicològiques i psiquiàtriques han empitjorat i es requereix que el tractament psicològic continuï en el temps, com així ho posa de relleu l'informe d'intervenció socio-educativa i l'informe del psicòleg Talavera (folis 156 a 158).

Si als anteriors extrems s'afegeix que l'òrgan judicial a quo, amb l'informe en el mateix sentit per part del Ministeri Fiscal, va donar trasllat a la jurisdicció de menors per tal de poder fer un seguiment de la menor Zapata i garantir d'aquesta forma que es posen tots els mitjans a l'abast de l'Administració de Justícia per a vetllar pel desenvolupament i seguretat de la menor, esdevé clar que no es pot deixar sense efecte, com pretenen les parts processals, el coneixement i seguiment per part de la jurisdicció de menors, ni la rebaixa de la pensió d'aliments ni el canvi de residència de la menor, perquè, des del paràmetre rector que és l'interès del menor, s'han adoptat les mesures escaients en consonància amb el mateix i procedeix, pels motius exposats, no accedir a la revocació de la sentència sol·licitada.

III.- L'especial natura dels interessos en litigi justifica la no imposició de les costes processals.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR la modificació de les mesures paterno- filials adoptades per l'Hble. Batlle, en la sentència de 7-09-2010, interessada per ambdues parts litigants, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.