Aliments a favor dels fills en les situacions de crisi matrimonial: determinació del seu import (0074/03)

Sentència

Magistrats

Antoni Bruguera Manté Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

SENTÈNCIA de 23 d'octubre de 2003

Aliments a favor dels fills en les situacions de crisi matrimonial: determinació del seu import

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En els autes de judici civil número B-1041- 1/2002, tramitats pel procediment abreujat, en demanda de separació matrimonial i promogut a petició conjunta dels consorts Srs. Soriano i Téllez, en data 14 d'abril de 2003 l'Hble. Batlle, actuant com a Tribunal Unipersonal, va dictar una Sentència en la qual va declarar la separació matrimonial dels consorts amb aprovació del Conveni Regulador presentat signat el 27 d'agost de 2002 en els seus pactes, a excepció del que respecta la pensió alimentària dels dos fills menors que es fixa en la quantitat mensual de 540 EUR, sense fer especial pronunciament sobre les costes judicials.

II.- Disconforme en part el Sr. Soriano amb la decisió de la Hble. Batlle, va interposar aquest recurs d'apel·lació el qual ha estat tramitat en aquest Tribunal conforme les disposicions legals i l'ha informat el Ministeri Fiscal .

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté.

FONAMENTS DE DRET

I.- El conveni regulador de separació presentat a la Batllia pels consorts a l'empara de l'art. 61,1 de la Llei Qualificada del Matrimoni, ha estat aprovat per la Sentència apel·lada en tots els seus pactes "a excepció del que respecta la pensió alimentària dels fills menors" que l'Hble. Batlle fixa a càrrec del pare "en la quantitat mensual de 540 Euros" en comptes de la de 420EUR que els esposos havien acordat a l'apartat VUITÈ del conveni de separació.

La Sentència apel·lada fixa la quantitat esmentada de 540 EUR mensuals a càrrec del pare per als dos fills menors, que tenen 11 i 6 anys (i no la de 420 EUR que ambdós consorts havien pactat), "d'acord amb l'interessat pel Ministeri Fiscal (foli 178) i d'acord amb la prova documental practicada (folis 37 a 41).

Examinats al foli 178 l'informe del Ministeri Fiscal que serveix de fonament a la Sentència apel·lada, la prova documental dels folis 37 a 41 que la Sentència esmenta, i vistes també la resta de les actuacions, aquest Tribunal constata que el Ministeri Fiscal considera "no ajustada a les condicions i circumstàncies d'ambdues parts la pensió establerta en concepte d'aliments en el conveni de separació proposat pels sol·licitants, estimant més encertada la quantificació de la mateixa en un mínim de 540 euros mensuals"; i això -diu- "donat el nivell d'ingressos d'ambdós progenitors segons es desprèn dels extractes aportats com a prova documental especialment el salari mensual que percep el Sr. Soriano.".

Resulta, però, que no consten a les actuacions els ingressos de la Sra. ENTITY_5; que els extractes aportats com a prova documental pertanyen tots al Sr. ENTITY_4; que aquest és un peó de la construcció que percep un salari mensual de 903 EUR a part primes i hores extraordinàries les quals venen a ser altres 300 EUR. Atesos aquests fets (són els que consten a les actuacions) i atès també, i particularment, l'acord dels dos progenitors en la quantificació de 420 EUR mensuals, aquesta Sala no considera prou fonamentada la modificació d'aquella quantitat interessada pel Ministeri Fiscal i acordada per la Sentència apel·lada la qual caldrà revocar pel que fa a l'excepció que conté i disposar la completa aprovació del conveni regulador.

II.- En estar també d'acord ambdues parts que sigui el Servei d'Assistència Social del Govern qui faciliti els contactes paterno-filials a les hores i els dies que especifica el Conveni regulador, així s'acordarà atesa la determinació de l'apartat 2) de la part dispositiva de l'Aute de Llibertat dictat el 29 d'octubre de 2002 en el Sumari núm. TC-196-1/02 (folis 141 i 142). La demanda de separació té data de 30 de setembre de 2002 i no podia tenir en compte l'acordat per l'Aute posterior - esmentat- de 29 d'octubre de 2002.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR aquest recurs d'apel·lació per a SUPRIMIR de la decisió de la Sentència apel·lada l'excepció que conté a l'aprovació del Conveni regulador el qual roman aprovat en els seus propis termes; amb la particularitat que els contactes paterno-filials que estableix la seva clàusula SETENA seran facilitats pel Servei d'Assistència Social de Govern.

NO ES FA declaració sobre les costes de l'apel·lació.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.