Propietat horitzontal inadmissió per manca de pagament (TSJC 172/14)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000172/2014 ORIGEN: 7001472/2013

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'abril del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Comunitat de propietaris de l'edifici X. va interposar, en data 30- 09-2013, envers el Sr. Romeu, segons la qual demanava la condemna del defenent a l'abonament de la quantitat de 1.199,62 euros, en concepte de despeses comunitàries vençudes al dia 31-12-2012, així com les previsions de despeses comunitàries de l'exercici 2013, amb més l'interès legal i totes aquelles quantitats que vencin i siguin judicialment exigibles després de la presentació de la demanda, amb més l'interès legal, així com les costes processals.

En data 13-12-2013 la part defenent va articular excepció peremptòria de manca de litisconsorci passiu necessari i, quant al fons, contesta a la demanda.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 21-03-2014, amb la següent part decisòria: "D E C I D E I X :

Primer.- Estimar majoritàriament la demanda formulada en data 30 de setembre de 2013 per part de la representació processal de la COMUNITAT DE PROPIETARIS DE L'EDIFICI X. BLOC G (representada pel secretari administrador X..) contra el Sr. Romeu.

Segon.- Condemnar al defenent a pagar la quantitat de 1.042,33 EUR, augmentada pels interessos legals meritats a comptar del dia 13 de desembre de 2013 i fins el dia de l'efectiu pagament del deute,

Tercer.- Condemnar al demandat al pagament de totes aquelles quotes vençudes que es vagin generant pel concepte d'autes fins a la data d'execució efectiva de la present resolució, a acreditar segons l'establert en l'article 34 apartat 13 de la Llei de propietat horitzontal de data 30 de juny del 2004.

Quart.- Imposar al demandat les costes judicials, amb expressa inclusió de les derivades de la intervenció d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució.

Aquesta decisió esdevindrà ferma si cap de les parts no interposa recurs d'apel·lació contra la mateixa, a presentar davant d'aquest Tribunal Unipersonal, en el termini de tretze (13) dies hàbils, comptadors des de la notificació de la present resolució, de conformitat amb allò establert als apartats 14 a 16 de l'article 34 de la LPH".

III.- En data 16-04-2014 la part defenent va interposar recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància, el qual fou admès i es va donar trasllat a l'altra part per tal que l'impugnés i per providència del 13-05-2014 s'elevaren les actuacions a aquest Tribunal.

Aquesta Sala, per providència del 21-07-2014, va donar trasllat a les parts litigants per tal que manifestessin el que consideressin adient respecte de l'obertura d'un procés incidental d'inconstitucionalitat.

Aquesta Sala, per Aute del 29-07-2014, va decidir interposar l'acció d'inconstitucionalitat en relació a l'article 34.15 LPH i, per analogia, respecte de la DA2.12 LAFU i trametre l'Aute i les actuacions al Tribunal Constitucional.

IV.- Després dels tràmits oportuns, el Tribunal Constitucional va dictar sentència, de data 15-12-2014, que va entendre que l'article 34-15 LPH no és inconstitucional en la seva aplicació dins la causa concreta, en la que es reclamen unes despeses comunitàries determinades vençudes i que corresponen a una plaça d'aparcament.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La sentència del Tribunal Constitucional del 15 de desembre del 2014, en el seu fonament jurídic sisè analitza si en el present procés és constitucionalment objectable que s'inadmeti a tràmit una apel·lació si el condemnat a la instància no ha abonat ni consignat prèviament l'import de les despeses, relatives a una plaça d'aparcament. I, des d'aquesta òptica, manifesta, a la lletra, que "La titularitat sobre una plaça d'aparcament no compta amb una protecció constitucional especial que li permeti escapar de la regla vigent amb caràcter general. No és equiparable a la protecció davant l'alçament del propi habitatge, ocupat per la persona que a obtingut prèviament una declaració de pobresa (...)

En aquest cas, no està en joc el dret a l'habitatge, sinó l'efectivitat del pagament de les despeses comunitàries d'una plaça d'aparcament. I dins d'aquest marc, limitant-nos al procés principal en el qual s'ha plantejat el dubte, no s'aprecia, fent una interpretació integradora, com ho suggereix el Ministeri Fiscal, cap raó constitucional que obligui a una solució jurídica diferent de la regla general establerta a l'article esmentat de la Llei de la propietat horitzontal".

En consonància amb les anteriors consideracions, ressurt que el recurs d'apel·lació del Sr. Romeu ha estat admès indegudament. En efecte, la manca de pagament o consignació prèvia de les quantitats degudes hauria d'haver comportat, malgrat gaudir del benefici de justícia gratuïta, la inadmissió a tràmit del recurs.

Consegüentment, com que el recurs ha estat admès de forma indeguda, segons una constant i reiterada jurisprudència d'aquesta Sala, en virtut de la qual les causes d'inadmissió es converteixen en causes de desestimació, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència d'instància.

II.- La desestimació del recurs, derivada de la conversió de la causa d'inadmissió en causa de desestimació, i el fet de ser el motiu de la inadmissió imputable exclusivament al recurrent, comporta la imposició de les costes processals derivades d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat pel Sr. Romeu contra la sentència, de data 21-03-2014, dictada per l'Hble. Batlle i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.