Responsabilitat patrimonial de l'Administració comunal (0004/06)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol : AD-0098-1/2004

S E N T È N C I A NÚM. 04-2006

PARTS:

Apel·lant: HBLE. COMÚ D'ANDORRA

Representant: Soriano

Advocat: Salcedo

Apel·lada: Plana

Representant: en nom propi

Advocat : Soriano

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Alfaro

Advocat: Zapata

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 de gener de 2006

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-098-1/04.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Bates, en la sentència núm. 2005-70, de 21 de juny de 2005, va estimar parcialment la demanda interposada pel Sr.Plana contra la resolució del Comú d'Andorra la Vella de 27 de maig de 2004 i contra la desestimació del recurs d'alçada per silenci administratiu del Govern, i va declarar-li el dret a ser indemnitzat per responsabilitat patrimonial en la suma de 3.727, 27 EUR en raó al sinistre que havia patit en el vehicle del seu pare.

2.- Contra la sentència interposa un recurs d'apel·lació la representació del Comú d'Andorra la Vella en el que addueix manca de legitimació activa del demandant en tant que el vehicle era del seu pare i no d'ell i culpa exclusiva de la víctima en el sinistre, demanant la revocació de la sentència i la declaració de conformitat al dret de les resolucions recorregudes

3.- De l'escrit anterior se n'ha donat trasllat a la representació del govern, que ha manifestat la seva manca de responsabilitat i demana la confirmació de la sentència, i a la de l'agent, que manifesta que la factura pel sinistre ve al seu nom i que hi va haver una falta de servei del Comú en no senyalitzar el perill derivat de les inundacions que van tenir lloc el dia del sinistre, per la qual cosa demana la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació d ela sentència.

4.- El dia 16 de desembre de 2005 va tenir lloc la celebració de la vista oral, en la que les parts van poder fer les manifestacions més adients als seus interessos respectius, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La sentència del Tribunal de Batlles considera que el Sr. Plana te legitimació activa en la present causa per exigir la declaració de responsabilitat administrativa en raó a que tot i que el vehicle sinistrat és propietat del seu pare el conduïa ell, l'Administració li ha reconegut legitimació en via administrativa, la factura de reparació va a nom seu i el Comú no va al·legar aquesta excepció fins el tràmit de conclusions.

Pel que fa a aquesta darrera qüestió (possibilitat de plantejar l'excepció processal de manca de legitimació activa en tràmit de conclusions) convé recordar que l'exercici de l'acció de responsabilitat patrimonial va vinculat a la titularitat del dret o del bé afectat en els termes que exposem en el següent paràgraf d'aquesta sentència, i el compliment o no d'aquest pressupòsit és una qüestió d'ordre públic processal que ha d'ésser analitzada d'ofici pel tribunal; en conseqüència la circumstància de que aquesta concreta excepció s'hagi fet valer per primera vegada en les conclusions de la primera instància no és cap obstacle perquè es pugui analitzar en la sentència que posa fi al procés.

En relació a la primera (legitimació activa del demandant) no es pot afirmar que el Comú reconegués explícitament legitimació per efectuar la reclamació de responsabilitat administrativa al Sr. Plana ja que no hi va haver altra pronunciament, després de la sol·licitud, que la negativa a pagar comunicada mitjançant resolució a la persona que l'havia formulat, donant- li una resposta sobre el fons (consistent en no donar lloc a la reclamació donat que consultada la companyia d'assegurances del Comú es va considerar que no hi havia responsabilitat) enlloc de negar-li legitimació per reclamar, la qual cosa no elimina la possibilitat de negar-li la legitimació en un posterior procés jurisdiccional. D'altra banda, la legitimació per exigir responsabilitat patrimonial correspon exclusivament al propietari del bé sinistrat i només podria fer-se extensiva a qui, pel seu compte, hagués abonat l'import de la reparació; en el cas, hi ha un albarà de ORG_0 i un document d'ORG_1 (el primer de 2.443,72 EUR i el segon amb el mateix import per treballs realitzats i un afegit per materials que abasta en total 3.727,27 EUR) que ni contenen el nom de qui els emet ni incorporen signatura de cap mena, sense que consti, a més, que el Sr. Plana hagi abonat l'import que reclama, cosa que de ser demostrada li podria donar legitimació processal, però no en altre cas.

Les circumstàncies exposades determinen l'estimació de l'excepció de manca de legitimació activa del Sr. Plana en aquesta causa.

Tercer.- Tot i que l'estimació de l'excepció evitaria la necessitat de pronunciar-se sobre l'existència de responsabilitat patrimonial, per a major satisfacció en justícia de l'interès dels litigants convé examinar la sentència recorreguda a la llum d'allò que plantegen les parts en aquesta alçada i del règim jurídic de la responsabilitat administrativa.

El dia 8 de juny de 2003 el Sr. Plana conduïa el vehicle Mercedes 300 matrícula XXXX des del carrer dels Barrers en direcció a Sant Julià i a l'altura del taller Auto Parc, en veure un gran bassal d'aigua producte de la forta pluja recentment caiguda, enlloc d'aturar-se per comprovar si era aconsellable passar o no, va intentar travessar-lo, quedant-se el vehicle aturat per efecte de l'aigua dipositada i ocasionant-li desperfectes en el motor.

La sentència considera que existeix una falta de servei en el sentit de l'article 59.1 del Codi de l'Administració, imputable al Comú d'Andorra La Vella, en no disposar el lloc de senyalització prèvia sobre la possibilitat d'inundacions, malgrat que ja s'havien produït en casos anteriors per una xarxa de clavegueram que no arriba a absorbir suficientment les avingudes d'aigua extraordinàries, i afirma que no es pot apreciar culpa exclusiva del perjudicat per absència total de prova.

La falta de servei no es manifesta tant en l'acumulació d'aigua en la calçada per defectes en el sistema de clavegueram com en la manca d'avís o senyalització del perill quan aquest no és raonablement perceptible pels ciutadans.

En el cas, l'enorme bassal d'aigua acumulada no era un obstacle a la circulació que aparegués sense possibilitat de reaccionar sinó que era visible a distància, i una prudència elemental en qualsevol conductor aconsellava aturar-se per valorar la conveniència d'atravessar-lo, cosa que el Sr. F. no va fer, assumint de manera exclusiva els riscs inherents a la maniobra, i aquesta responsabilitat no és compartible, en aquest cas, amb la que podria derivar del fet d'una manca de senyalització del perill perquè l'evidència del perill feia innecessària la seva senyalització, a diferència del cas, analitzat per aquesta Sala en la sentència 98-87, de 12 de maig, on es va declarar l'existència de responsabilitat administrativa per la manca de senyalització d'un perill existent que no era evident.

En conseqüència, i a l'empara d'allò previst en el segon paràgraf de l'article 59 del Codi de l'Administració, hi ha culpa de la víctima en grau suficient per eximir la responsabilitat de l'Administració en la producció del sinistre, la qual cosa hauria comportat l'estimació del recurs d'apel·lació i l'absolució de l'Administració.

Quart.- No hi ha mèrits per a un pronunciament especial sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix estimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Comú d'Andorra La Vella contra la sentència núm. 2005-70, de 21 de juny de 2005, que es revoca i estimant el recurs d'apel·lació declara la falta de legitimació activa del Sr. Plana en la present causa. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.