Sentència confirmant la no responsabilitat administrativa per accident de circulació a Escaldes-Engordany

Sentència

Magistrats

Immaculada Rodríguez Díaz Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000037/2025

ORIGEN.- 2000043/2024 - 0

NIG: 5300545320240000085

SENTÈNCIA 46-2025 DE 23/10/2025

Ponent : Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Data : 23/10/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa

Referència : TSJA.- 0000037/2025

Nig : 5300545320240000085

IU : ECLI : AD: TSJA:2025:00046

SENTÈNCIA 46-2025

PARTS

Apel·lant: Sra. Oller

Representant: Sra. Salamanca

Advocat: Sra. Sanç

Apel·lat: COMÚ D'ESCALDES -ENDORDANY

Representant: Sra. Calatayud

Advocat: Sr. Corbacho

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

Presidenta: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrades: Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Objecte: Responsabilitat administrativa. Accident de circulació. Xoc contra un pivot, part integrant del sistema de protecció antiterrorista,

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació formulat en les actuacions núm. 2000043/2024.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal de la Sra. Oller va interposar demanda jurisdiccional contra la desestimació per silenci de la petició d'indemnització per responsabilitat patrimonial presentada pels danys ocasionats al vehicle propietat de la seva mandant, com a conseqüència de l'accident del dia 26/10/2023 que es va produir quan circulava amb el seu cotxe per Carrer Ciutat de Sabadell d'Escaldes-Engordany i va xocar amb la roda davantera dreta contra un pivot de titularitat comunal, que es trobava fora del seu lloc habitual i sense senyalitzar, causant-li uns danys quin cost de reparació ascendia a l'import de 5.735,66 EUR, i que reclamava, junt amb els interessos legals generats des de la data del sinistre o, subsidiàriament, des de la data de reclamació administrativa, i els honoraris d'advocat, procurador i eventuals perits o experts.

2.- En la sentència núm. 25/2025, de data 29/04/2025, el Tribunal de Batlles, en composició unipersonal, ha desestimat la demanda promoguda per l'agent.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, la representació processal de la Sra. Oller estima, en substància, que:

La prova de la senyalització adequada del piquet incumbeix a l'administració i no pot el Tribunal a quo invertir la càrrega de la prova.

No hi ha prova de que les franges vermelles i blanques emprades estiguessin homologades, reforçades i completes en el moment de l'accident, com tampoc que fossin eficaces en condicions de visibilitat nocturna i amb pluja.

Contràriament havia quedat evidenciat l'obstacle, el dany, i la relació de causalitat entre un i altre.

S'havia pogut comprovar que les franges eren desgastades, parcials i col·locades sobre una funda metàl·lica sense cap reforç visual efectiu. Així mateix l'obstacle era fix, metàl·lic i perillós, ubicat en una rigola continua a la calçada, però dins la trajectòria habitual dels vehicles que circulaven a prop de la voravia i sense cap il·luminació pròpia ni balisa, com tampoc reforç visual addicional. En aquest context era l'administració qui havia de provar que l'obstacle era previsible i que havia adoptat les mesures adequades d'acord amb l'article 40.4 del Codi de circulació, establint-se en aquest precepte una obligació de resultat de que la senyalització era eficaç de dia i de nit, més si s'havia donat sinistralitat prèvia i doncs evidenciat el previ coneixement de l'administració de la perillositat del piquet.

Hi havia falta de servei per manteniment deficient i omissió d'actuació davant d'una situació coneguda.

El propòsit antiterrorista del sistema no eximia l'administració de l'obligació de senyalització. En tot cas no podia prevaldre sobre la seguretat del trànsit ordinari i no hi havia incompatibilitat tècnica entre un i altre.

Per tot el qual demana la revocació de la sentència recorreguda i l'estimació de la demanda condemnant al Comú d'Escaldes-Engordany a satisfer a l'apel·lant la quantitat de 5.735,66 EUR, així com la totalitat de les despeses ocasionades a la seva mandant per la tramitació de la present causa, incloent l'abonament de les taxes judicials i els honoraris d'advocat, procurador i perit.

4.- El Comú d'Escaldes-Engordany s'ha oposat al recurs presentat, oposició que fonamenta en les al·legacions següents:

El recurs d'apel·lació formulat no concreta el motiu de l'apel·lació en què es fonamenta, ni compleix amb els requisits formals recollits a l'article 48 de la Llei del procediment contenciós administratiu pel que fa als motius d'apel·lació, raó per la qual no s'hauria d'haver admès a tràmit. Que així s'havia de desestimar en mèrits de la doctrina segons la qual les causes d'inadmissibilitat de recurs no apreciades en el moment de la seva admissió esdevenien causes de desestimació.

Recorda que no pot la part apel·lant remetre's a les al·legacions efectuades per la part en seu de conclusions, perquè el recurs no consisteix en una reiteració de les al·legacions adduïdes en primera instància sinó en una critica degudament fonamentada de la resolució de primera instància en base als motius taxats.

Subsidiàriament:

El batlle en la instància no havia desestimat la demanda per raó de no haver aportat la prova de com hauria d'haver-se senyalitzat de forma correcta, com tampoc s'inferia de la seva motivació una inversió de la càrrega probatòria. Contràriament, havia desestimat la demanda per no apreciar cap falta de servei de l'administració, tot considerant degudament provat que: a) el pivot era degudament instal·lat; b) que el dispositiu exercia correctament la seva funció; c) que no obstruïa la via, ni comprometia la funcionalitat normal; d) que era degudament senyalitzat.

Que en quant a la senyalització del pivot front a la prova aportada pel Comú l'adversa s'havia limitat a negar primer que estigués senyalitzat per desprès afirmar que el sistema de senyalització era insuficient, o no vàlid, sense concretar o proposar prova que li permetés sustentar la seva afirmació, ço que a ella li incumbia.

La resta de motius adduïts eren una reiteració dels arguments que ja havien estat analitzats i rebatuts en la sentència apel·lada.

No es troben reunits els pressupòsits legals i jurisprudencials exigits per apreciar l'existència de responsabilitat administrativa per falta de servei. En primer terme perquè resultava que la factura de reparació del dany no havia estat satisfeta per la demandant sinó per un tercer que no era part en el present procediment. Amb lo qual s'havia de considerar que no gaudia de legitimació activa. Acollir la seva petició implicava el seu enriquiment injust. Aquesta excepció havia estat per l'administració aixecada en el seu escrit de conclusions i podia ser apreciada d'ofici. En segon terme perquè el pivot no era fora del seu lloc habitual. Pel contrari era en el lloc que li corresponia per al correcte compliment de la seva funció doncs era part integrant d'un sistema de barrera basculant de protecció anti-terrorista del qual constituïa un element imprescindible reforçant la resistència de la barrera basculant en el seu punt més feble. A més tampoc es trobava dins la trajectòria habitual dels vehicles que circulaven per la voravia doncs com era reconegut per la contrària es trobava al canal de recollida d'aigües.

Així la sentència havia realitzat una adequada valoració de la prova i una correcta aplicació del dret.

Era fals que el Sr. Villalba en la seva testifical hagués dit que s'havien produït altres incidents en el lloc del sinistre sinó que es va referir a la possibilitat, sense confirmar, de que s'haurien pogut produir respecte a aquell o altres piquets de la parròquia, tot i afegint que no li constava que s'hagués produït cap accident.

A l'últim havia quedat acreditat que la causa eficient de l'accident era atribuïble a ella mateixa. En efecte intencionadament, o per descuit, havia desviat la seva trajectòria, en un carrer recte, pla i amb plena visibilitat, col·lidint contra un piquet degudament senyalitzat fora de la zona concebuda per a la circulació de vehicles. Aquí la culpa de la víctima no només actuava com a eximent de la responsabilitat de l'administració sinó que directament trencava qualsevol hipotètica relació de causalitat entre un eventual acció o omissió del Comú i el resultat lesiu.

S'havia de desestimar el recurs i d'imposar a l'apel·lant les costes en atenció a la temeritat i l'evident mala fe del seu recurs pretenent donar a la sentència apel·lada, i a les declaracions dels testimonis, un sentit que interessadament divergeix de la seva literalitat.

8.- En el tràmit de conclusions totes les parts van confirmar els seus posicionaments.

9.- Havent-se designat la magistrada ponent, han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Sobre l'admissió del recurs

L'article 48 de la Llei del procediment contenciós administratiu disposa que:

"1. El recurs d'apel·lació es pot fonamentar en la infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals, en l'error en la valoració de la prova, i en la transgressió de l'ordenament administratiu.

2. Si el recurs d'apel·lació es fonamenta en la infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals, l'apel·lant ha d'assenyalar les normes que considera que s'han infringit i argumentar, si escau, la indefensió que ha sofert, i ha d'haver denunciat prèviament aquesta infracció, si processalment era possible fer-ho.

3. Si el recurs d'apel·lació es fonamenta en l'error en la valoració de la prova, l'apel·lant ha d'assenyalar el fonament de dret en què considera que es troba l'error relatiu a la valoració de la prova practicada en el procés, i argumentar-lo.

4. Si el recurs d'apel·lació es fonamenta en la infracció de la llei, l'apel·lant ha d'assenyalar la suposada manca d'aplicació o l'aplicació incorrecta per part del tribunal de la llei o la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia sobre la matèria de què es tracti, i argumentar-la.

5. En el recurs d'apel·lació contra les sentències, les parts no poden formular peticions, fer valer fonaments de fet o proposar proves que no ho hagin estat en la primera instància, llevat que al·leguin fets nous o de nova notícia o que proposin la pràctica de proves d'acord amb el que estableix aquesta secció."

En el present cas és cert que l'apel·lant no concreta de forma expressa el motiu de l'apel·lació en què es fonamenta. Ara bé això no havia de suposar la inadmissió del recurs, i doncs ara la desestimació del mateix com es pretén, quan de l'examen de l'escrit se'n desprenen de forma suficient els motius de l'apel·lació -essent principalment l'error per part del Tribunal a quo en la valoració de la prova a més de la infracció de la Llei-. En efecte de les al·legacions de l'apel·lant no se'n desprèn cap fonament de dret o, fets nous que no hagin estat plantejats en primera instància.

Per això aquesta pretensió adduïda per l'administració comunal haurà de ser refusada.

Tercer.- Antecedents rellevants

Esdevé pacífic que en data 26 d'octubre del 2023 es va produir al Carrer Ciutat de Sabadell, d'Escaldes-Engordany, un accident de circulació, essent l'únic vehicle implicat el vehicle marca Mini, model Countryman Cooper, matrícula andorrana XXXX, de propietat i, conduit per la Sra. Oller. Aquest va succeir quan aquesta darrera circulava per dit carrer, i en arribar a la intersecció amb l'Av. Carlemany, a l'alçada d'un semàfor, va xocar amb la roda davantera dreta del seu vehicle amb un pivot metàl·lic de titularitat del Comú d'Escaldes-Engordany. No és discuteix en aquesta alçada la finalitat de seguretat antiterrorista del pivot, com tampoc que com ho diu la sentència apel·lada que "el carrer (...) presenta una amplada en aquell punt de 3,60 metres entre voravies, amb una amplada de circulació d'almenys 3,20 metres", essent la diferència deguda a la presència en el lloc de rigoles o, canaleta als marges -que serveixen per recollir i conduir l'aigua de pluja- essent el pivot litigiós instal·lat en aquest espai.

Contràriament la qüestió controvertida es centra en determinar si aquest pivot era senyalitzat de forma eficaç, en tant que segons l'actora representa un obstacle imprevisible a la calçada, i tenint en compte que l'accident es va produir al capvespre i amb plugim.

Quart.- Normativa d'aplicació

L'article 63 del Codi de l'Administració estableix que constitueix causa de responsabilitat administrativa la falta de servei, ocasionada per la mala organització del servei, pel seu funcionament en condicions il·legals o tècnicament defectuoses, o per la manca de funcionament del servei en aquells supòsits en què estava obligat a fer-ho. D'aquest enunciat es desprèn que la falta de servei és indissociable de la noció de culpa imputable a l'Administració, que ha de respondre front als usuaris del funcionament defectuós dels serveis públics.

Cinquè.- Anàlisi de les al·legacions plantejades en aquesta instància.

Doncs bé, per una millor comprensió, es reprodueix seguidament -i en la part suficient-, la sentència d'instància:

"Tal i com ressurt de les fotografies aportades del dia de l'accident, i tampoc es planteja com a qüestió litigiosa, el piquet en qüestió es trobava senyalitzat amb 3 franges horitzontal de cinta blanca i vermella (tipus catadriòptic) les quals van resultar malmeses a ran del sinistre:

(imatge)

Segons la declaració del Cap d'Urbanisme del Comú d'Escaldes-Engordany aquesta senyalització és la que va recomanar el fabricant per fer-lo visible. Si bé, com assenyala la part agent, aquesta afirmació no ha vingut corroborada per altra prova de suport.

(...) En base a tot l'exposat, s'ha de concloure que la senyalització instal·lada en el pivot era suficient i adequada als efectes que li eren exigibles.

Quant a la ubicació i funcionalitat del pivot i, com ja s'ha exposat, si bé en l'escrit de demanda es va afirmar que es trobava "fora del seu lloc habitual" la prova practicada ha permès desvirtuar aquesta afirmació, passant a ser una qüestió no controvertida que el pivot es trobava degudament instal·lat a la rigola lateral de a calçada, en la seva ubicació prevista, fora de la zona principal de circulació, i integrat en el sistema de seguretat dissenyat. Així mateix, ha quedat acreditat que el dispositiu exercia correctament la seva funció com a element de reforç estructural de la barrera anti-intrusió.

Igualment, ha quedat acreditat que l'amplada útil de la calçada per a la circulació de vehicles, en el punt de l'impacte, era d'almenys 3,20 metres, de manera que l'element no obstruïa la via ni en comprometia la funcionalitat normal.

Pel que fa a la senyalització especifica del pivot, s'ha de destacar que, si bé no ha resultat provat que el fabricant hagués recomanat formalment l'ús de les franges horitzontals de cinta blanca i vermella reflectora com a sistema d'advertiment, tampoc la part actora ha aportat cap prova o argument tècnic que permeti determinar quina hauria estat la senyalització correcta ni, especialment, en base a quina norma reglamentària o tècnica concreta hauria d'haver-se implementat una alternativa diferent.

En aquest sentit, la part actora es limita a invocar de manera genèrica l'article 40 del Codi de la Circulació, que estableix el deure de senyalitzar qualsevol obstacle "de forma eficaç", sense concretar criteris d'aplicació ni estàndards específics exigibles al cas. D'acord amb el contingut d'aquest mandat normatiu, la suficiència de la senyalització ha de valorar-se de manera contextual, atenent les característiques del lloc, l'ús habitual de la via, la visibilitat de l'element i els mitjans utilitzats per advertir-ne la presència.

En el cas concret, resulta provat que el pivot estava assenyalat mitjançant tres franges reflectores visibles, col·locades per tal de reforçar la seva identificació tant de dia com de nit (...). Així doncs, en absència d'una exigència normativa especifica i tenint en compte la naturalesa i ubicació del dispositiu en la rigola lateral, pot concloure's que el Comú va complir amb el deure establert per l'article 40 del Codi de la Circulació, implementant una senyalització objectivament adequada a les circumstàncies concurrents."

Així, tot i que a la sentència es reconeix que no havia estat provat per part del Comú que el fabricant hagués recomanat formalment l'ús concret de les franges horitzontals de cinta blanca i vermella reflectora com a sistema de senyalització especifica del pivot -ço que es reprotxa per part de l'apel·lant- es conclou que el Comú d'Escaldes-Engordany va complir degudament amb l'obligació de senyalitzar el pivot de manera eficaç i suficient, no podent-li imputar cap incompliment del deure de manteniment ni cap responsabilitat derivada de la senyalització del dispositiu.

I aquesta Sala comparteix plenament aquesta posició.

En efecte s'ha de recordar que el pivot, tot i que la seva ubicació era pròxima a la via, no afectava, ni dificultava, la circulació de vehicles. És així perquè, com ja hem dit abans, ja no és més discutit que el pivot no es trobava a la calçada, com tampoc fora del seu lloc habitual. Pel contrari era instal·lat a la rigola situada al marge dret de la calçada, i doncs en un lloc quina funció no era la circulació de vehicles pròpiament dita, essent a més la via pública d'una amplada de circulació d'almenys 3,20 metres, i doncs abastament suficient per permetre el pas d'un vehicle. A major abundament, i com també és pacífic, el pivot era senyalitzat amb tres bandes reflectants de color vermell i blanc, com es veu a les fotografies que obren als folis 76 a 78. Així que malgrat no s'hagi aportat una prova tècnica que demostri la suficiència d'aquest senyal, aquest Tribunal considera que aquesta senyalització era visible, no sent al nostre criteri un pretès defecte de l'assenyalament la causa efectiva de l'accident. Pel contrari, tenint en compte les circumstàncies de la via i de l'accident, s'ha d'assenyalar com a causa més probable de l'accident la imprudència de la conductora que no va prestar l'atenció necessària, en infracció de l'article 4 del Codi de la circulació. I des d'aquesta perspectiva esdevé rellevant recordar que a la constatació d'accident de circulació (folis 29-32) es mencionava com a possible causa de l'accident la "imprudència involuntària" i no la meteorologia o la senyalització deficient de l'objecte a la via (foli 10). Així mateix la pericial efectuada pel Sr. Vaquero, enginyer perit taxador, del 16 de gener del 2025 (folis 95-100), també deia que "segons els desperfectes descrits en l'informe pericial del Sr. Esparza del vehicle (...) i la deformació del piquet del sistema antiavalots del Carrer Ciutat de Sabadell de la Parròquia d'ESCALDES-ENGORDANY, el vehicle citat va realitzar un gir cap al seu costat dret desviant-se de la trajectòria en línia recta fet que va produir el xoc contra el piquet esmentat", precisant en seu judicial que si no hagués xocat contra el piquet s'hauria enfilat a sobre de la voravia. En aquestes circumstàncies i, compte tingut que tampoc consta que s'hagi registrat cap altre accident al mateix lloc -doncs en aquest cas el Sr. Villalba únicament es va limitar a dir que segurament -sense afirmar-ho- s'hauria produït alguna topada contra aquest o, altres piquets de la Parròquia. Ara bé cap d'aquest calibre i, cap accident-, s'ha de jutjar que el defecte de senyalització suficient reprotxat no és en cap cas determinant de l'accident i en conseqüència i, com ho fa el Sr. Batlle s'ha de descartar l'existència d'una responsabilitat administrativa, ni tan sols de forma concurrent amb la pròpia interessada.

Per això, procedeix confirmar la sentència d'instància, essent així innecessari examinar l'excepció de manca de legitimació activa que havia estat plantejada pel Comú en seu de conclusions i ratificada en la contesta a l'apel·lació.

Sisè.- Costes

No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la representació processal de la Sra. Oller.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que el Comú d'Escaldes-Engordany no és responsable de l'accident i no ha d'abonar cap indemnització a la recurrent.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem