Compliment d'un conveni regulador (TSJC 129/2015)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000129/2015 ORIGEN: 2100044/2013

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de gener del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 19 de febrer del 2013 la representació processal dels Srs. Viñas i Bueno va formular demanda d'incompliment de conveni regulador de divorci i reclamació de quantitat contra la Sra. Plaza, sol·licitant que es dictés Sentència condemnant a la defenent a abonar als seus mandants la meitat de les despeses generades per la filla comú Viñas, que ascendien a 125.818,12 euros, deduïdes les aportacions que fins aquell moment havia fet la Sra. C. i que ascendien a 12.695 euros, tot això en compliment del pacte segon del Conveni Regulador de divorci signat pels progenitors en data 14 de març del 2007, homologat per la Sentència del Jutjat de Primera Instància número 18 de Barcelona de data 25 d'abril del 2007 i declarada executòria al Principat mitjançant la Sentència de data 29 de juny del 2012.

II.- La representació processal de la Sra. Plaza va formular excepció dilatòria de defecte greu en la formulació de la demanda i concretament del "sol·licito", encara que posteriorment va demanar que l'excepció fos observada com peremptòria, raó per la qual l'Aute de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 19 d'abril del 2013 va decidir arxivar les actuacions incidentals endegades per la Sra. C., imposant les costes a la part promotora de l'incident.

En el mateix escrit de data 19 de març del 2013 la representació processal de la Sra. Plaza va contestar la demanda formulada contra la seva mandant oposant-se a la mateixa i sol·licitant que es dictés Sentència estimant l'excepció de indeguda formulació de la demanda o, subsidiàriament, desestimant totalment les peticions formulades pels agents, absolent a la seva representada de les pretensions de l'adversa i imposant a aquesta les costes del procediment. La representació processal de la Sra. Plaza formulava ensems demanda reconvencional contra el Sr. Bueno sol·licitant que es condemnés al defenent reconvencional a pagar a l'agent la quantitat de 13.095 euros, import d'un préstec que ell havia demanat i que la seva mandant havia avalat i pagat, amb els interessos legals corresponents des del dia 21 de novembre del 2007, o bé, subsidiàriament, des del dia de la contesta a la demanda, imposant-li igualment les costes del procediment.

III.- El dia 21 de maig del 2013 la representació processal dels Srs. Viñas i Bueno van formular escrit de rèplica i contesta a la demanda reconvencional, reiterant en el primer els seus arguments i defensant en el segon que aquesta reclamació no es podia discutir en aquell procediment, raó per la qual sol·licitava que es desestimés l'excepció peremptòria plantejada, que es condemnés a l'adversa al pagament de la meitat de les despeses de la filla comú, més la totalitat de les costes judicials i, amb caràcter subsidiari, que es desestimessin igualment les peticions formulades per la Sra. C. en la seva demanda reconvencional, imposant-li a ella les costes generades per la mateixa.

En data 11 de juny del 2013 la representació processal de la Sra. Plaza va presentar escrit de dúplica i posteriorment les dues parts van aportar els seus escrits de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- En data 2 de febrer del 2015 l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència:

Estimant parcialment la demanda interposada per la representació processal del Sr. Bueno i la Sra. Viñas contra la Sra. Plaza, condemnant a aquesta darrera a satisfer la quantitat de 13.938 euros, més els seus interessos legals a partir de la contesta a la demanda i sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes del procediment,

Estimant parcialment la demanda reconvencional interposada per la representació processal de la Sra. Plaza contra el Sr. Bueno, condemnant a aquest darrer a satisfer la suma de 6.547,50 euros, més els interessos legals a comptar de la data de la contesta a la demanda, sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes generades pel procediment.

V.- Contra l'esmentada resolució formulen recurs d'apel·lació la Sra. Viñas i el Sr. Bueno i, en virtut dels arguments que exposen en les seves conclusions, demanen la seva revocació i que s'estimin les seves pretensions i es desestimin les de l'adversa, imposant a aquesta darrera les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del seu recurs la Sra. Viñas i el Sr. Bueno s'oposen a la decisió de la Sentència d'instància de desestimar la seva petició de que es condemni a la Sra. Plaza a abonar la meitat de les despeses corresponents al lloguer dels habitatges que va ocupar la seva filla mentre estudiava a Barcelona, al consum de llum durant aquest període i al de gas natural i internet, considerant que el Sr. Bueno convivia amb la seva filla i, per tant, s'havia de fer càrrec d'aquestes despeses d'acord amb el conveni signat entre les parts en data 14 de març del 2007, homologat per la Sentència del Jutjat de Primera Instància número 18 de Barcelona de data 25 d'abril del 2007 i declarada executòria al Principat mitjançant la Sentència de data 29 de juny del 2012.

Pel contrari, els recurrents estimen que ha quedat acreditat a les actuacions que el Sr. Bueno vivia a Cambrils durant el temps en què es van generar les despeses de lloguer i subministraments de l'habitatge a on residia la seva filla, com ho prova el certificat de l'empresa a on ell treballava en aquesta població (foli 341), mentre que la seva filla residia a Barcelona, com ho acrediten els documents dels folis 52 a 89 que es refereixen al lloguer de pisos als carrers de Bilbao, 210, República Argentina, 263 i Càceres, 20 d'aquesta ciutat.

II.- Malgrat els arguments dels recurrents i com destaca la Sentència d'instància, el fet que el Sr. Bueno treballés a Cambrils no suposa que no visqués a Barcelona, tenint en compte la distància que separa aquestes dues poblacions i considerant igualment que el document que consta al foli 341 fa referència a que portava a terme diverses "tareas comerciales" sense que constin horaris, ni altres dades. D'altra banda, la recurrent tenia al seu abast presentar un contracte de lloguer d'un habitatge a aquesta població, o un certificat d'empadronament a Cambrils, com li va requerir la part adversa entre altres documents (foli 342) i la mateixa Batllia (foli 395), demanant aplaçaments per complir aquest requeriment (foli 397), negant-se a complir- lo (foli 399) i no complint-lo mai, fet que va portar a declarar impracticables aquestes proves mitjançant Aute de data 4 de novembre del 2013 (foli 415).

És cert que en aquesta alçada el Sr. Bueno aporta un certificat de l'empresa a on treballava en el què es manifesta que ho va fer a jornada complerta des del mes de novembre del 2007 fins el de febrer del 2014 essent el seu horari laboral de 9.00 a 14.00 i de 15.00 a 18.00 de dilluns a divendres, tenint domicili a Cambrils durant aquest temps, però aquesta prova extemporània no pot ser admesa en quan no s'ha produït el necessari debat sobre la mateixa, ni ve avalada per altres proves que el recurrent podia haver aportat, de tal manera que aquesta facilitat probatòria que el Sr. Bueno no ha aprofitat no pot fer més que tornar-se en contra seva. D'altra banda, al contracte que el vinculava amb l'empresa "W.S.S.E. S.L." domiciliada a Cambrils, i que també s'aporta en aquesta alçada, consta com a domicili del Sr. Bueno el d'Andorra la Vella, fet que prova, en principi, que no era necessari que es traslladés a viure a Cambrils per portar-lo a terme i en ell es diu que no existeix una relació laboral entre les parts. Consta igualment en ell, pel que fa a la jornada i horari, que prestarà els seus serveis ajustant el seus horaris diaris de treball al desenvolupament de l'activitat concreta que en cada moment porti a terme, mencionant exclusivament que una vegada a la setmana hauria de prestar els seus serveis en el centre de treball que l'empresa tenia a Mora d'Ebre, de tal manera que no consta en cap moment que hagués de treballar diàriament al centre que es trobava a Cambrils.

D'altra banda, els Srs. Canales i Guerrero afirmen que la Sra. Viñas va viure els pisos de la seva propietat a Barcelona (folis 274 i 275) sense afirmar que hi visqués sols ella. En el mateix sentit, encara que aquestes declaracions s'han de prendre amb cautela degut a la relació entre els testimonis i la defenent, la Sra. Plaza declara sota jurament que, malgrat la Sra. Viñas va demanar als seus avis materns de poder viure amb ells a Barcelona i aquests van adequar una habitació per tal que hi pogués residir, posteriorment va decidir no dormir allà i viure amb el seu pare (foli 350) i el mateix manifesten el Sr. Raya i la Sra. Peña (foli 351).

Finalment, si el Sr. Bueno no acredita viure a Cambrils, ni al Principat i l'únic domicili en el qual cal pensar que resideix és en el de la seva filla i com a prova d'aquest fet cal tenir en compte que el contracte de lloguer del pis del carrer República Argentina de Barcelona va a nom de tots dos (folis 53 a 66), sense que es pugui defensar que no es podia fer a nom de la filla exclusivament perquè aquesta no tenia ingressos, ja que alguns dels rebuts de pagament dels lloguers s'emeten exclusivament a nom seu (foli 67) com ara els de l'habitatge del carrer Càceres (foli 68 a 71). El mateix cal dir dels de subministrament de llum (folis 72 a 81) o gas (folis 82 a 89) i alguns de telèfon (148 a 150) que van a nom del Sr. Bueno, mentre que la seva filla tenia un contracte de telefonia mòbil a nom seu (folis 90 a 147) constant a tots ells el mateix domicili.

Per aquestes raons i en compliment del conveni signat per les parts entenem que el Sr. Bueno s'havia de fer càrrec de les despeses ordinàries de la seva filla tant de lloguer, com de subministraments, perquè cal entendre que convivia amb ella malgrat l'empresa que el va contractar tingués en seu domicili en una altre població.

II.- Com a segon motiu del seu recurs defensa el recurrent que el tema dels diners del préstec que van demanar en el seu dia conjuntament amb la Sra. Plaza i que no nega, no té res a veure amb els aliments de la N. i s'hauria de discutir en el marc d'un altre plet. Pel contrari, la Sra. Plaza defensa que van pactar que si ell no li abonava els diners que havia esmerçat en cancel·lar el préstec que havien sol·licitat aquets es destinarien a satisfer les despeses de la filla comú, de tal manera que si ara el Sr. Bueno li reclamava despeses ella estava legitimada per demanar el retorn dels diners abonats per cancel·lar el préstec.

En tot cas, una vegada acreditada l'existència del préstec, el pagament per part de la Sra. Plaza i l'obligació del Sr. Bueno de fer-se càrrec de la meitat del mateix, cal concordar amb la Sentència recorreguda que dins d'aquest procediment ordinari de reclamació de quantitat per un deute d'aliments vençut és possible formular demanda reconvencional sol·licitant el pagament per compensació de altres deutes que l'agent pogués tenir envers el defenent.

III.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes generades pel mateix a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Viñas i el Sr. Bueno contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 2 de febrer del 2015 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-