CASS. Incompatibilitat feina firaire amb baixa laboral. TSJA-0000076/14

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: SS-0086-2/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-076/14

SENTÈNCIA NÚM. 09-2015

PARTS:

Apel·lant: Sr. Ribes

Representant: ídem

Advocat: Sra. Cañellas

Apel·lant: CASS

Representant: Sra. Amorós

Advocat: Sra. Manzano

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Andorra la Vella, vint-i-nou de gener del dos mil quinze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS- 0086-2/2013.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Ribes va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 9 de setembre del 2013, confirmant en alçada la decisió del 2 de juliol del 2013, sol·licitant la revocació de la decisió impugnada.

2.- En la sentència del 3 de juliol del 2014, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat substancialment la demanda promoguda pel Sr. Ribes.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 18 de setembre del 2014, el Sr. Ribes manifesta, principalment, que el quadre ansiós depressiu que patia, impedia l'exercici de qualsevol activitat laboral, de manera que procedia l'atorgament d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna i la condemna de la CASS a satisfer les costes judicials.

4.- La CASS també ha formulat recurs contra la sentència de l'Hble. Batlle i ha exposat que:

no esdevenia compatible figurar de baixa mèdica i realitzar simultàniament una activitat per compte propi, fins i tot distinta a l'habitual, de conformitat amb l'article 13 del Reglament regulador de les prestacions d'incapacitat temporal;

l'assegurat havia regentat una parada d'artesania amb finalitat lucrativa mentre era de baixa, realitzant 9 hores de treball diàries i com a mínim en 26 ocasions;

la normativa no efectuava la distinció realitzada per la instància;

l'activitat de paradista dificultava el procés curatiu;

la rigidesa lumbar era discreta, de manera que no procedia una IPP del 15%.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Aquest litigi presenta dues facetes. Per una banda, escau controlar la legalitat de la decisió de la CASS que va: a) donar d'alta administrativa al Sr. Ribes, b) ordenar el retorn de les prestacions econòmiques percebudes indegudament i c) imposar una sanció de 219,17 EUR. La decisió de la parapública té lloc després de constatar que l'assegurat havia mantingut una activitat laboral efectiva, malgrat trobar-se en situació d'incapacitat temporal. En efecte, la CASS va advertir que segons els fitxers del Comú d'Andorra la Vella, l'interessat havia muntat una parada d'artesania durant 26 dies, concretament entre els dies 1 de setembre del 2012 i el 6 d'abril del 2013 (foli 12).

Per altra banda, l'acte litigiós va reconèixer al Sr. Ribes una IPP del 5% a resultes de l'accident laboral produït el 16 de juny del 2010, tot denegant cap pensió d'invalidesa per malaltia comuna.

El Tribunal a quo ha anul·lat les conseqüències de l'expedient sancionador, tot establint la IPP derivada de l'accident de treball en un 15%.

Tant la CASS com l'assegurat s'han alçat contra la sentència emesa per l'Hble. Batlle.

Tercer.- Començarem pel recurs d'apel·lació formulat per la CASS.

La instància estima que el Sr. Ribes mostrava i venia productes d'artesania propis en una parada radicada a la XXXX. Tot i així, l'Hble. Batlle ha revocat l'alta decretada per la CASS i les seves conseqüències, perquè l'activitat esporàdica de paradista no interferia en el procés curatiu.

El Sr. Ribes insisteix en la seva condició de prestanoms d'un parent seu, tractant-se del Sr. Carranza. És cert que figura a les actuacions un escrit del Sr. Carranza on explica que va sol·licitar la col·laboració del Sr. Ribes per obtenir el permís administratiu corresponent (foli 17). Aquesta prova resulta insuficient perquè no només el document admet que l'assegurat feia "acte de presència a la parada", però sobretot perquè l'interessat no ofereix cap mena d'explicació sobre la pàgina web "aXXX.jXXX.com" (foli 115) on hi consten fotos de la parada litigiosa i sobretot l'adreça electrònica i el número de telèfon mòbil del Sr. Ribes, elements que contradiuen la seva versió dels fets. Tanmateix, sobta que l'assegurat no hagi sol·licitat la compareixença del Sr. Carranza per ratificar el contingut del seu certificat, com tampoc expliqui quins motius impedien al Sr. Carranza obtenir el permís administratiu. Per tant, aquesta Sala comparteix el criteri de la instància sobre la participació activa i personal del Sr. Ribes en 26 ocasions a la fira d'artesania radicada a la XXXX i en un horari comprès entre les 9h i les 20h, tractant-se dels dies:

1, 2, 9, 15, 16, 22, 23, 29 i 30 de setembre del 2012,

7, 13, 20 i 26 d'octubre del 2012,

1, 3, 4, 10, 17 i 18 de novembre del 2012,

1, 2, 8 i 9 de desembre de 2012,

23 i 31 de març del 2013

6 d'abril del 2013 (foli 73).

Cal recordar que el Sr. Ribes va estar de baixa mèdica, entre els dies 2 de juliol del 2010 i 5 de febrer del 2013, per raó d'una patologia lumbar derivada d'accident de treball, com també a partir del 5 de febrer i fins el 26 de juny del 2013 en motiu de dolor al maluc esquerre (foli 109).

Com es referia en les nostres sentències 79-2012 del 4 d'octubre del 2012 i 35-2013 del 21 de març del 2013: "el procés de curació d'una patologia passa, per regla general, pel repòs que procura l'estada del malalt en el seu domicili. És per aquesta raó que el Reglament regulador de les prestacions d'incapacitat temporal imposa al malalt de "Romandre en el seu domicili les hores que no estigui autoritzat a absentar-se'n, segons el que consti en el certificat mèdic inicial i les pròrrogues" (article 9.1.c). Per conseqüent, la sortida del domicili ha de respondre a necessitats imperioses o terapèutiques".

En el cas del Sr. Ribes res justificava les seves sortides del domicili i menys encara el treball regular en una fira, elements que demostren, a bastament, que estava en condicions de reprendre el treball, almenys, a comptar de l'1 de setembre del 2012. Els dolors lumbars i/o al maluc esdevenen doncs incompatibles amb la feina pròpia d'un firaire.

A més, l'article 13 del Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social deixa clarament establert que "Durant la situació d'incapacitat temporal no es pot treballar, ni per compte aliè, ni per compte propi ...". La falta greu de l'article 239.3.c de la llei de la seguretat social ("Realitzar activitats professionals durant el període d'incapacitat temporal o maternitat") deixa un escàs marge d'interpretació a l'esmentada prohibició, doncs en cap cas es limita al treball habitual.

Per tant, l'alta mèdica (article 13 del Reglament regulador de les prestacions d'incapacitat temporal) i la sanció administrativa (article 239.3.c de la LSS) eren procedents, com també la reclamació de les prestacions indegudament percebudes per l'assegurat (article 17 del Reglament regulador de les prestacions d'incapacitat temporal). El recurs d'apel·lació de la CASS ha de prosperar per via de conseqüència sobre aquest extrem.

Quart.- La CASS es queixa també de la IPP derivada de l'accident de treball. La parapública va conferir 5 punts (foli 110), mentre que els forenses en atribueixen 15 (foli 126). L'índex de Schöber és de 10-13,5 cm (foli 124). Compte tingut que el barem de l'UNCSS estableix tres valoracions de la IPP en funció de les limitacions funcionals del raquis dorso-lumbar: discretes (5-15: 10 punts de diferència), importants (15-25: 10 punts de diferència) i molt importants (25-40: 15 punts de diferència), es pot deduir que cada franja equival proporcionalment a una reducció de la mobilitat de 1,5 cm (molèstia discreta), 1,5 cm (molèstia important) i 2 cm. (molèstia molt important). El dèficit funcional de 1,5 cm constatat objectivament equival a la banda més elevada de la molèstia discreta, de manera que els 15 punts atribuïts pels forenses són correctes.

Cinquè.- El recurs del Sr. Ribes es limita a contestar la manca de presa en consideració de la seva patologia mental. Força és de constatar que enlloc es demostra el seu caràcter invalidant, de manera que no procedeix la seva inclusió dins el càlcul de la IPP.

Sisè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials de primera i segona instància per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit:

estimar substancialment el recurs d'apel·lació interposat per la CASS contra la sentència 2014- 101, de 3 de juliol del 2014, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, en el sentit de revocar l'apartat "Segon" del seu dispositiu, excepció feta del pronunciament relatiu a la denegació administrativa de la pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna, que es confirma;

desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. ENTITY_4;

No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials de primera i segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.