Duana. Sanció en matèria duanera. (TSJA-077/10)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0014-2/10 TSA: 077/10

S E N T È N C I A NÚM. 06-2011

PARTS:

Apel·lant: Herrera Representant: Elías Advocat: Rius

Apel·lada: M.I. GOVERN Representant: Pérez Advocat : Sevillano

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 de gener de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0014-2/10.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2010-115, de 21 de juliol, va desestimar la demanda formulada per la representació processal del Sr. Herrera i va declarar que la resolució del Ministre d'Economia i Finances de 2 de desembre de 2009 i la del Govern 88126/2010 de 17 de febrer, que desestimava el recurs d'alçada interposat en contra, s'ajusten al Dret.

Les resolucions imposaven al Sr. H., en la seva qualitat de titular de l'establiment comercial M. una sanció de 3.005'6 EUR per una infracció lleu a la Llei de control de mercaderies sensibles, en disposar d'un estoc de tabac emmagatzemat sense autorització.

2.- La representació del Sr. H. presenta un recurs d'apel·lació contra la sentència en el que posa en relleu irregularitats en el registre que els serveis de duanes van cometre en l'acte de registre del seu establiment així com en l'autorització per practicar el registre i indica també que el local no és un magatzem ni és condicionat com a aital, per la qual cosa no es pot considerar que els cartrons de tabac que se li van trobar siguin en un magatzem. En conseqüència demana la revocació de la sentència i l'anul·lació de les resolucions recorregudes.

3.- El Govern s'oposa al recurs dient que qui va signar l'acta de contenciós va ser el fill del Sr. H., que estava degudament autoritzat i en cap moment s'hi va oposar, i que els cartrons de tabac que eren en un quarto i lavabos adjacent a l'establiment, sense accés al públic

4.- El dia 17 de desembre de 2010 va tenir lloc la celebració de la vista oral, en la que les parts van fer les manifestacions més adients als seus interessos respectius, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Aquesta Sala és competent per conèixer del present assumpte, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La defensa processal del Sr. Herrera demana la nul·litat de la resolució que imposa la sanció administrativa adduint diverses irregularitats, a saber:

En primer lloc considera que el registre que els agents de duana van practicar en l'establiment M. es va practicar el 28 d'agost de 2009 sense el consentiment del titular; la realitat és, però, que va ser el Sr. Ferreras, fill del titular, qui va autoritzar el registre i va signar l'acta posterior de contenciós, tancada el 14 d'octubre de 2009 sense que el titular de l'establiment fes cap manifestació -o li fes fer al seu fill- sobre la validesa del registre en no haver comptat amb el seu consentiment exprés.

En segon lloc exposa que el segell del registre d'entrada de l'acta de contenciós en la Duana Andorrana porta data del 28 d'agost mentre l'acta es tanca el 14 d'octubre, i d'això n'extreu la conclusió de que el registre d'entrada és manipulat, la qual cosa comporta la nul·litat de l'acta; tanmateix, si s'examina l'acta es comprova que, com s'hi fa constar, el inici de la seva redacció (foli 41 de les actuacions) és el dia 28 d'agost, en que va tenir lloc el registre mòbil i l'acta manual que es va documentar, i el 14 d'octubre es va tancar, de manera que la circumstància de que en el segell de registre en la Duana sigui del 28 d'agost es deu a que el document inicial (l'acta manual del registre mòbil) va tenir entrada en aquella data, obrint-se l'acta de contenciós en aquella data.

Finalment, exposa que la circumstància de que es volia practicar un registre no va ser notificat amb antelació al titular de l'establiment, vulnerant l'article 47 del Codi de l'Administració; oblida la part agent que aquest precepte es refereix a la notificació dels actes administratius que es dicten en el marc d'un procediment administratiu, com en aquest cas ho és la resolució sancionadora que li posa fi; les actuacions de control que exerceixen les autoritats duaneres i que defineix l'article 16.15 de la Llei 5/2004, de 14 d'abril, només tenen sentit si el destinatari del control no n'està assabentat prèviament, per la qual cosa no és procedent una notificació prèvia de la visita que els funcionaris del cos de duana (article 8.4 de la Llei 5/2004) duen a terme en l'exercici de les seves funcions.

Tercer.- Pel que fa al fons de l'assumpte, els fets que consten a l'expedient palesen que en la visita realitzada pels agents de Duana al comerç M. es van trobar, en una dependència i lavabo i fora de l'accés al públic, 1404 cartrons de tabac de diferents marques i la circumstància, que la part agent esgrimeix per demanar la falta de tipicitat de la conducta, de que aquestes dependències no estan habilitades com a magatzem, no exclou la comissió de la falta.

En efecte, l'article 10 del Reglament d'aplicació de la Llei del control de mercaderies sensibles, de 21 d'abril de 1999 (BOPA de 28 d'abril de 1999) considera que es realitzen operacions d'emmagatzematge de mercaderies sensibles quan s'efectua un estoc de mercaderies a compte propi o d'altri en un local condicionat per a aquest fi, que en els comerços al públic, com l'és el del cas, és la part de la dependència que no és accessible al públic.

En conseqüència, compte tingut que la llicència d'emmagatzematge de mercaderies sensibles en el mateix local havia estat deixada sense efecte l'any 2001 a petició del propi titular de l'activitat de comerç, es va vulnerar l'obligació legal que subjecta l'activitat d'emmagatzematge a la prèvia obtenció de llicencia a la que es refereix l'article 3 de la Llei de control de les mercaderies sensibles, de 4 de març de 1999, amb la qual cosa és ben aplicada la sanció i la sentència que ho ha entès així s'ha de confirmar, amb desestimació del recurs d'apel·lació.

Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Herrera contra la sentència número 2010-115, de 21 de juliol dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.