Interrupció de la prescripció (252/08)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Marie Conte Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-252/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de gener de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, actuant en substitució, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sra. Marie Conte, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia citació a judici en data 2 de maig del 2007, la representació processal de la Sra. Álvarez va formular demanda el dia 14 de juny del 2007 contra "W.A.", com a delegada al Principat de la companyia "W. SA", en reclamació de la suma de 3.494,17 euros, més interessos legals i costes del procediment.

II.- La representació processal de la Companyia d'Assegurances "ORG_2 S.L." va contestar a la demanda el dia 28 de juny del 2007, formulant excepció de prescripció de l'acció per haver transcorregut més d'un any des del moment en què va tenir lloc el sinistre i aquell en el què es va presentar la demanda i, respecte del fons del litigi, argumentant que no existia correspondència entre el quadre mèdic establert pel Servei d'urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell i les baixes que posteriorment se li van atorgar a l'agent.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, va dictar Sentència en data 30 de juny del 2008 desestimant l'excepció de prescripció de l'acció oposada per la representació de la companyia d'assegurances "W.A." a la demanda interposada per la Sra. Álvarez i estimant parcialment la demanda formulada per aquesta darrera, condemnant a la defenent a pagar a l'agent la suma de 2.194,17 euros, més els interessos corresponents a comptar des de la data de la fermesa de la resolució i fins el dia del seu complert pagament, sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la companyia "W. SA" i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació estimant l'excepció de prescripció i, subsidiàriament, per entendre que no existeix la més mínima relació entre les lesions que se li van apreciar a la Sra. Álvarez i l'accident de circulació que va patir.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del seu recurs al·lega la recurrent que l'acció exercitada per la demandant havia prescrit quan va formular la demanda que dóna origen al present procediment.

Ha quedat acreditat a les actuacions que el dia 15 de maig del 2006 va tenir lloc un sinistre en el què es van veure implicats el vehicle marca Renault, model 5, matrícula XXXX, conduït per la Sra. Caro, i a on viatjava d'acompanyant la Sra. Álvarez, i el vehicle marca Fiat, model Panda, matrícula XXXX, conduït per la Sra. Luís, i no es discuteix que la responsabilitat de l'accident corresponia a aquesta darrera. D'altra banda, la demanda de citació a judici va entrar a la Batllia el dia 2 de maig del 2007, mentre que la demanda que dóna origen al present procediment és de data 14 de juny del 2007. Per aquesta raó, l'Hble. Batlle desestima l'excepció de prescripció entenent que la citació a judici interromp el termini de prescripció de l'acció i aquesta decisió s'ha de confirmar.

La part recurrent argumenta que sols la presentació de la demanda interromp la prescripció, perquè sols amb ella el defenent pot conèixer la naturalesa de la petició, sent la sol·licitud de citació un mer tràmit administratiu que sols podria tenir com efecte la interrupció del termini si els demandats haguessin de ser citats per Comissió Rogatòria Internacional, atesa la dilació que aquest tràmit pot comportar.

Malgrat els arguments de la recurrent, els Tribunals andorrans han destacar de manera reiterada que el termini de prescripció de l'acció sols s'interromp per reconeixement del deute per part del deutor o per reclamació judicial, però des del moment en el què es cita al demandat per tal que escolti la demanda aquesta petició s'integra dins del tràmit del procediment abreujat sempre que culmini amb la presentació de la demanda, o a menys que aquesta no s'admetés a limine, i constitueix un supòsit d'exercici judicial del dret (com destaca la Sentència d'aquesta Sala de 17 de juliol del 2003), i, si bé és cert que en aquell moment el defenent no pot conèixer quins són els criteris que fonamenten la demanda sí que pot saber que existeix una reclamació en contra seva, qui l'exercita i la voluntat clara i solemne de l'agent de mantenir viva la pretensió, raó per la qual no es pot estimar aquest motiu del recurs.

II.- En quan al fons, al·lega la recurrent que no s'ha acreditat la relació entre les lesions que el servei d'urgències de l'Hospital de Nostra Senyora de Meritxell va apreciar en la Sra. Álvarez i l'accident en el què es va veure involucrada i tampoc aquest motiu es pot estimar.

Consta a les actuacions un primer informe de servei d'urgències de l'Hospital al qual es va dirigir la Sra. Álvarez (foli 22) en el què s'aprecia que la pacient patia un traumatisme de tronc sense especificar i dolor a la pressió en aquest punt i se li van prescriure relaxants musculars, analgèsics, antiinflamatoris i protectors gàstrics, com posa de relleu l'informe mèdic forense de la Dra. Serra (foli 78). S'aporta igualment un certificat mèdic inicial de data 7 de juny del 2006 en el que se li diagnostica a l'agent un esquinç intercostal (foli 25), raó per la qual no és cert que no hi hagués un diagnòstic inicial que evidenciés una lesió, ni que no se li hagués prescrit a la pacient un tractament per tal de calmar el dolor.

Pel que fa a l'informe del Dr. Morales (foli 47), malgrat s'efectuï un any més tard de l'accident, en ell es destaca exclusivament que l'esquinçament que va patir la Sra. Álvarez va ser diagnosticat pel servei d'urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell.

Pel que fa a l'informe mèdic forense de la Dra. Serra de data 27 de febrer del 2008 (foli 89), malgrat efectuar-se dos anys després del sinistre, el que posa de relleu és quelcom que no precisa d'immediatesa, ja que afirma que "es considera que existeix una relació cronològica i de causalitat entre les lesions sofertes i l'accident de trànsit, podent-se atribuir les lesions sofertes al mateix", afirmació en l'esmentada doctora no apunta com una possibilitat, sinó com una conclusió. Pel que fa a la naturalesa de les lesions entén la citada doctora que, malgrat en alguns informes es parla de contusió de la paret toràcica i en altres d'esquinç intercostal, és més probable el segon per ser més compatible amb la clínica i amb l'exploració de la pacient i amb el tipus d'accident, sent no obstant lesions que tenen un mateix tractament i evolució. Per aquestes raons cal entendre acreditat el dany sofert per la Sra. Álvarez i la relació de causalitat entre aquest i l'accident que va provocar la defenent.

III.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la companyia "W. SA" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 30 de juny del 2008, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.