CASS. Dret de l'agent a percebre la pensió prevista per l'article 41 del Reglament Tècnic. (0073/06)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira LLUIS SAURA LLUVIA

Núm. de Protocol: SS-0010-3/06 TSA: 38/06

S E N T È N C I A NÚM. 73-2006

PARTS:

Apel·lant: Vara Representant: Daza Advocat: Martin

Apel·lada: CASS Representant: Olmo Advocat : Manzanares

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d’Andorra la Vella, el 23 de novembre de 2006

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número SS-0010-3/06.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Sra. Vara va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 27 de desembre de 2005, confirmant en alçada la decisió del 16 de novembre anterior sol·licitant la revocació d’aquestes decisions i l’import d’una pensió mínima de conformitat amb les disposicions de l’article 41 del Reglament Tècnic de la CASS.

2.- En la sentència de 9 de maig del 2006, el Tribunal de Batlles ha desestimat en tots els seus termes la demanda formulada per la Sra. Vara.

3.- En el seu recurs d’apel·lació de data 22 de juny del 2006, la Sra. Vara manifesta principalment que:

-la petició formulada el 16 de novembre de 2005 era una petició nova consistent en que s’efectués una nova valoració per a l’atorgament de la pensió mínima de 5000 punts,

-entre la primera petició i la segona s’havia produït una variació dels elements de fet que justificaven un nou examen,

-durant el decurs de tot el procediment administratiu la CASS va acceptar que la petició del 16 de novembre de 2005 era una nova petició demanant una nova valoració,

-sobre el fons, la Sra. Vara compleix tots i cadascun dels requisits que preveu l’article 41 del Reglament Tècnic de la CASS.

4.- En la seva contesta de data 13 de juliol del 2006, la CASS manifesta principalment que:

-la sol·licitud de la Sra. Vara del 16 de novembre de 2005 no pot considerar-se una nova i diferent petició, en la mesura que no al·lega ni fets ni fonaments jurídics diferents.

-l’únic que fa és reproduir idèntica petició que la resolta per la CASS el 29 d’agost de 2005.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat el magistrat ponent i han quedat les actuacions vistes per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El procediment administratiu s’ha desenvolupat de la manera següent:

La Sra. Vara ha presentat una demanda de pensió de vellesa el 7 de juny de 2005 (veure foli 43) adjuntant-hi d’una part, un certificat firmat per la Sra. Ayuso de 6 de juny del 2005 certificant que la interessada havia treballat en el Hotel Modern des de setembre de 1962 fins el novembre de 1967 (veure foli 12) i, d’altra part, un certificat d’inscripció al registre central d’immigració des del dia 10 de juny de 1962 (veure foli 13).

Per carta de data 29 d’agost de 2005, la CASS ha notificat a la Sra. Vara que l’article 41 del Reglament Tècnic no era aplicable «ja que el nostre servei d’inspecció no ha pogut verificar, prop del signant del certificat de treball de la Sra. Ayuso, la veracitat de dita activitat laboral ».

La Sra. Vara va presentar un recurs davant la Comissió contenciosa de la CASS el 16 de novembre de 2005; sense adjuntar cap argument particular respecte a la seva demanda inicial, però s’hi adjunta un contracte d’arrendament de data primer de desembre de 1967, preveient que donaria serveis de guarda i conserge (veure foli 47).

Per decisió de data 16 de novembre de 2005, la CASS ha confirmat la decisió del 29 d’agost de 2005, amb una motivació idèntica (veure foli 8).

La Sra. Vara presenta una altra demanda el 7 de desembre de 2005 (veure foli 9 ) a la Comissió contenciosa de la CASS : « la veracitat del certificat emès per la Sra. Ayuso és inqüestionable », i aporta un nou certificat redactat per la Sra. Talavera el 28 de novembre del 2005 (veure foli 55 ). La CASS rep aquest certificat el 9 de desembre del 2005. En el revers d’aquest certificat hi figura una apreciació positiva per part del servei d’inspecció.

La CASS ha contestat per carta de data 27 de desembre de 2005 (veure foli 14): ha examinat el nou certificat redactat per la Sra. Talavera i « considera favorablement la seva validesa ».

De tota manera, la CASS rebutja l’aplicació de l’article 41 per una altre motiu:

« per quant la raó d’ésser de les pensions de vellesa és el cobrament d’uns imports que substitueixen els salaris percebuts pels assegurats durant la seva vida laboral. En qualsevol cas, no seria lògic que la pensió atorgada fos superior a les retribucions percebudes amb anterioritat a la jubilació ».

La CASS afegeix que pot presentar un recurs jurisdiccional contra aquesta decisió (veure pàgina 15).

Tercer.- La qüestió jurídica plantejada en aquest cas versa sobre si la sol·licitud de la Sra. Vara del 16 de novembre de 2005 és pot o no considerar com una nova i diferent petició.

Aquesta Sala ha definit els criteris que conformen una decisió nova:

«és una decisió fonamentada sobre un raonament jurídic o lògic diferent d’aquells fins aleshores desenvolupats. En d’altres termes, es tracta de determinar la causa o base legal de la decisió, és a dir, el conjunt d’elements objectius, de fet o de dret, que són el fonament de l’acte » ( sentència 99-37 del 20 de desembre de 1999).

En aquest cas, els elements de dret i de fet no han canviat entre la notificació inicial de la decisió de la CASS i la sol·licitud del 16 de novembre de 2005. La Sra. Vara ha aportat un document nou, però com ja ha jutjat la sentència ja citada de 20 de desembre de 1999, « la interessada estava en situació d’impugnar vàlidament la decisió en el termini de 13 dies calculats a comptar de la notificació de la decisió ».

Per tot això, procedeix estimar la caducitat de l’acció invocada per la CASS i declarar inadmissible la demanda formulada per la Sra. Vara.

Quart.- No s’aprecien circumstancies determinants d’una especial condemna al pagament de les despeses d’aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d’apel·lació presentat pel la Sra. Vara.

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la resolució de la CASS del 27 de desembre del 2005, i amb ella la decisió del 16 de novembre anterior, és conforme a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.

Tercer : De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.