ARMES. Revocació del permís. Conducta que comporta un perill per a la seguretat de les persones o per al manteniment de l'ordre públic.

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000029/2024 ORIGEN.- 1000064/2023 - 0

NIG: 5300545320230000120

SENTÈNCIA 49-2024

PARTS:

Apel·lant: Sr. Jover

Representant: Sra. Calderón

Advocada: Sra. Benitez

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Blasco

Advocada: Sra. Raya

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 18 de juliol de 2024.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000064/2023.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació del Sr. Jover va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava l'acord adoptat en data 2 d'agost de 2023, que havia desestimat el recurs formulat contra la resolució del Director del Departament de Policia de 17 de març de 2023, en virtut de la qual es va revocar definitivament el permís d'armes de l'agent, de les categories D i E, i de les guies de tinença corresponents.

La sentència de 8 d'abril de 2024 de la Secció Administrativa de la Batllia ha desestimat la demanda, declarant que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

S'ha valorat erròniament la prova practicada, ja que no hi ha identitat d'objecte amb una anterior sentència de la Batllia, que va denegar la concessió a l'agent del permís d'armes. En aquell moment, l'Administració ja havia concedit el permís D i E, i no es poden tenir en compte els mateixos fets anteriors a aquest atorgament.

Els fets en què es basa la resolució impugnada no han tingut seguiment en la via penal, i no li correspon a l'agent la càrrega de la prova sobre aquest fet.

S'han tingut en compte fets posteriors a la iniciació de l'expedient administratiu, sobre els quals l'interessat no ha pogut fer al·legacions ni proposar prova.

3.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, en base als següents arguments:

Una anterior sentència de la Batllia de 30 d'abril de 2020 ja va considerar que l'agent era una persona violenta i conflictiva. Encara que l'any 2019 se li va concedir per error el permís d'armes de les categories D i E, això no impedeix que posteriorment s'iniciï un procediment de revocació, ja que es tracta d'una mesura preventiva, destinada a la protecció de l'ordre públic.

Corresponia a l'agent, en aplicació del principi de facilitat probatòria, justificar que les causes penals en què estava involucrat no havien tingut continuïtat.

S'han de valorar tots els fets que demostren que la conducta de l'agent representa un risc per a la seguretat de les persones o per al manteniment de l'ordre públic.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, constitueix l'objecte d'aquest procés l'examen de la legalitat de les resolucions administratives que van acordar la revocació definitiva del permís d'armes de les categories D i E de què disposava l'agent, i de les guies de tinença corresponents.

Els actes impugnats es basen en l'article 91.1.c) del Reglament d'armes vigent en aquelles dates, aprovat per Decret 447/2022, de 2 de novembre, segons el qual:

"1. Sense perjudici de les disposicions en matèria sancionadora previstes per la Llei qualificada de seguretat pública, el director del Cos de Policia pot acordar la revocació provisional o definitiva d'un permís d'arma i de les guies de tinença o els llibres de col·leccionista corresponents, amb la instrucció prèvia de l'expedient corresponent de conformitat amb el Codi de l'Administració, quan la persona titular del permís ja no reuneixi les condicions exigides per obtenir-lo i, en particular quan:

(...)

c) La seva conducta presenti un perill per a la seguretat de les persones o per al manteniment de l'ordre públic".

Com ja va declarar la sentència d'aquesta Sala núm. 65-2006, de 25 d'octubre:

"Aquesta mesura suposa l'exercici de facultats típiques de policia administrativa, que tenen per objecte garantir la seguretat ciutadana, atès el perill que pot representar la tinença d'armes, la qual cosa fa necessari un adequat control administratiu de les mateixes. D'aquesta manera, es preveu la possibilitat de què l'Administració procedeixi a la revocació dels permisos corresponents, quan desapareguin els requisits o condicions que van donar lloc a la seva concessió, o bé quan concorrin circumstàncies que puguin fer preveure racionalment la utilització indeguda de les armes, amb el consegüent risc per a la seguretat del propi titular del permís o per a tercers".

En definitiva, es tracta d'aplicar una potestat d'intervenció de què disposa l'Administració amb la finalitat de verificar l'adequació del permís d'armes a l'ordenament jurídic, i especialment la valoració de l'interès públic afectat.

S'ha de tenir en compte que el permís d'armes és una autorització que es concedeix intuitu personae, en atenció a les circumstàncies del sol·licitant. No es refereix a una actuació singular i aïllada, sinó a una activitat continuada, de manera que s'han de mantenir les condicions que van justificar la seva concessió durant tota la vigència de l'autorització. En darrer terme, no es tracta d'un acte reglat, que consisteixi merament en una confrontació de la sol·licitud amb la normativa aplicable, sinó que es reconeix a l'Administració un important grau de discrecionalitat. En aquest sentit, no existeix un dret subjectiu a la possessió d'armes de foc, sinó que cal comprovar que no resulti de la concessió de la llicència un perjudici per als interessos públics o de tercers.

Tercer.- En el cas que ara s'examina, el recurrent ja va sol·licitar l'any 2018 un permís d'armes de les categories B1, B2, C, D i E, que va ser denegat per l'Administració. Un cop interposada demanda contra aquesta resolució, el Tribunal de Batlles va dictar sentència en data 30 d'abril de 2020, que confirmava la denegació del permís, en base als informes policials que constaven a les actuacions, que posaven de relleu una conducta violenta i conflictiva de l'interessat.

Durant la tramitació d'aquest procés, es va atorgar a l'agent un permís d'armes de les categories D i E, que l'Administració al·lega que es va concedir per error. Aquest permís és el que han procedit a revocar les resolucions aquí impugnades.

El recurrent al·lega que l'anterior sentència de la Batllia no és vinculant, ja que no hi ha identitat d'objecte, atès que s'havia concedit el permís D i E durant la tramitació del procediment. També argumenta que, un cop atorgat aquest permís, ja no es podien prendre en consideració els fets anteriors a la concessió.

Aquesta al·legació no pot ser compartida. L'article 91.1.c) del Reglament d'armes permet revocar el permís d'armes quan la conducta del seu titular representi un perill per a la seguretat de les persones o per al manteniment de l'ordre públic. Com abans s'ha dit, s'han de valorar les condicions de la persona per a ser posseïdor d'un instrument que representa un indubtable perill per al propi titular i per a tercers, i aquesta situació s'ha d'examinar mitjançant la ponderació del conjunt dels antecedents que li constin a l'interessat, amb independència de si són anteriors o posteriors a la concessió de la llicència que es pretén revocar. En efecte, només una valoració global de la conducta del sol·licitant o del titular del permís permetrà arribar a una conclusió sobre si es posseeixen o es mantenen les condicions necessàries per disposar d'una autorització d'aquesta naturalesa.

D'altra banda, el procediment de revocació no té naturalesa sancionadora, sinó que constitueix una manifestació de la potestat d'intervenció que s'atribueix a l'Administració en matèria de control d'armes. En conseqüència, es irrellevant que els fets en què es basa la revocació del permís hagin comportat o no conseqüències en l'ordre penal. El contingut de les actuacions posa de relleu l'existència de nombrosos antecedents desfavorables, que la sentència apel·lada descriu de forma detallada, i, de fet, la sentència del Tribunal de Batlles de 30 d'abril de 2020 ja es va fonamentar en què el recurrent presentava una actitud violenta i conflictiva com a motiu determinant de la denegació del permís d'armes que llavors sol·licitava.

Aquests antecedents desfavorables s'han vist incrementats per altres fets posteriors a la iniciació del procediment administratiu, en què també es va veure involucrat l'interessat. En el seu recurs, l'apel·lant addueix que la presa en consideració d'aquests antecedents li hauria causat indefensió, ja que no hauria pogut al·legar ni proposar prova sobre els mateixos. Tanmateix, es tracta d'una argumentació formulària que no s'ajusta a la realitat dels fets. Només cal constatar que la resolució impugnada del Govern ja fa referència als esmentats antecedents, per concloure que l'agent hagués pogut fer valer en aquest procés els mitjans de defensa que considerés necessaris sobre aquest punt. A més, com ja s'ha dit, és la valoració conjunta de la conducta de l'interessat la que permet arribar a una conclusió raonada sobre el manteniment de les condicions necessàries per disposar d'un permís d'armes.

Per tot això, procedeix desestimar el recurs i confirmar la sentència apel·lada en els seus propis termes.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Jover contra la sentència dictada el 8 d'abril de 2024 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.