Delicte major continuat de furt amb força en les coses i en casa habitada.TSJP-07/12

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

Núm. de Causa: TC-144-4/12 Núm. de Rotlle: TSENTITY_19-07/12

SENTÈNCIA 09-2014

PARTS:

Recurrents: Srs. Ribes i Durán

Advocat: Sr. Ayuso

Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Pera Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, dinou de maig del dos mil catorze.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 20 de gener de 2014 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major continuat de furt amb força en les coses i en casa habitada. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 20 de gener de 2014 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que no apreciem la qüestió d'obstacle de procedibilitat plantejada i que hem de condemnar i condemnem Ribes i Durán com a responsables penalment en el concepte d'autors del delicte major continuat de furt amb força en les coses i en casa habitada, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de :

- Durán, UN (1) ANY i TRES (3) MESOS DE PRESÓ FERMA i

EXPULSIÓ temporal del Principat per un període de VINT

(20) ANYS,

- Ribes, DOS (2) ANYS i SIS (6) MESOS DE PRESÓ FERMA i

EXPULSIÓ temporal del Principat per un període de VINT

(20) ANYS.

Els condemnem tots dos solidàriament al pagament de les despeses processals causades.

Acordem el comís dels diners, eines i telèfons mòbils intervinguts als condemnats.

En concepte de responsabilitat civil, condemnem Ribes a indemnitzar Ferreras en les quantitats de 5.735 EUR i 227,60

EUR, i condemnem Ribes i Durán a indemnitzar solidàriament a Macias en la suma de 993,01 EUR i a Vendrell i Guerrero en la suma de 450 EUR. Fent expressa reserva d'accions civils a favor de Vall".

II.-RESULTANT: El precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats i així es declara que, el dia 26 de novembre de 2012, el processat Ribes, nascut el XXXX, de nacionalitat búlgara i sense antecedents penals al Principat, mitjançant l'ús d'una clau anglesa i d'altres eines, forçant els panys de les portes, accedí als immobles següents :

al pis Xn Xa radicat núm. X del XXXX propietat de CTS, d'on sostragué joies per un valor de 3.474 EUR, causant desperfectes a la porta per un import de reparació de 406,64 EUR,

al XXXX propietat de Sandoval provocant desperfectes al pany de la porta per un import de reparació de 180,15 EUR, que han estat indemnitzats a la perjudicada per la seva companyia d'assegurances, sense emportar-se res de l'interior de l'habitatge,

al XXXX, propietat de Tur, provocant desperfectes al pany de la porta per un import de 93,60 EUR sense emportar-se res,

al XXXX, propietat de MCepeda, provocant desperfectes al pany de la porta per un import de reparació de 301,60 EUR, i havent estat indemnitzada per la seva companyia d'assegurances, sense emportar-se res de l'interior de l'immoble.

El dia 27 de novembre de 2012, el processat Ribes, amb el mateix modus operandi, accedí:

al XXXX, propietat de Ferreras, apropiant-se del seu interior de diverses joies per un valor de 5.735 EUR, i causant desperfectes a la porta d'entrada de l'immoble per un import de 455,21 EUR,

al XXXX, provocant desperfectes al pany de la porta per un import de reparació de 466,44 EUR havent estat indemnitzat per la seva companyia d'assegurances, sense emportar-se res més del seu interior tota vegada que el seu propietari es trobava present en la casa.

El dia 10 de desembre del 2012, el processat Ribes, utilitzant novament el mateix modus operandi, i posat de comú acord amb el també processat Durán, nascut el XXXX, de nacionalitat búlgara i sense antecedents penals al Principat, amb el que s'havia desplaçat a Andorra a tal efecte, i mentre aquest efectuava tasques de vigilància, accedí als immobles següents:

al XXXX, provocant desperfectes al pany de la porta per un import de reparació de 993,01

EUR, sense emportar-se res donat el fet que fou sorprès pel seu propietari que es trobava al seu interior,

al XXXX, sostraient del seu interior joies i diners per un valor de 850 EUR, i provocant desperfectes a la porta per un import de 264 EUR, havent estat indemnitzats per llur companyia d'assegurances en concepte de danys a la porta i en la suma de 400 EUR en concepte de diners en efectiu furtats,

al XXXX, causant desperfectes a la porta, sense emportar res del seu interior,

al pis propietat de Álvarez, radicat al 1r F del núm.

X de l'Av. Rouillac de la vila d'Encamp, picant al timbre, obrint el perjudicat P, dient Ribes que era el "fontanero", marxant aquest darrer per les escales, quan se li va demanar de quina empresa venia,

al XXXX, provocant desperfectes al pany de la porta per un import de reparació de 87,36 EUR, havent estat indemnitzat el perjudicat per la seva companyia d'assegurances essent sorprès pel seu propietari en escoltar aquest que algú remenava el pany de la porta".

III.-RESULTANT: que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació la defensa dels Srs. Ribes i

Durán qui formula incident de nul·litat de actuacions per vulneració del dret a la llibertat del seus defensats, al·lega la nul·litat de la prova pericial practicada per pèrits de la Guàrdia Civil espanyola i la vulneració del dret a la presumpció d'innocència. En un escrit que denomina de complement al recurs d'apel·lació, presentat davant de la Sala Penal de Tribunal Superior de Justícia es sol·licita la pràctica en la segona instància de una sèrie de proves.

IV.-RESULTANT: Que el Mgfc. Ministeri Fiscal s'oposa al recurs i sol·licita la desestimació de totes las qüestions plantejades.

V.- RESULTANT: que els fets provats de la sentència dictada pel Tribunal de Corts s'accepten amb les següents modificacions:

1.- dels fets que es declara provats que va realitzar Ribes el dia 26 de novembre de 2012, es suprimeix el consignat a l'epígraf 4);

2.- Es suprimeixen els fets que es declara provat que Ribes va realitzar el dia 27 de novembre de 2012;

3.- Es suprimeix el fet que es declara provat que van realitzar Ribes i Durán el dia 10 de desembre de 2012 al pis propietat de Macias.

4.- S'afegeix un últim paràgraf amb el següent contingut:

el dia 26 de novembre de 2012, persona o persones desconegudes, mitjançant l'ús d'una clau anglesa i d'altres eines, van forçar el pany de la porta del XXXX, propietat de Cepeda, provocant desperfectes al pany de la porta per un import de reparació de 301,60 euros, dels que ha estat indemnitzada per la seva companyia d'assegurances, sense emportar-se res del seu interior;

el dia 27 de novembre de 2012, persona o persones desconegudes, mitjançant l'ús d'una clau anglesa i d'altres eines, van forçar el pany de la porta del XXXX, propietat de Ferreras, apropiant-se del seu interior de diverses joies per valor de 5.376 euros i provocant desperfectes a la porta d'entrada de l'immoble per un import de 455,21 euros, dels que ha estat indemnitzada per la seva companyia d'assegurances.

el dia 27 de novembre de 2012, persona o persones desconegudes, mitjançant l'ús d'una clau anglesa i d'altres eines, van forçar el pany de la porta del pis propietat de Viñas, situat al Xé pis de la casa J, radicada al camí d'Ensucaranes d'Escaldes-Engordany , provocant desperfectes al pany de la porta per un import de reparació de 466,44 euros, dels que ha estat indemnitzada per la seva companyia d'assegurances, sense emportar-se res del seu interior:

el dia 10 de desembre de 2012 persona o persones desconegudes, mitjançant l'ús d'una clau anglesa i d'altres eines, van forçar el pany de la porta del XXXX, provocant desperfectes al pany de la porta per un import de 993,01 euros, sense emportar-se res del seu interior.

FONAMENTS DE DRET

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Que la proposició de proves en aquesta segona instància s'ha fet de forma extemporània mitjançant un escrit presentat davant aquesta Sala Penal. En efecte, d'acord amb l'article 199 del Codi de Procediment Penal, l'escrit de recurs ha de contenir les proves que es proposin, cosa que, amb evidència, no ha estat complert en l'escrit de recurs presentat per la part recurrent, que aprofita el tràmit de contesta al recurs -atorgat a les altres parts- per introduir un nou escrit en el que demana la pràctica de noves proves.

Aquesta circumstància per si sola ja porta a la inadmissió de l'escrit. Cal dir, a més a més, que tampoc consta en l'expedient que en el tràmit de l'article 123 davant el Tribunal de Corts, o en l'escrit de Qualificació hagués sol·licitat la pràctica de les citades proves, cosa que també hauria pogut comportar la inadmissió de la pràctica de les mateixes.

S'ha de tenir en compte que el dret a la pràctica de les proves no és un dret absolut i il·limitat sinó que està condicionat a que la prova proposada sigui pertinent tan formal como materialment, en el sentit de que la prova hagi estat proposada en temps i forma i sigui temàticament rellevant, és a dir, que resulti necessària i útil per formar la convicció del Jutge o Tribunal sobre el "thema decidendi" o objecte del procés.

II.-CONSIDERANT: Que la representació de Ribes i Durán comença el seu recurs formulant incident de nul·litat de actuacions contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts per la vulneració del dret a la llibertat dels seus representats reconegut a l'article 9 de la Constitució. Aquesta vulneració s'hauria produït per haver superat la detenció governativa les 48 hores i per no haver prorrogat el Tribunal de Corts la presó provisional quan va tornar la causa al Batlle Instructor per tal de que dugués a terme una instrucció suplementària.

La vulneració del dret a la llibertat del recurrents ja va ser plantejada al Tribunal Constitucional, qui va resoldre el recurs d'empara en sentència de 3 de febrer de 2014 en el sentit de desestimar la pretensió del recurrents, declarant que no s'havia produït l'al·legada vulneració del seu dret a la llibertat. És per això que tornar a plantejar la mateixa qüestió una vegada resolt el recurs d'empara i mantenir-la a l'acte de la vista del recurs d'apel·lació resulta improcedent, com també ho és denominar incident de nul·litat d'actuacions a allò que no és.

Així, de una banda l'incident de nul·litat d'actuacions està reservat per les vulneracions del dret fonamental a la Jurisdicció reconegut a l'article 10 de la Constitució, mentre que el dret a la llibertat està reconegut a l'article 9 de la mateixa Llei fonamental. Per altra banda, el dit incident es pot plantejar d'ofici pel Jutge o Tribunal abans de dictar la resolució que finalitzi el procés o per la persona afectada quan el procés ja estigui acabat per sentència o resolució ferma. És per això que la nul·litat quan es fa valer a través dels recursos ordinaris no genera l'incident de nul·litat previst a l'article 18 bis de la Llei Transitòria de Procediments Judicials.

Per últim, hem de dir que fins i tot si s'hagués reconegut la vulneració del dret a la llibertat dels recurrents -cosa que no ha succeït- aquest pronunciament no tindria cap influència sobre la seva participació en els delictes pels quals han estat jutjats.

III.-CONSIDERANT: Que el primer motiu de fons esgrimit contra la sentència impugna la validesa de la prova pericial practicada per agents de la Guàrdia Civil espanyola, en concret per perits del "Departamento de Balística i Trazas instrumentales" d'aquest cos, fent servir uns arguments que no poden ser estimats.

Al·lega la part recurrent que com la prova es va practicar en un país estranger s'hauria d'haver demanat pel Jutge mitjançant comissió rogatòria i no directament per la policia andorrana a l'espanyola i que per tant és una prova nul·la.

Tal com consideren el Tribunal de Corts i el Ministeri Fiscal, no era necessària la comissió rogatòria perquè no es tractava de la pràctica a l'estranger d'una prova d'investigació pròpiament dita, sinó d'una col·laboració tècnica entre policies en no disposar la policia andorrana dels mitjans tècnics necessaris per fer la comparació entre les eines trobades al costat del contenidor - probablement utilitzades pels acusats- i els bombins forçats per accedir a diverses cases.

La Batlle Instructora, mitjançant providència de 14- 2-2012, va considerar necessari aquest estudi comparatiu i va designar per a la seva pràctica al Servei de Policia d'Andorra o, eventualment, al centre policial a qui correspongués (foli 467), de conformitat amb l'article 80 del Codi Penal. La policia andorrana -dintre del marc dels convenis de cooperació- va sol·licitar, a través del Conseller d'interior de l'Ambaixada espanyola a Andorra, la remissió de les eines i els bombins numerats i precintats -la seva entrega consta documentada al foli

573 del sumari- al Servicio de Criminalística de La

Guardia Civil per fer l'estudi comparatiu i ho van comunicar immediatament a la Batlle (foli 568). L'estudi es va fer pel servei de la Guàrdia Civil dedicat a aquestes tasques -"Departamento de Balística i Trazas instrumentales", es va incorporar a les actuacions (folis 1079 i ss) i es van retornar a la Batllia les peces de convicció estudiades. Els perits que van fer l'informe van declarar per videoconferència i les parts els van poder interrogar i sotmetre a contradicció les seves conclusions. En cap moment per part de la defensa dels recurrents s'han qüestionat aquestes conclusions des d'un punt de vista tècnic ni tampoc s'ha posat en dubte que els efectes analitzats no fossin els intervinguts. La queixa del recurrent és només de tipus formal i cap indefensió material -en el sentit de privació dels drets que l'ordenament els atribueix per defensar el seus interessos- consta que s'hagi produït.

La prova pericial va ser practicada i introduïda al judici oral de forma correcta i constitueix prova vàlida i que es pot valorar per formar la convicció judicial.

La impugnació, per tot el que s'ha exposat, es desestima.

IV.-CONSIDERANT.- Que la part recurrent denuncia la vulneració del dret a la presumpció d'innocència dels seus representats amb uns arguments que han de conduir a la parcial estimació del recurs.

Ribes ha estat condemnat per un delicte major continuat de furt amb força en les coses i en casa habitada integrat per un total de deu delictes del mateix tipus - dels quals tres són consumats i set en grau de temptativa- comesos els dies 26 i 27 de novembre i 10 de desembre de 2012; i Durán ha estat condemnat també per un delicte major continuat de furt amb força en les coses i en casa habitada però integrat per tres delictes -un consumat i tres intentats-, comesos el dia 10 de desembre juntament amb l'altre processat. El fet de picar al timbre del domicili de Salamanca el dia 10 de desembre de 2012 que en la sentència del Tribunal de Corts s'atribueix a Ribes no constitueix cap delicte, perquè seria un acte preparatori, per a comprovar si hi havia algú dintre, que no és punible.

No es qüestiona per la part recurrent la comissió del 10 delictes i s'impugna només la participació en ells del dos processats.

El Tribunal de Corts, tot i que no ho diu expressament, sustenta la participació del recurrents en els delictes de furt amb força pels que els condemna en prova indirecta o indiciaria, és a dir, en un conjunt de fets -indicis- dels quals n'extreu la conclusió de que van ser els processats els autors dels delictes, però no fa un anàlisi individualitzat de cadascun dels delictes que integren el delicte continuat per comprovar, un per un, si existeix prova de càrrec.

Com que se ha denunciat la vulneració del dret a la presumpció d'innocència dels processats, la Sala haurà de comprovar si hi ha suficient prova de càrrec per acreditar la comissió de cada un dels delictes que integren el delicte continuat.

La possibilitat de basar la condemna en prova indiciària o indirecta, el Tribunal Constitucional -STC 110/2007 de 7 de setembre- la considera plenament compatible amb el dret a la presumpció d'innocència "sempre que els indicis es basin en fets plenament provats i no en meres sospites i sempre que els fets constitutius del delicte es puguin deduir d'aquests indicis a través d'un procés d'inferència raonat i lògic, en el sentit de que els indicis portin de manera natural i clara a la conclusió assolida, és a dir que no es basin en una raonament obert o indeterminat, de manera que sigui significament més probable que els fets haguessin succeït d'una altra manera".

La prova indiciària exigeix que els indicis que la configuren siguin plurals -llevat d'alguns indicis únics de singular potència acreditativa- pel caràcter equívoc que acostumen a tenir cadascun dels indicis individualment considerats, ja que poden admetre explicacions diferents o alternatives a las de la comissió del fet delictiu, per això és la pluralitat o concurrència conjunta de diversos indicis la que permet, mitjançant un enllaç lògic, arribar a la conclusió inequívoca de la comissió del fet delictiu.

Dit això, amb caràcter previ, per la seva rellevància, hem de analitzar la troballa de diverses eines al costat d'uns contenidors al pàrking del Comú d'Encamp, donat que la prova pericial practicada per la Guàrdia Civil va poder concloure que amb la clau anglesa intervinguda es van forçar sis bombins per accedir a l'interior de les vivendes.

La part recurrent nega que aquestes eines fossin amagades per Ribes, però considerem que es pot establir que va ser el processat qui ho va fer.

Així, Álvarez, qui vivia al pis 1r F del número X de l'Avinguda de Rouillac d'Encamp, va reconèixer a l'acte del judici, ratificant el reconeixement fotogràfic que va fer en dependències policials (foli 144), a Ribes com la persona que sobre les 10 hores del dia 10 de desembre de 2012 va trucar al timbre de casa seva, va dir que era el "fontanero" i després va marxar per les escales. Aquesta persona, segons el testimoni, es va trobar al carrer amb un altre individu que l'estava esperant, van estar tots dos parlant, després es van separar i Ribes va entrar a un altre edifici -conegut com Maria Reig, que és precisament el situat a l'Avinguda François Mitterrand número XX (foli 537)-.

Precisament al pis Xt Xr d'aquest edifici vivia Bernat. Aquest testimoni va declarar al judici que, sobre les

10.30 hores del mateix dia 10 de desembre, mentre es dutxava, va sentir el timbre de la porta i va anar a obrir. Quan es va acostar a la porta va sentir que remenaven el pany, va obrir la porta i va veure davant una persona alta i corpulenta que va marxar immediatament. El testimoni va veure forçat el pany de la porta, va sortir al balcó de casa seva i va veure com la persona a qui acabava de veure davant de la porta es dirigia al pàrking del comú i feia el gest de deixar alguna cosa entre uns contenidors.

Pina va trucar a la policia -també ho va fer ENTITY_21-. De seguida van arribar al lloc agents que, seguint les instruccions que els hi anava donant Pina van trobar al costat dels contenidors vàries eines -tres tornavisos i una clau anglesa-. És cert que a l'acte del judici no van declarar el agents que van fer la troballa, però Pina va dir que el agents seguint les seves indicacions van trobar les eines i que ell estava present i els agents 0189 i 0301 van manifestar que van arribar de seguida al lloc dels fets i van veure les eines custodiades per un seu company, les van fotografiar i se les van endur. És per això que pot establir-se la identitat entre les eines trobades amb presència de Pina i les que van rebre el dos agents.

Pina també va manifestar que al dia següent, quan va anar a llençar les escombraries, va trobar al contenidor el bombí trencat de la seva porta. Aquesta dada és molt important perquè l'estudi comparatiu de les traces instrumentals trobades al bombí (PP019932 i mostra 012 de l'informe pericial) amb la clau anglesa trobada al costat del contenidor va revelar que aquestes traces les havia produït aquesta clau. L'informe pericial està als folis 1079 i següents del sumari i va ser ratificat a l'acte del judici oral pels pèrits que el van elaborar.

Del fet que la clau anglesa, que va deixar al costat del contenidors la persona que va veure Pina davant de casa seva, sigui la que es va fer servir per forçar -pinçant- lo- el bombí, pot establir-se, sense dubtes, que aquesta persona és la que va forçar el bombí. Que aquesta persona va ser el processat Ribes es pot sustentar amb el següents indicis:

que Salamanca el va reconèixer com la persona que va entrar a l'edifici on vivia Pina poc abans que es forcés el bombí de la seva porta;

que la policia -com va manifestar al judici l'agent 0310-, seguint les indicacions de Pina, quan va arribar immediatament a l'aparcament, es va dirigir a la plaça del costat -on, segons el testimoni, havia anat la persona que va veure davant de la porta de casa seva- i van trobar a una persona corpulenta que vestia texans i jaqueta blava -descripció que Pina va fer d'aquella persona-.

que la persona que van trobar el agents, al veure'ls va arrancar a córrer fins que el van aconseguir atrapar;

que Salamanca va reconèixer en fotografia (foli 73) al processat com la persona a qui havia vist davant de la seva porta, tot i que a l'acte del judici no el va reconèixer i va dir que quan va fer el reconeixement fotogràfic no estava del tot segur que fos ell. Tot i no reconèixer al processat si que es pot afirmar que les seves característiques facials eren molt semblants a les de la persona que va veure el testimoni;

i

Ribes ha negat haver entrat a l'edifici on vivia Salamanca, quan la realitat de la seva entrada ha quedat establerta pel reconeixement del mateix que va fer el testimoni, és per això que la acreditació de la falsedat de manifestació d'aquell constitueix un indici -contra indici- que es pot valorar conjuntament amb els altres.

Si Ribes va entrar a l'edifici on vivia Pina moments abans de que es forcés el bombí de la seva porta, si una persona de les seves característiques físiques, fisonomia i vestimenta va forçar el bombí, si aquesta persona va deixar les eines emprades pel forçament al costat del contenidors i es va dirigir després a la plaça del costat, si immediatament després Ribes es trobat en aquesta plaça i fuig al veure els agents i, a més a més, nega haver tocat el timbre de la porta del pis de Salamanca quan aquest l'ha reconegut, d'aquests fets es pot inferir, com la única explicació raonable que justifica la existència conjunta de totes elles, que va ser Ribes qui va forçar el bombí de la porta del pis de Pina.

Una vegada establerta la autoria de Ribes del furt amb força en les coses en casa habitada comés al domicili de Pina, que el mateix processat va ser qui també va entrar al domicili de Vall i forçant el bombí de la porta va accedir al seu interior sense que s'apoderés de cap efecte, es dedueix com a conclusió lògica i raonable del següents indicis:

el pis on es va produir el delicte està situat al número X de la Avinguda de Rouillac de la localitat d'Encamp;

a la mateixa franja horària en que es va cometre el delicte, Ribes va trucar a la porta del domicili de Salamanca, tal com s'ha exposat abans;

pel forçament del bombí de la porta del domicili de Vall es va emprar la clau anglesa que Ribes va amagar al costat dels contenidors, perquè l'estudi comparatiu de les traces instrumentals trobades al bombí (PP 036083 i mostra 014 de l'informe pericial) amb la clau anglesa trobada al costat del contenidor va arribar a aquesta conclusió, segons l'informe pericial dels folis 1079 i següents ratificat al judici pels perits que el van fer.

L'ús per forçar el bombí de la porta de la clau anglesa amagada pel processat i l'acreditació de la seva presència al lloc dels fets a l'hora de la seva comissió permet deduir de forma raonable que va ser Ribes el seu autor.

A la mateixa conclusió es pot arribar respecte al furt amb força en les coses i en casa habitada consumat, comés al domicili de Guerrero el dia 10 de desembre de 2010, perquè:

el domicili està situat a la localitat d'Encamp;

el delicte es va cometre en una franja horària -a partir de les 8.55 hores- en la que Ribes era a Encamp, tal com ha posat de manifest el fet que cometés els furt amb força en les coses abans esmentats;

per forçar el bombí de la porta es va emprar la clau anglesa que sobre las 10,40 hores del mateix dia va amagar el processat, perquè el estudi comparatiu de les traces instrumentals trobades al bombí (PP 031252 i mostra 010 del informe pericial) amb la clau anglesa així ho demostra, segons la conclusió dels perits.

Si per forçar el bombí de la porta del domicili de Guerrero es va emprar la clau anglesa que Ribes portava aquell mateix matí i aquest estava a la població on es va cometre el delicte, en el moment en que es va cometre, es pot inferir la seva participació en el delicte com a conclusió lògica i raonable sense que no hi hagi una altra explicació alternativa raonable que justifiqui tots els indicis.

A la mateixa conclusió, de que va ser Ribes l'autor, no es por arribar respecte al furt amb força en les coses en grau de temptativa comés el mateix dia 10 de desembre de 2012 al domicili de ENTITY_19D, situat a la Avinguda Copríncep De Gaulle núm. X 2n 2a.

En aquest domicili l'autor en forçar el pany va deixar unes marques, com es va comprovar en la inspecció ocular, al marc de la porta que el agents van considerar que eren compatibles amb un dels tornavisos trobats als acusats i el Sr. D va veure dintre del seu domicili una persona però no la va poder identificar.

En aquest supòsit, com no es pot afirmar que pel forçament del pany s'hagués emprat alguna de les eines intervingudes als processats, el delicte es va cometre a Escaldes-Engordany i no s'ha pogut situar als processats en aquesta localitat, el fet de que ambdós fossin al Principat el dia en que es va cometre el delicte i el modus operandi que es va fer servir sigui similar al que els processats van fer servir per cometre els delictes que s'han examinat a la població d'Encamp no permet inferir que van ser els processats els autors del furt amb força en les coses comés al domicili del Sr. D. La inferència resulta feble, inconsistent i excessivament oberta, insuficient, per tant, per a sustentar la autoria del processats. La inferència és feble perquè la autoria dels processats no es presenta com una conclusió raonable ja que ni els indicis condueixen naturalment a tal conclusió i no són concloents a l'efecte, ja que no es pot descartar com a hipòtesi raonable que el delicte l'haguessin comés altres persones.

V.- CONSIDERANT: que segons el que hem exposat a l'anterior Considerant, dels quatre furts amb força en les coses comesos el dia 10 de desembre de 2012, només tres es poden atribuir a Ribes i ara hem d'examinar si la coautoria de Durán en els mateixos es sustenta en suficient prova de càrrec.

La conclusió ha de ser positiva ja que:

Ribes i Durán van arribar junts al Principat el mateix dia 10 de desembre i es van registrar al mateix hotel, fet aquest admès per ambdós processats;

junts també es van desplaçar el mateix matí en que van arribar a la localitat d'Encamp;

Salamanca va manifestar que la persona que va reconèixer com a Ribes quan va sortir al carrer es va reunir amb un altre individu que l'estava esperant, després tots dos van anar carrer avall i Ribes va entrar a un edifici mentre l'altre individu esperava;

aquest individu, va dir el testimoni, que portava roba fosca i una gorra negra i tot i que no va identificar a l'acte del judici a aquesta persona com el processat Durán, sí que quan se li va ensenyar la seva fotografia (foli 164) -que es correspon a l'aparença física que tenia al moment dels fets- va dir que s'assemblava més a la persona que va veure al carrer. És per això que podem concloure que l'individu que va veure el testimoni acompanyant a Ribes tenia unes característiques físiques similars a les de ENTITY_2;

la policia va rebre les trucades de Salamanca i Pina i va acudir ràpidament al lloc dels fets. Una patrulla, de la que formava par l'agent 0293 es va dirigir a Les Bons i allà van localitzar un vehicle amb matricula alemanya i el van parar. El seu conductor era Durán i al cotxe es va trobar una gorra negra -tal com va dir l'agent 0293- i tres tornavisos; i l'examen dels telèfons mòbils dels dos processats ha evidenciat que a la franja horària en la que es van cometre el delictes es van fer trucades entre ells, fet aquest compatible en que es comuniquessin les incidències que anaven sorgint mentre es cometien els delictes precisament per assegurar la comissió i facilitar la fugida.

Dels fets exposats es por concloure, com inferència lògica i raonable, que Durán va acompanyar Ribes quan va cometre els delictes i, actuant de mutu acord, va cooperar amb el mateix fent funcions de vigilància per assegurar l'èxit del delictes i facilitar la fugida. Els actes de vigilància s'han de considerar actes d'autoria perquè és una activitat principal i rellevant per alertar als executors materials de l'acte depredatori en cas de risc del seu descobriment amb la finalitat, bé d'assegurar la consumació del delicte projectat, bé d'aconseguir la impunitat dels executors immediats, i aquesta activitat no ha de ser considerada subordinada o accessòria, sinó decisiva, eficaç i causal a l'objectiu conjunt. Com que l'encarregat de dur-la a terme té el domini del fet és per això que la seva actuació s'integra en el concepte de coautoria, perquè suposa una realització conjunta del fet.

La participació de Durán queda reduïda a tres dels quatre delictes pels que ha estat condemnat, perquè, com ja hem exposat, del delicte comés al domicili de Macias no hi ha prova suficient de la participació al mateix dels processats. És per això que el delicte continuat de furt amb força en les coses i casa habitada del que és responsable està integrat per un delicte consumat i dos intentats i, conseqüentment s'hauria de reduir la pena imposada per Tribunal de Corts per adaptar-la a la entitat dels fets. No obstant això no procedeix fer cap modificació de la pena privativa de llibertat perquè la pena imposada pel Tribunal de Corts es troba per sota del límit mínim de la pena que s'hauria d'haver imposat i només modificaren la pena accessòria d' expulsió temporal que reduïm a deu anys en consideració al número i grau d'execució dels delictes.

VI.-CONSIDERANT que el fet de que la clau anglesa amagada per Ribes hagi quedat demostrat que es va emprar per forçar alguns dels bombins del panys de les portes dels domicilis on es van cometre els delictes de furt amb força en les coses objecte d'aquest procés, no significa necessàriament que aquell hagués estat el seu autor. Hi ha un furt amb força en les coses comès el dia 6 de setembre de 2012 al 6è 2a escala A del número XX de la Carretera de Nagol en el que es va fer servir per forçar el bombí del pany (PP031248 i mostra 013 de l'informe pericial) la clau anglesa amagada per Ribes -tal como va posar de manifest l'informe pericial. Això va fer que el Ministeri Fiscal formulés acusació contra el processat per aquest delicte, però desprès la instrucció suplementària realitzada va demostrar que Ribes no es trobava a Andorra aquell dia, cosa que va determinar que la Batlle exclogués aquest delicte del procés i el Ministeri Fiscal retirés la acusació.

Si la clau anglesa va ser utilitzada per persones diferents al processat per a cometre un delicte de furt amb força en les coses fent servir el mateix modus operandi que va fer servir aquell, el sol fet de que s'acrediti que en un furt amb força en les coses es va fer servir aquesta eina o el mateix modus operandi no significa necessariament que el seu autor hagi estat Ribes. Serà necessari també que quedi acreditada, com a mínim, la possibilitat que hagi pogut disposar de l'eina per cometre el fets o que es pugui acreditar la seva presència en el lloc del fets o en les proximitats per poder establir l'autoria.

Una vegada feta aquesta precisió, analitzarem la resta de delictes enjudiciats per a comprovar si la condemna de Ribes té el necessari suport probatori.

Respecte al delicte comés el dia 26 de novembre de 2012 al domicili de CTS, al carrer Sant Esteve núm. X d'Andorra la Vella, l'informe pericial va demostrar que el bombí del pany (PP 0031283 i mostra 007) va ser forçat amb la clau anglesa que el processat tenia al seu poder el dia 10 de desembre; una persona a qui Tamarit, veí del mateix immoble va reconèixer fotogràficament com Ribes (foli 163) va ser vist pel testimoni dintre de l'immoble el mateix matí en que es va cometre el delicte, tot i que a l'acte del judici -potser pel temps transcorregut i el canvi físic del processat- no el va poder identificar; Ribes aquell dia estava al Principat, tal como va reconèixer i no va oferir una explicació versemblant per justificar la seva presència, doncs como diu el Tribunal de Corts en la seva sentència cap gestió prop d'agències immobiliàries consta que hagi fet; i el modus operandi va ser el mateix que el processat va fer servir per cometre els furts del dia 10 de desembre. D'aquests indicis es pot concloure, com a explicació lògica i raonable que justifica la concurrència de tots, que Ribes va ser l'autor del delicte.

A la mateixa conclusió s'arriba respecte al delicte comés al domicili de Sandoval, situat al 4t 2ª del núm. X del carrer Isabelle Sandy de la localitat d'Escaldes- Engordany, perquè el bombí del pany de la porta (PP 031283 i mostra 005) va ser forçat amb la clau anglesa posseïda el dia 10 de desembre per Ribes -segons l'informe pericial-; el delicte es va cometre a la mateixa franja horària que l'anterior; el processat estava a Andorra el dia 26 de novembre al matí; no va oferir una explicació versemblant per justificar la seva presència a Andorra i el modus operandi va ser el mateix que el processat va fer servir per cometre els furts del dia 10 de desembre.

En el furt amb força en les coses en grau de temptativa que es va cometre al domicili de MFADS, situat al Xn Xª de la Avinguda Dr. Mitjavila d'Andorra la Vella, es van trobar a la part externa del bombí forçat traces instrumentals (PP03182 I MOSTRA 009) compatibles amb haver estar causades amb una clau similar a la posseïda per Ribes el dia 10 de desembre; Sancho va reconèixer fotogràficament al processat (foli 153) com la persona que va picar al timbre de casa seva el mateix dia en que van entrar a casa de la seva veïna -la Sra. A- i tot i que a l'acte del judici va dir que quan va fer la identificació va reconèixer a la persona que més s'assemblava a aquella persona, també va dir que el que va explicar a la policia era cert i amb la descripció que va donar de la persona es va poder fer un retrat robot (foli 159) que coincideix amb el que va fer Tamarit, i que concorda perfectament amb la fisonomia del processat; el delicte es va cometre a la mateixa franja horària que els anteriors; el processat estava a Andorra el dia 26 de novembre al matí; no va oferir una explicació versemblant per justificar la seva presència a Andorra i el modus operandi va ser el mateix que el processat va fer servir per cometre els altres furts. De tots el indicis exposats, es pot inferir de forma raonable que va ser el processat el seu autor.

VI.-CONSIDERANT que no podem arribar a la mateixa conclusió de que va ser el processat l'autor del altres furts pels que ha estat condemnat perquè els indicis que existeixen de la seva participació no són prou concloents.

Així, respecte al furt amb força en les coses intentat comés el dia 26 de novembre de 2012 al domicili de Cepeda al carrer Dr. Molines núm. X d' Andorra la Vella, només es va intentar, sense aconseguir-ho, desmuntar l'embellidor del pany, i es van deixar unes marques compatibles amb l'ús d'un tornavís i cap prova situa al processat al lloc dels fets. Tenint en compte això, el que s'hagués fet servir un modus operandi similar al que el processat va fer servir en altres furts és insuficient per inferir, com a conclusió lògica i raonable que va ser l'autor, ja que els indicis no condueixen naturalment a tal conclusió i no són concloents a l'efecte perquè que no es pot descartar com a hipòtesi raonable que el delicte l'haguessin comés altres persones.

El mateix hem de dir respecte als dos furt amb força en les coses comesos el dia 27 de novembre de 2012 a Escaldes-Engordany als domicilis de MCDS i JLMC. En tots dos casos es va trencar el bombí del pany de la porta i es va fer un estudi comparatiu de les traces instrumentals trobades al bombí amb les eines intervingudes el dia 10 de desembre de 2012. L'informe pericial només va poder concloure amb la compatibilitat de les traces del bombí del domicili del Sr. C (PP032185 i mostra 009) amb la clau anglesa sense trobar cap similitud amb les marques de l'altre bombí (PP031284 i mostra 008).

Com no s'ha pogut situar al processat al lloc on es van cometre els delictes, del fets de que s'hagués utilitzat un modus operandi similar al que el processat va fer servir per cometre altres furts i estigués a Andorra el dia 27 de novembre no es pot concloure, com única explicació raonable a deduir dels mateixos, que el processat fou l'autor. Sobre tot si tenim en compte que al furt amb força en les coses comès el dia 6 de setembre de 2012, al 6è 2a escala A del número X de la Carretera de Nagol, es va fer servir el mateix modus operandi i fins i tot la mateixa clau anglesa posseïda pel processat el dia 10 de desembre i no va intervenir Ribes.

VII.-CONSIDERANT que el delicte major continuat de furt amb força en les coses en casa habitada comés per Ribes està integrat, en conseqüència, per dos delictes consumats de furt amb força en les coses en casa habitada i quatre delictes de furt amb força en les coses i en casa habitada en grau de temptativa, en no haver quedat acreditat que hagués comés tres delictes de furt amb força en les coses en casa habitada en grau de temptativa i un altre de consumat pels que també havia estat condemnat.

Conseqüentment amb el que hem exposat, hem de modificar la pena imposada perquè sigui proporcionada als fets objecte de la condemna i per això la fixem en dos anys i tres mesos de presó ferma, tenint en compte que la pena mínima és de dos anys, el caràcter continuat del delicte i el que tres dels quatre delictes que l'integren són en grau de temptativa, i en quinze anys la expulsió temporal del principat.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- ESTIMAR PARCIALMENT els recursos d'apel·lació interposats per la defensa dels Srs. Ribes i Durán.

2.- REVOCAR PARCIALMENT la sentencia dictada pel Tribunal de Corts en la causa TC-144-4/12 i, en conseqüència:

CONDEMNAR a Ribes como autor d'un delicte major continuat de furt amb força en les coses i en casa habitada a les penes de DOS ANYS I TRES MESOS DE PRESÓ i QUINZE ANYS D'EXPULSIÓ TEMPORAL DEL PRINCIPAT.

CONDEMNAR a Durán com autor d'un delicte major continuat de furt amb força en les coses i en casa habitada a la pena accessòria de DEU ANYS DE EXPULSIÓ TEMPORAL DEL PRINCIPAT.

CONDEMNAR Ribes i Durán a que indemnitzin conjunta i solidàriament a MGBG i a Guerrero en la suma de 450 euros, fent expressa reserva d'accions civils a favor de Vall.

3.- Mantenir tots el pronunciaments que no hagin estat modificats per aquesta resolució.

4.- DECLARAR D'OFICI el pagament de les costes processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M.

Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.