Immigració. Expulsió governativa

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0103-1/09 TSA: IM:03/10

S E N T È N C I A NÚM. 29-2010

PARTS:

Apel·lant: Miró

Representant i Advocat: Querol

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Seco

Advocat : Talavera

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 10 de maig de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0103-1/09.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Miró va interposar recurs contra la resolució del Govern de data 4 de novembre de 2009, confirmatòria de l'ordre d'expulsió del Ministre d'Interior del 10 de juliol de 2009, tot sol·licitant la seva revocació.

2.- En la sentencia del 3 de març del 2010, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Miró.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 19 de març de 2010, el Sr. Miró, manifesta principalment que:

-s'havia d'haver instruït un expedient d'advertència d'expulsió,

-la petició d'expulsió va ser expressament sol·licitada pel Ministeri Fiscal, i expressament desestimada per part del Tribunal de Corts i per la Sala Penal del Tribunal Superior,

-porta residint al Principat més de quaranta anys.

4.- En la seva contesta de data 6 d'abril del 2010, el MI Govern manifesta principalment que:

-la presencia del Sr. P. al Principat d'Andorra representa un risc greu per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels bens o per a l'ordre públic,

-l'article 119-5 de la Llei qualificada d'immigració del 14 de maig del 2002 estableix una excepció al requisit previ d'advertència d'expulsió, en cas de risc greu per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels bens o per a l'ordre públic,

-no es pot considerar que es troba plenament reinsertat dins la societat si encara no ha complert la condemna que li va ser imposada,

-el fet que no s'acordés en el seu dia l'expulsió en el marc d'un procediment penal no és obstacle per tal d'adoptar la mesura preventiva de policia administrativa

-és evident que l'interessat no porta residint al Principat des d'almenys 20 anys de forma ininterrompuda i que no pot fer valer les disposicions de l'article 109.c de la Llei qualificada d'immigració,

-a la vista de la informació del Registre d'Immigració, tampoc es constata un arrelament de l'interessat al país suficientment important per considerar que no existeix la necessària proporcionalitat entre la conducta que s'atribueix al ciutadà estranger i les conseqüències prejudicials que deriven de l'expulsió.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Convé de tota manera fer un breu resum de la situació del Sr. Miró.

L'interessat, de nacionalitat espanyola ha viscut a Andorra i ha estat encausat per diferents delictes.

En data 26 de desembre del 2005, va ser detingut i posat a disposició judicial per un delicte contra la salut pública (consum de cocaïna). En data 19 de març del 2008, va ser detingut i posat a disposició judicial per tràfic de droga.

El Sr. Miró ha esta condemnat a la pena de quatre anys de presó ferma i multa de sis mil euros per la comissió d'un delicte major continuat de tràfic de cocaïna en gran quantitat i d'un delicte menor continuat de consum de cocaïna: sentencia del Tribunal de Corts del 25 de febrer de 2009, confirmada per la Sala penal del Tribunal Superior de Justícia del 18 de juny del 2009.

En data 9 de març del 2009, se li va notificar una proposta d'expulsió per un període de 5 anys (veure foli 26).

Per decisió de data 10 de juliol del 2009, el Ministre d'Interior ordena l'expulsió del territori nacional durant el període de 5 anys (veure foli 8). Aquesta decisió ha estat confirmada pel MI Govern en data 4 de novembre del 2009 (veure foli 12).

Tercer.- Sobre la manca d'advertiment previ de la mesura d'expulsió:

L'article 119-5 de la Llei qualificada d'immigració del 14 de maig del 2002, disposa:

5. L'advertència d'expulsió és un requisit necessari previ a la incoació d'un expedient d'expulsió administrativa contra un estranger que té la condició de resident excepte quan s'aplica com a mesura d'execució forçosa o en cas de risc greu per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic

L'interessat estima que té la condició de resident i per tant entén que s'havia d'haver instruït un expedient d'advertència d'expulsió.

Resulta de l'examen de l'expedient que la seva condició de resident no està clarament acreditada. En efecte, segons l'informe de la Policia de data 12 d'octubre del 2009 (veure foli 84), el Sr. Miró ha estat titular d'una autorització de residència i treball inicial valida del 22 de novembre del 2007 al 22 de novembre del 2008; « la sol·licitud de regularització de la qual va ser desestimada per silenci administratiu, havent presentat recurs prop de Govern contra aquesta decisió, tot i que desconeixem el resultat d'aquest recurs ».

Però, de tota manera, com ja s'ha dit anteriorment (veure Fonament Segon), el Sr. Miró és actualment detingut al Centre Penitenciari d'Andorra la Vella i la decisió d'expulsió es fonamenta sobre el risc greu que comporta l'interessat a la seguretat de les persones o dels bens i a l'ordre públic. És a dir, que aquesta decisió d'expulsió entra dins l'excepció prevista a l'article 119-5, citat abans.

El recurs del Sr. Miró s'ha de rebutjar per tant sobre aquest punt.

Quart.- La petició d'expulsió va ser expressament desestimada per part del Tribunal de Corts i per la Sala Penal del Tribunal Superior.

Com ha jutjat aquesta Sala varies vegades (veure sentencia núm. 99-31 del 20 d'octubre de 1999, Recull, pàgina 613), la mesura d'expulsió és una mesura de policia administrativa que « té una substantivitat pròpia, no revesteix caràcter sancionador...així mentre la norma penal sanciona la comissió d'un fet delictiu concret, l'expulsió governativa té una finalitat merament preventiva i es basa en l'apreciació d'una conducta, degudament contrastada, que pugui fer racionalment preveure la probabilitat d'ulteriors atemptats contra la tranquil·litat publica ».

En aquest cas, com s'ha indicat més amunt (veure Fonament de dret Segon), l'interessat ha comès infraccions greus, per les quals ha estat condemnat. Els fets són, per consegüent, acreditats i les infraccions també greus justifiquen l'ordre d'expulsió en la mesura on el servei de Policia ha considerat sense cometre error d'apreciació, que la conducta de l'interessat podia representar un risc per a l'ordre públic. En efecte, podem remarcar que el Sr. Miró ha comès varies infraccions en varis anys d'intervals, el que permet pensar que no ha fet esforços de reinserció.

Igualment cal examinar si la mesura d'expulsió és proporcionada en aquest cas.

En primer lloc, podem remarcar que l'interessat no resideix a Andorra de manera ininterrompuda (veure l'informe de la Policia de data 12 d'octubre del 2009, fol.84: podem notar principalment, que una autorització de residència i treball va ser cancel·lada en data 29 de gener del 2007 per baixa voluntària del país).

A mes no te lligams familiars estrets en el Principat, com ja ho ha manifestat el servei de la Policia (informe del 4 de novembre de 2008, veure foli 61), « Al principat solament viu el seu germà ».

Tenint en compte aquests elements, la mesura d'expulsió no és desproporcionada.

Cinquè.- « porta residint al Principat més de quaranta anys »

L'article 109 de la llei qualificada d'immigració del 14 de maig del 2002 preveu limitacions a la mesura d'expulsió administrativa.

En particular el « c » d'aquest article disposa:

c) L'estranger que resideix legalment a Andorra de manera ininterrompuda des de fa almenys vint anys, excepte en cas de necessitat imperiosa per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic.

L'argument presentat pel Sr. Miró s'ha de rebutjar per dos motius: D'una part, com ja ha mencionat abans (veure Fonaments Tercer i Quart), no ha quedat acreditat que l'interessat hagi residit de manera ininterrompuda al Principat (veure foli 84, les diferents etapes de la seva situació d'immigració).

D' altra part, com ja s'ha mencionat abans (veure Fonament de dret Quart), la mesura d'expulsió es fonamenta pel risc que l'interessat comporta a l'ordre públic, per raó de la gravetat de les infraccions comeses durant aquests últims anys. En conseqüència, la mesura d'expulsió, queda justificada per la excepció que preveu l'article 109.c citat abans, « excepte en cas de necessitat imperiosa per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic ».

Per aquests motius, l'argument aportat pel Sr. Miró s'ha de rebutjar.

Sisè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Miró.

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la resolució del MI Govern de data 4 de novembre de 2009, desestimatoria del recurs d'alçada formulat contra l'ordre d'expulsió del Ministre d'Interior de data 10 de juliol de 2009, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.