Recurs d'apel·lació: desestimació en base a la seva inconsistència (0014/04)

Sentència

Magistrats

Antoni Bruguera Manté Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

SENTÈNCIA de 30 de juny de 2004

Recurs d'apel·lació: desestimació en base a la seva inconsistència

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En els autes del judici civil de núm. B-0332- 1/02, tramitats pel procediment abreujat, instat per la societat Villalba contra els Srs. Romeu i Andrade, el 22 de desembre passat, l'Hble. Batlle, actuant com a Tribunal unipersonal, va dictar una Sentència en la qual va estimar la demanda i condemnà els defenents a pagar a l'agent la quantitat de 3.236,84 EUR més els interessos al tipus del 4% a comptar des del dia 9 de desembre de 2001 i fins el dia del total pagament del deute, i les quantitats corresponents a les previsions de despeses comunitàries i les despeses de consum de l'any 2002 que no hagin estat encara pagades, a acreditar en període d'execució de sentència, més l'interès del 4% a comptar des de 30 dies de cadascun dels venciments de pagament detallats en el V CONSIDERANT, i imposant als demandats la totalitat de les costes judicials inclosos honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de Sentència.

II.- Disconformes els demandats amb aquella resolució, han interposat aquest recurs d'apel·lació el qual ha estat tramitat segons les prescripcions legals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els recurrents limiten el seu escrit de conclusions d'aquesta segona instància a reproduir part d'allò que havien al·legat a la contesta a la demanda i que va tenir una resposta adequada en la Sentència apel·lada;

conducta amb la qual obliden la doctrina que l'objecte del recurs d'apel·lació obliga rebatre els fonaments que han donat suport a la resolució apel·lada per tal de demostrar l'error en què a parer dels recurrents, la mateixa ha incorregut; perquè no és pertinent circumscriure l'escrit d'apel·lació a repetir allò ja al·legat anteriorment sense precisar en què, com i perquè la Sentència del Batlle hauria d'haver pronunciat la decisió que es sol·licita del Tribunal Superior. Aquesta observació ja fa preveure la procedència de la confirmació de la Sentència de l'Hble. Batlle, cosa que es comprova a continuació.

II.- Resulta difícil passar per alt que els demandats, en la contesta a la demanda, atribuïen a les manifestacions i documentació efectuades i aportada per la demandant manca de "fiabilitat, veracitat i correspondència a la realitat" (foli 103) pel fet que la demanda es dirigia contra els defenents com a propietaris del pis 4rt, 3a porta de l'edifici d'autes, quan en aquella documentació apareixien com propietaris d'aquell pis altres persones; ocultant que aquestes persones eren la seva filla i el seu gendre a nom dels quals els mateixos defenents havien demanat que es posessin els documents.

(foli 115, preguntes 6 i 7 i respostes al foli 289).

I resulta també molt sorprenent la seva actuació en relació a la prova pericial: es van adherir al nomenament del Sr. Martin, de l'empresa Palau, com a perit per tal que efectués el dictamen que ells havien proposat (foli 297); i un cop presentat el dictamen -amb unes conclusions contràries a les seves pretensions- presenten un escrit a la Batllia manifestant que no se'ls havia "concedit el lògic i natural termini" per nomenar el perit, quan ells l'havien acceptat expressament (foli 297 esmentat) tal com el Batlle els va respondre en la raonada Providència de 10 de novembre de 2003 (folis 332 a 334) davant la qual varen haver de rendir-se a l'evidència en l'escrit posterior de 14 de novembre passat (folis 336 i 337).

I, finalment, no és tampoc cert que el perit no hagués donat una resposta completa als extrems que havien proposat a partir dels antecedents comptables objecte del requeriment complimentat per l'Hble. Batlle (foli 292) sense objecció (folis 300 al 305); i era aliena a la proposició de prova dels folis 285 i següents (i, a més, totalment inescaient) la pretensió que el perit examinés tota la comptabilitat de la comunitat des de la seva constitució mateixa, quan en la junta general ordinària de 12 de febrer de 2001 (a la qual hi assistiren el defenent Sr. Romeu personalment com a propietari de la planta 4rta. portes 2a i 3a, i el seu fill Sr. Yuste com a representant de la planta 4rta. porta 1a) varen donar incondicional aprovació tant a la liquidació dels comptes del 2000, com al pressupost de despeses del 2001 (folis 63 i 64), cosa que feia irraonable l'examen de comptes anteriors.

Per tot l'anterior, aquest Tribunal ha de rebutjar el recurs d'apel·lació dels defenents per la seva inconsistència, la qual evidència endemés temeritat; i per raó d'aquesta darrera, els seran imposades les costes del recurs.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR aquest recurs d'apel·lació; CONFIRMAR la Sentència apel·lada; i IMPOSAR als recurrents les costes del recurs, amb inclusió dels honoraris de l'advocat i procurador de l'altra part.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.