Laboral (0317/09)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 317/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de març del 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Villalba va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Téllez, en reclamació de la quantitat de 1.736,86 EUR, en concepte d'indemnització per haver l'empresa resolt unilateralment el contracte de treball amb anterioritat al termini fixat, més els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda.

II.- La societat Téllez va oposar-se a les pretensions de la part agent, contestant que el problema va sorgir al comunicar des del Servei d'Immigració que no hi havia més cupó per treballadors estrangers, i que per tant, la resolució del contracte no va ésser una decisió unilateral de l'empresa, sinó que les parts es van veure amb la impossibilitat legal inesperada de dur a terme la relació laboral, degut a un imperatiu legal o de força major, sobrevingut.

III.- Per sentència de data 6 de novembre del 2009, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant substancialment la demanda de la part actora, va condemnar a la societat Téllez a satisfer al Sr. Villalba la quantitat de 1.650 EUR, més els interessos legals a partir de la data de contesta a la demanda, i a fer-se càrrec de les costes processals causades.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Téllez ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que ambdues parts sabien i estaven d'acord en que es condicionava el lloc de treball a l'obtenció de l'autorització d'immigració i en cap cas s'ha vulnerat cap precepte de la Llei; que aquesta autorització no es va poder obtenir per una causa totalment aliena a la voluntat de les parts, per lo que no va poder dur-se a terme l'execució de la relació laboral; que el contracte signat per ambdues parts del 22 de desembre del 2008 al 21 de juny del 2009 no podia acollir-se a la quota de la temporada d'hivern, perquè ni la temporalitat del contracte ho permetia, ni tampoc el tipus de negoci.

II.- El dia 22 de desembre del 2008, la societat Téllez va firmar amb el Sr. Villalba, un contracte de treball des del 22 de desembre del 2008, fins al 21 de juny del 2009, per l'activitat de cambrer. Essent el Sr. Villalba de nacionalitat argentina, necessitava per a treballar a ANDORRA, una autorització de treball lliurada pel Departament d'Immigració. El dia 24 de desembre del 2008, és a dir 2 dies més tard desprès de la signatura del contracte de treball, l'empresa va comunicar al treballador que no podia treballar a l'empresa ja que no existia més cupó per contractar treballadors estrangers en qualitat de cambrers perquè s'havia exhaurit la quota.

III.- S'ha de posar de relleu dos elements essencials per tal de resoldre la problemàtica d'autes: el primer és que la Llei qualificada d'immigració en el seu article 121 imposa a tot empresari abans de contractar un treballador, verificar si aquest darrer gaudeix de totes les autoritzacions adequades per a poder treballar al Principat, i si no és el cas, l'empresari ha de signar conjuntament amb el treballador una sol·licitud d'autorització prop del Servei d'Immigració; i el segon, és que no consta en autes cap còpia d'una sol·licitud d'autorització dirigida al Servei d'Immigració, firmada conjuntament amb el treballador, ni tampoc cap contesta del Servei d'Immigració a una tal demanda confirmant que no hi havia cupó per contractar més treballadors estrangers, sinó que al contrari, resulta de l'informe del mateix Servei d'Immigració que en data 24 de desembre del 2008 hi havia quota per l'ocupació temporal de cambrers. Ambdós elements esmentats són suficients per imputar a l'empresa la responsabilitat d'una resolució anticipada i injustificada de la relació laboral. A més a més, si l'empresa tenia dubtes sobre el lliurament de l'autorització administrativa sol·licitada, li pertocava afegir al contracte de treball, una clàusula suspensiva, condicionant la perfecció del contracte a l'autorització de residència i treball del Sr. Villalba per part del Servei d'Immigració; però no podia l'empresa sense vulnerar les condicions pactades, resoldre unilateralment i de manera anticipada, el contracte de treball per un motiu derivant de la seva imperícia. Tampoc no podia la mateixa, havent signat un contracte definitiu de treball amb el Sr. Villalba, refusar utilitzar la possibilitat existent d'autorització temporal de cambrers fins el dia 10 de maig del 2009, encara que la durada d'aquesta autorització fos inferior a la pactada.

IV.- La resolució del contracte per durada indeterminada per part de l'empresari amb anterioritat al termini fixat, sense que existeixi una justificació legal, obrant dret pel treballador, a una indemnització equivalent a 3 mesos de salari per any que resti per transcórrer de la relació pactada, d'acord amb les disposicions de l'article 76.2 de la Llei sobre el contracte de treball, s'ha de confirmar la resolució recorreguda i condemnar la societat Téllez al pagament de les costes processals de segona instància, en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5; Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 6 de novembre del 2009 en tots els seus extrems;

Condemnar a la part recurrent al pagament de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.