Prescripció extintiva en els casos de responsabilitat aquiliana: termini de prescripció (0009/04)

Sentència

Magistrats

Antoni Bruguera Manté Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

SENTÈNCIA de 30 de juny de 2004

Prescripció extintiva en els casos de responsabilitat aquiliana: termini de prescripció.- Prescripció extintiva: causes que determinen la interrupció de la prescripció.- Diferencies entre la interrupció i la renúncia a la prescripció.- Determinació de l'import dels danys indemnitzables

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Sandoval Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En els autes de núm. B-0587-1/001, tramitats pel procediment abreujat en reclamació de quantitat, seguit per MUTUELLE ASSURANCE DES TRAVAILLEURS MUTUALISTES (MATMUT) i la Sra. Canales contra el Sr. Durán, la Companyia d'Assegurances Ayuso i el Sr. Sandoval, en data 17 de novembre passat, l'Hble. Batlle, actuant com a Tribunal Unipersonal, va dictar una Sentència en la qual va desestimar la demanda en acollir l'excepció peremptòria de prescripció de l'acció, i va imposar les costes a la part agent.

II.- Disconforme aquesta darrera amb tal resolució va interposar contra ella aquest recurs d'apel·lació el qual ha estat tramitat d'acord amb la Llei.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sentència apel·lada ha apreciat en el cas (reclamació de responsabilitat aquiliana derivada d'accident de circulació) l'excepció peremptòria de prescripció basant-se en què: el sinistre va ocorre l'11 de novembre de 1997, l'Asseguradora demandada va fer unes ofertes de pagament a la perjudicada en dates 20 de maig i 10 de setembre de 1999 (folis 74 i 77) les quals la Sentència diu -i és cert- "palesaven una declaració de voluntat inequívoca que esdevé palmària quant al reconeixement de responsabilitat, sense que puguin ésser considerades meres conversacions entre les parts per solucionar l'afer"; que "aquests reconeixements per part de la companyia d'assegurances Ayuso, el darrer el dia 9 de setembre de 1999, van ser actes d'interrupció de la prescripció"; que "des d'aquesta darrera data va començar a córrer de bell nou el termini de prescripció d'un any sense que hi hagi hagut cap acte interroptiu desprès, i en no ésser fins el dia 18 de maig del 2001 que l'agent formalitza la reclamació judicial mitjançant l'obligada petició a judici (foli 1) el termini de prescripció d'un any ja s'havia escolat i l'acció ja era prescrita". La Sentència recolza la seva conclusió en la d'aquesta Sala de 19 de juny del 2003, dictada en l'apel·lació 007/2003.

II.- La Sentència apel·lada manifesta aplicar la doctrina de la Sentència d'aquesta Sala esmentada, però n'ha extret una conclusió errònia fruit d'una defectuosa interpretació. En efecte, aquesta Sala va dir en la seva Sentència que en el dret civil vigent a les Salcedos, hi ha dues maneres d'interrompre la prescripció: la reclamació judicial (CODI 7,39,7,1) i el reconeixement del deutor (CODI 7,39,7,5).

Si el reconeixement del deutor té lloc dins del termini hàbil per a la prescripció (dins del termini de l'any des del sinistre en supòsits com el present de responsabilitat extra-contractual) el reconeixement interromp la prescripció, i el termini de l'any s'ha de començar a comptar de bell nou a partir del moment en què s'ha produït la interrupció.

Però si el reconeixement té lloc un cop ja ha finalitzat l'any de la prescripció (i per tant quan el deutor ja ha guanyat la prescripció), aleshores no escau ya parlar de prescripció ni d'interrupció d'aquesta, sinó de renúncia a la prescripció guanyada; perquè el reconeixement per el deutor de la seva responsabilitat desprès d'haver guanyat la prescripció, suposa la seva renúncia a la prescripció, ja que és incompatible amb una prescripció anterior, un reconeixement de responsabilitat posterior.

Això és el que va dir aquesta Sala en la seva Sentència de 19 de juny de 2003, i precisament per tal raó (reconeixement per el deutor de la seva responsabilitat quan ja havia guanyat la prescripció amb la consegüent renúncia d'aquesta per ser incompatible), aquest Tribunal va rebutjar en el cas d'aquella Sentència l'al·legació de prescripció; cosa que caldrà fer també en el present, com s'evidencia a continuació.

III.- Des del dia del sinistre -11 de novembre de 1997- fins el reconeixements per la deutora, l'Asseguradora Ayuso, de la seva responsabilitat fent oferiment el 20 de maig de 19999( foli 74) d?abonar les lesions a la perjudicada el 20 de maig de 1999 (foli 74), i oferint el el 10 de setembre de 1999 abonar els danys materials (foli 77), va transcorre amb escreix més d'un any i mig.

I com que en aquests supòsits de responsabilitat aquiliana la prescripció es consuma a l'any, és patent que en el present es va consumar l'11 de novembre de 1998.

Per tant hem d'entendre que quan els 20 de maig i 10 de setembre de 1999 la deutora va reconèixer la seva responsabilitat fent les ofertes d'arranjament esmentades, va renunciar a la prescripció que havia guanyat molt abans, i, conseqüentment, no escau apreciar l'excepció de prescripció i caldrà revocar la Sentència apel·lada a fi de passar a estudiar el fons de la reclamació segons resulta de les actuacions.

IV.- En la carta de 20 de maig de 1999, la deutora Ayuso va oferir pagar per les lesions de la perjudicada la quantitat de 450.000 Ptes ("del siniestro de referencia y como continuacion a su reclamacion, les informamos que , ..., nuestra oferta por las lesiones sufridas por su cliente, Sra. Canales, es de 450.000 ptes"); i en la de 10 de setembre del mateix any 1999 va oferir pagar 523.275 Ptes per la totalitat dels danys materials, refusant el lloguer del vehicle de substitució i la compensació dels perjudicis (... "els indiquem que acceptem la totalitat dels danys materials, siguin 523.275 PTAS per tal de trobar fi a aquest sinistre, refusant el lloguer de vehicle, així com la reclamació de la Sra. A., ja que amistosament no compensarem cap perjudici ni «pretium doloris».

Cal contrastar el contingut d'aquests oferiments amb la reclamació de la demanda i amb la resta de les actuacions de la primera instància.

V.- La demanda reclama la quantitat de 22.130 dels antics FF en concepte de danys i perjudicis materials acreditats amb les factures que acompanya com a documents núm. 2 i 3.

El document núm. 2, d'un montant de 20.930,69 FF, és la factura a la qual els defenents no li fan objecció sinó al contrari, coincideix amb l'acceptació feta per Ayuso per aquest concepte en la certa de 10 de setembre de 1999 (doc. Núm. 13 dels agents, al foli 77 ja citat).

I Ayuso refusa pagar els 1.200 dels antics FF que corresponen al lloguer de 10 dies del vehicle de substitució.

Tal concepte s'haurà d'incloure en la indemnització per constituir la reparació del perjudici per raó de la immobilització del vehicle sinistrat per a la seva reparació.

I, finalment, la Sra. Canales, en base a l'informe efectuat pel metge forense francès Dr. Pera (que es va acompanyar a la demanda com a document núm. 5) reclama les quantitats de 400.000 Ptes i de 300.000 Ptes pels conceptes, respectivament, del "pretium doloris" i de la incapacitat permanent parcial seqüela de l'accident. En total, doncs, 700.000 Ptes per ambdós conceptes.

Hem vist que en la carta de 20 de maig de 1999 Ayuso oferia 450.000 Ptes per les lesions sofertes per la Sra. Canales.; i cal ara dilucidar quina és la quantitat més justa i equitativa sobre aquest punt.

VI.- La representant de l'asseguradora demandada va sol·licitar un informe al seu lletrat sobre la indemnització que, en base al dictamen médico-pericial elaborat pel Dr. Salcedo, podria correspondre a la Sra. Canales aplicant a les conclusions contingudes en aquell informe els criteris orientatius en matèria d'indemnitzacions jurisprudencialment establerts pel M.I. Tribunal de Corts.

El Lletrat esmentat va informar que proposava una indemnització de 200.000 Ptes per les seqüeles o incapacitat permanent parcial (síndrome postraumàtic cervical amb grau 2%); altres 200.000 Ptes pel "pretium doloris" (que fixava en un grau de 2,5/7), i va dir que no podia calcular la proposta d'indemnització relativa a la incapacitat temporal pel treball (I.T.T) per manca de dades.

L'Hble. Batlle va admetre, com a prova proposada pels agents, una pericial; i per a la seva pràctica va oficiar al Servei de Medicina Legal i Forense a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell per tal que un expert "prèvia revisió física i en base a l'expedient mèdic de la demandant Sra. Canales, procedeixi a fixar els percentatges de "pretium doloris" i incapacitat permanent parcial, derivats de la seva lesió segons els criteris indemnitzatoris establerts per la jurisprudència dels Tribunals Andorrans". I com a conseqüència de l'encàrrec, el Dr. Diez, del Servei de Medicina Forense del Govern, va emetre el seu dictamen mèdic amb les conclusions següents:

La consolidació lesional va durar 280 dies.

34 dies de baixa mèdica laboral (del 12 de desembre de 1997 al 14 de gener de 1998)

Una incapacitat permanent parcial del 2% (seqüeles a nivell de la columna cervical, amb limitació de la mobilitat articular en els seus últims graus d'amplitud).

Un perjudici dolorós ("pretium doloris") entre lleu i moderat de 2,5/7.

La confrontació i examen dels elements de les actuacions assenyalades, fan concloure que la quantitat global de 700.000 de les antigues pessetes (300.000 per la incapacitat permanent parcial i 400.000 pel "pretium doloris") que reclama la demanda, és una quantitat justa i adequada; certament més que la de 450.000 Ptes que l'Asseguradora defenent havia ofertat; per la qual cosa escaurà pronunciar la condemna d'aquest concepte per aquella suma de 700.000 Ptes.

VII.- La demanda va dirigida contra el Sr. Durán, que era el conductor del vehicle causant del sinistre; contra la Companyia Asseguradora del mateix, Ayuso, i contra el propietari del vehicle, el Sr. Sandoval el qual és demandat com a responsable subsidiari; tots ells seran condemnats, a saber:

El Sr. Durán i Ayuso solidàriament, a reemborsar a la Companyia agent MATMUT la quantitat de 22.130 FF (en la seva equivalència en Euros) i a la Sra. Canales, la quantitat de 700.000 Ptes (també en la seva equivalència en Euros); en ambdós casos junt amb els interessos legals des de la contesta a la demanda, i al pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador de l'altra part.

De manera subsidiària en defecte dels pagaments anteriors pels obligats principals, el Sr. Sandoval els hauria de fer ell.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR aquest recurs d'apel·lació; REVOCAR la Sentència apel·lada; ESTIMAR la demanda i CONDEMNAR:

solidàriament el Sr. Durán i Ayuso a reemborsar a la Companyia agent MATMUT la quantitat de 22.130 FF (en la seva equivalència en Euros) i a la Sra. Canales, la quantitat de 700.000 Ptes (també en la seva equivalència en Euros); en ambdós casos junt amb els interessos legals des de la contesta a la demanda, i al pagament de les costes processals d?ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador de l'altra part.

I,

subsidiàriament el Sr. Sandoval en defecte dels pagaments anteriors pels obligats principals, haurà de pagar aquelles quantitats.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.