Càrrega de la prova. Valoració de la prova (0041/03)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté Jean Louis Vuillemin

SENTÈNCIA de 23 d’octubre de 2003

Càrrega de la prova.- Valoració de la prova

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Varesc va interposar demanda, en data 13-3-2002, en virtut de la qual sol·licitava que es condemnés als Srs. Criado i Barba i l’Asseguradora Narváez a l’abonament de la quantitat de 1.528,68 €, amb els interessos a comptar des de la data d’emissió de les factures i amb imposició de la totalitat de les costes judicials. Les representacions processals de la mercantil Varesc i Narváez i el Sr. Barba van oposar-se a la demanda, en data 27-3-2002 i demanaren l’absolució dels defenents de les pretensions instades en la seva contra per la part agent.

II.- L’Honorable Batlle, constituït en Tribunal unipersonal va procedir a dictar sentència, de data 19-2- 2003, essent la seva part dispositiva la que segueix: “DECIDEIX: que estimant parcialment la demanda formulada per la companyia d’assegurances “Varesc” contra els Srs. Barba i Criado així com “Narváez”, ha de condemnar i condemna solidàriament a les dues persones físiques mencionades a pagar a la primera la quantitat de mil cinc-cents vint-i- cinc euros amb seixanta-vuit cèntims d’euro (1.525,68 EUROS), incrementada amb els interessos legals meritats des del dia vint-i-set de març de l’any passat i fins que sigui íntegrament satisfeta, imposant-los també les costes processals causades de conformitat amb el que preveu el darrer Considerant de la present resolució. I altrament que ha d’absoldre i absol lliurement a “Narváez” de la pretensió condemnatòria exercitada per la “Varesc”, devent la darrera assumir les costes processals causades a la primera per motiu de la tramitació d’aquest procés”.

III.- El Sr. Barba va interposar recurs d’apel·lació contra la sentència dictada per l’Honorable Batlle i va presentar escrit de conclusions, de data 14-5-2003, segons el qual sol·licitava la revocació de la sentència i la absolució. Consta també que el Sr. Criado, en data 16-5-2003, va desistir del recurs d’apel·lació que havia formulat contra la resolució d’instància. Les representacions processals de Varesc i Narváez van sol·licitar en llurs respectius escrits de contesta a les conclusions, de data 10-6-2003, la confirmació de la resolució dictada a la instància amb la imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs d’apel·lació formulat pel Sr. Barba es fonamenta en una errònia apreciació de la prova practicada, tota vegada que, al seu parer, les declaracions dels Srs. Zurita i Castrillo no són imparcials i esdevenen contradictòries. Argumenta que es pretén canviar la data en la qual es va efectuar la visita i que dins de l’informe es contenen documents erronis que no han merescut l’atenció del perit. Afegeix que no s’ha pogut intervenir una vegada els danys eren constatables, atesa la limitació econòmica del recurrent i que l’informe realitzat a instància de part esdevé poc fiable. Com es pot observar, el nus central d’aquest recurs d’apel·lació es limita a la impugnació de l’existència dels danys i de la seva valoració realitzada pel jutge a quo. Així, si partim de les dades no combatudes en aquesta instància, es pot asseverar que el dia 29-6-2001 i degut a una fuita d’aigua procedent del local, on radicava el negoci “Bar Restaurant La Bona Teca”, es van ocasionar danys al local situat a sota, on desenvolupava les seves activitats l’associació “Pati Andalús”. Si ara s’analitza la prova practicada es pot concloure que la documental que es troba als folis núms. 18 a 39, consistent en l’informe pericial del Sr. Zurita, recull quatre partides diferents (gènere danyat; guix que s’ha de picar i reparar; equip de música i neteja del local) i totes les partides van acompanyades del seu suport documental, ja sigui l’albarà de compra del gènere, la factura de ORG_1, relativa a l’enguixat i pintura; la comunicació d’ORG_0 que corrobora l’entrada d’aigua a l’aparell de música i la compra d’un de nou i, en darrer terme, la factura de 28-7-2001 relativa a la neteja efectuada per treure l’aigua i acondicionar les dues sales de l’associació.

II.- Quant a les imprecisions i incorreccions de l’informe pericial, cal assenyalar que la realitat dels danys resulta acreditada a més de les declaracions del perit i del President de l’Associació, Sr. Plana, i del Sr. Castrillo, pel reportatge fotogràfic i documental que s’acompanya amb el mateix i, en aquest sentit, si bé a l’informe consta que la data fou el 4 de setembre de 2000, quan hauria de dir 2001, i mentre que el perit afegeix que podria tractar-se d’una errada informàtica, assenyala que es va personar al dia següent o als dos dies, i així també ho fa el Sr. Castrillo, qui afirma que fou dins la setmana següent. En definitiva, aquesta manca de concreció quan a la data de la inspecció no priva en aquest cas que ens ocupa de veracitat a l’informe, atès que com s’ha indicat els danys resten acreditats de la documental, del reportatge fotogràfic i de la pròpia declaració del Sr. Barba (foli 179) qui afirma que es van produir els danys, encara que ell només aprecia els existents al sostre. Així mateix, cap incorrecció es pot atribuir pel fet que la comunicació dels dany a la cadena de música o l’adquisició d’una de nova consti a nom del Sr. Plana, tota vegada que resta a les actuacions acreditat que es tracta del President de l’Associació. I idèntica resposta ha de rebre la impugnació que es fa en relació a la factura de neteja. I si bé és cert que es pot convenir amb el recurrent que no consta l’empresa que la lliura, no ho és menys que de l’examen de la mateixa s’extreu el concepte (treure aigua i neteja), que es correspon amb el sinistre succeït, i pel que fa a la manca de coincidència entre el preu de les hores i la quantitat d’aquestes, que donarien un total superior al que es reclama (15.000 Ptes), es pot constatar com es tracta d’un simple error aritmètic, al marge que el perit, en fase probatòria, va indicar (foli 182), que si bé el preu horari no és correcte, el total s’ajusta als treballs que efectivament s’havien de dur a terme per la neteja.

I la mateixa sort desestimatòria han de seguir les demés incorreccions que argüeix la part recurrent, ja sigui en el seu escrit d’apel·lació o bé en l’escrit de conclusions al qual es remet, perquè l’existència dels productes alimentaris i la realitat del dany resta provada pel reportatge fotogràfic, la documental que s’adjunta i la pericial realitzada i la mateixa conclusió cal assolir en relació a la factura de guix i pintura sense que es pugui atendre l’argument se li causi estranyesa el fet que s’abonés en efectiu, al tractar-se d’una associació. I arribats a aquest extrem, s’ha de posar de manifest que la part agent ha complert amb la prova dels seus fets constitutius i com que exercitava una acció amb fonament en la Lex Aquilia havia de provar l’acció que causa el dany, el nexe casual entre el dany i l’acció o omissió i la manca de diligència de qui ha generat el dany. I aquests extrems han restat acreditats, quantificant-se el dany segons la prova pericial que acompanya, corroborada pel suport documental que existeix a les actuacions. I, des d’aquesta òptica, corresponia a la part defenent, si considerava que les partides no es corresponien amb allò que s’havia reparat o bé que els preus eren excessius, acreditar aquests extrems. I per a fer-ho podia haver intervingut a l’examen dels danys o proposar i practicar pericial al respecte, sense que consti que ho hagi fet. I, per consegüent, no pot acceptar-se l’argument de l’apel·lant de la limitació econòmica, tota vegada que la manca d’acreditació d’aquests extrems esdevé imputable exclusivament a ell, qui podent proposar i practicar prova al respecte va decidir no fer-ho. Per tant, apreciada la prova practicada, de la documental, pericial, confessió en judici i testifical es pot concloure que ha quedat provat el dany originat per la fuita d’aigua del negoci del defenent, ara recurrent, el nexe casual entre la fuita d’aigua i el dany generat i l’import dels danys, d’acord amb les consideracions efectuades anteriorment. Aleshores, no es pot convenir per aquesta Sala amb la part apel·lant que la prova practicada hagi estat apreciada i valorada de forma inadequada, tota vegada que tant la prova testifical com la pericial han estat valorades segons les regles de la sana crítica, sense que la valoració realitzada pel Tribunal a quo pugui considerar-se il·lògica, irracional i inversemblant, la qual cosa s’ha de traduir en la confirmació de la sentència d’instància.

III.- Pel que fa a les costes processals, cal establir que en relació al recurs d’apel·lació formulat pel Sr. Criado, les costes derivades del mateix les ha de suportar el recurrent fins el moment del seu desistiment. I respecte de les costes processals del recurs interposat pel Sr. Barba correspon, d’acord amb allò que es preveu al Codi 7,51,5, imposar-li les costes d’aquesta segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMEM el recurs d’apel·lació interposat pel Sr. Barba contra la sentència, de data 19-2- 2003, i confirmem la seva part dispositiva íntegrament. S’escau imposar les costes processals d’aquesta segona instància als recurrents Srs. Barba i Criado, però quant a aquest darrer només les costes processals generades fins a la data de desistiment del recurs que va interposar.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.