Sanció per aplicació de la normativa d'importació de mercaderies (AD-042-2/94)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-042-2/94

S E N T E N C I A NUM. 95-35

PARTS:

Apel.lant: M.I. Govern

Representant i Advocada: Sra. Plana

Apel.lada: Sr. Barberá Representant: Sra. Manzano Advocat: Sr. Bonet

COMPOSICIO DEL TRIBUNAL:

President: LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: Bernard Plagnet

Albert Andrés Pereira

1995.

A la vila d'Andorra la Vella, el 13 d'octubre de

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número AD-042-2/94.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Barberá va interposar un recurs contra el decret Núm. 55/GJ/94 de data 8 de juny de 1994, confirmatori de la resolució de Govern de 2 de març de 1994 per la qual s'imposava una sanció a l'interessat de 173.870 pessetes per aplicació de la normativa d'importació de mercaderies.

2.- El 18 de gener de 1994, l'entitat jurídica I.

S.A. importa al Principat: discos, cassetes i compac-discs per un import de 3.809,30 GBP (lliures esterlines), mitjançant declaració de la duana Núm. 1754.

La importació comprenia un total de 568 discs i 20 cofrets de 16 discs cadascun. Però la interessada només va declarar un disc per cofret i per tant 15 discs per cofret no es van declarar, el que fa doncs un total de 300 discs no declarats ( 15 x 20 cofrets).

El Servei de Duanes li va doncs imposar una sanció de 173.870 pessetes. En efecte, havia declarat per cada cofret un valor de 6,30 GBP, mentre que el seu valor era en realitat de 108 GBP. Hauria doncs d'haver-ne declarat 2160, mentre que només n'havia declarat 126 ( 6,30 x 20), d'aquí una evasió de 2034.

3.- En la seva sentència de 30 de març de 1995, el Tribunal de Batlles exposa principalment que: El problema és de saber si els fets són constitutius d'una infracció de contraban. Però cal de tota manera resoldre una qüestió prèvia: el demandant diu que la sanció s'hauria d'aplicar a nom de la societat i no al seu nom personal. La sentència li dóna raó sobre aquest punt: hi ha un error sobre la persona que devia suportar la sanció (Tercer). Per tant la sentència anul.la el decret núm 55/GJ/94 de data 18 de juny de 1994 (anul.la doncs la sanció sense pronunciar-se sobre els fets de la qüestió).

4.- En el seu recurs d'apel.lació de 16 de maig de 1995, el M.I. Govern manifesta:

-que en l'acta de contenciós de data 20 de gener de 1994, la "persona denunciada" és la societat I. SA representada pel seu representant el Sr. Barberá,

-que a través del seu representant, l'administració de Duanes va sancionar la societat I. SA.

-que en tot cas, el Sr. Barberá està "interessat en el frau", ja que ha participat en el frau comés per la societat I. SA (Veure p. 9 del recurs).

-que el Batlle va anul.lar el Decret però no va anul.lar l'acta de contenciós; ara bé, aquest acte que condiciona tot el procediment; caldria doncs anul.lar-lo i l'anul.lació dels altres actes se'n despendria de facto. (p. 10 al final).

5.- En la seva contesta a l'apel.lació, en data de 2 de juny de 1995, el Sr. Barberá al.lega el següent:

-que hi ha hagut una confusió, per part de l'administració de Duanes, entre la persona física del Sr. Barberá i la persona moral ( la societat I. SA).

-que la Resolució del Govern aplica la sanció "al Sr. Barberá en qualitat de director comercial de la societat I. SA". El Govern aplica doncs la sanció al Sr. Barberá com a persona física.

-que no es podia atacar l'acta de contenciós ja que els recursos jurisdiccionals es van presentar contra els actes administratius ( resolució del Govern).

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- En la seva memòria, el M.I. Govern manifesta que el recurs s'hauria de dirigir contra l'acta de contenciós que constituïa el fonament de tot el procediment de sanció.

En realitat, l'acta de contenciós s'ha d'analitzar com un acte "preparatori" en el procediment administratiu repressiu. Aquest acte té per objecte essencial descriure els fets susceptibles de constituir una infracció al reglament duaner. Aquest acte no produeix, per si mateix, efectes jurídics enfront de la persona designada. La sanció en efecte, es va emetre pel M.I. Govern. Per tant, l'acte administratiu que afecta la persona sancionada és doncs la resolució presa pel M.I. Govern.

En aquestes condicions, el recurs presentat pel Sr. Barberá ha estat regularment dirigit contra la resolució del M.I. Govern de data 2 de març de 1994.

Tercer.- Com indica encertadament la sentència del Tribunal de Batlles de data de 30 de març de 1995, convé resoldre, abans de l'examen dels fets de la matèria, la qüestió de la designació de la persona responsable de la infracció que ha estat sancionada.

L'acte atacat s'inclou en efecte en el marc del poder de sancionar reconegut a l'administració de Duanes. Ara bé, segons els principis generals reconeguts pel conjunt d'Estats europeus, el poder administratiu sancionador revesteix una "coloració penal", per reprendre l'expressió utilitzada pel Tribunal europeu de Drets de l'Home, en la seva sentència de 24 de febrer de 1994, núm. 3/1993/398/476, aff. Bendenoun c/ France.

Per consegüent, en aplicació d'aquesta anàlisi, la persona sancionada s'ha de designar amb precisió. Aquesta regla constitueix en efecte un dels principis més ben establerts del dret repressiu.

Quart.- En els termes de l'article 8 de la Llei de l'Impost de Mercaderies Indirecte són subjectes passius de l'impost:

a) amb caràcter general, les persones físiques o jurídiques que tinguin la condició d'empresaris o professionals que importin, produeixin o elaborin bens mobles corporals. "El mateix article precisa: "A aquests efectes, es consideren importadors:

a) els destinataris dels bens importats...".

En aquest cas, la persona jurídica destinatària de bens importats era sens dubte la societat I. SA. La sanció pecuniària hauria doncs d'aplicar-se a nom d'aquesta persona moral.

Ara bé, resulta de l'examen de l'expedient que la resolució del M.I. Govern de data 2 de març de 1994 estableix expressament: "en aplicació de l'article 24.4 de la Llei de l'impost de mercaderies indirecte de data 26 de juny de 1991, imposar al senyor Barberá, en qualitat de director comercial de la societat I. S.A., una sanció d'un import de cent setanta-tres mil vuit-centes setanta (173.870) pessetes "(foli 15).

La resolució creava doncs una confusió entre la persona moral destinatària de bens importats i la persona física que representava aquesta persona moral.

La resolució comporta doncs un error quant a la designació de la persona objecte de la sanció, ja que desconeix un dels principis de Dret repressiu que concerneix l'administració. Aquesta resolució ha de ser doncs anul.lada, sense perjudici que l'administració comenci l'expedient sancionador respecte a aquell que aparegui com a veritable subjecte passiu de l'eventual sanció a partir dels fets constatats, com ja va indicar encertadament el Tribunal de Batlles en la seva sentència de 30 de març de 1995.

Decisio

D E C I S I O

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel.lació presentat pel M.I. Govern.

Segon: Confirmar la sentència del Tribunal de Batlles de 30 de març de 1995.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

NOTIFICACIO:

La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents........................................... ......................................................... .... mitjançant el lliurament d'una còpia certificada.

I llegida, la signen, fet del qual en dono fe,

La secretària,

Barberá