RESPONSABILITAT PATRIMONIAL. Prescripció de l'acció. Es podia exercitar des del moment en què els danys i perjudicis estaven establerts. No determina la interrupció del termini la substanciació d'un procés amb un altre objecte.

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000075/2023 ORIGEN.- 2000054/2018 - 0

NIG: 5300545320180000071

SENTÈNCIA 46-2024

PARTS:

Apel·lant: Sr. Izquierdo

Representant: Sra. Canales

Advocada: Sra. Nogués

Apel·lat: Plana

Representant: Sr. Oller

Advocat: Sr. Castilla

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 18 de juliol de 2024.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000054/2018.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació del Sr. Izquierdo va interposar demanda contra el Col·legi Oficial d'Arquitectes d'Andorra, en què impugnava la resolució de la Junta de Govern de data 8 de maig de 2018, que havia desestimat el recurs administratiu formulat contra una anterior resolució de 27 de març de 2018, que al seu torn va denegar la reclamació dirigida a que es reconegués la responsabilitat patrimonial de la Corporació, com a conseqüència del retard en el visat col·legial de determinats projectes professionals.

La sentència de 4 de setembre de 2023 del Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, ha desestimat la demanda, en considerar que la reclamació de l'agent es va presentar quan ja havia transcorregut el termini d'un any que preveu l'article 61 (actual article 65) del Codi de l'Administració.

2.- La representació del Sr. Izquierdo ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

No es podia plantejar la reclamació en via administrativa abans de dictar-se la sentència de la Batllia de 30 de gener de 2017, que va declarar acabat el procediment contra la denegació del visat, i va declarar l'existència d'una certa temeritat en l'actuació del Col·legi i l'existència de perjudicis.

El termini de prescripció va ser interromput, o bé suspès, per la referida sentència, de manera que s'ha de computar a partir de la data d'aquesta.

El fet danyós ha tingut un caràcter continuat en el temps, fins que s'ha reconegut per la sentència de 30 de gener de 2017, i l'acció no podia prescriure mentre es discutia sobre la legalitat del refús dels visats.

El valor que el Col·legi ha donat a la sentència esmentada es demostra per la posterior modificació del seu Codi deontològic.

3.- La representació del Col·legi Oficial d'Arquitectes s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, d'acord amb les següents arguments:

L'agent va obtenir els visats el 21 de gener de 2015, data a partir de la qual va poder tenir ple coneixement sobre l'abast dels danys i perjudicis que li hauria pogut causar la demora derivada del canvi en la direcció facultativa de les obres. En conseqüència, és a partir d'aquesta data que es va iniciar el termini de prescripció.

La sentència de la Batllia de 30 de gener de 2017 es va limitar a declarar acabat el procediment, per satisfacció extraprocessal de les pretensions del demandant, amb imposició al Col·legi de les costes processals, en considerar que la seva actuació havia obligat l'agent a interposar la demanda.

La sentència de 30 de gener de 2017 només fa referència a una certa temeritat per part del Col·legi als efectes de la imposició de costes.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La sentència de la Batllia que és objecte d'aquest recurs d'apel·lació ha considerat extemporània l'acció exercitada per l'agent per a que es reconegués la responsabilitat patrimonial del Col·legi Oficial d'Arquitectes d'Andorra, com a conseqüència del retard en el visat col·legial de determinats projectes professionals, que li va ocasionar uns danys i perjudicis pel fet d'haver perdut els encàrrecs per al seguiment d'unes obres que anteriorment havien estat encomanades a un altre arquitecte.

La mateixa sentència fa una descripció dels fets que es troben en la base del litigi, que no són substancialment discutits per les parts, i que procedeix donar aquí per reproduïts.

En substància, l'agent va sol·licitar al Col·legi el visat de determinats projectes, que la Corporació no li va atorgar, pel fet que les mateixes obres havien estat encarregades amb anterioritat a un altre professional i no li constava la seva renúncia.

Davant d'aquesta negativa, el recurrent va interposar l'1 de setembre de 2014 una demanda davant la Batllia, en què impugnava la decisió tàcita de refús dels visats de referència.

Durant la tramitació d'aquest procés, el Col·legi, en data 14 de gener de 2015, va procedir a l'expedició dels visats litigiosos, mitjançant acord que va ser notificat a l'agent el dia 21 següent.

En vista d'aquest fet, la sentència de la Batllia de 30 de gener de 2017 va declarar acabat el procediment, per satisfacció extraprocessal de les pretensions del demandant, amb imposició al Col·legi de les costes processals, en considerar que la seva actuació havia obligat l'agent a interposar la demanda.

Posteriorment, l'1 de febrer de 2018, el recurrent va formular una reclamació davant del Col·legi per tal que declarés la responsabilitat patrimonial de la Corporació per la demora en el visat dels projectes i se l'indemnitzés en la quantitat de 3.587.267,25 euros.

Tercer.- Com va declarar l'aute d'aquesta Sala núm. 18-2020, de 24 de setembre, que encertadament cita la sentència apel·lada:

"L'article 61 del Codi de l'Administració disposa efectivament que "el dret a reclamar prescriu en el termini d'un any a comptar de la data en què es produí el fet, l'acció o l'omissió que el motiva". Ara bé, aquest precepte no es pot interpretar de forma literal, com fa l'aute impugnat, sinó que procedeix aplicar el criteri de l'actio nata, segons el qual el còmput del termini per exercitar-la només comença quan el plantejament de l'acció és possible, el que suposa que s'han de conèixer de forma definitiva els efectes del dany o perjudici que ha sofert el perjudicat.

Aquest mateix criteri ja va ser aplicat en les sentències d'aquesta Sala de 16 de juny de 2003 i 17 de desembre de 2010, que invoca la representació de la recurrent, en la darrera de les quals s'afirma que "no és exigible l'exercici d'accions derivades de l'accident fins que es té coneixement del seu abast, cosa que, en el cas, no va ser fins la seva consolidació".

Aquesta doctrina no resulta contradita per la sentència d'aquesta Sala núm. 39-2019, de 12 d'abril, que examina un supòsit molt singular que no pot ser extrapolat de forma general. En efecte, en la referida resolució s'examinava el cas d'unes lesions que ja es van considerar consolidades l'any 2012 mitjançant sentència judicial i, conseqüentment, es va declarar prescrita una nova reclamació presentada en 2017, que feia referència a uns hipotètics perjudicis produïts per no haver-se realitzat unes proves mèdiques al Servei d'Urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell el 5 de setembre de 2012, és a dit, més de quatre anys abans de la reclamació.

En conseqüència, s'ha d'aplicar el criteri general de l'actio nata, que suposa que l'inici del termini de prescripció té lloc quan el perjudicat té coneixement de l'abast dels danys o perjudicis soferts".

Quart.- En aquest cas, l'acció de responsabilitat es fonamenta en el retard en l'expedició dels visats relatius a determinats projectes professionals presentats pel recurrent, demora que va ser ocasionada per les diferències de criteri sobre la necessitat de que l'arquitecte que anteriorment ostentava l'encàrrec formalitzés la seva renúncia. Segons exposa l'agent, aquesta demora va determinar que li fossin retirats els encàrrecs i, en conseqüència, reclama els danys i perjudicis que se li van ocasionar.

Als efectes de determinar quin és el dies a quo per al còmput del termini de prescripció d'un any que fixa el Codi de l'Administració, s'ha de tenir en compte, com fa la sentència apel·lada, que el Col·legi d'Arquitectes va acordar el 14 de gener de 2015 procedir al visat dels projectes litigiosos, i aquesta resolució va ser notificada a l'interessat el següent dia 21.

És a partir d'aquest moment que es va posar fi a la demora causant dels danys i perjudicis que es reclamen, i en la mateixa data es va poder determinar en la seva integritat l'abast i la quantia dels mateixos. En conseqüència, l'acció de responsabilitat va néixer (actio nata) el 21 de gener de 2015, quan va finalitzar l'actuació del Col·legi -en aquest cas omissiva- que podia donar lloc a responsabilitat.

De fet, com reconeix el propi apel·lant en el seu recurs, "el perjudici del meu mandant era avaluable econòmicament molt abans" de la sentència de 30 de gener de 2017, tot i que defensi que no esdevingué cert fins al moment en què va ser dictada, qüestió que s'examinarà en el següent apartat. Aquesta mateixa afirmació desvirtua també el caràcter continuat dels perjudicis que defensa el recurrent. Els mateixos es podien determinar perfectament a partir del moment de l'atorgament dels visats, i la demora de l'agent en reclamar-los no els converteix en continuats.

Cinquè.- El procés registrat amb el número 1300087/2014 tenia un objecte diferent, ja que en el mateix s'impugnava la denegació dels visats sol·licitats per l'agent i no es discutia l'existència de responsabilitat patrimonial, atès que, com afirma la pròpia part recurrent, s'havia reservat les accions que procedissin sobre aquest extrem.

Com abans s'ha dit, durant la tramitació d'aquest procés el Col·legi va procedir a l'expedició dels visats sol·licitats per l'agent, de manera que el litigi va perdre objecte per la satisfacció extraprocessal de les pretensions de l'agent. Per aquest motiu, la sentència de la Batllia de 30 de gener de 2017 es va limitar a declarar acabat el procediment, d'acord amb l'article 96 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal llavors vigent.

Aquesta sentència no té cap incidència sobre la determinació dels danys i perjudicis que invoca l'agent i, en conseqüència, no se li pot reconèixer cap efecte d'interrupció o suspensió del termini de prescripció de l'acció de responsabilitat. Simplement es limita a acordar l'arxiu del procés, ja que s'havia satisfet fora del mateix la pretensió d'obtenir els visats que era l'objecte litigiós.

A més, si la referida sentència conté alguna referència valorativa a l'actuació del Col·legi, ho fa als mers efectes de la condemna en costes, de manera que, tampoc des d'aquest punt de vista, es pot atribuir més rellevància a la mateixa.

En conseqüència, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència apel·lada, ja que l'acció estava prescrita quan l'interessat va formular seva reclamació.

Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Izquierdo contra la sentència dictada el 4 de setembre de 2023 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.