INAF - AFA. No admissió a tràmit, per part de l’INAF, d’una sol·licitud de responsabilitat administrativa (1000089/2017)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz

Núm. de Protocol: 1000089/2017 Núm. de Rotlle: TSJA-0000124/2018

SENTÈNCIA 25-2019

PARTS:

Apel·lants: Sr. Ruiz

Sr. Espada Sr. Galan Sr. Aguilar Sra. Pino

Sr. Cañete Sr. Manzanares Sra. Suárez Sra. Guerrero Sr. Coll Sr. Alvarado Sra. Tamarit Sr. Salcedo Sr. Duque Sra. Vendrell Sra. Codina Sra. Manzano Sra. Miró Sr. Amador Sr. Daza Sra. Castillo Sr. Izquierdo Sr. Nuñez Sr. Vendrellza Sra. Zurita Sra. Ribes Sr. Canals Sr. Salamanca Sra. Expósito Sr. Durán Sra. Cañete Sr. Pera Sra. Elías Sra. Capellà Sr. Durán Sr. Ruiz Sra. Ferreras Sr. Espada Sr. Ruiz Sra. Ribes Sr. Canals Sr. Guerrero Sr. Tamarit Sr. Briones Sr. Araujo

Representant: Sra. Pla Advocada: Sra. Suárez

Apel·lant: ORG_0

Representant: Sra. Pina Advocat: Sr. Elías

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Bernard Vendrellgnet

Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, vint-i-set de març de dos mil dinou.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 1000089/2017.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Vendrellgnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal dels demandants va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de l’1 de juny del 2017 dictada per part del Consell d’administració de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (en endavant INAF) per la qual no s’admetia a tràmit la sol·licitud de responsabilitat administrativa presentada davant el mateix òrgan el 17 de març del 2017.

2.- En la sentència del 17 de juliol de 2018 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pels demandants.

3.- En el seu escrit d’apel·lació de data 23 d’octubre del 2018, els apel·lants estimen en substància:

-els demandants tenien dret d’exigir la protecció del secret bancari també en l’accés a la jurisdicció.

-les administracions demandades podien fàcilment verificar amb el codi assignat tant la identitat de cada client de Y. com la titularitat dels comptes i els poders conferits, demanant que li fossin mostrats per la notari.

-ha quedat provat en autes que ha existit una efectiva aportació en via administrativa de l’acreditació de la legitimació i representació dels demandants a través d’un sistema de codificació amb dipòsit notarial.

En la contesta de data 16 de novembre del 2018, la representació processal dels apel·lants estima que no ha existit cap mena de temeritat en l’actuació dels meus mandants.

Els apel·lants han confirmat els arguments en l’escrit de conclusions de data 20 de gener del 2019.

4.- En el seu recurs d’apel·lació de data 24 d’octubre del 2018, la representació processal de l’INAF estima en substància:

-el nostre escrit d’apel·lació queda circumscrit a la nostra disconformitat en què el Tribunal no condemni en costes a la part agent.

En la seva contesta de data 20 de novembre del 2018, l’INAF estima en substància que el Codi de l’administració (en els seus articles 108 i 109) exigeix que les sol·licituds en reclamació administrativa adreçades a l’Administració compleixin uns requisits formals molt concrets que no emparen la modalitat que els apel·lants han volgut imposar al meu mandant, basada en un sistema de codificació amb dipòsit notarial.

L’INAF ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 29 de gener del 2019.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer el recurs, en aplicació de l’article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Les advocades, Sres. Suárez i Castillo van presentar una reclamació per responsabilitat administrativa davant l’INAF en data 17 de març del 2017. Als termes d’aquesta reclamació, “Les persones jurídiques i físiques que formulen i interposen la present reclamació de responsabilitat administrativa, ho fan sota un codi d’identificació secret i segur, trobant-se degudament identificades en un llistat dipositat en el protocol de la notaria Sra. Ferreras...” (foli 8 i s.)

Per carta de data 12 d’abril del 2017 l’INAF escriu a les advocades, “Tenint en compte que no s’han acomplert degudament les condicions de l’article 108 del Codi de l’Administració per la present les requereixo per tal que, en el termini de deu (10) dies hàbils, a comptar de l’endemà de la notificació de la present, aportin la documentació següent en compliment a l’establert a l’article 111 del Codi de l’administració...” (foli 25)

Per carta del 26 d’abril del 2017, les advocades contesten: “...lamento comunicar-li que no puc lliurar la informació i documentació requerida en els termes i condicions requerides, en compliment al deure de secret bancari i secret professional reconeguts constitucionalment...” (foli 26).

Aquesta resposta comporta la no admissió de la reclamació presentada: resolució del Consell d’administració de l’INAF del 1 de juny del 2017 (foli 189 i s.).

Tercer.- Legislació aplicable:

L’article 108 del Codi de l’administració disposa: “Capacitat d’obrar i representació

Els interessats amb capacitat d’obrar podran actuar per mitjà de representant. Les actuacions administratives s’entendran amb el representant quan així ho sol·liciti l’interessat.

Per a formular reclamacions, desistir d’instàncies i renunciar a drets en nom d’altri, caldrà acreditar la representació mitjançant document públic, document privat amb signatura notarialment legitimada i, si fa al cas, legalitzada, o poder “apud acta”. Per als actes o gestions de pur tràmit, la representació es presumirà.

Quan un escrit estigui signat per diversos interessats, les actuacions a les quals doni lloc l’escrit s’entendran amb el primer signatari, tret del cas que en l’escrit s’expressi altrament.”

Als termes de l’article 109 del Codi de l’Administració:

“Sol·licitud

Llevat que les disposicions en vigor disposin altrament, tota sol·licitud ha d’ésser formulada per escrit i ha d’anar datada i signada per l’interessat o pel seu representant.

El sol·licitant, eventualment, haurà d’aportar una prova de la representació de la sol·licitud i de la data. L’Administració té l’obligació de lliurar-li els acusaments de recepció, rebuts, certificats d’inscripció o qualsevol altre document necessari a aquest efecte.”

Resulta dels textos, que cada reclamant s’ha d’identificar clarament i ha de presentar de manera detallada la seva situació, per permetre a l’Administració d’instruir la reclamació. En efecte, per l’apreciació eventual de la responsabilitat administrativa, és necessari que l’administració tingui un coneixement precís de la situació de cada reclamant.

En aquest cas, la reclamació no compleix aquest requisits i, per aquests motius, el recurs d’apel·lació presentat pels reclamants s’ha de desestimar.

Quart.- No s’aprecien circumstàncies determinants d’una especial condemna al pagament de les despeses d’aquesta segona instància.

En aquest cas, no s’acredita la temeritat, per tant, s’ha de desestimar el recurs d’apel·lació presentat per l’INAF.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar els recursos d’apel·lació interposats per les representacions processals dels Srs. Ruiz i altres, i de l’ORG_0, contra la sentència dictada el 17 de juliol de 2018 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- Declarar que la resolució de l’1 de juny de 2017 dictada per part de l’INAF per la qual no s’admetia a tràmit la sol·licitud de responsabilitat administrativa presentada davant del mateix òrgan el 17 de març de 2017, és ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.