Treballs de fusteria (TSJC 174/14)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000174/2014 ORIGEN: 3100363/2011

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 9 d’abril del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.Codina Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.Codina Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.Codina Sr. Vincent Anière i M.Codina Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 27-07-2011, la representació processal de la societat Amador, va presentar davant de l’Hble. Batllia, demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment ordinari, contra la societat Codina, sol·licitant la seva condemna a pagar-li l'import de 23.008,03.-euros en concepte de factures de subministrament de material impagades, més despeses bancàries de retorn dels rebuts, juntament amb els interessos legals corresponents, amb imposició a l’adversa de la totalitat de les costes, incloent-hi els honoraris d’advocat i de procurador.

II.- La representació processal de la societat demandada, va oposar- se a la demanda sol·licitant la seva total desestimació, tot i formulant una demanda reconvencional per obtenir la condemna de l’adversa a pagar el cost d’hores de treball i materials necessaris per tal de desmuntar les portes actualment instal·lades i posar-ne altres de noves i funcionals, amb imposició de les costes judicials a l'agent.

La part agent va replicar i contestar a la demanda reconvencional, oposant-se a la mateixa, i la part demandada va duplicar, mantenint les seves pretensions. Posteriorment, després que s’hagin practicat les proves, les parts van degudament formular els seus escrits de conclusions.

III.- Per Sentència de data 30-04-2014, l’Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir “que estimant la demanda principal i no podent reeixir la reconvenció, ha de condemnar i condemna a la X. per participacions “Codina” a pagar a la X. també per participacions “Amador” la suma global de vint-i-tres mil vuit euros amb tres cèntims (23.008,03.- EUROS), més els interessos legals produïts respecte de dit import a comptar del vint-i-un de setembre del dos mil onze i fins que sigui íntegrament satisfeta, amb imposició de les costes processals ocasionades en aquesta instància segons preveu el darrer Considerant.”.

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d’apel·lació la representació processal de la societat Codina. Demana la seva revocació en el sentit d'absoldre-la de les pretensions de la part agent i la condemna de l'adversa a pagar les costes judicials d'ambdues instàncies.

La representació processal de la part recorreguda demana la desestimació del recurs, amb imposició a la recurrent de les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.Codina Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs de la societat Codina és en relació amb el fet que el Tribunal hauria fet una valoració incomplerta i errònia de les proves i de l'objecte de la reclamació de la part agent. Argumenta en resumit que: 1) la sentència no ha valorat el fet que existeix un garbuix en la determinació de la reclamació de la part agent; 2) contràriament a l'indicat pel Tribunal, ella ha pagat el material de fusteria subministrat però no ha pagat les portes i 3) no les va pagar perquè la part agent li havia subministrat unes portes defectuoses i inadequades.

Ha quedat acreditat en autes que en el decurs dels anys 2010 i 2011, la societat demandant va subministrar a la societat demandada diversos materials de fusteria, i entre ells 10 portes d'iroko que foren instal·lades en els xalets que s'estaven construint en el XXXX, operació en el marc de la qual la societat Codina fou encarregada per la societat constructora de la part de fusteria.

La societat defenent no ha negat mai que no havia pagat totes les factures sinó que ha fet valer que no havia pagat perquè les 10 portes del conjunt O. no estaven adequades per resistir al fred i que s'havien de substituir per d'altres, i que la societat demandant havia de suportar el cost d'aquesta operació.

La societat demandant ha explicat que la factura reclamada no tenia res a veure amb les 10 portes, la factura de les quals ja estava pagada, mentre que la societat demandada ha explicat que, al contrari, ho havia pagat tot, menys les 10 portes i els seus accessoris.

II.- Quant a la pretesa confusió de la reclamació, s'ha de dir que de l'estudi acurat de les factures i albarans adjuntats per l'agent al seu escrit de demanda (folis 23 a 124) no apareix cap menció o referència a les portes litigioses, sinó que es tracta més aviat, com ho pretén la societat actora, essencialment de material de fusteria interior (majoritàriament de roure però també de noguer, pi de les landes o melanina, i uns elements d'iroko però que no són les portes). En ressurt a més que l'import reclamat correspon efectivament a la diferència entre el total d'aquestes factures menys el pagament de 8.646,72.-euros fet per xec el mes de maig del 2011.

Al contrari, apareix que la factura de les portes litigioses és una altra (factura n°1271 de data 31-07-2010 per un import total de 15 .440,54.-euros), no esmentada en la demanda, i que s'ha aportat amb l'escrit de contesta a la demanda reconvencional, junt amb l'albarà corresponent (folis 193 i 194), i que l'import de 15.440,54.-euros fou satisfet el mes d’octubre del 2010 (foli 221).

Altressí, la defenent no ha desvirtuat aquests elements que permeten acreditar la versió de la societat demandant, sinó que ha afirmat que havia pagat totes les factures menys la de les portes, sens però aportar cap prova al respecte.

Així les coses, no apareix que la demanda era confusa o imprecisa i que, contràriament a les afirmacions de la societat defenent, aquesta ja ha pagat les portes de les quals pretén ara que són defectuoses.

III.- En tot cas, el cert és que, de les relacions comercials que hagin existit entre les dues societats en relació al subministrament del material destinat al conjunt residencial “X.”, queda un rossec impagat per un import de 23.008,03.-euros que la societat Codina no ha negat haver deixat impagat, sinó que va pretendre que tenia una raó precisa i legitima per no fer-ho.

Nogensmenys, tal raó no queda acreditada perquè, a més del fet que ja ha pagat dites portes, la societat demandada no ha finalment provat les seves dues afirmacions fonamentals, i segons les quals,

primer, les portes, per la seva natura defectuosa i el seu tractament, eren totalment inadequades per a les habitacions per les quals eren destinades i on es van instal·lar,

segon, per haver visitat els llocs, la societat demandant era coneixedora de les característiques que havien de complir les portes, però va subministrar portes inadequades.

En efecte, cap prova permet d'acreditar el fet, negat per la societat Amador que aquesta darrera hauria visitat els llocs de l'obra abans de subministrar les portes, sinó que apareix que ha lliurat a la societat Codina unes portes conformes a la comanda, i que la societat compradora les ha instal·lat.

Quant al caràcter defectuós de les portes i a la seva invocada inadequació per una utilització com a portes exteriors d'uns xalets de muntanya, el sol fet que les portes s'hagin hagut de substituir no constitueix una prova concloent, ja que les explicacions poden ser diverses. Calia aportar una prova suficient de que les portes presentaven un caràcter defectuós i aquesta prova no existeix en autes. Al respecte, el document establert el mes de febrer del 2011 per la constructora i la societat Codina indicant, sense més precisió, que s'han constatat “defectes irreparables en les portes d'accés a les vivendes” és insuficient.

Pel que fa a la prova pericial, és ben cert que el pèrit ha pogut constatar que, si l'estat de la fusta i l'envernissat era correcte, nogensmenys les portes havien perdut la seva "planeïtat en el sentit vertical arquejant-se cap la cara interior en un ordre de magnitud aproximada variable entre mig i un centímetre".

Però, pel que fa l'adequació de les portes per una instal·lació en zona de muntanya, el mateix pèrit precisa igualment que es tracta de portes d'iroko, fusta dura, estable i resistent, amb acabat exterior envernissat. Precisa que són de fusta processada, ja que presenten nuclis laminats, els quals responen millor a les deformacions per variacions de temperatura, i amb dues cares de fusta laminada. Tot, precisant que la fusta d'iroko precisa unes precaucions per el seu envernissament, conclou que “semblaria que el tipus de porta, el tipus de fusta i l'envernissat aplicat serien adequats”.

En base a aquests elements tècnics és pot difícilment considerar que les portes no són adequades.

Pel que fa a la causa de la deformació, el pèrit no ha pogut constatar si les portes acomplien o no les seves funcions ja que al moment d'examinar-les ja s'havien desmuntat i portat al magatzem de la societat defenent.

I quant a la causa d'aquest problema conclou que “les causes probables podrien haver estat dues:

que la fusta amb la qual es van fabricar les portes no estigués correctament o insuficientment assecada que es col·loques una font de calor molt a prop de la porta (…) i per la seva cara interior, ja que la calor fa corbar la fusta...”.

El pèrit afegeix que la deformació que pateixen les portes es podria reparar mitjançant la col·locació de pesos pesants per a forçar la recuperació de la seva forma.

Totes aquestes consideracions tècniques no aporten elements suficients per establir un defecte intrínsec de les portes i del qual la societat Amador s'hauria de fer càrrec, sinó que deixen subsistir grans incertituds, les quals es veuen agreujades pel fet apuntat pel pèrit que, al moment que va examinar les portes, aquestes es trobaven des de varis mesos apilades en vertical i en contacte directe amb el terra del magatzem de la defenent, condicions que el tècnic no considera com adequades.

Per tot l'exposat, el recurs s'ha de desestimar.

IV.- Pel que fa a les costes d’aquesta alçada, la desestimació del recurs determina la imposició dels mateixos al recurrent (Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.Codina Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

DESISTIMAR el recurs de la representació processal de la societat Codina contra la Sentència de l’Hble. Tribunal de Batlles de data 30-04-2014, que confirmem íntegrament.

Imposar a la societat Codina les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris d’advocat i de procurador;

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.