Accident de circulació, danys a béns del domini públic (TSJC-226/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-226/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 18 d'abril de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment abreujat núm. B-0451-6/2010, instades pel M.I. Palmer contra el Sr. Farré i la companyia "X., S.A.", en data 30 de juliol de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Estimar parcialment la demanda interposada per la representació processal del M.I. Palmer contra el Sr. Farré i la companyia X., S.A., condemnant solidàriament aquests darrers a pagar a l'agent l'import que serà fixat en tràmit d'execució de sentència, en els termes del III CONSIDERANT, i que serà incrementat pels interessos legals comptadors a partir del dia de la fixació de l'import a satisfer, i fins al total pagament del deute; havent de suportar cada part les seves pròpies costes".

II.- El M.I. Palmer ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- El M.I. Palmer s'alça contra la Sentència de la instància pels motius següents: l'informe de l'enginyer Manzano no tenia cap valor, doncs no presentava cap garantia d'independència i no respectava el principi del contradictori; la barana lateral complia les condicions de seguretat del Principat.

II.- El M.I. Palmer va interposar demanda en responsabilitat civil extracontractual contra el Sr. Farré i la companyia "X., S.A." per raó de l'accident de circulació -amb resultat de danys a baranes i altres suports del domini públic- que va patir el demandant el dia 13 de novembre de 2009, a la carretera X. L'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle considera que l'accident és atribuïble al Sr. L. i l'ha condemnat a reparar els desperfectes causats a la barana de protecció lateral. Això no obstant, el Tribunal a quo ha desestimat part de la demanda, en no donar lloc a la satisfacció de les despeses necessàries per substituir els suports corresponents, tota vegada que "si haguessen estat ben collats, haguessen pogut resistir a la topada".

III.- És pacífic que el Sr. Farré va perdre el control del seu vehicle en sortir d'una corba i que aquest va sortir de la carretera per la seva banda esquerra, baixant uns 60 metres de tartera. La barana de protecció esquerra no va arribar a trencar-se, sinó que va cedir uns 80 metres fins que l'automòbil va passar pel seu damunt.

L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle fonamenta el seu refús parcial en les fotos que obren a les actuacions (folis 33-34, 47-51 i 59-61) i, molt especialment, en l'informe de l'enginyer Manzano que afirma que la base dels suports verticals estava insuficient fixada al marge de la carretera (foli 57). Ara bé, aquesta qüestió, malgrat pot ser d'interès en el litigi administratiu que han entaulat els avui apel·lats contra el M.I. Palmer (causa AD-0008-2/2011), esdevé aquí indiferent, perquè els danys a les baranes i als seus suports han estat causats únicament i exclusivament pel Sr. Farré, degut a una conducció inapropiada a les circumstàncies del moment (nit, carretera molla, corbes freqüents i desnivell superior al 6%: folis 195 i 196) i conduint un vehicle antic -matrícula X de l'any 1986- que no comptava, amb tota probabilitat, amb els actuals sistemes de seguretat (folis 67-68). El fet que els pals de sosteniment de les baranes hagin estat, eventualment, mal encastats al sòl, pot representar un supòsit de responsabilitat administrativa, a dilucidar dins un procés administratiu com hem indicat, però no eximeix de responsabilitat als apel·lats perquè la culpa dels desperfectes ocasionats als béns del domini públic no es pot imputar, de cap manera, a l'apel·lant.

Per aquest motius, el recurs ha de ser estimat, cosa que condueix a la condemna solidària del Sr. Farré i de la companyia "X., S.A." a satisfer al M.I. Palmer l'import de 2.082,88 EUR (xifra que no es discuteix), més interessos legals des de la data de contesta, doncs ni la producció de l'accident ni la data de confecció de la factura constitueixen en mora.

IV.- L'estimació substancial del recurs suposa no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada (novel·la 82, Capítol 10). Per contra, l'èxit majoritari de l'apel·lació i, per conseqüent, de la demanda inicial, condueix a la condemna dels demandats a satisfer les costes judicials de primera instància per la regla del venciment (arg. codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR substancialment el recurs d'apel·lació formulat pel M.I. ENTITY_4; REVOCAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 30 de juliol de 2012; ESTIMAR molt substancialment la demanda del M.I. Palmer i condemnar solidàriament el Sr. Farré i la companyia "X., S.A." a satisfer l'import de 2.082,88 EUR més interessos legals des del 17 de juny de 2010 i les costes judicials de primera instància, inclosos honoraris d'advocat i de procurador; sense efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.