Laboral (0312/09)
- Resolució
- Sentència · 22/03/2010
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 86/2010
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2010:86
- Recurs
- 312/09
- Ponent
- Jean Louis Vuillemin
- Magistrats
- Jean Louis Vuillemin, Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari
- Àrea
- Laboral i Seguretat Social
- Descriptors
- CONTRACTE DE TREBALL EMPRESARI FORMA (CONTRACTE DE TREBALL) SALARI COMPENSACIÓ ECONÒMICA PREAVÍS
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs de la societat Pérez contra la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles que condemnava l'empresa a pagar al Sr. Briones la quantitat de 5.676,51 EUR més interessos legals per acomiadament indegut. La societat Pérez havia acomiadat el Sr. Briones el 22 de setembre de 2008, adduint mancaments greus a les obligacions relatives al bon ordre i disciplina de l'empresa, però la carta d'acomiadament no exposava els fets concrets que havien motivat l'aplicació d'aquesta disposició legal, incomplint els requisits de forma exigits per l'article 72 de la Llei laboral. El tribunal ha confirmat la sentència inicial i ha condemnat la societat Pérez a pagar les costes processals de segona instància.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC- 312/09
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de març del 2010.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Briones va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Pérez, en reclamació de la quantitat de 14.783,02 EUR en concepte de salari degut del mes de setembre de 2008 (1.700,38EUR), de vacances (915,99 EUR), de preavís (2.992,50 EUR), de compensació econòmica (4.488,75EUR) i d'indemnització per acomiadament indegut i injustificat (5.676,51 EUR), més els interessos legals corresponents a comptar a partir de la data de contesta a la demanda; i subsidiàriament, en cas que no sigui compatible demanar la suma que hagués correspost pel preavís i compensació econòmica, juntament amb la indemnització per acomiadament fet de forma indeguda i injustificat, en reclamació de la quantitat de 8.079,82 EUR en concepte de salari degut del mes de setembre de 2008, de vacances i d'indemnització per acomiadament indegut i injustificat amb els interessos legals corresponents a comptar a partir de la data de contesta a la demanda.
II.- La societat Pérez va oposar-se a les pretensions de la part agent, contestant que l'acomiadament era totalment justificat i fou fet en les formes previstes en l'article 72 de la vigent Llei sobre el contracte de treball; que el Sr. Briones era perfectament coneixedor de la causa del seu acomiadament, ja que li fou comunicada pel director de l'empresa.
III.- Per sentència de data 4 de novembre del 2009, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda de la part actora, va condemnar a la societat Pérez a satisfer al Sr. Briones la quantitat principal de 5.676,51 EUR, més els interessos legals a partir del dia 5 de novembre del 2008, i a l'abonament de les costes processals.
IV.- Contra aquesta resolució la societat Pérez ha interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part que recorre manifesta: que la resolució interpreta de forma errònia tant els fets com la norma aplicable; que dita norma aplicable fou respectada al cas d'autes, ja que la mateixa únicament implicava l'exposició de la causa; que la carta que l'empresa va voler lliurar al treballador exposava la causa de l'acomiadament, no limitant-se a citar l'article 72 de la Llei laboral de forma genèrica, sinó que indicava precisament dins les 11 causes d'acomiadament justificat quina era la que havia infringit el Sr. ENTITY_4; que a més a més, a l'entrega de la carta, el treballador fou assabentat de tots els fets que motivaren l'acomiadament en mèrits de l'apartat 11 de l'article 72, ocasionant reacció per part del Sr. Briones com ho han demostrat les proves testificals i de confessió en judici.
II.- El Sr. Briones va començar a treballar pel compte de la societat Pérez, en data 6 de març de 2006, en qualitat de manobre. El dia 22 de setembre del 2008, l'empresa va lliurar al treballador una carta comunicant-li el seu acomiadament d'immediat, per mancaments greus a les obligacions relatives al bon ordre i disciplina de l'empresa, en base a l'apartat 11 de l'article 72 de la Llei sobre el contracte de treball de 12 de juny del 2003. L'empresa va oferir al treballador la quantitat de 2.165,28 EUR en concepte de liquidació laboral. El Sr. Briones es negà a signar la referida carta d'acomiadament, i l'empresari va fer-la signar per dos testimonis tal com ho preveu l'article 72.11 de la Llei laboral.
III.- En tràmit d'apel·lació, el litigi està limitat a la qüestió de l'acomiadament indegut i a la condemna en costes.
L'article 72.11 de la llei sobre el contracte de treball de data 12 de juny del 2003, vigent al moment dels fets, estableix que l'avís de comiat ha de fer-se exposant la seva causa, mitjançant carta certificada amb avís de recepció o mitjançant entrega directa al treballador. Que la carta sigui enviada amb acús de recepció, o entregada directament al treballador, en ambdós casos, la carta ha de presentar el mateix contingut, és a dir respectar el requisit de l'exposició de la causa de l'acomiadament. Sempre la jurisprudència ha considerat aquest requisit com una norma formal d'obligatori compliment per part de l'empresari, perquè constitueix una garantia dels drets del treballador, i en cap manera l'empresari pot exonerar-se d'aquesta o complir-la per un altre mitjà que el prescrit per la Llei; per tant, tot altra forma de comunicació de la causa de l'acomiadament que no sigui per carta, no és idònia per que el comiat sigui jurídicament correcte. A més a més, desenvolupant la voluntat del legislador, la jurisprudència sempre ha interpretat el requisit de l'exposició de la causa de l'acomiadament, com una obligació de l'empresari de precisar els fets concrets que corresponen a uns dels motius legals de l'article 72 de la Llei. A la lectura de la carta d'acomiadament del Sr. Briones força és de constatar que la mateixa només fa referència a la causa genèrica contemplada en l'apartat 11 de l'article 72, és a dir mancaments greus a les obligacions relatives al bon ordre i la disciplina de l'empresa, sense concretar els fets que han motivat l'aplicació d'aquesta disposició legal. Per conseqüent resulta evident que la carta d'acomiadament del Sr. Briones no compleix els requisits de forma exigits per el referit article 72 de la Llei laboral per no exposar els fets concrets que han motivat el dit acomiadament.
IV.- S'ha en conseqüent de confirmar la resolució impugnada i condemnar la part recurrent al pagament de les costes processals de segona instància.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5; Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 4 de novembre del 2009 en tots els seus extrems i condemnar a la societat Pérez a l'abonament de les costes processals de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.