Contracte d'obra: obligació del propietari de l'obra de pagar els treballs realitzats fora del pressupost.- Relativitat dels contractes (003/05)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté

SENTÈNCIA DE 9 DE JUNY DE 2005

Contracte d'obra: obligació del propietari de l'obra de pagar els treballs realitzats fora del pressupost.- Relativitat dels contractes.- Principi de preclusió.- Prova en la segona instància: improcedència

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Aguilar va presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda contra el Sr. Manzano, en reclamació de la quantitat de 2.958,46 EUR amb els interessos legals corresponents, en concepte de pagament de treballs de serralleria realitzats fora de pressupost.

II.- El Sr. Manzano va plantejar l'excepció de manca de legitimació passiva i/o d'indeguda integració passiva en el litigi, i sobre el fons es va oposar a les pretensions de l'agent.

III.- Per sentència de data 29 de novembre del 2004, l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles secció civil, va declarar improcedent l'excepció de manca de legitimació passiva i/o d'indeguda integració passiva de la litis; estimar la demanda de la part actora, i condemnar el Sr. Manzano a pagar al Sr. Aguilar, la quantitat de 2.958,46 EUR, més els interessos legals devengats des del dia 26 de gener del 2004, i a pagar la totalitat de les costes processals.

IV.- Contra aquesta resolució, el Sr. Manzano ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre sol·licita la pràctica de les proves que va proposar en primera instància i que li varen ésser denegades, i manifesta que s'ha d'estimar l'excepció de manca de legitimació passiva, ja que els treballs es varen realitzar en la casa propietat de la seva mare i que la relació que va mantenir amb l'actor fou en nom i com representant de la seva mare. Sobre el fons, sosté que cap altre treball o servei es deu a l'actor, que s'ha constret a confeccionar unes factures per uns serveis i materials, que no va realitzar ni instal·lar, o bé els facturà a uns preus excessivament alts.

II.- Respecte a la sol.licitació de la part recorrent, relativa a la pràctica de les proves denegades en primera instància, l'article 10 del Decret de data 4 de febrer de 1968, que regula el procediment abreujat, estipula que: una vegada contestada la demanda o la reconvenció en el seu cas, el Batlle obrirà el judici a prova pel termini de 25 dies, que es distribuiran com segueix: els primers 10 dies per a proposar la prova i els 15 dies restants per a practicar-la. En el cas d'autes, el dia 26 de gener del 2004, l'Honorable Batlle va fixar per tal de celebrar el tràmit de proposició de proves, la data del 9 de febrer del 2004 i per tal de celebrar el judici de proves, la data del 16 de febrer del 2004. Malgrat això, el Sr. Manzano va presentar el seu escrit de proposició de les proves, el dia 16 de febrer, és a dir de manera extemporània. Segons el principi de preclusió, si un acte processal no es realitza en el moment escaient o dins el període processal establert, ja no es pot realitzar desprès. Si algunes circumstàncies particulars poden justificar una aplicació amb agilitat i que no sigui dràstica, d'aquest principi, no és la situació d'autes, atès que d'una banda, es tracta d'un procediment abreujat on la llei ha volgut que els terminis processals siguin reduïts per accelerar la resolució del litigi, i que d'altra banda, el Sr. Manzano no justifica d'una causa seriosa i legítima, com la força major o el cas fortuït que l'hagi impedit de respectar els terminis processals vigents. S'ha doncs de confirmar la decisió del Honorable Batlle concretitzada en l'Aute del dia 7 d'abril del 2004, que no va admetre a tràmit l'escrit de proposició de proves aportat pel Sr. Manzano, de manera extemporània, el dia 16 de febrer del 2004.

III.- Pel que fa a l'excepció de manca de legitimació passiva i/o d'indeguda integració passiva en el litigi, s'ha també de confirmar la seva desestimació. En efecte, en la seva confessió en judici de proves, el Sr. Manzano va reconèixer que fou ell qui va encarregar uns treballs de serralleria a l'empresa ORG_0. Per tant i encara que el veritable beneficiari de les obres sigui la Sra. Manzano, mare del defenent, i que l'altra part coneixia aquest fet, això importa poc, atès que l'única persona que va contractar amb el Sr. Aguilar, fou el Sr. Manzano, i que res no impedeix de contractar a favor o pel benefici de tercers, que sigui en nom propi o en qualitat de mandatari. Però els contractes només obliguen els que han pactat, i per conseqüent en front de l'altra part, el Sr. Manzano és l'únic responsable de l'obligació pactada.

IV.- Sobre el fons, és pacífic que l'empresa Serralleria A.S. va realitzar treballs de serralleria encomanats pel Sr. Manzano en la casa de la seva mare; que tots els treballs pressupostats varen ser pagats pel Sr. Manzano, però que es va també realitzar treballs fora de pressupost, que són objecte de la present reclamació. No s'entén clarament la tesi del Sr. Manzano, atès que: d'una part reconeix haver pagat les obres pressupostades i també que s'han fets treballs fora de pressupost; i que d'altra banda, pretén que l'adversa no va realitzar els treballs facturats, però que els va facturar a uns preus excessius i que presentaven vicis i mancaments. En efecte, si el Sr. Aguilar va realitzar treballs fora de pressupost i si el Sr. Manzano només va satisfer el pressupost, és evident que dits treballs suplementaris o complementaris s'han de pagar. De la mateix manera, si l'adversa no va realitzar els treballs avui reclamats, com es possible que els mateixos puguin presentar vicis i mancaments o que siguin facturats a un preu excessiu, ja que no es pot confrontar els preus amb l'obra realitzada. La facturació de la part agent és molt precisa i relacionada a obres expressament detallades; a més els empleats del Sr. Aguilar han reconegut haver participat a la realització dels treballs litigiosos. Al contrari el Sr. Manzano no precisa quins foren els treballs realitzats fora de pressupost, per poder comparar-los a els que reclama l'agent. Per la seva pròpia culpa, a raó d'una proposició de proves efectuades de manera extemporània, el Sr. Manzano no prova res, en quant el Sr. Aguilar estableix, mitjançant factures que mai varen ser objecte d'observacions, contestacions o crítiques per part del Sr. Manzano, - fins i tot desprès de la reclamació oficial feta el dia 3 de setembre del 2003, pel lletrat de l'adversa -, i mitjançant el testimoniatge dels obrers que varen participar a les obres, l'existència dels treballs litigiosos. Per tant, tenint en compte que el Sr. Manzano reconeix que només va pagar els treballs pressupostats, s'ha de confirmar la resolució impugnada.

V.- La desestimació del recurs imposa de posar les costes processals de segona instància, a càrrec de la part que recorre.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs d'apel·lació del Sr. ENTITY_5; confirmar la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 29 de novembre del 2003 en totes les seves disposicions; condemnar el Sr. Manzano al pagament de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.