MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Administrativa

Moment a aprtir del qual s'atorga la pensió de vellesa (SS-092-2/94)

Resolució
Sentència · 13/10/1995
Sentit
desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
STSJAD 86/1995
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:1995:86
Recurs
92/94
Ponent
Bernard Plagnet
Magistrats
Bernard Plagnet, Albert Andrés Pereira, Lluís Saura Lluivia
Àrea
Administratiu Laboral i Seguretat Social
Descriptors
DECISIÓ ACTIVITAT ADMINISTRATIVA CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL CONCLUSIONS (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS D'APEL·LACIÓ
Atenció: aquesta resolució cita normativa que avui no és vigent. El criteri pot no ser aplicable al dret vigent.
Resum del CENDOJ

El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra va dictaminar sobre el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Montenegro contra la decisió de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) que li havia concedit una pensió de vellesa amb efectes a partir del primer d'agost de 1993. El Sr. Montenegro havia demanat que la pensió li fos lliurada a partir de la data en què havia complert els 65 anys, el 1989. El tribunal va desestimar el recurs d'apel·lació i va confirmar la decisió de la CASS, argumentant que l'atribució de la pensió no és automàtica ni obligatòria i que requereix la presentació d'una sol·licitud prèvia per part de l'assegurat. Tot i que el tribunal va considerar que la CASS havia comès un error en atribuir la pensió a partir del primer d'agost de 1993, va decidir que la decisió havia creat drets adquirits a favor de l'assegurat i no podia ser retirada.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-092-2/94

S E N T E N C I A NUM. 95-34

PARTS:

Apel.lant: Sr. Montenegro

Representant: en nom propi

Advocada: Sra. Zapata

Apel.lada: CASS

Representant: Sra. Palmer

Advocat: Sr. Criado

COMPOSICIO DEL TRIBUNAL:

President: LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: Bernard Plagnet

Albert Andrés Pereira

1995.

A la vila d'Andorra la Vella, el 13 d'octubre de

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número SS-092-2/94.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Montenegro va presentar un recurs contra la decisió del Consell d'Administració de la CASS de data 6 d'octubre de 1994, confirmant altra decisió anterior del 29 d'agost de 1994. Per aquestes decisions, la CASS va concedir a l'interessat una pensió de vellesa amb efectes a partir del dia primer d'agost de 1993. Va demanar que la pensió li fos lliurada a partir del *** de 1989, data en que complia els 65 anys.

2.- Segons Sentència del 3 d'abril de 1995, el Batlle va decidir:

-Desestimar en tots els seus termes la demanda formulada pel Sr. Montenegro de data 27 d'octubre de 1994.

-D'establir que la decisió de la CASS de 6 d'octubre de 1994, ratificant l'altra decisió anterior del 29 d'agost de 1994, es ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

3.- En el seu Recurs d'apel.lació de 26 de maig de 1995, el Sr. Montenegro manifesta principalment que l'article 35 del Reglament Tècnic implica l'atribució automàtica i obligatòria de la pensió a l'edat de 65 anys i, per consegüent, el pagament de la pensió ha de ser retroactiu, a comptar de la data del 65 aniversari. Confirma aquests arguments en el seu escrit de conclusions de 7 de juliol de 1995.

4.- En la seva contesta del recurs d'apel.lació, en data de 19 de juny de 1995, la CASS exposa principalment: que l'atribució de la pensió no és obligatòria i automàtica i no existeix cap norma que imposi la retroactivitat de la decisió de pagament de la pensió. Confirma aquests arguments en el seu escrit de conclusions de 10 de juliol de 1995.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La solució del litigi implica que s'ha de precisar l'abast de les disposicions de l'article 35 del Reglament tècnic. Aquest article disposa que: "Les pensions s'atribuiran als assegurats cotitzants en arribar a l'edat de seixanta cinc anys".

Aquest text fixa doncs les condicions que han de complir els cotitzants per poder beneficiar-se d'una pensió (a saber, l'arribada a l'edat de seixanta-cinc anys). Però, com va jutjar aquest Tribunal Superior, Sala administrativa (núm. de Protocol 93-092, Sentència de 13 de desembre de 1994): "Cal tenir en compte que la constitució de la relació jurídica de protecció entre el beneficiari d'una prestació i l'entitat legalment encarregada de fer-la efectiva no és automàtica. No és suficient amb que es compleixin els pressupòsits fàctics per a que neixi la relació sinó que a més és indispensable la realització d'actes i procediments de caràcter administratiu, preliminars a la relació protectora, per tal d'evidenciar la concurrència de les exigències legals. Es tracta, doncs, de presentar la sol.licitud de reconeixement de la prestació, que com bé diu la sentència recorreguda, s'ha de considerar més com una càrrega que com una obligació pel beneficiari".

Resulta de l'anàlisi presentat més amunt que l'atribució de la pensió no es doncs ni obligatòria ni automàtica i aquesta suposa la presentació d'una demanda prèvia per part de l'assegurat.

La relació jurídica entre el Sr. Montenegro i la CASS s'ha doncs d'establir a partir de la sol.licitud de pensió presentada per l'interessat el 16 d'agost de 1994. En la seva demanda ( veure foli 16) el Sr. Montenegro demanava a més a més el pagament de la pensió a partir del primer d'agost de 1993.

En la seva carta del 29 d'agost de 1994, la CASS li dona satisfacció: "En resposta a la vostra demanda, ens es plaent comunicar-vos que se us atorga una pensió de vellesa amb efectes a partir del dia primer d'agost de 1993" ( veure foli 17).

Tercer.- La conseqüència lògica de l'anàlisi de l'abast de l'article 35, que figura més amunt, és que el pagament de la pensió no es pot efectuar més que a comptar de la instauració de la relació jurídica entre l'assegurat i la CASS. En aquest cas, el pagament de la pensió hauria d'efectuar-se a comptar del primer d'agost de 1994. La CASS ha comés doncs un error en atribuir la pensió a comptar del primer d'agost de 1993.

Així i tot, la decisió de la CASS va crear drets adquirits a favor de l'assegurat i aquella no pot doncs retirar-los-hi. Aleshores, el Sr. Montenegro te dret al cobrament de la pensió a comptar del primer d'agost de 1993, conforme a la decisió presa per la CASS.

Decisio

D E C I S I O

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: De desestimar el recurs d'apel.lació presentat pel Sr. Montenegro .

Segon: D'establir que la decisió de la CASS del 6 d'octubre de 1994, ratificant l'altra decisió anterior del 29 d'agost de 1994, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

NOTIFICACIO:

La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................

..........................................................

.... mitjançant el lliurament d'una còpia certificada.

I llegida, la signen, fet del qual en dono fe,

La secretària,

Coll

Proposeu una millora