Sentència sobre reclamació de quantitat i rebel·lia demandada
- Resolució
- Sentència · 11/03/2025
- Sentit
- estima en part (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 85/2025
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2025:85
- Recurs
- 183/2024
- Ponent
- Carles Cruz Moratones
- Magistrats
- Carles Cruz Moratones, Vincent Aniére, Alexandra Cornelia Sola
- Àrea
- Civil Laboral i Seguretat Social
- Descriptors
- EMPRESARI TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA COSTES PROCESSALS REBEL·LIA PROCESSAL PROVA DOCUMENTAL SENTÈNCIA DEMANDA (PROCEDIMENT ABREUJAT) INTERPOSICIÓ (RECURS D'APEL·LACIÓ)
El tribunal superior d'Andorra, en sentència del 11 març de 2025, resol el recurs d'apel·lació interposat per la societat ORG_0 SA contra la sentència de la batllia de 8 maig de 2024. L'organy revisa la prova documental i conclou que el deute real de la Sra. Cepeda és de 2 920,52 EUR, en comptes dels 2 466,42 EUR condemnats inicialment i molt inferior als 5 386,93 EUR reclamen. Per tant, el recurs es revoqua parcialment, ajustant la quantitat a 2 920,52 EUR. No es pronuncia sobre les costes de la fase d'apel·lació, ja que no hi ha part contrària. La sentència queda ferma i executiva.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Carles Cruz Moratones Vincent Aniére Alexandra Cornelia Sola
PARTS:
Apel·lant: ORG_0, SA
Representant: Sra. Julián
Advocat: Sr. SCP
Apel·lat: Sra. Cepeda
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President en funcions : Sr. Vincent ANIÈRE
Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES
Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ
OBJECTE: Reclamació quantitat. Rebel·lia demandada. Valoració prova documental.
SENTÈNCIA 000039/2025
Andorra la Vella, 11 de març del 2025.
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- El 25.4.23 la representació processal de la ORG_0 SA va interposar demanda de reclamació de quantitat a tramitar pel procediment abreujat contra la Sra. Cepeda, en què sol·licitava que:
"(...) dictar sentència que la condemni a satisfer a la meva manant:
- La quantitat de CINC MIL TRES-CENTS VUITANTA-SIS EUROS AMB NORANTA-TRES CÈNTIMS (5.386,93EUR) més els interessos moratoris meritats a partir de la data de contesta a la demanda.
- La totalitat de les costes processals causades i els honoraris dels advocats i procuradors intervinents."
2.- El Tribunal de primera instància ha dictat resolució en data 8.5.24 amb la següent part decisòria :
"Estimar parcialment la demanda interposada per la mercantil andorrana ORG_0, SA. contra la Sra. Cepeda, en rebel·lia processal, i condemnar aquesta darrera a pagar la suma total de 2.466,42 EUR, incrementada pels interessos legals comptadors a partir de la fermesa de la present decisió i fins a total liquidació del deute, sense fer especial condemna en costes segons allò precisat al darrer Fonament de dret de la present resolució."
3.- El 12.6.24 la representació processal de la ORG_0 SA ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments que exposa en el seu escrit demana que es revoqui parcialment la sentència d'instància, i es fixi la quantitat deguda per la demanada en la quantitat reclamada a la demanda de 5.386,93.-EUR (enlloc dels 2.466,42.-EUR a que condemna la sentència d'instància), amb més les costes processals inclosos honoraris d'advocat i procurador d'aquesta part, del present grau jurisdiccional.
4.- La Sra. Cepeda no ha presentat cap escrit d'al·legacions al recurs malgrat haver estat degudament emplaçada.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En el present procediment, la part agent entitat de finançament reclama a la seva finançada l'import de diferents préstecs per adquisició de béns en l'establiment comercial de ORG_1 en el qual treballava la defenent. Aquesta va estat declarada rebel processal en no haver comparegut a les actuacions en cap moment, malgrat haver obtingut el benefici de justícia gratuïta.
La sentència d'instància estima parcialment la demanda i contra tal decisió s'alça la part agent.
Segon.- La sentència d'instància recull la nostra reiterada doctrina respecte els efectes de la rebel·lia processal que, com dèiem entre d'altres en la nostra STJC 142/17 i la STJC 220/2017, el fonament sobre la rebel·lia processal en el dret romà, no equival en dret andorrà vigent, a l?aplanament i consegüent triomf del compareixent, per no regir l?aforisme que establia que "contra contumaces, omnia iura clamat", a tenor del qual s?entenia que els absents i els rebels estaven sempre mancats de raó. Aquesta doctrina ja venia contradita pel propi text del Digest (5, 1, 68, 69 i 70, "de iudiciïs"), segons el qual la rebel·lia del defenent no implica, per si sola, el reconeixement que l?actor invoca, doncs si no justifica la seva acció, la demanda ha d?ésser rebutjada ja que la incompareixença del defenent no autoritza a tenir per confessats ("ficta confessio") els fets establerts per l?agent, seguint així el nostre ordenament jurídic el sistema dels països llatins veïns, enfront del sistema germànic, en el qual s?estableix que si el defenent no compareix, es tenen per confessades les al·legacions i es falla d?acord amb les mateixes si es justifiquen les pretensions del demandant.
La doctrina transcrita aplicada pels nostres tribunals impedeix el triomf de les pretensions no emparades en l?ordenament jurídic o que manquin del més mínim suport probatori, tot i la incompareixença del defenent rebel, però no ha de portar en si mateixa, una major exigència probatòria per al litigant que no té oposició en el judici, doncs aquesta oposició és el que converteix a un fet al·legat en controvertit i per tant necessari de prova, de manera que en definitiva, quan el defenent hagi restat en rebel·lia serà exigible la demostració dels fets bàsics en que fundi la pretensió, però l?òrgan jurisdiccional no podrà col·locar-se en la posició hipotètica del defenent no comparegut per a ressaltar insuficiències probatòries. Que en definitiva, recordant la sentència del M.I. Tribunal Superior de 14 de setembre de 1995, la rebel·lia del demandat, no ha d?ésser interpretada com a beneficiosa per qui voluntàriament deixa d?entrar en el procés, cosa que impedeix que es converteixi en un privilegi en el sentit d?obligar a l?agent a un esforç probatori que no es donaria dintre d?una relació processal normalment integrada i constituïda en la qual la seva dinàmica de contradicció la facilitaria.
Tercer.- Dit això hem de constatar si la prova documental aportada (no hi altre mitjà probatori), ha estat o no ben valorada. La qüestió a resoldre és si a més dels ròssecs deutors de quatre microcrèdits anteriors al 23.4.21, han de computar-se juntament amb el saldo deutor del document esmentat (doc. 15, foli 58) que s'intitula "reconeixement de deute i compromís de pagament" i en el qual es diu que concedeix un préstec per import de 3.713,28EUR i en el que hi consta un annex (doc. 16 foli 60) en el que hi figura l'import indicat i les quotes (18) de pagament mensual. En el dit annex és diu "clase de préstamo: renegociación" i en la sol·licitud de finançament de la defenent de la mateixa data 23.4.21 és diu "CARACTERÍSTIQUES DEL CRÈDIT: tipus de crèdit: renegociación" i l'import el que ja hem dit de 3.713,28EUR.
Aleshores, s'entén que no és tracta d'un préstec sinó d'un crèdit per "renegociación" i a la vista dels quatre microcrèdits parcialment impagats per l'acreditada amb la financera del mateix grup empresarial on ella treballava (P).
Aquesta conclusió ens porta a que no es pot sumar els deutes dels préstecs al consum anteriors per l'adquisició de béns a P, amb el crèdit que se li va concedir per pagar el que ja devia, més els interessos corresponents.
Però tampoc es pot prescindir d'aquest document tan essencial i acudir només al pagament dels ròssec deutors dels microcrèdits al consum pendents, sinó que amb el document de 23.4.21 es va posar fi a la situació d'endeutament global de la Sra. Cepeda per finançar-li el deute existent, i cal estar al resultat final del seu endeutament d'aquest finançament que no és altra que el saldo negatiu que presentava a 31.12.21 de 2.920,52EUR (1076,13EUR de les quotes de finançament no satisfetes en els mesos d'abril, octubre, novembre i desembre de 2021, més 1.844,39EUR de capital pendent a 1.1.22). Aquesta suma meritarà l'interès legal des de la data d'aquesta sentència i fins el total pagament, perquè aquesta és la decisió de la instància que no ha estat impugnada en aquesta alçada.
Quart.- En conclusió, el recurs ha de ser estimat parcialment i no és procedent fer pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada per aquest motiu d'acord amb el primer incís de l'article 354.2 del CPC i perquè no hi ha part contrària.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
PRIMER.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de ORG_0,SAU contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 8 de maig de 2024, que revoquem parcialment en el sentit de que la suma de condemna a la Sra. Cepeda ha de ser la de 2.920,52EUR (en lloc de la de 2.466,42EUR). Mantenim la resta del pronunciament.
SEGON.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.