FUNCIÓ PÚBLICA. Incoació expedient disciplinari. És un acte de tràmit que no es pot recórrer de forma separada. (2000047/2021)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 2000047/2021 Núm. de Rotlle: TSJA-0000065/2022

SENTÈNCIA 14-2023

PARTS:

Apel·lant: Sr. Tur

Representant: Ídem

Advocat: Sr. Benítez

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Morales

Advocada: Sra. Tejada

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 24 de març de 2023.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000047/2021.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Tur va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava l'acord adoptat en data 16 de juny de 2021, que va desestimar el recurs formulat contra una anterior resolució del Ministre de Justícia i Interior de 8 de febrer de 2021 (encara que, per error, consta l'any 2020), per mitjà de la qual es va incoar a l'agent un expedient disciplinari, registrat amb el núm. 0001/21, com a conseqüència d'haver-se iniciat contra el mateix un procediment penal.

La sentència de 22 de juny de 2022 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda, atès que s'impugnava una resolució de tràmit que no era susceptible de recurs jurisdiccional.

2.- El Sr. Tur ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta en les següents al·legacions:

La resolució impugnada és un acte de tràmit que genera indefensió al recurrent.

Prèviament a la incoació de l'expedient disciplinari, i de forma verbal, es van retirar a l'agent les seves armes de foc reglamentàries, la ràdio i els distintius d'identificació.

La retirada de les armes es va fer per un òrgan que no tenia competència per fer-ho.

3.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, d'acord amb les següents al·legacions:

La resolució recorreguda és un acte de tràmit que no es pot impugnar en via jurisdiccional, i que no genera indefensió a l'interessat.

La tramitació de l'expedient disciplinari va ser suspesa per l'existència d'una prejudicialitat penal.

L'agent no va impugnar les mesures cautelars adoptades el 18 de gener de 2021, la notificació de les quals es va negar a signar l'interessat.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, la resolució administrativa impugnada en aquest procés va acordar la incoació d'un expedient disciplinari al demandant, que forma part del Cos de Policia, com a conseqüència d'haver-se iniciat contra el mateix un procediment penal. Simultàniament, per una altra resolució de la mateixa data, es va suspendre la tramitació de l'expedient fins a que finalitzés la causa penal.

La sentència apel·lada ha considerat que aquesta resolució d'inici de l'expedient és un acte de tràmit que no pot ser objecte de recurs jurisdiccional, el qual haurà de ser formulat, en el seu cas, contra la decisió que posi terme al procediment.

Aquest criteri ha de ser confirmat íntegrament, ja que l'article 8 de la Llei de la jurisdicció administrativa de 1989, aplicable en aquest cas per raons de temporalitat, disposa taxativament que només es poden impugnar, tant en via administrativa com jurisdiccional, els actes definitius, els de tràmit quan impossibilitin la continuació del procediment i els que produeixin indefensió. I en el mateix sentit es pronuncia, respecte dels recursos administratius, l'article 124.2 del Codi de l'Administració.

La sentència d'aquesta Sala núm. 78-2017, de 20 de juliol, ja va establir, respecte d'un supòsit plenament equiparable al present, que:

"Com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions, i així resulta de l'Aute núm. 16-2017, de 23 de juny:

"El dret a la jurisdicció que garanteix l'article 10 de la Constitució no impedeix que es declari la inadmissibilitat d'una demanda, quan no reuneixi els requisits que la llei estableix.

En aquest cas, l'article 8 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal disposa clarament que només es poden impugnar els actes definitius, els de tràmit que impossibilitin la continuació del procediment i els que produeixen indefensió. (...)

L'article 8 de la Llei jurisdiccional consagra el principi de concentració, segons el qual les demandes jurisdiccionals s'han d'adreçar contra l'acte que posa fi al procediment, cosa que no impedeix que en aquell moment es puguin fer valer totes les irregularitats observades durant la substanciació del mateix".

(...) En el present supòsit, com abans s'ha dit, la resolució impugnada va acordar reprendre la tramitació d'un expedient disciplinari que havia estat suspesa per l'existència d'una causa penal preferent. Resulta evident, doncs, que es tracta d'un acte de tràmit, que disposa la continuació del procediment, però que no comporta cap decisió de fons sobre la comissió o no d'una infracció disciplinària per part de l'agent, ni sobre les altres qüestions que s'hauran d'examinar quan es prengui la resolució definitiva, com és la relativa a la prescripció que invoca la interessada.

És obvi que cap d'aquestes al·legacions pot ser anticipada al moment inicial de l'expedient, ni al de la represa del procediment, ja que en aquesta fase no es pot prejutjar quina serà la resolució definitiva, ni els motius en què es fonamentarà.

En conseqüència, la sentència apel·lada, que ha considerat que les resolucions impugnades no poden ser recorregudes de forma separada, d'acord amb l'article 8 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, resulta plenament ajustada a dret i ha de ser confirmada en els seus propis termes.

En aquest cas, el recurrent pretèn acollir-se a la previsió legal relativa a la possibilitat d'impugnar els actes que produeixin indefensió. Tanmateix, resulta evident que la iniciació d'un expedient disciplinari no produeix cap mena d'indefensió, ans al contrari, és en el marc d'aquest procediment que l'interessat podrà formular les al·legacions que tingui per convenients i aportar els mitjans de prova que consideri adients a la defensa dels seus interessos.

Tercer.- En el seu recurs d'apel·lació, com ja va fer en la demanda, l'agent introdueix diverses al·legacions sobre la legalitat de les mesures cautelars que havien estat acordades anteriorment per la Direcció de la Policia, en data 18 de gener de 2021, que van consistir bàsicament en la retirada de les seves armes reglamentàries i dels distintius d'identificació com a integrant del Cos de Policia.

Tanmateix, el recurrent oblida que aquest no és l'acte impugnat en aquest procés. Aquestes mesures cautelars van ser disposades, com s'ha dit, el 18 de gener de 2021 i, com resulta de la diligència que consta al foli 150 de les actuacions, l'interessat es va negar a signar la mateixa, i no consta que posteriorment les impugnés en temps i forma.

Com ha declarat aquesta Sala de forma reiterada, l'escrit de demanda és el rector del procés, ja que ha de contenir les indicacions necessàries per tal de determinar quin és el seu objecte, entre d'altres exigències que resulten de l'article 34 de la Llei de la jurisdicció administrativa.

En aquest cas, l'agent va identificar en la seva demanda, amb tota precisió, que l'acte impugnat era la resolució de 8 de febrer de 2021, que va acordar l'inici de l'expedient disciplinari, així com l'acord del Govern de 16 de juny següent, que va desestimar el recurs interposat contra l'anterior.

En conseqüència, la pròpia actuació de l'agent és la que ha circumscrit l'objecte del procés a la decisió d'incoar un procediment sancionador, sense que s'hagués adreçat la pretensió anul·latòria contra l'adopció prèvia d'unes mesures cautelars per part de la Direcció del Cos. A més, tampoc es va interposar recurs administratiu previ contra aquesta darrera decisió, com era preceptiu segons l'article 8 de la Llei de la jurisdicció administrativa.

En conseqüència, procedeix desestimar el recurs i confirmar en els seus propis termes la sentència apel·lada.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Tur contra la sentència dictada el 22 de juny de 2022 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma íntegrament.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.