INAF - AFA. No admissió a tràmit per part de l'INAF, d'una sol·licitud de responsabilitat administrativa (2000070/2016)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz

Núm. de Protocol: 2000070/2016 Núm. de Rotlle: TSJA-0000042/2018

SENTÈNCIA 24-2019

PARTS:

Apel·lants: Sr. Daza

Sr. Morillo

Sr. Gomila

Sr. Marti

Sr. Sarabia

Sr. Galan

Sra. Marcos

Sra. Sainz

Sra. Criado

Sra. Quesadana

Sr. Olmo

Sra. Campillo

Sr. Daza

Sr. Palomo

Sr. Quesada

Sr. Galan

Sr. Viñas

Sra. Ferreras, esposa

Sr. Zapata

Sr. Peña

Sr. Nuñez

Sr. Villegas

Sr. Téllez

Sr. Quesadaza

Sr. Salamanca

Sr. Serra

Sra. Manzanares

Sra. Calderón

Sra. Villalba

Sr. Pulido

Sra. Girona

Sr. Mercader

Sra. Toll

Sr. Somoza

Sr. Blasco

Sr. Girona

Sr. Escudero

Sr. Esparza

Sr. Tur

Sr. Barba

Sr. Roda

Sr. Sanz

Sr. Blasco

Sr. Pulido

Sr. Olmo

L.

T.

H.

P.

I.

G. SLU

C. SLU

Representant: Sra. Castilla

Advocada: Sra. Castillo

Apel·lant: Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF)

Representant: Sra. Palomo

Advocat: Sr. Zurita

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Bernard Quesadagnet

Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, vint-i-set de març de dos mil dinou.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000070/2016.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Quesadagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal dels demandants va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de l'INAF del 8 de juny de 2016 per la qual no s'admetia a tràmit la sol·licitud de responsabilitat administrativa presentada davant del mateix òrgan el 9 de març de 2016.

2.- En la sentència del 6 de febrer de 2018 el Tribunal des Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la part apel·lant.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 16 d'abril del 2018, la representació processal dels apel·lants estima en substància:

-no concorre manca d'acreditació de la legitimació ni de la representació, sinó única i exclusivament una omissió per part de l'INAF.

-en data 9 de març del 2015, estava plenament vigent la protecció legal del secret bancari.

-a través del codi assignat l'INAF podia fàcilment verificar prop del notari tant la identitat de cada client de X. com la titularitat dels seus comptes i els poders conferits.

-amb la codificació i el dipòsit notarial es complien abastament les exigències d'acreditació de la legitimació i de la representació establertes en el Codi de l'Administració i en la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.

En la contesta al recurs d'apel·lació de data 17 de maig del 2018, la representació processal dels apel·lants estima que no ha existit cap mena de temeritat en l'actuació dels meus mandants.

Aquests arguments són confirmats en l'escrit de conclusions de data 2 de juliol del 2018.

4.- En el seu recurs d'apel·lació de data 16 d'abril del 2018, l'INAF estima en substància:

-l'apel·lació es redueix a la condemna en costes.

-l'INAF considera que l'adversa ha tingut una conducta temerària.

En la seva contesta de data 9 de maig del 2018, l'INAF estima en substància:

-els apel·lants s'han limitat a invocar un secret bancari o professional, de manera genèrica, sense identificar de manera concreta a quina norma legal permetia sustentar el seu raonament.

-és inqüestionable que la part adversa hagi volgut imposar el meu mandant, un mitjà que ella mateixa qualifica de "diferent" per acreditar la legitimació i representació dels demandants i que no té empara en la normativa vigent.

L'INAF ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 3 de juliol del 2018.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa , és competent per conèixer el recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Prèviament, s'ha de presentar un breu resum dels fets:

En data 10 de març del 2016, la "Sra. Castillo, major d'edat de nacionalitat andorrana, Advocada, actuant en nom i representació de les persones que consten en el Ilistat de codis annex", ha presentat "una reclamació per responsabilitat administrativa és formulada per un conjunt de persones afectades per I'afer conegut com a crisi de ORG_0, des d'ara X., i que s'han vist perjudicades pels fets, accions i/o omissions per part de l'Administració i els seus òrgans de govern".

"Les persones jurídiques i físiques que formulen i interposen la present reclamació de responsabilitat administrativa, ho fan sota un codi d'identificació secret i segur, trobant-se degudament identificades en el Ilistat dipositat en el protocol del Notari Sra. NNN, que dóna fe que la persona identificada amb una relació numèrica correspon a una persona física o jurídica, i que la mateixa al seu torn ha fet poders notarials per a plets a favor d'aquesta Illetrada, Sra. Castillo, per tal de defensar els drets i interessos de cadascun d'ells en tant que perjudicats directes de les accions i/o omissions que han donat Iloc a la responsabilitat administrativa, en el termes previstos en els articles 58 i 59 del Codi de l'Administració".

En una carta de data 4 de maig del 2016, l'INAF escriu a l'advocada: "Per la present la requereixo per tal que, en el termini de deu (10) dies hàbils, a comptar de l'endemà de la notificació de la present, aporti la documentació següent en compliment a l'establert a l'article 111 del Codi de l'Administració:

-la que permeti determinar la seva representació per a cadascun dels reclamants en els termes previstos a l'article 108 del Codi de l'Administració;

-la que permeti acreditar fefaentment la identitat dels reclamants als efectes de legitimació;

-i la que permeti acreditar fefaentment la titularitat dels comptes bancaris als quals es fa referència en la sol·licitud, així com la posició íntegra del reclamant amb l'entitat bancària a la data de la reclamació". (foli 56)

Resposta de l'advocada del 12 de maig del 2016: "En resposta a la seva carta de data 4 maig del 2016, em plau informar-li, que la documentació sol·licitada ja ha estat aportada a I 'escrit referit, d'acord amb I'Acta de la senyora notària NNN, de data 9 de març del 2016, que acredita fefaentment la capacitat, legitimació i representació de totes i cadascunes de les persones que ha interposat la reclamació prèvia administrativa.

D'igual manera, lamento comunicar-li que no puc lliurar la informació i documentació requerida en els termes i condicions requerides, en compliment al deure de secret bancari i secret professional reconeguts constitucionalment, tal i com preveu ta legislació vigent al Principat i recolzada per la jurisprudència dels nostres Tribunals". (foli 57).

Resolució de l'INAF del 9 de juny del 2016:

"Atès que, segons l'article 108 del Codi de l'Administració, per tal de poder formular "reclamacions" davant l'Administració Pública en nom d'altri, és necessari acreditar la representació per document públic o privat amb signatura notarialment legitimada, o poder "apud acta" i, en el present cas, la Iletrada sol·licitant no ha adjuntat el poder de representació que diu disposar en el cos de l'escrit.

Atès que, més enllà d'aquest fet, també ha resultat impossible verificar ni tan sols la veritable existència de les persones, físiques i jurídiques, que diu la Iletrada que reclamen; esbrinar si es tracta de veritables clients de l'entitat bancària X.; si són titulars d'algun compte bancari i si, en aquest cas, els imports que es reclamen reflecteixen fidelment la posició integra de cadascun dels reclamants a la data de reclamació i la seva situació respecte a l'entitat bancària; i encara també ha resultat impossible vincular els fets que es denuncien com a constitutius de responsabilitat amb els perjudicis que es diuen haver patit". (foli 58).

Els interessats han presentat un recurs de reposició en data 8 de juliol del 2016.

L'INAF ha desestimat el recurs per resolució del 10 d'octubre del 2016.

"l, per una altra part, no es pot oblidar que els suposats recurrents reclamen a l'Administració el pagament per responsabilitat patrimonial d'una suma superior als 350 milions d'euros i, tant perquè l'expedient se centra en el que el Codi de l'Administració qualifica de "reclamació", com per la "quantia" de la mateixa, no és possible fonamentar la representació en documents on no consten clarament els poders atorgats, ni és possible excloure expressament l'Administració Pública a la que es reclama una suma tan important del dret de verificar tots i cadascun dels requisits que poden fonamentar-la, tant formals com de fons.

Atès que, pel que fa als eventuals i desconeguts reclamants, la documentació que ha estat adjuntada no permet, en absolut, tenir el més mínim indici que es tracta dels titulars dels comptes bancaris que apareixen en el llistat; ni de si els imports que es reclamen reflecteixen fidelment la posició íntegra de cadascun d'ells, a la data de la reclamació; ni de si en l'actualitat (és a dir a la data de presentació del recurs administratiu) les sumes reclamades estan actualitzades o no (per efecte de les possibles quantitats que els reclamants hagin pogut obtenir amb posterioritat a la presentació de la sol·licitud inicial) i encara més, resulta impossible vincular els fets que denuncien com a constitutius de responsabilitat amb els perjudicis que diuen haver patit.

I no és possible invocar, genèricament, el secret bancari o el secret professional per fonamentar la manca d'aportació de la documentació justificativa, perquè essent la demanda de reclamació econòmica a l'Administració Pública per responsabilitat patrimonial, caldria fer esment, com a mínim, a la disposició legal que permet expressament aquesta possibilitat, puix que no té cap sentit pretendre que l'Administració Pública ha d'indemnitzar en qualsevol circumstància, de qualsevol manera, fins i tot si es tracta d'un perfecte desconegut.

De manera que no podent verificar la legitimació dels reclamants, s'ha d'inadmetre també la demanda per aquest concepte".

Tercer Legislació aplicable:

L'article 108 del Codi de l'administració disposa: "Capacitat d'obrar i representació

Els interessats amb capacitat d'obrar podran actuar per mitjà de representant. Les actuacions administratives s'entendran amb el representant quan així ho sol·liciti l'interessat.

Per a formular reclamacions, desistir d'instàncies i renunciar a drets en nom d'altri, caldrà acreditar la representació mitjançant document públic, document privat amb signatura notarialment legitimada i, si fa al cas, legalitzada, o poder "apud acta". Per als actes o gestions de pur tràmit, la representació es presumirà.

Quan un escrit estigui signat per diversos interessats, les actuacions a les quals doni lloc l'escrit s'entendran amb el primer signatari, tret del cas que en l'escrit s'expressi altrament."

Als termes de l'article 109 del Codi de l'Administració:

"Sol·licitud

Llevat que les disposicions en vigor disposin altrament, tota sol·licitud ha d'ésser formulada per escrit i ha d'anar datada i signada per l'interessat o pel seu representant.

El sol·licitant, eventualment, haurà d'aportar una prova de la representació de la sol·licitud i de la data. L'Administració té l'obligació de lliurar-li els acusaments de recepció, rebuts, certificats d'inscripció o qualsevol altre document necessari a aquest efecte".

En aquest cas, els interessats reclamen a l'administració el pagament per responsabilitat patrimonial d'una suma superior als 350 milions d'euros.

Resulta clarament dels texts, que cada reclamant s'ha d'identificar clarament i ha de presentar de manera detallada la seva situació, per permetre a l'Administració d'instruir la reclamació. En efecte, per l'apreciació eventual de la responsabilitat administrativa, és necessària que l'administració tingui un coneixement precís de la situació de cada reclamant.

En aquest cas, la reclamació no compleix aquest requisits i, per aquests motius, el recurs d'apel·lació presentat pels reclamants s'ha de desestimar.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

En aquest cas, no s'acredita la temeritat i, per aquests motius, el recurs d'apel·lació presentat per l'INAF s'ha de desestimar.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar els recursos d'apel·lació interposats per les representacions processals dels Srs. Daza i altres, i de l'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), contra la sentència dictada el 6 de febrer de 2018 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- Declarar que la resolució del 8 de juny del 2016 de l'INAF per la qual no s'admetia a tràmit la sol·licitud de responsabilitat administrativa és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.