SEGURETAT SOCIAL. CASS. Anàlisi de l'excepció de l'autoritat de cosa jutjada - Cotització indemnització salarial i sancions (1100047/2015)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

Núm. de Protocol: 1100047/2015 Núm. Rotlle: TSJA-0000098/2015

SENTÈNCIA 27-2016

PARTS :

Apel·lant : Miró

Representant: Sra. Garzón

Advocat: Sr. Marti

Apel·lat : CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Farré

Advocat: Sr. Sanç

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, el vint-i-dos d’abril de dos mil setze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 1100047/2015.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La societat Miró va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Consell d’Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) del 26 de maig de 2014.

2.- En la sentència del 5 d'octubre de 2015 el Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda promoguda per la societat Miró.

3.- En el seu escrit d’apel·lació de data 24 de novembre de 2015, la societat Miró estima en substància:

-la primera sentència, quines parts foren l'empresa i el treballador, conclogué de forma expressa, que la indemnització no havia d'ésser cotitzada a la ENTITY_7;

-en no fer recurs, el treballador acceptà la sentència, i per tant renuncià a la cotització a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) de la indemnització.

La societat Miró ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 27 de gener de 2016.

4.- En la seva contesta de data 16 de desembre de 2015, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) estima en substància:

-en aquest cas, no hi ha triple identitat que justifiqui la cosa jutjada al·legada;

-és irrenunciable el dret del treballador a que li declarin i li cotitzin la indemnització establerta judicialment.

La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 28 de gener de 2016.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència.

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Prèviament, s'ha de presentar un breu resum dels fets: Per sentència de data 3 de setembre de 2013 la Secció civil de la Batllia va condemnar a la societat Miró a pagar una indemnització al seu antic assalariat, el Sr. Varesc. Les parts del litigi eren el Sr. Varesc i la societat Miró. (foli18).

En data 29 d'octubre de 2013, les parts firmen una transacció judicial: “...en total la quantitat deguda per Miró al Sr. Varesc és de 79.899,92 €” (foli 29).

En data 19 de desembre de 2013, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) resol “incoar-vos un expedient per tal de decidir sobre la reclamació de la cotització de la indemnització percebuda pel Sr. Varesc, P. quin import ascendeix a 16.660,07 €” (foli 49).

Per resolució de data 26 de maig de 2014, el Consell d’Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha resolt reclamar a la societat Miró l'import de 16.660,07 euros en concepte de la cotització de la indemnització percebuda pel Sr. Varesc, P. (foli 65).

Tercer.- Sobre l’excepció de l'autoritat de cosa jutjada.

L'autoritat de cosa jutjada implica la triple identitat de persones, d'objecte i de causa.

En aquest cas, les parts davant la Secció civil de la Batllia eren l’assalariat i la societat Miró, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) no era part en aquest judici. A més, l'objecte no era idèntic, atès que la Secció civil no és competent en matèria de seguretat social.

Per conseqüent l’excepció ha de ser desestimada.

Quart.- Sobre el fons.

Als termes de l'article 98 de la Llei 17/2008,

“1. La base de cotització de les persones assalariades mentre presten serveis està constituïda pel salari global, en els termes definits a la legislació laboral, les indemnitzacions i quitances i qualsevol altra remuneració ...

...3. És nul qualsevol acte o pacte individual o col·lectiu que pretengui alterar la base de cotització establerta, excepte en aquells supòsits que per disposició legal s'estableixi el contrari”.

Resulta clarament d'aquest article que la indemnització corresponent ha de ser cotitzada a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS). Per conseqüent, el recurs d’apel·lació ha de ser desestimat.

Cinquè.- No s’aprecien circumstàncies determinants d’una especial condemna al pagament de les despeses d’aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del Poble Andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d’apel·lació presentat per la societat Miró.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del Consell d’Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) del 26 de maig de 2014 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.