GOVERN - No admissió a tràmit, per part del Govern, d'una sol·licitud de responsabilitat administrativa (2000083/2016)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz

Núm. de Protocol: 2000083/2016 Núm. de Rotlle: TSJA-0000106/2018

SENTÈNCIA 23-2019

PARTS:

Apel·lants: Sr. Gibert

Sr. Castillo Sr. Villalba Sr. Mercader Sr. Raya Sr. Villegas Sra. Álvarez Sra. Canals Sra. Marcos Sra. Esteban Sr. Conde Sra. Zurita Sr. Cañellas Sr. Cañete Sr. Pera Sr. Aguilar Sr. Somoza Sra. Sainz, esposa Sr. F. Sr. Condeza

Sr. Sevillano Sr. Caro Sr. Calatayud Sr. Puig Sr. Caro Sr. Corbacho Sr. Calderón Sra. Pla Sra. Guerrero Sra. Tejera Sr. Araujo Sra. Salamanca Sr. Andrade Sra. Plaza Sr. Herrera

Sr. Viñas Sr. Coll Sr. Carnero Sr. Giner Sr. Cañete Sr. Herrera Sr. Campillo Sr. Ferreras Sr. Sanç Sr. Quesada Sr. Palau L.

T.

H.

P.

I. Manzanares

G. Manzanares

C. Herrera

Representant: Sra. Campillo Advocada: Sra. Roda

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Pulido Advocada: Sra. Manzanares

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Bernard Condegnet

Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, vint-i-set de març de dos mil dinou.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000083/2016.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Condegnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal dels demandants va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de l'INAF del 8 de juny de 2016 per la qual no s'admetia a tràmit la sol·licitud de responsabilitat administrativa presentada davant del mateix òrgan el 9 de març de 2016.

2.- En la sentència del 2 de juliol de 2018 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pels demandants.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 25 de setembre del 2018, la representació processal dels apel·lants més amunt relacionats, estima en substància:

-els demandants tenien tot el dret d'exigir la protecció d'aquest dret també en l'accés a la jurisdicció, tant en via administrativa com en seu judicial.

-les administracions demandades podien fàcilment verificar amb el codi assignat tant la identitat de cada client de X. com la titularitat dels comptes i els poders conferits, demanant que li fossin mostrats per la notari.

-ha quedat provat en autes que ha existit una efectiva aportació en via administrativa de la legitimació i representació dels demandants a través d'un sistema de codificació amb dipòsit notarial.

Els demandants ha confirmat els arguments en l'escrit de conclusions de data 10 de desembre del 2018.

4.- En la seva contesta de data 5 de novembre del 2018, el Govern estima en substància:

Els demandants no poden invocar el secret bancari per ocultar la seva identitat a la pròpia administració reclamada i imposar un procediment totalment desconegut en el nostre ordenament jurídic.

El Govern ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 11 de desembre del 2018.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer el recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- La Sra. Roda va presentar el dia 9 de març de 2016, actuant, segons s'afirmava en el mateix escrit, en nom i representació de les persones que constaven en un llistat codificat el qual havia prèviament confrontat pel notari autoritzant (foli 419 i s.).

El Govern va dirigir-se a la Sra. Roda a fi i efecte que esmenés els defectes constatats (foli 56).

Per carta de data 24 de maig de 2016 (foli 57) l'advocada dels demandants exposa que no podia lliurar la informació i documentació requerida en els termes i condicions requerides, en compliment al deure de secret bancari i secret professional reconeguts constitucionalment, tal i com preveu la legislació vigent al Principat i recolzada per la jurisprudència dels nostres Tribunals.

Aquesta resposta comporta la no admissió de la reclamació presentada (folis 65-67).

Tercer.- Legislació aplicable:

L'article 108 del Codi de l'Administració disposa: "Capacitat d'obrar i representació

Els interessats amb capacitat d'obrar podran actuar per mitjà de representant. Les actuacions administratives s'entendran amb el representant quan així ho sol·liciti l'interessat.

Per a formular reclamacions, desistir d'instàncies i renunciar a drets en nom d'altri, caldrà acreditar la representació mitjançant document públic, document privat amb signatura notarialment legitimada i, si fa al cas, legalitzada, o poder "apud acta". Per als actes o gestions de pur tràmit, la representació es presumirà.

Quan un escrit estigui signat per diversos interessats, les actuacions a les quals doni lloc l'escrit s'entendran amb el primer signatari, tret del cas que en l'escrit s'expressi altrament."

Als termes de l'article 109 del Codi de l'Administració:

"Sol·licitud

Llevat que les disposicions en vigor disposin altrament, tota sol·licitud ha d'ésser formulada per escrit i ha d'anar datada i signada per l'interessat o pel seu representant.

El sol·licitant, eventualment, haurà d'aportar una prova de la representació de la sol·licitud i de la data. L'Administració té l'obligació de lliurar-li els acusaments de recepció, rebuts, certificats d'inscripció o qualsevol altre document necessari a aquest efecte."

Resulta dels textos, que cada reclamant s'ha d'identificar clarament i ha de presentar de manera detallada la seva situació, per permetre a l'Administració d'instruir la reclamació. En efecte, per l'apreciació eventual de la responsabilitat administrativa, és necessària que l'administració tingui un coneixement precís de la situació de cada reclamant.

En aquest cas, la reclamació no compleix aquests requisits i, per aquests motius, el recurs d'apel·lació presentat pels reclamants s'ha de desestimar.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància. En aquest cas, no s'acredita la temeritat.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Gibert i altres.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del 8 de juny de 2016 dictada per part del Govern d'Andorra per la qual no s'admetia a tràmit la sol·licitud de responsabilitat administrativa presentada davant del mateix òrgan el 9 de març de 2016, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.