Costes: criteris per a la seva imposició en els casos de titularitats fiduciàries (0221/03)
- Resolució
- Sentència · 14/05/2004
- Sentit
- estima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 84/2004
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2004:84
- Recurs
- 221/03
- Ponent
- Antoni Bruguera Manté
- Magistrats
- Antoni Bruguera Manté, Joan Manel Abril Campoy, Jean Louis Vuillemin
- Àrea
- Civil Família i successions Mercantil i societats
- Descriptors
- FIDUCIARI NEGOCI COSTES PROCESSALS DEMANDA (PROCEDIMENT ABREUJAT) RECURS D'APEL·LACIÓ
En aquest recurs d'apel·lació, els Srs. Soriano i Julián impugnaven la sentència del Batlle que els havia condemnat a pagar al Sr. Viñas la quantitat de 4.826,50 EUR, més interessos legals i les costes. Els apel·lants argumentaven que la imposició de les costes no s'havia de basar en el principi objectiu del venciment, sinó en la "iusta causa litigandi". Tanmateix, el Tribunal Superior de Justícia d'Andorra va considerar que, en el dret andorrà, la imposició de les costes processals es regeix pel principi objectiu del venciment, però amb l'excepció de la Novel·la 82, Capítol 10, que permet al jutge declarar que cap de les parts no està obligada a pagar les costes si hi ha una "varietat del negoci". En aquest cas, el tribunal va considerar que els defenents tenien una "justa causa" per litigar, ja que la documentació presentada pel Sr. Viñas era confusa i contradictòria, i que per tant, no havien de pagar les costes. Per això, el tribunal va estimar el recurs d'apel·lació en l'extrem relatiu a la imposició de costes.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Antoni Bruguera Manté Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin
SENTÈNCIA de 14 de maig de 2004
Costes: criteris per a la seva imposició en els casos de titularitats fiduciàries
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Soriano Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En els autes de judici civil núm. B-0291- 4/2002, tramitats pel procediment abreujat, instat pel Sr. Viñas contra els Srs. Soriano i Julián en reclamació de quantitat, el 20 de novembre darrer l'Hble. Batlle, actuant com a Tribunal Unipersonal, va dictar una Sentència en la qual va condemnar els defenents a pagar a l'agent la quantitat de 4.826,50 EUR, més interessos legals des de la data de la contesta i les costes.
II.- Disconformes els condemnats amb tal resolució, van interposar aquest recurs d'apel·lació el qual ha estat tramitat d'acord amb la llei.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Soriano Bruguera Manté.
FONAMENTS DE DRET
I.- L'únic greuge que els apel·lants al·leguen és que la Sentència del Batlle els ha imposat les costes "per aplicació del principi objectiu del venciment establert per l'Emperador ZENÓ" (Cod. 7,51,5) quan, segons ells, "la imposició de les costes processals no es regeix en el dret andorrà pel venciment objectiu sinó per l'apreciació o no de «iusta causa litigandi»".
II.- Contràriament al que manifesten els recurrents, en el dret andorrà la imposició de les costes processals es regeix pel principi objectiu del venciment introduït per l'Emperador ZENÓ segons la màxima "victus fert expensas" que és la regla general, la qual té l'excepció de la Novel·la 82, Capítol 10, segons la qual si el jutge "veiés que cap de les parts no està obligada a l'import de les costes, potser per la varietat del negoci" ho declari en la seva sentència.
Així, doncs, l'únic que ara escau és determinar si era raonable l'oposició dels defenents a la demanda, és a dir, si tenien un motiu que justifiqués la defensa, una "justa causa" per litigar.
III.- L'actor en aquest procediment, el Sr. Viñas, no apareix en les relacions comercials amb els defenents com a titular-propietari del negoci EGM establert al local núm. 8 del XXXX al front del qual hi va figurar sempre el Sr. Manzanares amb qui el Sr. Julián va tenir tots els tractes.
El Sr. Julián va entrar en la relació comercial amb la persona del Sr. Manzanares de l'empresa EGM a través del Sr. Aguilar, i mai va aparèixer el Sr. Viñas com a propietari de EGM.
Va ser el Sr. Manzanares, no l'agent, qui va lliurar als defenents el pressupost de EGM (foli 68) i els defenents van pagar el seu import al Sr. Manzanares a través del Sr. Aguilar.
El negoci registrat pel Sr. Viñas no coincideix amb la denominació EGM (foli 78) i tampoc coincideix el local comercial registrat per l'agent al Registre de Comerç i indústria (foli 78) amb el que, com el de EGM, figura al pressupost abans esmentat (foli 68).
I existia un gran desgavell en la documentació presentada a la demanda pel Sr. ENTITY_4: els albarans sense signatura, les esmenes, les contradiccions.
Les circumstàncies precedents feien raonable l'oposició dels defenents a la demanda formulada pel Sr. Viñas en contra seva; tenien per tant causa justificada per defensar-se a pesar que l'enjudiciament final de l'afer no els hagi estat favorable; la qual cosa justificava l'aplicació de la NOVEL.LA susdita com a excepció de la regla general d'imposició de costes; i això ara comporta l'estimació del recurs d'apel·lació en aquest extrem, únic apel·lat.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR aquest recurs d'apel·lació en l'únic extrem relatiu a la imposició de costes de la 1a instància als defenents, el qual es revoca; i no es fa pronunciament sobre les costes d'aquest recurs d'apel·lació.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.