Amenaces lleus; difamacions lleus (articles 478.2 i 479 del Codi penal); elements constitutius del tipus; perdó de l'ofès; circumstància excloent completa o incompleta; anomalia o alteració mental (articles 27.4 i 28 del Codi penal); prova; in dubio pro reo; llibertat d'expressió, perjudici moral; publicació de la sentència (article 178 del Codi penal).

Sentència

Magistrats

ANNA ESTRAGUES ARMENGOL YVES PICOD FATIMA RAMIREZ SOUTO

Tribunal Superior de Justícia

Sala Penal

TSJP.- Recurs General 0000002/2026

ORIGEN.- Contravencions Penals (Major d'edat) 6000089/2025 - 0

NIG: 5300543220230003547

Sentència: SENTÈNCIA 03-2026 DE 31/03/2026

Ponent : Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Data : 31/03/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Penal

Referència : TSJP.- 0000002/2026

Nig : 5300543220230003547

IU : ECLI : AD:TSJP:2026:00003

SENTÈNCIA 3-2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Ignasi

Advocat: Sr. Rubèn

Apel·lat: Sr. Dídac

Advocat: Sr. Casimir

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL (ponent)

Magistrats: Sr. Yves PICOD

Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO

OBJECTE: Amenaces lleus; difamacions lleus ( articles 478.2 i 479 del Codi penal ); elements constitutius del tipus; perdó de l'ofès; circumstància excloent completa o incompleta; anomalia o alteració mental ( articles 27.4 i 28 del Codi penal ); prova; in dubio pro reo; llibertat d'expressió, perjudici moral; publicació de la sentència ( article 178 del Codi penal ).

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 03/12/2025 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per les contravencions penals d'amenaces lleus i difamacions lleus, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la magistrada Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: El Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 03/12/2025 amb la següent part dispositiva:

"D E C I D E I X O:

Primer.- Constatar la prescripció de l'acció per raó de les infraccions contra l'honor presumptament produïdes en data 31/08/2023 que s'imputaven a l'acusat Ignasi mitjançant la querella formulada per Dídac en data 28/03/2024.

Segon.- Condemnar Ignasi, com autor de les contravencions penals d'amenaces lleus i difamació lleu, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena d'un (1) mes d'arrest nocturn condicional amb un període de suspensió de la condemna d'un (1) mes, per cadascuna de les contravencions penals, així com al pagament de les costes processals causades, inclosos el honoraris d'advocat.

Tercer.- En concepte de responsabilitat civil, Ignasi abonarà a Dídac la suma de cinc-cents (500,00) euros per raó dels perjudicis ocasionats

Quart.- Autoritzar a Dídac a publicar la present sentència, una volta sigui ferma, en el mitjà Tik-tok, durant un termini d'un mes."

II.- RESULTANT: la Sentència es recolza en els següents fets provats:

"en data 31/05/2023, Dídac participà com a testimoni en un judici civil de separació entre els pares de la seva parella, l'acusat Ignasi, nascut el NUM000/1974, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, i Magalí.

En finalitzar el judici, l'acusat Ignasi li va enviar un missatge a través de l'aplicació de Whatsapp, dient-li que li havia faltat el respecte per quant no havia dit la veritat i que tenia uns amics que el volien saludar.

En data 31/08/2023 quan es va dictar la sentència en l'àmbit civil, l'acusat Ignasi va enviar diversos àudios a Dídac a través de l'aplicació Whatsapp, en els quals manifestava amb ànim d'atemorir-lo, entre d'altres, les següents expressions:

"...el karma te lo va a pagar tío..."; "... lo vais a pagar, lo digo en serio que lo vais a pagar tío, porqué el karma a la larga os lo va a hacer pagar (...) venga llámame que te digo yo cuatro cositas y tú me las dices a mí, y luego quedamos en España, en la Seu o en Francia, donde quieras y me lo explicas (...) yo te voy a pillar cara a cara, y cuando te pille cara a cara te voy a dar dos bofetones con la mano abierta y te lo digo en serio, y ya me puedes llevar al Batlle, denunciarme a la poli y hacer lo que te salga de la polla pero dos ostias te las vas a llevar por subnormal, que eres subnormal."; "... tú novio de mierda que es un puto gay asqueroso, no tenía que estar allí pintando una puta mierda en el juicio ¿vale? Eso lo va a pagar caro, porque lo que ha pasado en el juicio y hoy he recibido los datos, ¡te vas a cagar! Tú y tu puto novio...", "... me tenéis hasta la puta polla, Fàtima, y al final vais a tener problemas tío..."; "... De que cojones va este puto subnormal pero tranquilo que dos palmaditas se las voy a dar hombre, en la espalda o en la cara no lo sé, cuando me lo encuentre se las voy a dar, no sé dónde coño se las daré, pero también lo mismo...".

Dídac va publicar un anunci a Tik Tok, promocionant el seu servei de marketing digital, copiant-lo l'acusat Ignasi quan Dídac bloqueja l'accés als comentaris, per a través del seu perfil ADR000 que està donat d'alta amb el nom @ ADR001, penjar amb l'enllaç ADR002/, l'anunci amb dues fotografies de Dídac, inscrivint al mateix el text: "Aquet personatge es el novio de la meva filla un mentider i un vividor esta per instagram oferint marketing digital si no voleu perdre cales no li feu cas jo si que el promociono com lo que es un SIN VERGUENZA GRACIES.".

III.- RESULTANT: La representació lletrada del Sr. Ignasi formulà recurs d'apel·lació contra la referida sentència per error en la valoració de la prova i vulneració del seu dret fonamental a la presumpció d'innocència, en base als següents motius:

1)els fets provats no són constitutius de les contravencions penals d'amenaces lleus i difamacions lleus ja que:

Pel que fa a les amenaces:

* les expressions pronunciades no consisteixen en l'anunci d'un mal futur, real, mínimament concret, objectivament versemblant i idoni per generar temor en una persona mitjana;

*no anaven acompanyades d'un ànim intimidatori o dol sinó que s'han d'incardinar en un discurs exaltat, desordenat i emocionalment alterat, propi d'un context de conflicte familiar intens i prolongat;

*no existeix una planificació, una concreció temporaI ni una capacitat real d'execució que permeti considerar les paraules proferides seriosament intimidatòries;

* el dret penal no pot sancionar simples explosions verbals, improperis o expressions col·loquials exagerades si aquestes no superen el llindar mínim de tipicitat penal;

* el querellant va reconèixer en el mateix acte de la vista oral, que en cap moment va tenir por i no consta en autes cap dada objectiva, informe mèdic, psicològic o pericial que acrediti una afectació real en la seva tranquil·litat, seguretat o salut psíquica, ni tampoc cap alteració rellevant de la seva vida personal, laboral o social; recorda que en la vista oral va perdonar espontàniament a l'acusat però en consultar-ho amb el seu lletrat, no va donar finalment lloc al perdó inicialment concedit.

-Pel que fa a la difamació:

*les expressions publicades a TikTok constitueixen judicis de valor i opinions subjectives emeses en el marc d'un conflicte personal i familiar, però no la imputació de fets concrets, objectivament falsos i verificables;

*la sentència presumeix la falsedat de les expressions, invertint indegudament la càrrega probatòria: en cap moment no s'ha acreditat que les afirmacions realitzades pel Sr. Ignasi siguin falses, ni que aquest darrer tingués coneixement de la seva suposada falsedat;

*s'ha de protegir el dret fonamental a la llibertat d'expressió, no havent justificat el Tribunal de Corts perquè una crítica mereix una sanció penal.

2)la sentència no valora adequadament l'estat mental del seu defensat al moment dels fets i exclou indegudament la circumstància excloent de responsabilitat prevista a l' article 27.4 del Codi Penal quan:

*ha quedat acreditat, amb l'aportació dels informes mèdics corresponents, que el Sr. Ignasi patia una depressió major i trastorns d'ansietat derivats d'un procés de separació especialment conflictiu i traumàtic, que afectaven directament la seva capacitat ja que no tenia la consciència clara i no podia saber la il·licitud del fet.

* el llenguatge utilitzat als àudios que en la vista oral es van reproduir en la seva totalitat, revela una clara desorganització emocional, una manca de control dels impulsos i una expressió reactiva pròpia d'un estat de patiment psíquic, més que una voluntat conscient de produir un resultat punible.

*el Tribunal exigeix per provar l'eximent invocada, una prova pericial psiquiàtrica practicada en el judici oral, essent aquesta interpretació excessivament formalista i contrària als principis del Dret Penal Andorrà, ja que la llei no exigeix de manera taxativa una pericial per apreciar una anomalia o alteració mental, especialment quan existeix abundant documentació mèdica, que acredita una patologia greu i persistent.

* aquesta documentació genera com a mínim, un dubte raonable sobre la plena capacitat de l'acusat per comprendre la il·licitud del fet o actuar conforme a aquesta comprensió, dubte que hauria d'haver estat resolt a favor de l'acusat.

*durant la instrucció, el Batlle, tot i ser coneixedor de l'existència d'aquestes patologies per la quantitat de documentació mèdica aportada i vist la situació econòmica precària del Sr. Ignasi, hauria pogut i hagut d'acordar d'ofici la pràctica d'una prova pericial, en recerca de la veritat material.

*la manca de prova pericial no pot perjudicar l 'acusat ni convertir-se en un argument per descartar sense més una possible causa d'exclusió o, si més no, d'atenuació molt qualificada de la responsabilitat penal.

3) la quantitat imposada en concepte de responsabilitat civil i l'autorització per publicar la sentència a la mateixa xarxa social Tik-Tok, constitueixen mesures desproporcionades i insuficientment motivades.

No consta acreditat per part del querellant, el perjudici sofert, el nombre de visualitzacions de les publicacions del Sr. Ignasi, l'impacte econòmic i/o reputacional concret i específicament sofert.

La publicació de la sentència, a més, suposa una exposició pública que excedeix la finalitat reparadora de la pena i pot convertir-se en una sanció de caràcter estigmatitzador, incompatible amb el principi de proporcionalitat i amb la naturalesa de les contravencions penals a les que s'ha condemnat al meu representat.

Per tot l'exposat, demana l'absolució del seu defensat i que no es doni lloc a la publicació de la sentència a Tik-Tok ni a cap responsabilitat civil ni al pagament de les costes processals i, vista la mala fe haguda per l'adversa en la seva reclamació penal, demana que el querellant sigui condemnat al pagament de les costes processals de les dues instàncies judicials, incloent els honoraris d'advocat.

IV.-RESULTANT: La representació del Sr. Dídac s'oposa al recurs interposat fent constar que la sentència apel·lada identifica els fets, concreta les expressions, valora la prova practicada i extreu conclusions de tipicitat i responsabilitat amb motivació expressa, incloent-hi la ponderació de les circumstàncies personals al moment de fixar la pena, el que exclou qualsevol retret seriós de manca de motivació o d'absència de prova de càrrec.

Així mateix indica que el recurs pretén reobrir una valoració probatòria que la sentència realitza sobre prova directa i objectivable (àudios i publicació), a més, admesa pel propi acusat que discuteix únicament la qualificació típica i l'element subjectiu. Per tant, la presumpció d'innocència resta superada per prova de càrrec vàlida i suficient, i no existeix un dubte racional estructural que imposi l'absolució.

Afegeix que el recurrent afirma que les expressions no compleixen requisits mínims, que es corresponen a un "discurs exaltat" i que el querellant hauria reconegut no haver tingut por, quan aquesta tesi és incompatible amb allò que el Tribunal declara i valora: les expressions proferides, el seu caràcter de mal futur objectiu, la transcendència penal i la finalitat d'atemorir. La sentència també recull que la víctima va manifestar en judici oral haver-se sentit intimidada (en la segona ocasió), raó per la qual el Tribunal conclou la concurrència de "tots els elements del tipus penal".

Altrament, indica que dir que la publicació a TikTok són "opinions subjectives" i que la sentència "presumeix la falsedat" i inverteix la càrrega de la prova, no té fonament ni criteri que se sustenti, ni en Dret ni en fets. No hi ha cap inversió de càrrega de la prova; el Tribunal constata l'absència d'elements objectius que avalin la veracitat d'un atac públic a l'honorabilitat i al crèdit professional, i ho fa sobre prova directa (publicació) i reconeixement.

La seqüència objectiva descrita en la sentència -amenaces explícites, insults, advertiments i posterior publicació dirigida al descrèdit empresarial en una xarxa social, amb crida a tercers a no contractar- constitueix un patró de conducta idoni per inferir, sense arbitrarietat, l'ànim d'intimidar i de desacreditar.

Afegeix que el Tribunal no exclou l'aplicació de l' article 27.4 del Codi penal per "formalisme", sinó per insuficiència probatòria i coherentment, admet la documental mèdica únicament com a element de circumstàncies personals a considerar a efectes de fixació de pena ( art. 56 CP ).

Pel que respecta a la indemnització i a la publicació de la sentència, remarca que la sentència connecta la responsabilitat civil amb els perjudicis ocasionats per la publicació a TikTok (visites d'usuaris referides per la víctima i no negades per l'acusat) i també amb les amenaces del 31/08/2023. La publicació és una mesura restitutòria en el mateix mitjà on es va produir la difamació, limitada a un termini d'un (1) mes i condicionada a la fermesa; exactament l'abast que fa idònia la reparació del dany reputacional en entorn digital. La pretensió del recurrent d'obtenir la nul·litat d'aquesta autorització i, alhora, la condemna en costes del querellant per mala fe, és incompatible amb l'evidència que l'atac es va produir públicament a TikTok.

La sentència imposa les costes a l'acusat (incloent honoraris d'advocat) d'acord amb el règim processal aplicable. El recurs, lluny d'evidenciar cap temeritat de l'acusació particular, confirma que existien fets objectius i provats que fonamentaven l'acció penal (àudios i publicació), i que el debat del recurrent és merament requalificador o d'intent de relectura subjectiva. Per això, des d'un criteri elemental de venciment, escau la condemna en costes d'aquesta segona instància a la part recurrent, en desestimar-se íntegrament la seva pretensió.

Per tot l'exposat demana la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència d'instància, condemnant a l'apel·lant a les costes processals derivades de l'apel·lació formulada.

V.-RESULTANT: El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs interposat.

Considera que la prova vàlidament practicada a la vista oral demostra els elements objectius i subjectius constitutius de les contravencions penals d'amenaces lleus i de difamació lleu dels articles 478.2 i 479 del CP , tal com analitza i motiva de manera suficient la resolució objecte d'apel·lació:

Recorda que de conformitat amb la jurisprudència d'aquesta Sala (TSJP 56/21), el tipus penal d'amenaces no requereix que l'anunci del mal futur produeixi pertorbació anímica (por) a la víctima, sinó que n'hi ha prou que les expressions utilitzades siguin aptes o idònies per atemorir i aquest és el cas de les expressions proferides pel condemnat Ignasi mitjançant l'aplicació Whatsapp, tant pel seu contingut com per la seva multiplicitat i moment en quin foren enviats. Per tant, concorre dol en les paraules intimidatòries de l'acusat.

També concorren els elements del tipus penal de la difamació, tenint en compte les expressions publicades per l'acusat en la xarxa social TikTok, les quals atempten de manera clara a la reputació del perjudicat i van més enllà del dret a la llibertat d'expressió. Contràriament, al que al·lega la part recurrent, la "excepcio veritatis" correspon a l'acusat de conformitat a l' apartat 3 de l'article 173 del CP .

Pel que fa a la circumstància excloent de l' article 27.4 del CP no concorre, ni de manera completa ni incompleta, doncs la prova aportada en autes es limita a una simple documental que no demostra per sí sola que l'acusat "va cometre la infracció penal no podent comprendre la il·licitud del fet, o actuar d'acord amb aquesta comprensió, per raó de qualsevol anomalia o alteració mental", ni que es trobés afectat per un trastorn mental transitori, i encara menys la relació entre aquesta eventual alteració mental i els fets.

Pel que fa al motiu de recurs inherent a la responsabilitat civil i a les costes, ho deixa a criteri del Tribunal en la mesura que tant l'encausat com el perjudicat es troben degudament representats per lletrat.

Nogensmenys, evidencia que certes infraccions penals comporten de manera intrínseca un perjudici moral, i mereixen la fixació d'una responsabilitat civil, sense necessitat de cap prova concreta, sense perjudici que es pugui demostrar un perjudici extraordinari i superior inherent a les circumstàncies del cas.

Pel que fa a la publicació de la Sentència, l' article 178 del CP no deixa marge de maniobra al Tribunal i li imposa dita publicació, sense que això suposi una sanció afegida i/o desproporcionada al condemnat: ans al contrari, aquesta obligació del Tribunal constitueix una altra forma de reparació de l'honor de la víctima.

I en base a l'anteriorment exposat, interessa la desestimació del recurs i confirmació de la sentència impugnada.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: El recurs formulat per la defensa del Sr. Ignasi es fonamenta essencialment en els següents motius:

- error en la valoració de la prova en no haver quedat acreditats els elements constitutius dels tipus objecte d'acusació i de condemna;

-error en la valoració de la prova en no haver-se apreciat la circumstància excloent completa de l' article 27.4 del Codi Penal tot i haver quedat la mateixa degudament acreditada;

- desproporció i manca de motivació de la indemnització atorgada i de l'autorització de la publicació de la sentència dictada.

II.- CONSIDERANT: Sobre l'errònia valoració de la prova relativa als elements constitutius dels tipus objecte d'acusació i de condemna.

Els fets declarats provats no són objecte de controvèrsia. Així, la part recurrent accepta que:

1)en data 31/05/2023, va enviar a l'acusat Dídac, parella de la seva filla i testimoni en el judici civil de separació que oposava l'acusat a la seva esposa, un missatge a través de l'aplicació WhatsApp, dient-li, poc després d'acabar el judici, que li havia faltat al respecte per quant no havia dit la veritat, afegint que tenia uns amics que el volien saludar.

3)en data 31/08/2023 quan es va dictar la sentència corresponent, va enviar diversos àudios a Dídac, novament a través de l'aplicació WhatsApp, emprant expressions com: "...el karma te lo va a pagar tío..."; "... lo vais a pagar, lo digo en serio que lo vais a pagar tío, porqué el karma a la larga os lo va a hacer pagar (...) venga llámame que te digo yo cuatro cositas y tú me las dices a mí, y luego quedamos en España, en la Seu o en Francia, donde quieras y me lo explicas (...) yo te voy a pillar cara a cara, y cuando te pille cara a cara te voy a dar dos bofetones con la mano abierta y te lo digo en serio, y ya me puedes llevar al Batlle, denunciarme a la poli y hacer lo que te salga de la polla pero dos ostias te las vas a llevar por subnormal, que eres subnormal."; "... tú novio de mierda que es un puto gay asqueroso, no tenía que estar allí pintando una puta mierda en el juicio ¿vale? Eso lo va a pagar caro, porque lo que ha pasado en el juicio y hoy he recibido los datos, ¡te vas a cagar! Tú y tu puto novio...", "... me tenéis hasta la puta polla, Fàtima, y al final vais a tener problemas tío..."; "... De que cojones va este puto subnormal pero tranquilo que dos palmaditas se las voy a dar hombre, en la espalda o en la cara no lo sé, cuando me lo encuentre se las voy a dar, no sé dónde coño se las daré, pero también lo mismo...".

3) va copiar l'anunci publicat a Tik-Tok per Dídac promocionant el seu servei de marketing digital, i el va penjar a la mateixa plataforma a través del seu perfil, junt amb dues fotografies de Dídac, inscrivint al mateix el text "Aquet personatge es el novio de la meva filla un mentider i un vividor esta per instagram oferint marketing digital si no voleu perdre cales no li feu cas jo si que el promociono com lo que es un SIN VERGUENZA GRACIES."

Pel que fa a l'element objectiu dels tipus, les paraules pronunciades pel Sr. Ignasi en els onze àudios enviats a través de l'aplicació WhatsApp i que foren reproduïts en el decurs de la vista oral davant del Tribunal de Corts constitueixen objectivament la comminació d'un mal futur, injust, possible, depenent de la voluntat del subjecte actiu i susceptible de produir intimidació, tal i com es desprèn del contingut semàntic de les paraules emprades "(lo vais a pagar ... quedamos en España, en la Seu o en Francia (...) yo te voy a pillar cara a cara, y cuando te pille cara a cara te voy a dar dos bofetones (...) dos ostias te las vas a llevar (...)", del to alt i agressiu emprat, del moment en el que foren proferides (just després de la vista oral del judici de separació i de la notificació de la subsegüent sentència) i de la seva reiteració.

Igualment, el fet de repenjar un anunci promocional de marketing digital publicat a TikTok pel Sr. Dídac, afegint-hi les paraules "mentider", "vividor", "sin verguenza" tot fent constar que si la gent no vol perdre els seus diners, no li facin cas - segons és de veure en la còpia obrant en autes (folis 21 i 22) - té tanmateix entitat suficient per atemptar contra la reputació del Sr. Dídac i desacreditar-lo com a professional, atenent novament la significació semàntica de les paraules emprades i el context en el quin foren publicades (el Sr. Ignasi es trobava enutjat pel fet que el Sr. Dídac havia anat a declarar com a testimoni en el judici civil que l'oposava a la seva ex esposa). No pertoca al Sr. Dídac, contràriament al que pretén la part recurrent, demostrar que els qualificatius emprats pel Sr. Ignasi no són certs, sinó que és a aquest darrer, de conformitat amb el què disposa l' article 173.3 del Codi de Procediment penal , a qui pertany provar la veracitat de les seves imputacions, per poder ser exempt de responsabilitat, el que no ha estat en absolut el cas, havent declarat fins i tot el Sr. Ignasi que no coneixia al Sr. Dídac, constant-li només que era la parella de la seva filla, havent-lo vist i simplement saludat només dos o tres de vegades abans de separar-se de la seva ex exposa.

Pel que fa a l'element subjectiu, recordarem que les amenaces, tipificades en el nostre Codi penal com a delicte o contravenció penal, són infraccions doloses de mera activitat, que es consumen quan l'anunci del mal arriba a la persona a qui és destinat, sense que calgui la pertorbació anímica que persegueix l'autor, sinó que n'hi ha prou amb l'aparença de serietat i fermesa, produïda per la presència d'expressions, de formes o de circumstàncies idònies, de naturalesa a produir efectes intimidatoris. Això és lògic perquè tal i com ha tingut ocasió de manifestar anteriorment aquest Tribunal, "l'amenaça no es pot subjectivar en funció de l'impacte que pugui produir en l'amenaçat, doncs la variabilitat de reaccions és inabastable per al dret i no pot deixar-se en mans de la pròpia víctima la decisió del precepte penal aplicable" (TSJP 56/2021) . Així, també s'ha afirmat que "el temor que pugui experimentar el subjecte passiu de l'amenaça no és un element del tipus penal. Sí que ho és que l'amenaça sigui seriosa i creïble i aquesta seriositat i credibilitat ha de valorar-se amb criteris objectius i no des del prisma de l'afectació o impacte emocional que s'hagi produït en el subjecte passiu, en tractar-se d'un element subjecte a fluctuacions en funció de la personalitat i circumstàncies d'aquest". (TSJP 47/2023).

Tampoc és necessari que l'autor hagi volgut executar o sigui capaç d'executar les seves amenaces, trobant-se constituït l'element moral de la infracció, per la simple consciència del mal produït. Així, com ja va dir la Sala en (TSJP 56/21 i 47/2023), "la intenció o dol que ha de concórrer en el subjecte actiu en les amenaces no és la d'efectivament complir-les, sinó la d'exercir pressió sobre la víctima, atemorint-la i privant-la de la seva tranquil·litat i assossec, constituint precisament el bé jurídic d'aquesta infracció la llibertat de la persona i el dret que tots tenen a l'assossec i a la tranquil·litat personal en el desenvolupament normal i ordenat de la seva vida."

En el cas d'autes, les paraules deliberadament proferides per l'acusat són inequívoques i ho foren per instil·lar un sentiment de por al Sr. Dídac. A tal efecte, contenen un anunci clar de la voluntat del Sr. Ignasi d'atemptar contra la integritat física del Sr. Dídac; la forma en les que el Sr. Ignasi les va dir: amb un to de veu agressiu, a través de missatges reiterats, en moments molt determinats (després del judici i de la notificació de la sentència corresponent que considerà li era desfavorable, havent declarat sentir ràbia envers el Sr. Dídac per haver anat a declarar contra ell tot i pràcticament no conèixer-lo), tenen no només la suficient aparença de fermesa i de serietat com per privar al Sr. Dídac de la seva tranquil·litat i assossec sinó que a més, li van causar efectivament por, com ell mateix declarà davant del Servei de Policia (foli 5), a la Batllia (foli 58) i davant del Tribunal el dia de la vista oral (mn. 9.38 de la gravació). Aquest sentiment de por és precisament el que motivà que anés en el seu dia a interposar la corresponent denúncia a la Policia i posterior querella a la Batllia, independentment que amb el pas del temps, el temor s'hagi pogut anar diluint, tot havent precisat no obstant el Sr. Dídac que continuava evitant trobar-se amb l'acusat.

Pel que fa a la voluntat de desacreditar al Sr. Dídac, la part recurrent la nega. No obstant, el contingut de la publicació realitzada a través de la plataforma Tik-Tok és inequívoc, com es desprèn del significat de les paraules emprades, del moment en que es van publicar (després de testificar el Sr. Dídac en el judici de separació del Sr. Ignasi i després de notificar-se la sentència corresponent que el Sr. Ignasi considera li fou desfavorable), i no té cap altra explicació que la voluntat del Sr. Ignasi de desacreditar la imatge professional del Sr. Dídac, desprestigiar-lo i afectar la seva reputació, fent dubtar als seus possibles clients, de la seva honestedat i de la confiança que en ell, com a professional, poguessin dipositar.

És també indiferent als efectes pretesos, que en l'acte de la vista oral el Sr. Dídac manifestés que acceptava les disculpes del Sr. Ignasi doncs pel que fa a les amenaces, això no exclou que en un moment donat hagi tingut por. I pel que fa a la difamació, el Sr. Dídac afegí posteriorment, en el mateix acte de la vista, que no atorgava el seu perdó al Sr. Ignasi, en haver estat prèviament informat pel seu lletrat de les conseqüències jurídiques que el perdó suposava. Efectivament, en l'àmbit de la difamació, el perdó atorgat per la persona ofesa no respon al significat col·loquial del perdó sinó a una figura jurídica regulada a l' article 181 del Codi penal , que li concedeix uns efectes determinats que el Sr. Dídac havia de conèixer abans de pronunciar-se al respecte amb les degudes garanties, com efectivament va succeir, decidint, una volta degudament informat, no concedir el seu perdó al Sr. Ignasi .

Altrament, val a dir que les paraules emprades pel Sr. Ignasi excedeixen el seu dret a la llibertat d'expressió en atemptar contra el dret a l'honor del Sr. Dídac. Certament, la llibertat d'expressió és un valor essencial de l'Estat democràtic i, com a tal, està reconeguda com a dret fonamental de la persona en l' article 12 de la Constitució . No obstant, cal tenir en compte que la Constitució reconeix també, en el seu article 14 , com a dret fonamental, el dret a l'honor que confereix a tota persona el dret a no ser objecte d'escarni ni d'humiliació. Així, el dret a l'honor no és tan sols un dret fonamental en si mateix considerat sinó, alhora, un límit a la llibertat d'expressió. Ambdós drets fonamentals, la llibertat d'expressió i el dret a l'honor, en tant que tenen una zona fronterera comuna, estan així en potencial conflicte i aquest conflicte, quan sorgeix, s'ha de resoldre mantenint el dret de llibertat d'expressió i protegint alhora el dret a l'honor, doncs tant legítim és el dret d'expressar-se com el dret de les persones a no ser objecte d'ofenses ni d'atacs al seu honor i dignitat, com ha estat el present cas.

És per tant efectuant una correcta valoració de la prova que el Tribunal de Corts ha considerat la concurrència tant de l'element objectiu com subjectiu del tipus d'amenaces lleus i del de difamació lleu previstos i penats als articles 478.2 i 479 del Codi penal , havent de ser aquest motiu de recurs desestimat .

III.- CONSIDERANT: Pel que fa a la circumstància excloent o atenuant de la responsabilitat criminal.

La part recurrent considera que el Tribunal de Corts no ha valorat adequadament les patologies mentals sofertes pel Sr. Ignasi, descartant erròniament l'aplicació de la circumstància excloent de la responsabilitat criminal de l' article 27.4 del Codi penal consistent en "cometre la infracció penal no podent comprendre la il·licitud del fet, o actuar d'acord amb aquesta comprensió, per raó de qualsevol anomalia o alteració mental. Si es tracta d'un trastorn mental transitori, aquest trastorn no exclou la responsabilitat quan hagi estat provocat pel subjecte amb la intenció de cometre la infracció penal o n'hagi previst o hagut de preveure la comissió.", que demana sigui aplicada quant menys com a atenuant, de conformitat per tant amb el què disposa l' article 28 del Codi penal que disposa que "les circumstàncies expressades en l'article anterior, quan no hi concorrin tots els requisits necessaris per eximir de responsabilitat, atenuen de manera qualificada la pena d'acord amb el que disposa l'article 54."

La sentència impugnada no considera d'aplicació la circumstància excloent pretesa, ni tant sols de forma incompleta, en no haver estat la mateixa degudament acreditada.

I a la mateixa conclusió arriba aquesta Sala. Efectivament, la Jurisprudència és constant en exigir la plena prova dels fets que poden constituir el fonament de les circumstàncies excloents o modificatives de la responsabilitat criminal, siguin atenuants o agreujants, doncs aquestes circumstàncies no poden presumir-se sinó que han de resultar plenament acreditades, per part de qui les al·lega, mitjançant la prova plena dels fets que les integren, no essent d'aplicació en aquest àmbit, el principi "in dubio pro reo" invocat per la defensa de l'acusat.

Així, per poder ser aplicada, la circumstància excloent de la responsabilitat penal de l'article 27.4 exigeix en primer lloc verificar l'existència de l'anomalia o alteració mental i en segon lloc, verificar si aquesta anomalia o alteració mental és efectivament la causa de la falta de comprensió de la il·licitud del fet o de la possibilitat d'actuar conforme a aquesta comprensió, és a dir, que ha d'existir una relació causal entre l'anomalia o l'alteració mental, i l'acte delictiu.

I aquesta prova no consta en autes, essent absolutament insuficient l'aportació de la documentació mèdica recollida en la sentència, doncs com bé s'indica en la mateixa, alguna és de data anterior als fets d'autes (Doc. A.- informe psicològic de data 25/10/2022 on consta que el Sr. Ignasi patia en aquells moments, un trastorn depressiu major amb ansietat i Doc. B.- informe psiquiàtric de data 27/12/2022 on es constata una clínica depressiva major, molt secundària al procés de separació amb un diagnòstic principal de trastorn d'adaptació) i altra és de data posterior (Doc. C.- informe emès per un metge especialista en medicina del treball de data 07/07/2025 on consta que el Sr. Ignasi va patir un infart agut de miocardi al desembre de 2023 i un altre amb posterioritat, així com les limitacions funcionals que se'n deriven i Doc. D.- informe psiquiàtric de data 21/07/2025, on consta que pateix un trastorn depressiu major i un trastorn adaptatiu amb ànim depressiu). Cap d'aquests documents és suficient per acreditar l'anomalia o alteració mental soferta al moment dels fets, així com els seus efectes, i més concretament, l'anul·lació o almenys, greu afectació de la capacitat cognoscitiva o volitiva del Sr. Ignasi fins al punt d'impedir-li comprendre la il·licitud dels fets concrets que se li imputen, o actuar d'acord amb aquesta comprensió.

I la part recurrent no pot atribuir aquest dèficit probatori al batlle instructor, doncs és a qui al·lega una causa d'exempció de responsabilitat a qui li pertany aportar-ne la prova, si bé en cas d'impossibilitat per causa de dificultats econòmiques, podia demanar la pràctica de la prova pericial corresponent al batlle instructor, el que no consta que hagi fet en cap moment.

Per tant, sense prova de la privació o de la disminució intensa de les capacitats cognoscitives i/o volitives del Sr. Ignasi, no hi havia lloc a apreciar una eximent completa de l' article 27.4 del Codi penal , ni tant sols com incompleta de l' article 28 del mateix text legal , havent de ser preses en compte les circumstàncies personals de l'acusat exposades per la seva defensa, en el marc de l' article 56 del Codi penal , com ho ha fet precisament la sentència impugnada, indicant expressament que per a la imposició de la pena, té en compte les circumstàncies personals afectant a l'acusat Ignasi "especialment de salut".

IV.- CONSIDERANT: Finalment la indemnització atorgada i la publicació de la sentència autoritzada, han de ser confirmades.

Efectivament, el Tribunal de Corts justifica la indemnització concedida al Sr. Dídac pels perjudicis derivats de la publicació a la xarxa social TikTok i les visites d'usuaris que accediren a la mateixa referits per Dídac i que l'acusat Ignasi no nega, així com per raó de les amenaces versades en data 31/08/2023.

Es tracta així, de la indemnització d'un perjudici moral que és en el present cas, consubstancial a les conductes realitzades que per la seva naturalesa, porten aparellades una afectació psíquica indiscutible (incomoditat, angoixa, patiment, vergonya).

Per tant, aquest perjudici no requereix major justificació ni especial motivació per ser fixat en la quantia prudencialment establerta pel Tribunal de Corts en 500 euros, quantia que es considera totalment proporcionada als fets i entitat dels danys morals soferts.

D'altra part, la publicació de la sentència al mateix mitjà on es produí la difamació és conforme al que disposa l' article 178 del Codi penal que disposa que "El tribunal en tot cas ha d'ordenar la publicació o divulgació de la sentència condemnatòria en el mateix mitjà en el qual es va proferir la calúmnia, la difamació o la injúria, en espai idèntic o similar a aquell en què es va produir la seva difusió, en el temps que el tribunal consideri més adequat. La publicació o la divulgació de la sentència condemnatòria s'ha de fer a costa del condemnat."

Es tracta per tant, no d'una facultat del tribunal sinó d'una obligació imposada pel legislador a la qual el Tribunal de Corts ha donat compliment i ha de ser per tant confirmada.

VI.-CONSIDERANT: Per raó de tot l'exposat, i no havent-se vulnerat el dret fonamental a la presumpció d'innocència invocat, el qual té per efecte exigir que tota declaració de culpabilitat estigui fonamentada en una activitat probatòria de càrrec, vàlidament obtinguda i legalment practicada, i de la que en resulti la realitat dels fets imputats a l'acusat i la participació d'aquest en els fets, avaluada d'acord amb el que disposa l' article 160 del Codi de Procediment Penal , com ha succeït precisament en el present cas, el recurs ha de ser desestimat i la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 03/12/2025 ha de ser íntegrament confirmada.

VII.-CONSIDERANT: La desestimació del recurs, determina la imposició de les costes processals causades al recurrent, en aplicació del articles 174 , 180 i ss. del Codi de procediment penal i 354.2 i ss. del Codi de procediment Civil aplicable de manera supletòria.

Vistes la Constitució, el Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà,

DECIDEIX:

1.- DESESTIMAR el recurs interposat per la representació del Sr. Ignasi.

2.- CONFIRMAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 03/12/2025 en la causa 6000089/2025.

3.- Imposar a la part recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.