Arrendaments urbans - Obligació de diligència del beneficiari de justícia gratuïta (4000531/2020)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000361/2021 ORIGEN: 4000531/2020 - 00

NIG: 5300542120200002376

PARTS:

Apel·lant: Sr. Viñas

Advocat: Sr. Roda

Apel·lat: Sr. Canals

Representant: Sra. Macias

Advocat: Sra. Roda

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Arrendaments urbans - Obligació de diligència del beneficiari de justícia gratuïta

SENTÈNCIA 035-2022

Andorra la Vella, el 4 de març del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En el procediment d'arrendaments urbans 4000531/2020 instat per la Sra. Canals contra el Sr. Viñas, el Tribunal Unipersonal del Batlle, va dictar sentència de data 24-09-2021, decidint :

"PRIMER.- Estimar substancialment la demanda formulada en data 14 d'agost del 2020 per la Sra. Macias, actuant en nom i representació de la Sra. ENTITY_6; SEGON.- Declarar resolt el contracte d'arrendament de l'1 d'agost del 2015 a comptar del 31 de juliol del 2020, amb l'obligació de deixar els béns objecte d'arrendaments lliures i, a disposició de la propietat, sota apercebiment de desnonament;

TERCER.- Condemnar al Sr. Viñas a pagar a la demandant:

la quantitat de 1.050 EUR en concepte de principal (rendes dels mesos d'abril a juliol del 2020 inclòs-;

350 EUR/mes, en concepte d'ocupació indeguda, a comptar de l'1 d'agost del 2020 i, fins l'efectiu retorn de la possessió;

la reparació dels danys acreditats en l'acta d'inspecció ocular duta a terme el 5 de maig del 2021 (folis 81-92) sempre i quan no s'hagin reparat en el moment del retorn del pis i, no s'acreditin nous desperfectes i; sense perjudici que d'acord amb l'article 15.3 de la LAFU la fiança de 350 EUR resti en possessió de l'arrendador i, la retorni en rebre les claus de la finca, llevat que s'haja d'aplicar, en tot o en part, a cobrir els danys que s'hagin pogut ocasionar en aquesta;

els interessos legals i, costes judicials segons els termes dels Fonaments de Dret quart i cinquè.".

Segon.- En contra d'aquesta resolució va interposar recurs d'apel·lació el Sr. Viñas demanant que es dictés Aute revocant-la per vulneració del dret a la jurisdicció i al procés degut prevists a l'article 10 de la CA, i acordant la retrocessió de les actuacions fins al tràmit de proposició dels mitjans de prova en primera instància perquè pugui presentar l'escrit de proposició de proves.

Afirma que la sentència comportaria una infracció de la llei, de les normes i de les garanties processals, així com dels drets constitucionals, tota vegada que manca de la deguda i suficient motivació, que se li ha produït indefensió i que existeix una vulneració de l'article 10 de la Constitució Andorrana i finalment error en la valoració de la prova.

Argumenta que és per desconeixement seu que no va portar al Col·legi d'Advocats d'Andorra l'Aute de justícia gratuïta, i malgrat comparèixer personalment a la Cúria el dia 07-01-2020 (en realitat 2021) el tràmit processal de proposició dels mitjans de prova no fou ajornat, i es va procedir a practicar el mateix, perdent ell la possibilitat de presentar l'escrit corresponent, fet que li ha causat indefensió.

Afegeix que la Batlle d'instància no ha acollit i ni tan sols ha mencionat en la Sentència els arguments de defensa esgrimits per ell en l'escrit de conclusions i afirma que va abonar les rendes corresponents als mesos d'abril, maig i juliol del 2020, fet que no ha pogut acreditar pel fet de no haver pogut presentar l'escrit de proposició de proves.

Tercer.- La representació processal de la Sra. Canals s'oposa al recurs exposant, de forma resumida, que l'apel·lant només repeteix literalment les al·legacions de primera instància sense exposar cap greuge a les consideracions de fet o de dret de la sentència d'instància. Sosté que no existeix cap vulneració dels drets del defenent i que queda acreditat que el mateix ha incomplert les seves obligacions d'arrendatari.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present recurs en matèria d'arrendaments urbans, no es discuteix el fons del litigi resolt per la sentència que va constatar els incompliments contractuals imputables al Sr. Viñas i que va, per tant donar lloc a la demanda de declaració de resolució judicial de contracte d'arrendament i desnonament, i de reclamació de quantitat i indemnització per ocupació indeguda, sinó que es discuteix la qüestió processal de dir si ha existit una vulneració dels drets del defenent, en particular al moment de practicar el tràmit de proposició de proves.

És veritat que els arguments del recurrent són quasi tots una repetició dels exposats en el seu escrit de petició de nul·litat d'acte processal de data 12-01-2021 i que fou resolt i desestimat per Aute de data 02-03- 2021, i que no contenen cap greuge específic en contra de la motivació de la sentència.

Al respecte, s'ha de dir que havent resolt la problemàtica en el seu Aute del 12-01-2021, la Sra. Batlle no tenia per que tractar novament la qüestió en la seva sentència encara que el defenent hagi insistit en el seu escrit de conclusió, sinó que havia de resoldre el litigi segons els arguments degudament adduïts i les proves degudament aportades.

Dit això, al tractar-se d'una invocada vulneració de drets fonamentals, no pot la Sala desestimar el recurs sense examinar si tal vulneració ha pogut existir.

SEGON.- Abans d'endinsar-nos en la resolució d'aquesta qüestió resulta imprescindible exposar de manera cronològica el desenvolupament del procediment d'instància, ja que la mateixa exposició permet constatar com el plantejament de la part apel·lant no és sostenible.

En efecte, apareix que :

en data del registre 14-08-2020, es va presentar la demanda,

és en data 09-10-2020 que el Servei de nuncis va lliurar al defenent la providència de data 28-09-2020 que l'emplaçava pel tràmit de contesta pel dia 22-10-2020 ; és de precisar que dit document recorda el caràcter preceptiu de la intervenció lletrada i la possibilitat de sol·licitar l'assistència d'un advocat d'ofici,

aquell dia 22-10-2020, el defenent va comparèixer personalment sense però presentar cap escrit de contesta, i les parts es van emplaçar pel dia 05-11-2020 per tal de celebrar el tràmit de proves,

en data 28-10-2020, el defenent va presentar la seva sol·licitud de justícia gratuïta ; la mateixa precisa que es presenta per obtenir assistència lletrada en el marc del procediment 4000531 i menciona que el judici de proves ha de tenir lloc el 05-11-2020,

per Aute del 03-11-2020, la Sra. Batlle va estimar la sol·licitud de justícia gratuïta ;

per providència del 05-11-2020, es va aplaçar el tràmit de judici de proves fins al 19-11-2020,

és el mateix dia 19-11-2020 que es va notificar al Sr. Viñas l'Aute del 03- 11-2020 de justícia gratuïta,

per providència del mateix 19-11-2020, es va tornar a aplaçar el tràmit de judici de proves fins al 03-12-2020,

per providència del 03-12-2020, es va novament aplaçar el tràmit de judici de proves fins al 07-01-2021,

aquell dia 07-01-2021, es va celebrar el tràmit de proposició de proves ; el Sr. Viñas va comparèixer personalment sense però presentar cap escrit,

és el mateix dia 07-01-2021 que el Sr. Viñas va portar l'Aute del 03-11- 2020 al Col·legi d'advocats i que se li va designar un lletrat,

en data 12-01-2021, dit advocat va presentar l'escrit de petició de nul·litat d'acte processal sol·licitant la nul·litat i la retroacció de les actuacions per tal de donar-li la possibilitat de presentar un escrit de proposició de proves,

la part agent es va oposar a la petició del defenent, i per Aute del 03-03- 2021 la mateixa es va desestimar i el procediment va seguir el seu curs fins a dictar sentència.

D'aquest relat fàctic apareix clarament, d'una banda, que el defenent va sol·licitar el benefici de justícia gratuïta després de la pràctica del tràmit de contesta i, d'altra banda que, malgrat haver-se decidit tres aplaçaments del tràmit de proposició de proves, és només el dia previst per la pràctica del mateix que el defenent va fer el necessari prop del Col·legi d'advocats per obtenir la designació d'un lletrat, és a dir 2 mesos i mig després d'haver-ne rebut personalment la notificació i 3 mesos després de la notificació de la demanda. No es té constància de l'hora en que ho va fer però tot apunta que ho va fer després d'haver comparegut a la Cúria.

TERCER.- És de recordar que l'article 18bis apartat 4c) de la LTPJ invocat pel defenent (tot i que no demana ara directament la nul·litat d'un acte processal sinó la revocació d'una sentència) disposa que :

"1. Els actes processals es fan de conformitat amb el que preveu la llei.

Els batlles i els tribunals han de procurar que els defectes en què incurran els actes processals de les parts es puguin esmenar, sempre que en aquests actes s'hagi manifestat la voluntat de complir els requisits exigits per la llei.

Els actes processals de les parts que no compleixin els requisits exigits per la llei es poden esmenar en els casos, les condicions i els terminis que s'hi preveuen. Les actuacions judicials fetes fora del termini establert només es poden anul·lar si ho imposa la naturalesa del termini.

Els actes processals són nuls de ple dret en els casos següents:

(...) c) Quan es prescindeixi de les normes essencials del procediment que afectin els drets de les parts en el procés, sempre que per aquesta causa s'hagi produït indefensió efectiva."

També invoca de forma més general una vulneració del dret fonamental reconegut per l'article 10 la Constitució.

Quant a la indefensió patida, és innegable que el resultat de tot plegat és que, malgrat haver obtingut el benefici de justícia gratuïta, no ha pogut beneficiar de l'assistència d'un lletrat al moment del tràmit de proposició de proves ni presentar cap escrit, i que per tant el seu dret fonamental a la defensa s'ha vist afectat i limitat.

Dit això, aquesta constatació s'ha de matisar tota vegada que, havent perdut el tràmit de contesta, fet que admet, el defenent hauria vist les seves possibilitats de proposició de proves limitades puix com és sabut, és en consideració del litigi tal com configurat per les pretensions degudament adduïdes per les parts en els seus escrits rectors que s'ha d'apreciar la idoneïtat i la pertinència de les proves.

Al respecte, pretén que volia aportar proves per establir que havia pagat part del deute gràcies a uns ajuts de Govern però constatem, d'una banda, que no ha intentat aportar el justificant d'aquest fet amb els diferents escrits que ha presentat (en particular l'escrit de conclusions ni tampoc l'escrit de greuges en aquesta alçada), i d'altra banda, que és al moment de la inspecció ocular del 05-05-2021 que va pretendre que anava a regularitzar els lloguers pendents de pagament, és a dir de manera molt posterior al tràmit de proves.

Ara bé, el que pretén el recurrent és que se li hauria d'haver concedit un nou i quart emplaçament per tal de poder el seu advocat presentar un escrit de proposició de proves. I insisteix que és per desconeixement que va trigar a portar l'Aute de justícia gratuïta al Col·legi. Però tal afirmació no és de rebut, sobre tot quan es va beneficiar de varis aplaçaments que no tenen cap altra explicació que la de deixar-li la possibilitat de fer el necessari.

Sobre tot, és jurisprudència del Tribunal Constitucional que:

"qualsevol infracció de les regles processals que regulen el dret de defensa no provoca una vulneració del dret constitucional a no patir indefensió. Per tal que es produeixi aquesta vulneració, segons hem declarat en nombroses ocasions, cal que la indefensió sigui real i efectiva i que, a més, no sigui fruit de la negligència d'aquell que denuncia aquesta vulneració" (Sentències del 21-12- 2009, causa 2009-19-RE i del 16-10-2017, causa 2017-19-RE), i que : "des de la perspectiva constitucional, allò que es vol preservar és la possibilitat real dels justiciables de defensar els seus drets i els seus interessos. Si el justiciable ha pogut posar en pràctica aquesta possibilitat, no es produeix cap vulneració constitucional." ( Sentència del 07-10-2013, causa 2013-9).

Quant al TEDH, ha pogut determinar que el demandant, per la seva inacció i la seva falta de diligència, podia en certs casos haver contribuït en gran manera a crear la situació de la qual es queixa, situació que hauria pogut evitar, i que les parts estan obligades a complir amb diligència els actes de procediment relatius al seu assumpte civil, essent evident que aquesta obligació s'ha d'exigir de manera menys exigent si la part no esta assistida per un professional (es tracta de la noció de «diligence requise» ; veure les sentències Avoti?? c. Lettonie [GC], 2016, §§ 123-124 ; Barik Edidi c. Espagne, (déc.), 2016, § 45 i Zubac c. Croatie [GC], 2018, § 89 et § 93).

És a dir que si bé la indefensió la provoca l'òrgan jurisdiccional que, d'una manera o l'altra, ha privat una part de poder exercitar i gaudir de manera efectiva del seu dret a exposar les seves pretensions i de practicar totes les possibilitats per llur èxit, si és però el comportament de la part mateixa que ha produït aquest indesitjable resultat, dita part no pot invocar la indefensió patida per obtenir l'anul·lació.

A més, les parts estan sotmeses a un principi general de bona fe processal (ara enunciat en els articles 4 i 5 del codi de procediment civil) que les obliga a complir els actes processals en la forma i el temps deguts.

Com es deia en la sentència 245-13 del 27-03-2014 :

"el dret a un procés degut i a la jurisdicció no tutelen a aquells litigants que, per causa que els hi és directament imputable, deixen precloure els terminis processals".

En el nostre cas, la Sra. Batlle, quan ha decidit practicar el tràmit de proposició de proves malgrat el Sr. Viñas no fos assistit pel lletrat el benefici del qual li havia reconegut unes setmanes abans, no ha prescindit de les normes essencials del procediment i apareix que se li va donar des de l'inici la possibilitat d'exercitar correctament i plenament els seus drets i de ser assistit per un lletrat.

Al contrari, la manca de diligència i la negligència del Sr. Viñas s'han manifestat des de l'inici del procediment i freguen amb la mala fe.

No només la seva actitud va provocar una dilació del procediment sinó que és a aquesta actitud de passivitat que s'ha d'imputar el fet que no ha pogut beneficiar de la intervenció d'un lletrat al moment de practicar el tràmit de proposició de proves.

Per tot l'exposat hem de desestimar íntegrament el recurs.

Setè.- La desestimació del recurs comporta la imposició a l'apel·lant de les costes de segona instància.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar el recurs del Sr. Viñas, en contra de la sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle de data 24-09-2021 que confirmem íntegrament.

SEGON.- Imposar al Sr. Viñas les costes de segona instància inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.