TRIBUTS. Liquidació anul·lada que és substituïda per una altra. Compensació. Càlcul dels interessos.

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Alexandra Cornelia Sola

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000015/2024 ORIGEN.- 1000046/2023 - 0

NIG: 5300545320230000088

SENTÈNCIA 42-2024

PARTS :

Apel·lant: Y, SA

Representant: Sra. Quesada

Advocat: Sr. Rius

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Bernat

Advocat: Sr. Gibert

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 18 de juliol de 2024.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000046/2023.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La part agent va interposar demanda jurisdiccional contra la Resolució de la Comissió Tècnica Tributària núm. 369763/2023, de data 8 de maig del 2023 que desestimava el seu recurs contra la Resolució relativa a la compensació d'ofici núm. RPC/2023/COMP/OFICI/002, del 10 de febrer del 2023, impugnació que es limita al càlcul dels interessos moratoris.

A la demanda, se sol·licitava l'anul·lació de la referida resolució i que s'ordeni a l'Administració dictar una nova resolució que reconegui el seu dret a la devolució de 37.222,38 EUR, juntament amb el pagament dels interessos moratoris addicionals que corresponguin d'acord amb el que estableix l'apartat 2 de l'article 30 de la LBOT i, la condemna de l'Administració a pagar la totalitat de les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

2.- En la sentència 3-2024 el Tribunal Unipersonal de la Batllia va estimar parcialment la demanda promoguda per la part agent. Així, considera que l'interès moratori únicament pot ser exigible sobre l'import que ha de ser objecte de devolució i, que ha de ser efectivament retornat com a sobrant, tal i com ha estat interpretat per l'Administració. Contràriament, la data d'inici ha de ser la mateixa que aquella corresponent a la liquidació anul·lada -i per tant des del 26 d'agost del 2022 que va ser quan es va realitzar l'ingrés indegut- i, fins a la data en què es va ordenar el pagament de la devolució el 10 de febrer del 2023.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, la societat estima, en substància,

que:

Els interessos moratoris s'han de calcular des del dia que es va fer l'ingrés de la liquidació -posteriorment anul·lada-, és a dir, des del 26/08/2022, i fins al dia 10/02/2023, que és quan es va compensar amb la nova liquidació que va substituir a la anterior anul·lada.

Els interessos moratoris derivats de la liquidació anul·lada, deriven del fet que l'ingrés s'ha de considerar indegut, i resulta d'aplicació l'art. 30 de la LBOT, mentre que pel càlcul dels interessos de la segona liquidació s'ha d'estar als apartats 3 i 5 de l'art. 30 de la LBOT.

El Tribunal Econòmic-Administratiu Central espanyol va exposar un supòsit molt similar a la resolució de 21 de desembre de 2022 (procediment 00/01373/2022).

4.- En la seva contesta, el Govern estima, en substància, que:

El recurs és inadmissible per la quantia, ja que no supera els 1.500 euros.

Pel que fa la qüestió de fons, es remet a les al·legacions formulades en l'escrit de contestació a la demanda.

5.- En el tràmit de conclusions la part apel·lant va al·legar que la quantia és superior a 1.500 euros, compte tingut que la quantitat que està reclamant és la de 36.686,32 euros, que és la diferència entre la quantitat calculada per la part agent en concepte d'interessos (37.222,38 euros) i la reconeguda per l'Administració (536,06 euros). Per la resta, ve a insistir en les al·legacions formulades al seu recurs d'apel·lació.

Per la seva banda, al seu escrit de conclusions la part demandada es va refermar la seva posició.

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

El Govern defensa que el recurs d'apel·lació és inadmissible per la quantia. Tanmateix, com sigui que l'agent està reclamant el pagament de la quantia de 36.686,32 euros, el recurs sí és admissible.

Segon.- Dades rellevants

En el cas que ens ocupa, l'Administració Tributària Andorrana va iniciar un procediment de comprovació (núm. EXP220013), contra ORG_0, SA, per l'escissió parcial de ORG_0, SA (societat escindida) a favor de la societat de nova creació B, SL (societat beneficiària) que es va acollir al règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, i va emetre la corresponent liquidació amb un deute tributari a ingressar de 3.307.085,82 euros.

L'import de la liquidació es va ingressar el 26/08/2022.

L'interessat va presentar recurs davant la Comissió Tècnica Tributària, que el va estimar per resolució de data 09/11/2022.

En compliment d'aquesta resolució, es va emetre una nova liquidació el 16/01/2023, que fou notificada a l'agent el 18/01/2023, per un import de 3.220.897,22. Aquesta resolució va compensar d'ofici el crèdit generat per la devolució i la nova liquidació, resultant una quantitat a retornar de 86.206,61 euros, i posteriorment va fer el càlcul dels interessos sobre aquesta quantitat, per 536,06 euros

Data inici Data fi Import Dies Interès Total 09/11/2022 10/02/2023 86.206,61 92 2,46% 536,06

La sentència apel·lada considera que l'interès moratori únicament pot ser exigible sobre l'import que ha de ser objecte de devolució i, que ha de ser efectivament retornat com a sobrant, tal i com ha estat interpretat per l'Administració. Contràriament, la data d'inici pel càlcul dels interessos ha de ser la mateixa que aquella corresponent a la liquidació anul·lada -i, per tant, s'han de calcular des del 26 d'agost del 2022 que va ser quan es va realitzar el pagament de la primera liquidació- i la data final ha de ser aquella en què es va ordenar el pagament de la devolució de la primera liquidació, és a dir, el 10 de febrer del 2023.

Tercer.- Normativa d'aplicació

L'art. 23 de la Llei 21/2014, del 16 d'octubre, de Bases de l'Ordenament Tributari (en endavant LBOT), regula els interessos moratoris. De forma específica, el seu apartat 6, disposa que quan sigui necessari dictar una nova liquidació en substitució d'una anterior anul·lada per resolució administrativa o judicial, s'exigirà l'interès moratori sobre l'import de la nova liquidació, i que, en aquests casos la data d'inici i la data final del còmput de l'interès moratori seran les mateixes que les de la liquidació anul·lada.

D'altra banda, l'art. 30 de la LBOT regula les devolucions d'ingressos indeguts:

"1. L'Administració tributària retorna als obligats tributaris, als subjectes infractors o als successors d'uns o d'altres, els ingressos que s'hagin realitzat indegudament a l'Administració tributària en ocasió del compliment de les seves obligacions tributàries o del pagament de sancions.

2. Amb la devolució dels ingressos indeguts l'Administració tributària abona l'interès moratori regulat a l'article 23, sense necessitat que l'obligat tributari ho sol·liciti. A aquest efecte, l'interès moratori es merita des de la data de realització de l'ingrés indegut fins a la data en què s'ordeni el pagament de la devolució(...)

Quart.- Resolució de la controvèrsia

La part agent -ara apel·lant- sosté que el pagament de la primera liquidació, un cop aquesta liquidació fou anul·lada, es converteix en un ingrés indegut i, en conseqüència, s'ha d'aplicar el règim d'aquesta figura pel que fa el càlcul d'interessos.

En favor de la seva posició, invoca una resolució del TEAC espanyol que, al seu parer, resol una qüestió similar que la que ara ens ocupa.

Doncs bé, es pot avançar que aquesta posició no pot ser compartida. En efecte, el pagament realitzat per la part agent el 26/08/2022, no pot ser considerat com un ingrés indegut, sinó que aquell pagament es va fer en execució d'una liquidació, tot i que aquesta posteriorment es va anul·lar i es va emetre una segona liquidació substitutòria de la primera.

Per tant, pel que fa al càlcul dels interessos, cal estar a la previsió que es conté a l'art. 23.6 de la LBOT. Això comporta que, si la part agent havia de pagar interessos sobre la segona liquidació, i la data d'inici i la data final del còmput de l'interès moratori havien de ser les mateixes que les de la liquidació anul·lada, el mateix criteri cal aplicar-lo quan l'import de la primera liquidació és superior, és a dir, els interessos s'hauran de calcular per la diferència entre les dues liquidacions, i a comptar de la data en la que es va fer el pagament de la primera liquidació, com encertadament s'ha considerat a la sentència d'instància.

A més, la part agent fonamenta la seva pretensió en una resolució del TEAC espanyol que, tot i el seu nom ("tribunal") és un òrgan administratiu que resol recursos en via administrativa -com de fet reconeix la pròpia part agent-, i les seves resolucions són revisades pels òrgans judicials, sense que s'ofereixi dada alguna sobre si la referida resolució va ser confirmada o no, ni tampoc sobre la interpretació que fan els òrgans judicials espanyols pel que fa el càlcul dels interessos quan es tracta d'una liquidació anul·lada que és posteriorment substituïda per una altra.

D'altra banda, per invocar l'aplicació del criteri mantingut a aquella resolució del TEAC espanyol, és cert que la part agent manté que la regulació espanyola és similar a l'andorrana, però sense fer més consideracions més enllà d'aquesta manifestació.

Cinquè.- Costes

No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la part agent.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.