TRIBUTS. Càlcul de la plusvàlua. Valor segons estipulacions de l'escriptura (2000068/2021)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Alexandra Cornelia Sola

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 2000068/2021 Núm. Rotlle: TSJA-0000072/2022

SENTÈNCIA 11-2023

PARTS:

Apel·lant: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Sainz

Advocada: Sra. Manso

Apel·lat: Cañete

Representant: Sra. Castilla

Advocat: Sr. Azorin

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 3 de març de 2023.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000068/2021.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La societat Cañete va interposar demanda jurisdiccional contra dues resolucions de la Comissió Tècnica Tributària núm. 0000XX/2021 i 0000YY/2021, dictades el 30 de setembre del 2021, mitjançant les quals no s'admetien a tràmit sengles recursos interposats contra les autoliquidacions en concepte de l'impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.

2.- En la sentència núm. 22/2022, del 28 de juny, el Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda, tot declarant que les resolucions impugnades no són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa, únicament en la no admissió del recurs i en el càlcul del valor d'adquisició de les unitats immobiliàries concernides.

3.- En el seu escrit d'apel·lació el Govern estima, en substància,

que:

El criteri seguit pel Tribunal de Batlles és erroni pel que fa la factura emesa per la societat Sainz que fa referència a l'ajust del preu per un import de 548.000 euros, compte tingut que no pot ser computada com a valor d'adquisició.

L'art. 8 del text refós de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l'impost sobre les plusvàlues en les transmissions immobiliàries es refereix constantment al concepte "valor", i no parla de "preu", i el "valor" és el que ha de constar en l'escriptura notarial.

En el moment de l'adquisició del terreny es paguen 400.000 euros i en aquesta data també es liquiden els impostos corresponents a la compravenda del terreny "T." (IGI i impost sobre les plusvàlues per part del transmitent), sense que es pugui tenir en compte el preu pagat a posteriori.

A l'escriptura es va fer constar que "als efectes dels impostos als que tot seguit es fa esment, les parts afirmen que el "valor normal de mercat" o valor real dels drets objecte de la present coincideixen amb el preu mínim de la compravenda indicat a l'atorgament III (...)", pàg. 22 de l'escriptura, i si amb posterioritat hi ha hagut un ajust, aquest ajust no altera en cap cas el valor real dels béns.

El pacte que determina el preu consignat en escriptura pública té com a finalitat disminuir la base de tributació de l'impost.

El Govern considera que cal revocar parcialment la sentència del Tribunal de Batlles, únicament pel que fa el càlcul del valor d'adquisició de les unitats immobiliàries en espècie, revocant els seus fonaments jurídics cinquè i sisè.

4.- En la seva contesta, la societat agent estima, en substància,

que:

A l'escriptura de compravenda es va consignar com a contraprestació per l'adquisició del terreny el 24% del preu pel qual es vendrien les unitats immobiliàries, tot i que es fixà un preu mínim de 400.000 euros.

La sentència d'aquesta Sala Administrativa núm. 18/2022, de 25 de març, que cita la sentència apel·lada, confirma que la interpretació correcta és la que sosté la societat, i no la que defensa el Govern.

La clàusula relativa al preu no té la finalitat de disminuir la base de l'impost, compte tingut que la pròpia Sainz ha repercutit l'IGI generat pel preu finalment obtingut en aplicar el 24% al preu de cada unitat immobiliària finalment venuda, la qual cosa s'ha acreditat mitjançant el document núm. 9 aportat a la causa 0000XX/2021, acumulada a aquesta.

5.- Ambdues parts han confirmat els seus arguments en els seus escrits de conclusions.

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Controvèrsia plantejada

Cal primerament destacar que al recurs d'apel·lació interposat pel Govern es qüestiona la sentència però només parcialment. En efecte, el recurs es circumscriu al càlcul del valor d'adquisició de les unitats immobiliàries en espècie fet per la sentència apel·lada, revocant els seus fonaments jurídics cinquè i sisè, ço que comporta que s'accepta pel Govern la conclusió de la sentència continguda al seu fonament jurídic tercer, és a dir, que no s'havien d'haver inadmès els dos recursos interposats en via administrativa.

Tercer.- La determinació del valor a efectes del càlcul de la plusvàlua

Com a ambdues parts els hi consta, aquesta Sala Administrativa ha resolt un recurs en el qual es plantejava idèntica controvèrsia que en aquest. En efecte, a la sentència 18/2022, dictada al rotlle d'apel·lació TSJA-0000064/2021 -que és ferma-, es va dir:

"Per tal de resoldre el primer dels punts litigiosos que enfronten les parts, s'ha de partir del contingut de l'escriptura de compravenda de la parcel·la, de data 29 d'octubre de 2018, segons la qual el preu que van pactar la venedora Sainz i la compradora Sainz es va fixar en l'equivalent al 24% del preu que s'obtingués per la venda de les edificacions que es preveia construir sobre el terreny. De tota manera, es va establir un preu mínim de 4.300.000 EUR, distribuït entre les sis cases que constituïen la promoció. Atès que finalment la venda dels habitatges es va fer per un preu superior al mínim, la compradora de la parcel·la va satisfer a la venedora l'import corresponent a la diferència fins al 24% del preu que realment es va obtenir per la venda.

Mentre que el Govern considera que el valor d'adquisició s'ha de fixar en l'import de 4.300.000 EUR fixats en l'escriptura, la part agent defensa que s'ha d'afegir la quantitat posteriorment satisfeta al venedor, fins al 24% del preu obtingut per la venda dels habitatges resultants de la promoció.

Plantejat el debat en aquests termes, s'ha de confirmar la sentència apel·lada, ja que el preu de la compravenda del terreny es va fixar des d'un primer moment en el 24% del preu que s'obtingués per la venda de les edificacions. La quantitat de 4.300.000 EUR constitueix només un mínim establert en garantia del venedor, pel cas que de la promoció no s'obtinguessin els resultats esperats.

És cert que el preu definitiu de la compravenda depenia d'un fet futur, com era el preu que s'obtingués finalment per la venda dels habitatges, però no és menys cert que la determinació d'aquell no depenia d'un acord ulterior entre les parts, sinó que venia fixat clarament i des d'un inici en el referit 24% del preu de venda de les cases unifamiliars. Aquesta és una estipulació perfectament admissible des de la perspectiva del dret privat, com resulta del Digest 18,1, 7-2.

En conseqüència, no es pot considerar que les factures emeses per Sainz siguin un mer ajust del preu, sinó que formen part del mateix, ja que el seu objecte és, com s'ha dit, abonar la diferència entre el preu mínim abonat inicialment i el 24% del producte de la venda dels habitatges, que havia estat acordat per les parts.

El Govern invoca els articles 7 i 8 de la Llei de l'impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, segons els quals s'ha de consignar en l'escriptura o document acreditatiu de la transmissió el valor de la mateixa. Ara bé, el preu de venda de la parcel·la es va fixar en la pròpia escriptura de compravenda en el 24% de l'import que s'obtingués de la posterior venda dels habitatges que s'havien de construir. D'aquesta manera, aquest preu percentual resulta de la mateixa escriptura, sense que intervingui cap pacte ulterior entre les parts, per la qual cosa s'ha donat adequat compliment al requisit legal."

I al recurs d'apel·lació interposat pel Govern no es fa una crítica d'aquesta sentència sinó que es reprodueixen els mateixos arguments que es van exposar al recurs d'apel·lació de la causa TSJA- 0000064/2021, que varen ser convenientment a la sentència transcrita.

Les consideracions de la STSJA 18/2022 són traslladables mutatis mutandi al cas que ens ocupa i porten a la desestimació íntegra del recurs interposat pel Govern.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Govern i conformar la sentència recorreguda.

Segon.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.