Laboral - El salari de base mensual no inclou la prima; acceptació tàcita del treballador d'una modificació contractual (304/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 304/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 26 de març de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Ayuso va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Tamarit en reclamació de la quantitat de 47.065,67 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament indegut (40.738,58 EUR), de salaris impagats dels mesos de novembre i desembre del 2007, i gener i febrer del 2008 (6.024,84 EUR) i de vacances (302,25 EUR), més els interessos legals a partir de la contesta a la demanda.

II.- La societat Tamarit va formular l'excepció de caducitat de l'acció per indemnització per acomiadament injustificat ; i sobre el fons, va oposar-se a totes les pretensions de la part actora, contestant que no s'ha rebaixat el salari del treballador de forma intempestiva i sense motiu, sinó que en realitat el que va succeir és que l'empresa va procedir a fer uns ajustaments sobre les primes amb ple coneixement de l'agent, a fi d'atendre diferents paràmetres sobrevinguts.

III.- Per sentència de data 7 d'octubre del 2008, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va desestimar la demanda de la part actora, fent imposició a aquesta darrera de les costes processals.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Ayuso ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre discrepa amb la sentència de primera instància per haver la mateixa considerat que el salari percebut pel treballador no era de 2.777,21 EUR, i per haver establert que en relació a les primes percebudes l'empresa va realitzar modificacions que foren acceptades tàcitament pel treballador; i això quan els butlletins de salari de l'empresa comporten informació errònia en relació als dies laborals en el salari mensual ja que la prima era fixa i sistemàticament s'afegia al salari base. D'altra banda, ha quedat acreditat que l'empresa va incomplir de manera manifesta les condicions salarials pactades entre ambdues parts sense que el treballador acceptes ni tàcitament ni explícitament qualsevol mena de modificació del salari mensual percebut i que per conseqüent és d'aplicació allò establert en l'article 75 de la Llei sobre el contracte de treball.

II.- El Sr. Ayuso va començar a treballar pel compte de la societat Tamarit, el dia 1 de març del 2000; en data 25 de febrer del 2008 el treballador va entregar en mà a la Direcció de l'empresa una carta de desestiment justificat per impagament reiterat i injustificat de una part substancial del seu salari desde el mes de novembre del 2007. Per tant, per tal de resoldre el present litigi, s'ha prèviament de determinar l'import i el contingut del salari del Sr. Ayuso..

No existeix cap contracte escrit entre les parts; s'ha doncs de referenciar-se als butlletins de salari per tal d'establir el salari del treballador. Resulta dels butlletins que consten en autes, que el salari pagat cada mes al treballador en relació amb el temps de treball realitzat, era de 2.015,01 EUR, al qual s'afegeix diverses primes, entre les quals una prima fixa de 762,21 EUR, les altres essent d'un import variable. Encara que aquesta prima fixa hagi presentat una estabilitat del seu import i una perennitat del seu abonament cada mes, roman una prima, és a dir una gratificació pecuniària donada per l'empresa al treballador relacionada amb criteris determinats i en general, a fi d'encoratjar els treballadors perquè s'esforcin a aconseguir uns resultats proposats. Les primes, que siguin fixes o variables estan integrades al salari global, però no són un element constitutiu del salari base mensual, que correspon únicament al salari de la jornada legal ordinària de treball, d'acord amb les disposicions de l'article 56 de la Llei sobre el contracte de treball. Per tant s'ha de considerar que el salari base mensual del Sr. Ayuso era de 2.015,01 EUR i no de 2.777,2 EUR com ho pretén el recurrent.

III.- És incontrovertible que el Sr. Ayuso només va percebre als mesos de novembre i desembre del 2007 i gener del 2008, les quantitats respectives de 2.015 EUR, 2.409,68 EUR i 2.409,68 EUR en concepte de salari. Per tant, queda acreditat que l'empresa no va pagar al treballador la totalitat del seu salari global pels mesos de referència. Ara bé, la societat Tamarit manifesta que això fou perquè degut a l'actual crisi econòmica, l'empresa va proposar als seus treballadors feina al seu negoci espanyol i es va convenir que pel temps que el treballador treballés de forma efectiva a l'empresa espanyola, les primes a la producció de l'empresa andorrana no es satisfarien.

IV.- No consta en autes cap justificació que hi hagi hagut un mutu acord entre les parts respecte a l'impagament de les primes. Nogensmenys, és pacífic que a comptar del mes d'octubre del 2007 els empleats de l'empresa varen anar a treballar a ESPANYA, en un negoci que tenia en aquest país, la societat Tamarit, cobrant, a més del salari base andorrà, una nòmina de conformitat al dret espanyol, però sense les primes anteriorment abonades. Malgrat aquesta modificació substancial en el contracte de treball, el Sr. Ayuso va continuar a treballar per l'empresa durant més de 2 mesos abans d'entregar la seva carta de desestiment. Per tant, queda acreditat que el Sr. Ayuso va tàcitament acceptar la modificació contractual realitzada per l'empresa en continuar a prestar els seus serveis a la societat Tamarit durant més de 2 mesos passada la modificació per part de l'empresa de les condicions pactades en el contracte de treball inicial.

V.- S'ha doncs de desestimar el present recurs i condemnar el recurrent al pagament de les costes de segona instància, en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 7 d'octubre del 2008 en tots els seus extrems.

Condemnar al Sr. Ayuso al pagament de les costes de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.