RESPONSABILITAT ADMINISTRATIVA. Incompetència de la jurisdicció administrativa. Negligència mèdica atribuïda a un metge que actua per compte propi. (2000076/2020)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 2000076/2020 Núm. de Rotlle: TSJA-0000077/2022

SENTÈNCIA 10-2023

PARTS:

Apel·lant: Sr. Girona

Representant: ídem

Advocat: Sr. Toll

Apel·lat: SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS)

Representant: Sra. Tejera

Advocat: Sr. Mena

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 3 de març de 2023.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000076/2020.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Girona va interposar demanda contra el SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS), en què impugnava la desestimació presumpta per silenci administratiu de la reclamació formulada per l'agent, per tal que es declarés la responsabilitat patrimonial de l'entitat demanda, com a conseqüència de la negligència mèdica que va tenir lloc en la intervenció quirúrgica del maluc esquerre que va realitzar a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell el Dr. Amador.

2.- La sentència de 29 d'agost de 2022 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda, en apreciar la manca de competència de la jurisdicció administrativa per conèixer del litigi, atès que el Dr. Amador va actuar com a metge privat per compte propi, sense relació estatutària o contractual amb el SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS), de manera que no es pot apreciar l'existència d'una falta de servei de l'Administració.

3.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta en les següents al·legacions:

La intervenció quirúrgica es va fer a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell i van participar altres elements de l'organització hospitalària, com es desprèn del consentiment informat que va signar pel que fa a l'anestèsia.

El Dr. Amador estava realitzant una funció pública i es trobava integrat en l'organització administrativa.

El SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS), si considerava que el fet danyós era personalment imputable al facultatiu, podia haver-lo emplaçat com a part en el judici, o haver repetit posteriorment contra ell, segons l'article 93 del Codi de l'Administració.

4.- La representació del SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS) s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base als següents arguments:

El Dr. Amador no era assalariat del SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS), sinó que va actuar com a metge per compte propi, utilitzant les instal·lacions de l'Hospital per dur a terme les intervencions quirúrgiques dels seus pacients. En conseqüència, no realitzava cap funció pública.

El facultatiu no formava part de l'estructura del SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS), amb el qual només estava vinculat pel que fa a la realització de guàrdies.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s'ha exposat, la sentència apel·lada considera que la jurisdicció administrativa no és competent per conèixer d'un litigi que versa sobre l'existència d'una negligència mèdica per part d'un facultatiu que actuava per compte propi, sense relació estatutària o contractual amb el SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS), tot i que hagués fet ús de les instal·lacions de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell a l'hora de realitzar la intervenció quirúrgica al demandant.

Tercer.- L'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia disposa que: "Pertanyen en tot cas a la jurisdicció administrativa:

(...)

d) Els litigis sobre responsabilitat patrimonial de l'Administració pública i del personal al seu servei, sigui quina sigui la naturalesa de l'activitat que realitzen i el tipus de relació, estatutària o contractual, que els uneix. La jurisdicció administrativa és, en tot cas, l'única competent per enjudiciar les reclamacions que pretenguin la declaració de la responsabilitat patrimonial de l'Administració pública, encara que s'adrecin, únicament o conjuntament, contra la companyia asseguradora, i també quan s'adrecin conjuntament contra eventuals tercers responsables, sense perjudici, en aquest darrer cas, de l'aplicació de les normes substantives sobre responsabilitat que corresponen a cadascun dels demandats".

L'existència de la responsabilitat patrimonial de l'Administració deriva d'una actuació realitzada en l'àmbit dels serveis públics, entesos en sentit ampli, de la qual resulta un dany o perjudici cert, avaluable econòmicament i individualitzat en relació a una persona o grup de persones, sempre que lesioni una situació protegida pel dret. Tal com diu l'article 58 del Codi de l'Administració:

"Qualsevol fet, acció o omissió d'una de les administracions públiques esmentades a l'article 13 d'aquest Codi, que produeixi un dany, si és susceptible d'originar responsabilitat administrativa d'acord amb l'article 59, obliga l'administració responsable a reparar el perjudici causat".

En conseqüència, l'element nuclear de la responsabilitat administrativa és l'atribució del dany o perjudici a l'Administració o al personal al seu servei.

Quart.- En el cas que ara s'examina, l'agent imputa una negligència mèdica al facultatiu que li va practicar una intervenció al maluc esquerre, implantant-li una pròtesi, de la qual va resultar una dismetria que li produeix una limitació important de la mobilitat.

Ara bé, com resulta de la certificació que consta al foli 81 de les actuacions, aquell facultatiu exercia per compte propi i només prestava serveis per compte del SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS) per a la realització de guàrdies. En aquest mateix sentit, l'agent no nega que va consultar el metge en la seva consulta privada.

En aquestes circumstàncies, resulta ajustada a dret la conclusió a què arriba la sentència apel·lada, ja que el cirurgià no va practicar la intervenció en l'àmbit dels serveis públics que són competència del SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS), sinó com a metge privat. En conseqüència, les hipotètiques responsabilitats que puguin derivar de la seva actuació no comprometen la responsabilitat administrativa de l'entitat parapública, sinó que s'han d'exercitar per la via civil contra el facultatiu que actuava per compte propi.

A aquests efectes, resulta indiferent que la intervenció quirúrgica es realitzés en les instal·lacions de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell. En primer lloc, perquè la negligència mèdica s'atribueix en la demanda al metge privat que va practicar l'operació i no a cap altre dels professionals que l'Hospital hagués pogut posar a disposició d'aquell per coadjuvar en la intervenció. I, en segon terme, perquè el fet que el cirurgià pugui tenir concertada la utilització de les instal·lacions hospitalàries no altera la naturalesa jurídica privada de la seva actuació, ni situa en l'àmbit dels serveis públics una intervenció professional que el facultatiu va realitzar per compte propi, sense formar part de l'estructura del SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS), del qual només depenia per a la realització d'una altra activitat, com és la prestació de guàrdies.

En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Girona contra la sentència dictada el 29 d'agost de 2022 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma íntegrament.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.