Anul·lació d'autorització de residència i treball per falta de residència efectiva al Principat

Sentència

Magistrats

Immaculada Rodríguez Díaz Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000056/2025

ORIGEN.- 2000003/2025 - 0

NIG: 5300545320250000006

SENTÈNCIA 45-2025 DE 23/10/2025

Ponent : Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Data : 23/10/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa

Referència : TSJA.- 0000056/2025

Nig : 5300545320250000006

IU : ECLI : AD: TSJA:2025:00045

SENTÈNCIA 45-2025

PARTS:

APEL·LANT: Sr. Macias

Representant i Advocat: Sr. Vall

APEL·LAT: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Montenegro

Advocat Gabinet Jurídic: Sra. Sanz

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL :

Presidenta : Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrades : Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Objecte: Immigració. Anul·lació d'autorització de residència i treball per manca de residència efectiva. La càrrega de la prova sobre la residència efectiva és de l'administrat. L'enquesta policial.

Andorra la Vella, en la data consignada al marge.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000003/2025.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal del Sr. Macias va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Govern núm. 415492/2024, de data 23-12-2024, que confirmà en via de recurs administratiu la resolució del Secretari d'Estat de Justícia i Interior del 07-11-2024, per la qual s'acordà l'anul·lació de l'autorització de residència i treball de la part agent.

2.- En la sentència núm. 33/2025, de data 02/07, el Tribunal Unipersonal de la Batllia ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Macias.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, la part agent estima, en substància, que:

No pot acceptar que una enquesta policial indiqui que ha consultat uns veïns i desprès no consti el nom i domicili d'aquests. Això suposa una vulneració al seu dret a la defensa. Per aquesta raó s'ha d'anul·lar l'informe policial, amb obligació d'indicar totes les dades de les persones declarants, el tot als efectes de permetre el principi de contradicció.

L'enquesta policial en relació als testimonis anònims no pot ser determinant per anul·lar una residència.

Era una persona soltera i sense nucli familiar, essent precisament quan va contreure matrimoni "per fixar el seu nucli familiar al Principat" que l'administració incoa expedient de retirada del seu permís de residència.

Quant a la seva activitat econòmica únicament disposa d'una activitat efectiva i personal a Andorra a través d'una societat que té un comerç. Que a més representava els interessos al Principat d'un tercer que desenvolupava diferents projectes immobiliaris al Principat.

Havia aportat documental i informació testifical sense que particularment s'hagi pres en compte en la sentència que aquests el veien pràcticament cada setmana. Si no va proposar altres persones com a testimonis era per no col·lapsar al Tribunal.

Si no tenia telèfon andorrà era perquè avui dia existien operadors europeus més barats que ANDORRA TELECOM.

Els tiquets de compra no poden ser nominals i no sempre les compres s'han de pagar amb targeta de crèdit. Que no es podia exigir als residents que es dediquin a elaborar un llibre registre de tot el que compraven. El fet que els tiquets facin referència a comerços del Principat havia de ser considerat suficient als efectes d'acreditar la seva presència aquí i no se li pot exigir cap més esforç d'anàlisis.

El fet de pernoctar en ocasions en un hotel del Principat pot respondre a múltiples motius, constituint de totes maneres la prova de que aquell dia va estar al Principat.

El fet de que els testimonis hagin indicat que es comunicaven també telefònicament amb el seu mandant no suposava que no estigués al Principat, essent "el desmuntatge" dels testimonis aportats per part del Tribunal a quo absurd.

El fet d'adquirir un habitatge al Principat, contreure matrimoni, setmanalment acudir a les obres i acreditar despesa més que suficient al país, tenir cobertura a la CASS, tenir carnet de conduir andorrà i conduir vehicles andorrans era motiu per no anul·lar la seva residència.

La policia andorrana tenia mecanismes concrets per saber si els residents entraven o sortien del Principat, per exemple amb lectors de matricules a les fronteres o, preguntant als policies de proximitat o, als agents de circulació, sobtant-li que aquests no hagin estat consultats.

El fet de tenir tres societats a Espanya és irrellevant per la causa, com també la referència que s'efectua a la sentència apel·lada sobre el joc de billar. A més la celebració del matrimoni entre dos persones estrangeres havia de suposar que les dues vivien al país.

Totes les proves aportades constitueixen indicis acumulatius suficients per entendre acreditada la residència, i la desestimació global i genèrica d'aquestes proves suposa una infracció del deure de motivació i del principi de proporcionalitat, devent en qualsevol cas el Tribunal considerar mesures menys lesives abans de retirar la residència.

Per tot el qual "i amb fonament en els articles 6 i 10 de la Constitució del Principat d'Andorra, l'article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans, i els articles 47 i següents de la Llei 9/2022, del procediment contenciós administratiu" demana es "declari vulnerats els drets de la defensa i de garanties processals de l'apel·lant, així com l'error en la valoració de la prova, i en conseqüència revoqui la sentència" reconeixent la plena validesa de l'autorització de residència.

4.- En la seva contesta, el Govern al·lega que:

El fet de no identificar a les persones que la Policia va entrevistar per fer la seva enquesta no invalida aquesta actuació, amb cita a la sentència 2004-52, de 18 d'octubre de 2004 i aquesta gaudia de presumpció iuris tantum i per tant sotmès a l'aportació de prova en contra. Les manifestacions de l'apel·lant i la documental per ella aportada no permetien desvirtuar-la.

La sentència apel·lada fa una anàlisi acurada de tota la prova practicada i arriba a la conclusió que no s'ha provat que l'agent visqui al Principat.

El principi de facilitat de la prova obliga a la actora a aportar tots els elements que acreditin la seva residència efectiva.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència.

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- Fets rellevants

La part agent era titular d'una autorització de residència i treball per compte propi amb vigència des del XXXX fins el 22-03-2025. Tanmateix, en haver-se comprovat la manca de residència efectiva al Principat, desprès de tramitar el corresponent expedient, per resolució de data 07-11-2024, s'acordà la seva anul·lació.

Tercer.- Normativa d'aplicació

L'article 73 de la Llei qualificada d'immigració disposa que és motiu d'anul·lació d'una autorització d'immigració vigent la constatació de la circumstància següent, entre d'altres:

"a) Que la persona titular d'una autorització d'immigració vigent no resideixi al Principat d'Andorra de forma permanent i efectiva, o hi resideixi durant un període de temps inferior al que estableix expressament aquesta Llei, excepte per als titulars d'autoritzacions de treball sense residència i de fronterer.

b) Que la persona titular de l'autorització d'immigració vigent que l'autoritza a treballar no treballi de forma permanent i efectiva al Principat d'Andorra i que no estigui en una de les situacions particulars previstes als articles 59, 60, 62.2, 63, 64, 65 i 28 bis.

(...)."

A més l'article 53.2 de la mateixa Llei que regula la figura de la residència permanent i efectiva preveu que :

"Es computen en el període de residència permanent i efectiva al Principat d'Andorra les absències causades per vacances, per un tractament mèdic a l'estranger conseqüència d'una malaltia o d'un accident, per un cicle de formació a l'estranger en les condicions definides a l'article 52.3, o per un desplaçament laboral a l'estranger acordat pel patró en el marc de la realització de treballs determinats amb una durada no superior a 12 mesos prorrogables per causa justificada pel patró i amb una autorització del Servei d'Immigració."

Quart.- Anàlisi de les al·legacions de les parts

Sobre la manca d'identificació dels veïns en l'enquesta policial i el dret a la defensa

Aquesta al ·legació és nova i doncs s'ha de considerar contravé la prohibició establerta a l'article 48.5 de la Llei del procediment contenciós administratiu quin disposa que "en el recurs d'apel·lació contra les sentències, les parts no poden formular peticions, fer valer fonaments de fet o proposar proves que no ho hagin estat en la primera instància, llevat que al·leguin fets nous o de nova notícia o que proposin la pràctica de proves d'acord amb el que estableix aquesta secció.

Això seria suficient per inadmetre aquest motiu del recurs.

No obstant, es dirà que sobre l'informe o enquesta policial, aquesta Sala Administrativa té declarat (sentència 82-2022, de data 15 de novembre):

"... pel que fa l'enquesta policial, cal destacar que la LQJ parla d'enquesta a l'article 38 quater apartat 1, però no la defineix. L'article 6.b) del Reglament regulador del Servei d'Immigració del 19/02/2014, estableix que es competència del Departament de Policia en el marc del Servei d'Immigració, la de tramitar totes les sol·licituds, instruir els expedients en matèria d'immigració en els aspectes relacionats amb la seguretat i l'ordre públic i amb l'efectivitat de la residència i efectuar, en aquest darrer supòsit, enquestes de residència o altres investigacions destinades a vetllar pel compliment de la matèria d'immigració i l'adequació als supòsits previstos legalment. És a dir, una enquesta de residència és una investigació, que és la que es recull a l'informe aportat a les actuacions.

De fet, el diccionari de la llengua catalana defineix el concepte "enquesta" com el conjunt d'operacions encaminades a recollir informació sobre un fenomen o un aspecte social determinats. I això és, precisament, allò que ha fet la Policia i es recull a l'informe aportat pel GOVERN, on es descriuen les informacions recollides pels propis agents. I aquest Tribunal ha admès que els informes policials -en els quals es recullen els resultats de les investigacions o enquestes de residència-, serveixen per justificar la denegació d'una autorització de residència (sentències núms. 27/2010, dictada al rotlle 02/2010, i 106/2019, dictada al rotlle TSJA-0000080/2019, entre d'altres). A més, cal recordar que els fets constatats pels agents de l'autoritat gaudeixen de presumpció de veracitat, tot i que es poden aportar proves per rebatre aquesta presumpció."

D'altra banda, a la sentència 2004-52, de 18 d'octubre de 2004, es va analitzar la mateixa al·legació formulada per la part agent al seu recurs d'apel·lació -que no va poder interrogar als testimonis que van intervenir en l'informe policial i que per això es contravenia el principi de contradicció sobre les mateixes-, i es va rebutjar aquesta posició en els termes següents:

"Segon.- El recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal de Batlles es limita a reproduir els arguments que ja va fer valer en la primera instància, en el sentit de què les proves obtingudes en via administrativa pel servei de policia i el resultat de les quals queda reflectit en les enquestes prèvies i posteriors a la resolució de 31 de març de 2004 no poden tenir valor en primer lloc perquè no s'ha permès articular el principi de contradicció sobre les mateixes i en segon lloc perquè no contenen les dades de les persones que subministren informació a l'agent enquestador.

Cap d'aquests arguments té eficàcia per neutralitzar la realitat de les dades que s'incorporen a les enquestes policials, ja què com diu la representació del Govern, l'article 38 del decret del servei de policia de 3 de juliol de 1989 disposa que el Servei de policia haurà de guardar la més gran reserva sobre les confidències que rebi, i compte tinguda la condició dels agents de l'autoritat de les persones que duen a terme la informació preliminar, les dades que incorporen en les actes reflecteixen la realitat d'allò que els ha estat manifestat, tant si les manifestacions són veritat com si no. Pel que fa a la manca de participació del Sr. Criado o del seu representant en la pràctica d'aquestes enquestes, és obvi que per la seva naturalesa una participació d'aquest classe és inconcebible.

Tanmateix, el principi de contradicció s'ha respectat tant en via administrativa com en seu jurisdiccional, ja que se li ha permès al Sr. Criado fer al·legacions a la vista de les enquestes durant l'expedient i realment ho ha fet (l'1 d'octubre de 2003) i practicar proves en ambdós moments, cosa, però, que no ha fet, limitant-se a negar la validesa de les enquestes policials."

I recentment afegíem en la sentència 0003-2025, del 07-02 que "de fet, les enquestes policials reflecteixen els esbrinaments de la Policia que poden provenir de les converses amb els veïns -a banda de molts altres elements-, però les persones entrevistades no són "testimonis" en el sentit que estableix el Codi de l'Administració o el Codi de Procediment Civil."

Tanmateix, sobre la cita a les sentències del TEDH (casos Doorson c. Països Baixos i Al- Khawaja i Tahery c. Regne Unit) s'ha de dir que és cert que en relació a l'ús de testimonis anònims en processos penals aquest ha considerat que pot vulnerar el dret a la defensa. Si bé també ha precisat que no sempre implica violació de l'article 6 § 1 combinat amb l'article 6 § 3 d). I a criteri de la Sala aquest seria el cas d'autes. En efecte, a banda de que com hem dit les persones entrevistades per la policia no són pròpiament testimonis, tampoc en aquest cas l'anul·lació reposa única i exclusivament sobre aquestes "confidències". I així resulta perquè precisament el principi de contradicció s'ha respectat, tant en via administrativa com en seu jurisdiccional, havent fet l'interessat al·legacions a la vista del resultat de l'enquesta, i aportat prova documental i testifical que ha cregut convenient, amb el resultat que obra en autes. Per tant de cap manera l'anul·lació del seu permís de residència reposa sobre les confidències que va rebre el Departament de Policia i que consten en les dos enquestes de residència, sinó en la valoració de les enquestes policials i de tota la prova que ha estat aportada per l'actora en arres a demostrar la seva activitat vital primària. Prova que d'altra banda és de fàcil producció si la residència és certa i efectiva, essent en qualsevol cas la càrrega de la prova dels fets que sosté la part agent -això és que sí té el seu centre d'interessos al país-, de qui els invoca.

Conseqüentment, s'ha de refusar aquest greuge.

2.- Sobre la valoració de la prova

La sentència apel·lada ha fet una anàlisi detallada i acurada de la prova, no podent-se titllar -com ho fa el recurrent- de global i genèrica, i la Sala ha de convenir que la mateixa no acredita aquesta residència al país.

A més aquesta valoració de la prova no ha estat mínimament desvirtuada per l'apel·lant quin no ha argumentat, com li corresponia, en quina mesura hauria errat el Tribunal a quo.

De fet i com ho posa de relleu el Sr. Batlle:

a) el certificat de residència no acredita la inscripció al registre corresponent. A més el que s'aporta indica que l'apel·lant hi consta inscrit des del 16-05-2024 i per tant més d'un any més tard a la data en què s'inicià la validesa del seu permís de residència, no donant cap explicació sobre aquest període anterior;

b) les 73 fotocòpies de tiquets i justificants de compra que s'aporten són bàsicament de data 17 de gener a 17 de març del 2023, i doncs anteriors al període que ens interessa aquí. Contràriament i inexplicablement únicament s'han identificat dos en les dates interessades;

c) els extractes bancaris corresponents al compte de ORG_0 indiquen uns moviments bancaris que no han estat explicats i contextualitzats desconeixent-se quines operacions acrediten la seva presència efectiva a Andorra;

d) les factures de subministrament elèctric del pis radicat a Canillo acrediten un cert consum en el període d'interès però no es prova que en l'immoble referenciat hi residís ell, doncs segons informació recollida en l'enquesta fins al novembre del 2023 el pis s'hauria utilitzat com a pis turístic, i posteriorment, hauria estat ocupat per una altra persona de nacionalitat argentina que hi vivia amb el seu gos. A més l'interessat ha pernoctat en diverses ocasions en hotels al Principat i cap dels vehicles que es trobaven vinculats a l'interessat s'han vist en l'apartament de l'edifici ni a les immediacions;

e) els testimonis únicament acrediten la presència física de l'apel·lant un cop per setmana, amb finalitats professionals puntuals, destacant també que les comunicacions amb aquests també es produïen per via telefònica, sense que s'hagi provat cap línia de telèfon andorrana;

f) l'interessat figura com a administrador únic de tres societats mercantils amb domicili social a Barcelona, Espanya. L'afirmació de que exercia com a jugador professional de billar i que aquest fet justificava determinades absències del país era orfe de tota prova;

g) el matrimoni contret al Principat el 19-08-2024 no acredita per si sol una residència efectiva i permanent al país, ja que es tracta d'un acte personal i puntual que a més es va produir desprès d'haver-se incoat el procediment administratiu d'anul·lació del seu permís de residència.

h) la mera titularitat d'un immoble no prova de manera objectiva la seva residència al Principat més quan aquest no era ocupat per ell.

Així, s'ha d'afegir que ningú discuteix que l'apel·lant és administrador únic de la societat ORG_1. Ara obvia l'apel·lant que aquesta societat té el seu domicili social a la XXXX, tractant-se d'un pis ocupat per uns llogaters quins desconeixien aquesta circumstància (enquesta del 05-03-2024). També consta o constava com a soci de dos societats més ORG_2 i ORG_3, i paradoxalment com a administrador únic de tres societats més radicades a Espanya. Tanmateix els poders especials atorgats per una societat tercera al seu favor en relació a, entre altres, una promoció que es projectava a Ordino no justifiquen la presència continuada i efectiva al Principat més enllà dels dies 29-03-2023 i 12 i 19 d'04-2023 (folis 56-58) i com a màxim un cop per setmana mentre va durar l'obra projectada, des del 03-2023 fins l'10-2024, com han declarat els testimonis actuats en la causa a instància de l'interessat. Hom pot constatar que aquesta presència física és insuficient als efectes de corroborar una activitat continuada al Principat, sense que a major abundament s'hagi ofert cap explicació al fet de que no s'ha aportat més que tres actes de reunió quan els testimonis han declarat que sempre s'aixecava acta de reunió d'obra.

En un altres ordre d'idees, s'ha de remarcar que era a l'abast del recurrent demanar la pràctica de prova dels testimonis que considerava necessari per acreditar la seva versió. Per exemple els veïns, empleada de neteja de l'escala i noi de nacionalitat argentina -que es citen en l'informe del 05-03-2024 en relació al pis de Canillo- o dels veïns del pis d'Escaldes-Engordany i del Sr. Miró que s'assenyalen en el complement d'informe del 06-03-2024. Aquestes proves haurien permès clarament desvirtuar les conclusions de dits informes, i acreditar eventualment la seva tesis. Conseqüentment no pot pretendre que no ho va fer per no col·lapsar el Tribunal, perquè és evident constitueix un pretext que ara només a ell el pot perjudicar.

Sobre el fet aclarit que no disposa de telèfon andorrà és perquè segons diu existeixen operadors europeus més barats que ANDORRA TELECOM, aquest motiu -al marge de que no ha estat provat- apareix inversemblant. A l'igual que pernoctar en hotels del Principat malgrat tenir-hi domicili aparentment establert.

Tampoc el fet que presenti la corresponent declaració de l'IRPF i de l'IS no acredita aquesta residència, compte tingut que si presenta aquestes declaracions és perquè està subjecte a aquests, com succeeix amb les declaracions a la CASS.

A l'últim s'ha de repetir que la càrrega de la prova sobre que la persona manté el seu centre d'interessos al Principat és de l'interessat i no de l'Administració. Per tant no pot pretendre que sigui el Departament de Policia qui provi que la part agent va entrar o sortir del Principat als efectes d'acreditar la seva residència permanent i efectiva, perquè aquesta prova sobre que ha viscut al Principat i manté el seu centre d'interessos al país-, és de qui la invoca, i per tant del recurrent.

Cinquè.- Costes

No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Macias.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del Govern núm. 415492/2024, de data 23-12-2024, que confirmà en via de recurs administratiu la resolució del Secretari d'Estat de Justícia i Interior del 07-11-2024, per la qual s'acordà l'anul·lació de l'autorització de residència i treball de la part agent, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.