Responsabilitat contractual-contracte de creació de societat-full d'encàrrec- interpretació dels contractes- petició de retorn parcial dels honoraris (1000077/2022)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSSeco.- 0000060/2023 ORIGEN: 1000077/2022 - 0

NIG: 5300542120220000892

PARTS:

Apel·lant: Alcalá

Representant: Sra. Girona

Advocat: Sra. Blasco

Apel·lat: Sr. Carnero

Representant: Sra. Alvarado

Advocat: Sra. Carnero

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Responsabilitat contractual-contracte de creació de societat-full d'encàrrec- interpretació dels contractes- petició de retorn parcial dels honoraris

SENTÈNCIA 000002/2024

Andorra la Vella, el 18 de gener del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per escrit del 28-04-2022, la representació processal del Sr. Carnero, va formular demanda civil a tramitar pel procediment ordinari en contra de la societat Alcalá demanant :

"a) condemnar a la part defenent a retornar a aquesta part, de forma parcial, els honoraris corresponents a la constitució de la societat C ORG_0 en no haver efectuat la redacció de l'objecte social de forma diligent i professional, així com l'import abonat en concepte d'honoraris de notari per a la modificació d'estatuts de la societat C ORG_0 corresponent a 207,22 euros.

Condemnar a la part defenent a retornar a aquesta part els honoraris professionals corresponent a 6 residències passives al Principat d'Andorra, per no haver efectuat ni tant sols fet cap tràmit previ per l'encàrrec efectuat i prèviament abonat pel senyor Carnero. S'acreditarà l'import final reclamat una vegada l'adversa aporti el detall de la seva factura en l'escrit de contesta a la demanda.

Condemnar a l'adversa a retornar al senyor Carnero tota la documentació original, que tot i haver estat reclamada pera questa part, mai ha estat retornada.

Condemnar a l'adversa a satisfer a aquesta part, la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, i de pèrits si fos el cas, els quins seran degudament acreditats en període d'execució de sentència"

Subsidiàriament, i en l'inesperat cas que VHS considerés que els honoraris totals per import de 35.000 euros són una referència exacta i que l'adversa es negués a aportar un detall de la seva minuta, vulgui dictar sentència de conformitat amb els següents pronunciaments:

Condemnar a l'adversa al retorn de l'import abonat en concepte d'honoraris de notari per a la modificació d'estatuts de la societat C ORG_0 corresponent a 207,22 euros.

Condemnar a l'adversa al retorn de l'import de 15.000 euros corresponent a les tasques efectuades de forma errònia per una banda i les tasques no efectuades però sí abonades pel senyor Carnero

Condemnar a l'adversa a retornar al senyor Carnero tota la documentació original que tot i haver estat reclamada per aquesta part, mai ha estat retornada.

Condemnar l'adversa a satisfer a aquesta part la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, i de pèrits si fos el cas, els quins seran degudament acreditats en període d'execució de Sentència.".

2.- Per escrit del 214-06-2022, la representació processal de la societat Alcalá es va oposar a la demanda sol·licitant la seva íntegra desestimació, amb condemna en costes.

3.- Evacuats degudament tots els tràmits del procediment ordinari, es va dictar sentència de data 31-01-2023 decidint :

"Primer.- Estimar la demanda formulada pel senyor Carnero contra la societat Alcalá ORG_0 i condemnar a aquesta darrera a satisfer al primer l'import de 207,22 euros en concepte de despeses notarials per la modificació d'objecte social, i a l'import de 15.000 euros en concepte de feines inacabades i mal efectuades.

Segon.- Es condemna a costes processals i judicials a la part defenent.".

4.- En contra d'aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Alcalá demanant la seva revocació. Fonamenta el seu recurs en diversos errors en la valoració de les proves, en una infracció de les garanties processals i els drets constitucionals, i també en una infracció de la llei.

De forma esquemàtica, argumenta en primer lloc que el Sr. Carnero la va contractar per a constituir una societat incloent-se en l'encàrrec gestions necessàries per tal objectiu així com altres gestions, i que totes les gestions es trobaven incloses en el preu, el que significa que si es duien a terme no s'havia d'abonar un cost suplementari, però que si no es realitzaven, no suposava en cap cas un retorn de cap import, precisament perquè no s'ha cobrat cap quantitat independent per aquests conceptes, extrem que el Sr. Carnero coneixia a la perfecció.

Argumenta en segon lloc que la gestoria ha inscrit l'objecte social que el Sr. Carnero va sol·licitar i va fixar, no essent cap altre que el que consta a l' "ordre de mission" aportada per aquesta part adjunt en l'escrit de contesta, i el mateix va poder realitzar l'activitat corresponent ; que la modificació de l'objecte social no atén a una manca de diligència per part de la gestoria sinó a un canvi d'opinió del Sr. Carnero arran d'una nova oportunitat de negoci apreciada per l'adversa, volent-ho revestir d'una negligència per part de la gestoria per recuperar part dels honoraris ja abonats ; que la sentència conté una infracció de la llei en invertir la càrrega de la prova al considerar que la gestoria havia d'aportar els elements per impedir la demanda, quan sent el Sr. Carnero qui va al·legar que la gestoria no fixà l'objecte social que ell va ordenar, és a ell a qui li corresponia provar aquest fet.

Sosté en tercer lloc que l'apreciació final de la sentència porta a pensar que la decisió no es fonamenta en Dret sinó en una apreciació personal i del tot subjectiva consistent en que la Sra. Batlle considera que els honoraris, facturats i cobrats són elevats quan veritablement els mateixos són preus de mercat, regits per la llibertat de pacte, i que això infringeix les seves garanties processals i els seus drets fonamentals.

Defensa en darrer lloc, en relació amb la manca de gestió de les residències de familiars mitjançant reagrupament familiar, que la gestió de les mateixes fou un oferiment sense cobrar cap tipus d'honorari per part de la gestoria, tenint en compte que, contràriament a la gestió de la residència del propi Sr. Carnero que sí era necessària per a la constitució de la societat, consisteix únicament en la presentació de la sol·licitud al departament d'immigració, sense cap més altre tràmit ; que no consta cap incompliment de la gestoria doncs en lloc consta que el Sr. Carnero hagi efectivament sol·licitat aquests serveis complementaris i inclosos en el preu, i que dita gestoria hagués deixat de fet, sinó que el Sr. Carnero ha admès clarament que ell no va sol·licitar aquestes gestions per pèrdua de confiança ; que existeix una altra inversió de la càrrega de la prova al respecte, i que existeix també una altra violació de les seves garanties processals i drets fonamentals pel fet de què la Sra. Batlle ha conclòs l'afer amb arguments d'apreciació personal sobre el volum de feina en relació a les residències, sense fonamentar en Dret la sentència.

5.- La representació processal del Sr. Carnero demana desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació i confirmar l'establert per la Sentència, imposant les costes processals d'aquesta instància a la part apel·lant, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

De forma resumida, exposa que comparteix tots i cadascun dels arguments jurídics i de fet que conté la Sentència ; que les tasques abonades i no efectuades per la gestoria són l'obtenció de les 6 autoritzacions de residència activa dels seus familiars i que en cap cas dites tasques poden considerar-se un gest comercial ja que ningú treballa de forma gratuïta i que aquest tipus de tasca comporta una gran càrrega de treball ; que a partir del moment on A ha beneficat del pagament d'uns honoraris professionals que englobaven vàries tasques professionals, però s'han efectuat únicament unes quantes, l'absència de retorn dels honoraris inicialment pactats suposaria un enriquiment injust ; que el Sr. Carnero no sabia que aquests honoraris professionals presumptament anaven únicament destinats a la creació de la societat, i que cal per tant retornar-li part dels honoraris a raó de 2.500,00.-EUR cadascun dels permisos no sol·licitats.

D'altra banda, sosté que té una experiència suficient com per a explicar amb detall tot el que volia que aparegués en l'objecte social de la seva futura societat al Principat d'Andorra i així ho va transmetre a la A, que no ho va plasmar degudament en el moment de la creació de la referida societat ; que l'adversa havia de fer un esforç de redacció per a exposar de forma clara i conseqüent tot el que suposava l'activitat que volia dur a terme el Sr. Carnero, des del moment de la compravenda del producte brut i fins a la finalització i col·locació del mateix ; que si bé és cert que la càrrega de la prova pertany a qui formula l'al·legació, no obstant l'adversa també ha d'aportar la prova suficient per a desmentir o almenys intentar desmentir els fets al·legats per la part demandant, i que justament l'adversa en cap moment va justificar la feina feta, i finalment que no existeix cap apreciació subjectiva per part de la Sra. Batlle.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Pel que fa a la responsabilitat contractual, s'ha de recordar que els contractes legalment consentits són la llei de les parts, i han de negociar-se, formar-se i executar-se de bona fe.

La part que pateix una manca d'execució del compromís, o una execució defectuosa pot, segons el cas, refusar executar o suspendre l'execució de la seva pròpia obligació, obtenir l'execució forçada de l'obligació de l'altra part, obtenir una reducció del preu, o provocar la resolució del contracte i demanar la reparació de les conseqüències de la manca d'execució. A més, el deutor de l'obligació està condemnat, si escau, al pagament de danys o perjudicis, ja sigui per la falta d'execució de l'obligació o pel retard en l'execució, si no justifica que l'execució hagi estat impedida per la força major.

Quant a les regles de la càrrega de la prova, aquesta qüestió es refereix a la designació legal de la part que perd el procés si el fet concloent controvertit continua sent incert, doncs la incertesa i el dubte que queden després de la producció de la prova han de ser necessàriament retinguts en detriment del que tenia la càrrega de la prova.

Vam sintetitzar aquestes regles en la nostra sentència del 05-02-2015 (rotlle 265-14) :

"Essencialment caldrà acudir als principis de càrrega probatòria que podríem sintetitzar en els següents: 1) la càrrega de la prova cal distribuir-la segons es reclami el compliment d'una obligació (en aquest cas li correspon al demandant aquella càrrega relativa als denominats fets "constitutius" o es proclami l'extinció d'una obligació (en aquest cas, li correspon al demandat, els denominats fets "extintius" o "impeditius". 2) Ara bé, l'aplicació d'aquest principi ha anat adquirint matisos jurisprudencials per tal d'adaptar-lo a les exigències constitucionals i a la flexibilitat necessària en tot anàlisi de les controvèrsies litigioses derivades de les relacions humanes. No s'escapa a ningú que la distribució de la càrrega de la prova té sentit quan no hi ha prova suficient i, aleshores, cal decidir quina part ha de suportar les conseqüències de la manca de prova. Quan existeix prova suficient, resulta indiferent quina part l'hagi proporcionat al Tribunal. Dit en altres paraules, la càrrega probatòria és transcendental només quan manca la prova perquè, quan aquesta existeix, resulta irrellevant qui l'hagi proporcionada al Tribunal .

Així resulta que s'ha vingut interpretant sobre càrrega de la prova, tant doctrinalment com jurisprudencial, en el sentit que la tutela judicial efectiva (art. 10 de la CA), la justícia material i la realitat social han recomanat recórrer 3) als criteris de normalitat (cal demostrar allò que és anormal, i per conseqüent "impeditiu"); 4) presumir allò que és normal en unes relacions humanes, o bé en l'estat normal o natural de les coses o en situacions de fet o de dret; 5) cal tenir present la facilitat o proximitat (disponibilitat) de cada part als mitjans probatoris per evitar situacions desproporcionades de manca d' igualtat processal o bé que denotin una manca absoluta de bona fe processal en l'establiment de la veritat material; i finalment com a conseqüència de tot això, 6) la necessària flexibilitat en l' aplicació de les normes de distribució de la càrrega probatòria."

L'article 9.2 del CPC disposa ara que correspon a les parts la càrrega de provar la certesa dels fets en què fonamenten les pretensions respectives i que el tribunal ha de tenir presents la disponibilitat i la facilitat probatòria que correspon a cada una de les parts del procés.

Segon.- Quant a les relacions contractuals en el cas d'autes, han quedat establerts els següents elements, que apareix útil exposar de manera cronològica :

segons full d'encàrrec professional ("ORDRE DE MISSION") redactat en llengua francesa de data 28-04-2021, el Sr. Carnero, actuant com a futur soci, va confiar a la societat Alcalá, ORG_0, la creació d'una ORG_0 al Principat, així com la tramitació de set residències per ell i la seva família i altres encàrrecs, pel cost global de 35.000.-euros, la prestació englobant entre altres aspectes un estudi jurídic personalitzat de l'objecte social i l'elaboració dels estatuts.

Per tant, el contracte que vincula les parts és aquest "ORDRE DE MISSION" del 28-04-2021 en virtut del qual la gestoria es va comprometre a la present prestació :

" * Création d'une Société en Andorre

Domiciliation pendant le temps de la constitution

Résidence active

Immatriculation CASS

Introduction bancaire

Permis de conduir ".

Pel que fa a la creació de la societat es precisava que es tractaria d'una ORG_0 amb 100% del capital d'un mínim de 3.000.-euros al Sr. Carnero, el seu objecte (i tornarem), i que es proposaria com a nom C.

Pel que fa a la residència, s'indicava que es tractava del Sr. Carnero i 6 persones més de la seva família.

Pel que fa al preu es mencionava que el cost global de creació de la societat comercial era de 35.000.-euros i que a dintre s'hi trobava inclòs el cost de la residència activa (però amb la menció "En supplément du coût de la constitution de la Société et sur ordre du client"), el cost de la immatriculació a la CASS, el cost de la introducció bancària, i el cost del permís de conduir.

El mateix dia, el Sr. Carnero va pagar l'import de 2.500.-euros en concepte d'acompte, i més tard, però en un moment desconegut, l'import de 17.500.- euros i el de 15.000.-euros, sia la totalitat.

En data 17-06-2021, es va presentar una declaració d'inversió estrangera al nom del Sr. Carnero per a la creació de la societat C, ORG_0 amb un capital de 3.000.-euros i el següent objecte social : "gestió d'empreses, Compravenda, muntatge i manteniment de material de revestiments de terres. Intermediació en el disseny de logos i adhesius", i en data 21-06-2021 es va resoldre autoritzar al Sr. Carnero a efectuar la referida inversió.

En data 01-09-2021, per davant del Notari Tejada, es va formalitzar la constitució de la societat C, ORG_0, essent el Sr. Carnero el seu soci i administrador únic, i amb l'objecte abans indicat, que correspon a l'objecte tal com ressurt en els estatuts adjunts a l'acte notarial.

En data 02-09-2021, la societat va ser registrada al registre de societats mercantils amb el ja citat objecte social.

Per correu electrònic del 07-03-2022, l'advocat del Sr. Carnero va indicar al Sr. Seco ( que no es discuteix més en aquesta alçada que és un representant de la gestoria) que el seu client no volia mantenir cap relació comercial amb la societat, i que, donat que només s'havia dut a terme la creació de la societat i la seva pròpia residencia però no les altres 6, volia concertar un retorn dels honoraris pactats.

En data 13-04-2022, per davant del Notari Tejada, es va formalitzar la modificació dels estatuts de la societat C, ORG_0 per tal de traslladar el domicili social i de modificar l'objecte social, en el sentit següent :

"la intermediació i compravenda a l'engròs i al detall de matèria prima, així com la transformació d'aquesta en revestiment de terres i parets; muntatge i manteniment de tot tipus de revestiments de terres i parets. Disseny de logos, d'adhesius i d'accessoris. Compravenda a l'engròs i al detall, distribució i intermediació comercial de vins i productes anàlegs. Compravenda a l'engròs i al detall de ferreteria, pintures, vidres i materials per a la construcció. Gestió d'empreses o consultoria empresarial per a particulars i empreses. Gestió i explotació d'habitatge".

En data desconeguda però que sembla ser el 14-04-2022, aquest nou objecte social va ser registrat al registre de societats mercantils.

Tercer.- No està discutit que la creació de la societat es va dur a terme, essent registrada en data 02-09-2021, ni que l'activitat declarada va ser autoritzada.

No existeixen més elements de prova que els que acabem d'exposar al Fonament anterior per determinar a qui es pot imputar el trencament de les relacions contractuals i la invocada pèrdua de confiança del Sr. Carnero envers la societat Alcalá.

Al respecte, la primera problemàtica que cal resoldre és la de l'objecte de la societat.

La part agent ha sostingut que la gestoria no havia inscrit un objecte que li permetés desenvolupar l'activitat prevista i el Tribunal ha considerat que, vist l'import del preu i tractant-se d'una qüestió tan important per una societat comercial com és el seu objecte, dita gestoria hauria d'haver afinat la seva prestació en el sentit d'assegurar-se que l'objecte societari que inscrivia era el correcte i permetria al demandant de desenvolupar el seu projecte mercantil, però que apareixia obvi que dit esforç de concreció i de realitat no havia estat dut a terme.

Però no compartim aquesta conclusió d'una evident insuficiència professional de la societat defenent al moment d'inscriure l'objecte social de la C.

En efecte, no queda establert que la gestoria no hagués complert amb les ordres i indicacions del Sr. Carnero i és només a partir del fet que es va procedir a un canvi posterior de l'objecte social que la part agent va fonamentar la seva afirmació que l'objecte inicialment inscrit era inadequat, sense explicar perquè no ho era ni explicar en quin sentit el canvi era necessari per a poder dur a terme la seva activitat (els detalls concrets de la qual es desconeixen). És veritat que, com ho ha apuntat el tribunal, existeix una variació entre la versió del full d'encàrrec aportada per l'agent i la versió aportada per la defenent, però constatem que l'única versió que queda firmada pel Sr. Carnero és la aportada per la societat defenent

A més, noti's com en els correus electrònics aportats per la part agent es pot veure com en cap moment es refereix a la qüestió de l'objecte social i en cap moment indica que aquesta seria la raó de la pèrdua de confiança sinó que diu que no vol continuar la relació amb A "per raons que no val la pena detallar a hores d'ara", però que finalment no s'han explicat mai. Així les coses, no sabem perquè al març del 2022, el Sr. Carnero va voler trencar les relacions, ni perquè entre el setembre del 2021 i el març del 2022 no se'n hauria assabentat de que l'objecte de la seva societat suposava un problema per desenvolupar la seva activitat.

Diu que un jurista li va fer remarcar que l'objecte social inscrit no era correcte, però no ha dit qui, ni ha explicat perquè i no ha proposat cap prova al respecte, quan, ho recordem, és sobre ell que pesa la càrrega de la prova d'una mala execució contractual imputable a la contrapart, la qual sempre ha afirmat que el canvi d'objecte social només corresponia a un canvi de criteri del Sr. Carnero.

A més a més, si s'observa el nou objecte social, es veu com integra també la compravenda de vins, activitat totalment absent del primer objecte, i resulta increïble que la gestoria ho hagi plasmat tal activitat si el client li hagués demanat, sinó que és més coherent amb la versió de la defenent que el canvi d'objecte correspon a una nova oportunitat de negoci.

Sigui com sigui, fins i tot considerant que la gestoria no hauria sigut prou diligent a l'hora de fixar l'objecte social, l'únic perjudici acreditat només seria el cost de 207,22.-euros que comporta la formalització notarial del canvi d'estatuts i de cap manera els 15.000.-euros que la sentència d'instància ha fixat, considerant que l'incompliment de la defenent justificaria per si sol estimar la demanda principal.

El que sí podem constatar és que el Sr. Carnero va fer valer al març del 2022 que, donat que no tots els treballs pactats s'havien portat a terme de forma integral (doncs si bé s'havia creat la societat i procedit als tràmits corresponents per al funcionament de la mateixa i per la seva residència a Andorra, no s'havia dut a termes les 6 altres residències), pretenia per tant un retorn parcial del preu pagat, exigint que la gestoria especifiqués quin era el cost de dites residències a dintre del preu global.

En front d'això, el plantejament de la gestoria va ser de dir que el preu global de 35.000.-euros era per la creació de la societat i que les residències eren incloses en el preu però a títol de prestació opcional sense sobre cost ("gest comercial"), i que era per això que havia decidit posar-ne tantes.

Quart.- I això ens porta a la segona problemàtica del retorn parcial del preu.

Al respecte, el tribunal ha considerat que no se'n desprenia de l'examen de les actuacions que la inscripció de les residències dels familiars del Sr. Carnero era un "gest comercial" sinó una de les missions pactades i que la part defenent s'havia d'assegurar que la residència activa del senyor Carnero i de la seva família extensa seria un extrem realitzable amb la constitució de la societat. També el tribunal ha considerat que es tractava de la segona feina més important en volum de treball per la defenent i que per tant l'import de 15.000 euros entre feines pendents de realitzar i feines realitzades negligentment (la inscripció de l'objecte social), i a manca de no disposar d'individualització per concepte, apareixia proporcional.

Però no podem tampoc compartir aquesta conclusió doncs l'únic element existent en autes per explicar la no realització de les 6 residències en qüestió és el fet que el Sr. Carnero va voler trencar la relació.

Dit d'una altra manera, res permet afirmar que la no realització de la prestació en qüestió és imputable a la societat defenent.

No és determinant l'argument segons el qual l'adversa en cap moment va justificar la feina feta doncs no està discutit que la creació de la societat es va íntegrament dur a terme (inclòs la residència del Sr. Carnero, i amb la problemàtica de la redacció de l'objecte social) ni que no es va realitzar cap tràmit per a dur a terme les altres 6 residències.

La qüestió era determinar perquè aquestes feines no s'havien realitzat i si el seu cost s'havia de descomptar del preu global.

Si ens fixem bé al full d'encàrrec, podem constatar com, si bé les altres feines formen part de la missió, s'indica que el preu de 35.000.-euros ho és per a la creació de la societat i la menció que apareix relativa a la prestació residència ("En supplément du coût de la constitution de la Société et sur ordre du client") ho confirma, doncs significa clarament que es tracta d'una prestació diferent de la creació de la societat, sense sobre cost, però que es realitzarà en funció de les demandes del client, demandes que el Sr. Carnero no ha finalitzat mai tota vegada que no ha sol·licitat la gestoria perquè procedís als tràmits necessaris per a la residència dels seus familiars que s'havien previst inicialment. De fet, mai ha pretès que ho havia demanat sinó que ha pretès, un cop trencada la relació per iniciativa seva en les condicions detallades abans, a una reducció del preu.

Però aquesta reducció del preu lliurament pactat no és acceptable puix no queda establert cap mancança contractual imputable a la societat defenent, que la no realització de les residències dels familiars és imputable al Sr. Carnero, i que no queda justificat que el cost de la creació de la societat seria només una part de l'import de 35.000.-euros.

Cinquè.- Quant a la invocada violació dels seus drets fonamentals pel fet de que la sentència s'hauria fonamentat sobre una consideració personal de la Sra. Batlle en relació al preu, és veritat que no existeixen en Autes elements per pronunciar-se sobre la relació entre el preu pactat de 35.000.- euros i el preu de mercat. Però això no era la qüestió discutida i entenem que la referència que es fa en la sentència sobre dit preu no és en sentit de dir que el mateix era desproporcionat sinó de dir que el client podia exigir un alt nivell de professionalitat i de diligència per part de la gestoria.

De la mateixa manera, és veritat que no existeixen en Autes elements objectius concrets sobre el volum de la feina que hauria representat la tramitació de les residències del 6 familiars que poguessin recolzar la consideració de la sentència que "A manca de prova al respecte, el tema de la residència activa de 6 persones apareix a ulls del Tribunal, la segona feina més important en volum de treball per la defenent".

Però això correspon només a l'intent de la Sra. Batlle de valorar l'import de les feines que considerava com pendents de realitzar. I si bé no compartim aquest plantejament, en res constitueix cap violació de l'obligació de fonamentar la sentència en dret.

Sisè.- Així les coses, si bé considerem amb la part apel·lant que la valoració de la prova no ha sigut del tot correcta i que ha existit una inversió de la càrrega de la prova en admetre les al·legacions i afirmacions de la part agent sense prova suficient tot i exigint de la part defenent que acrediti fets impeditius, no adverem cap infracció de les garanties processals o dels drets constitucionals.

Per consegüent, i de conformitat amb l'article 339.2 i .3 CPC, el recurs s'ha d'estimar, i la sentència d'instància s'ha de revocar íntegrament.

Setè.- Pel que fa a les costes de primera instància, la desestimació total de la demanda porta a revocar la sentència d'instància sobre aquest punt també i imposar-les a la part agent vençuda.

Vuitè.- Pel que fa a les costes de segona instància, l'estimació del recurs de la representació processal de A, ORG_0 justifica no efectuar cap imposició de les mateixes.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- Estimar el recurs de la representació processal de la societat Alcalá, ORG_0 en el sentit de revocar íntegrament la sentència del 31-01-2023, desestimant totes les pretensions del Sr. Carnero i imposant-li les costes de primera instància.

Segon.- No efectuar cap imposició de costes de segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Decisio

DECIDEIX

Primer.- Estimar el recurs de la representació processal de la societat Alcalá, ORG_0 en el sentit de revocar íntegrament la sentència del 31-01-2023, desestimant totes les pretensions del Sr. Carnero i imposant-li les costes de primera instància.

Segon.- No efectuar cap imposició de costes de segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.