Ordinari - Legitimació passiva titulars delegació companyia assegurances (2100052/2013)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000073/2017 ORIGEN: 2100052/2013 - 00

NIG: 5300542120150001679

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener del 2018.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia petició de citació del 25-01-2013, per escrit de data 11-06- 2013, el Sr. Cañellas va presentar davant de la Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari contra els Srs. Galván i Ricart en qualitats de titulars administratius d'AF, en reclamació de la quantitat total de 128.200,49.-euros en concepte d'indemnització del sinistre patit com a conseqüència de l'incendi ocorregut en el seu xalet el 28-01-2011, més els interessos legals corresponents a partir de la contesta a la demanda així com les costes judicials.

II.- La representació processal dels Srs. Galván i Ricart es va oposar a la demanda formulant una excepció peremptòria de legitimació passiva i subsidiàriament sobre el fons sol·licitant que el tribunal la desestimi íntegrament i imposi a l'agent la totalitat de les costes del procediment.

III.- Les parts van replicar (amb oposició a l'excepció peremptòria) i duplicar, i després que s'hagin practicat les proves, van presentar els seus escrits de conclusions, mantenint llurs pretensions respectives tot i modificant la part agent els imports reclamats.

IV.- Per Sentència de data 09-01-2017, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir estimar l'excepció de manca de legitimació passiva i desestimar la demanda i imposar la totalitat de les costes judicials a la part agent, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.

V.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Cañellas demanant que es dicti sentència revocant la d'instància, estimant el recurs formulat i desestimant l'excepció de manca de legitimació passiva, decidint retornar els autes a la Batllia a l'efecte de que es resolgui el judici en el fons, reservant totes les costes processals i judicials, incloent honoraris d'advocat i de procurador, i totes les despeses, fins que recaigui sentència definitiva i, de manera subsidiària, que es dicti sentència revocant com a mínim el pronunciament de condemna en costes, sense imposició de les costes d'aquesta alçada.

La representació processal dels Srs. Galván i Ricart demana la confirmació íntegra de la sentència, amb imposició de les costes a la part apel·lant.

VI.- Per Aute d'aquesta Sala del 16-11-2017 es va decidir: "donar lloc a les pretensions probatòries de la representació processal del Sr. Cañellas i requerir a la part apel·lada per a què en el termini de deu dies aporti a aquests autes una certificació acreditativa de que al gener de l'any 2011, i igualment a l'abril de 2013, era l'asseguradora del senyor Cañellas, a més de respecte a la pòlissa amb número 0Q en relació al seu Xalet ubicat a la Urbanització Marge i Terres Y; d'un vehicle marca Volvo i d'un vehicle marca Toyota.

Incloure en autes per a millor proveir els documents acompanyant l'escrit de data 26-04-2017.".

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part agent i ara recurrent s'alça en contra de la decisió del tribunal d'estimar l'excepció de manca de legitimació passiva en la persona dels demandats tota vegada que considera en resumit que la sentència no ha valorat correctament les proves, vulnerant el dret seu a la jurisdicció ; que la confusió creada pels defenents ha portat el tribunal a admetre la contradicció de considerar que aquells no actuaven per compte propi i que la contractació de la pòlissa ho fou amb la delegació d'AF i no pas amb ells quan queda demostrat al contrari que no s'ha demandat a títol personal als senyors Galván i Ricart, sinó a la companyia AF i que la contractació de la pòlissa fou amb la delegació de LC i mai se li ha notificat cap subrogació de ningú al lloc i dret de la contractant sinó que sempre se li han presentat com asseguradors/cobradors de les quotes la companyia AF, societat registrada pel M.I GOVERN sota el número 0D ; que ell és un consumidor al qual se li ha de respectar el dret d'accedir a una informació suficient i certa respecte amb qui contracta, i, en defecte, a poder-se refiar de la informació de la qual disposa ; que només es podia sinó demandar, pel que fa a l'asseguradora AF, els titulars del comerç que porta el nom de la dita companyia i el fet que sols un d'ells pugui ser delegat de la companyia no li és oponible perquè aquest extrem no constava en cap registre accessible per part d'ell i no els va demandar a títol personal sinó en representació de la companyia, i si pot existir un mer lapsus calami arrel de la fosquedat provocada per la pròpia companyia, la litis no està mal constituïda.

De manera subsidiària, defensa que s'hauria de revocar com a mínim la condemna en costes.

Aquests arguments no poden portar a la revocació de la sentència.

El primer que s'ha de posar de relleu és que, malgrat diu ara el demandant que no els va demandar a títol personal, aquesta afirmació no es pot compartir.

En efecte, el Sr. Cañellas, tot i demostrant certa variació i imprecisió en la demanda (puix que en l'escrit de petició de citació es refereix a "Srs. Galván i Ricart, co-titulars del comerç AF", en la introducció del seu escrit de demanda es refereix a que formula demanda en contra de "AF, quins titulars administratius són els Srs. Galván i Ricart", quan en la part dispositiva, que és la més rellevant, demanda "contra els Srs. Galván i Ricart en tant que consten com a titulars administratius de AF.".) va clarament formular les seves pretensions en contra dels referits senyors.

El lapsus calami invocat no existeix i no es va demandar a la companyia asseguradora sinó als titulars del negoci que fa de delegat a Andorra de la companyia.

En segon lloc, la legitimació passiva, es pot definir com la qualitat en virtut de la qual una acció pot ésser dirigida contra una determinada persona en funció de la relació material preexistent i de la que deriva el conflicte que precisament determina la dinàmica del procés. I, en el nostre cas, la voluntat era de reclamar el compliment del contracte atorgat al 1994 reconduït tàcitament des de llavors i apareix que la companyia asseguradora del risc del qual es demana la cobertura és F.

No obstant això, l'argument cabdal del demandant ha sigut que el negoci consta inscrit com a AF amb la indicació que els titulars en són els Srs. Galván i Ricart.

En realitat, s'ha establert mitjançant les còpies del registre de societats i el certificat emès el 04-09-2014 pel Ministeri d'Economia que el comerç D inscrit al nom d'AF des del 1985 i situat al número 00, del carrer Prat de la Creu a Andorra la Vella té com a propietaris-titulars els Srs. Galván i Ricart i té com activat la delegació de companyies d'assegurances.

De la certificació emesa pel mateix Ministeri el 09-10-2014, en ressurt que per Decret del 1985, es va autoritzar al Sr. Galván i a la Sra. Ricart per a l'obertura d'una delegació de la companyia d'AF a Andorra la Vella, sota la denominació AF i que en data 27-12-1989 la companyia d'AF va lliurar la documentació sol·licitada per adequar-se a la Llei reguladora de l'actuació de les companyies d'assegurances al Principat, de l'11 de maig de 1989.

El que consta acreditat és que AF és la delegació a Andorra de la companyia estrangera d'AF i que el Sr. Galván n'és el delegat al Principat.

S'ha de recordar que la Llei reguladora de l'actuació de les companyies d'assegurances al Principat aprovada l'11-05-1989, que té com a objecte d'establir els requisits i les garanties necessaris per a l'exercici professional de les activitats d'assegurança i de cobertura de riscs al Principat, després de definir en el seu article 4 l'assegurador o la companyia asseguradora, disposa en el seu article 5 que "És Delegat o Delegació d'una Companyia Asseguradora aquella entitat que, degudament autoritzada a operar al Principat, produeix i contracta assegurances per ordre i compte i en representació d'una Companyia Asseguradora, de la que està investida de poders mercantils amplis i suficients per a obligar-la i representar-la enfront de qualsevol tercers, Autoritats i Tribunals.".

L'article 10 precisa que una companyia estrangera no pot ésser autoritzada al Principat si, entre altres condicions, no estableix una delegació de caràcter permanent, on s'hi conservi tota la comptabilitat i documentació pròpia de les activitats que portin a terme al Principat i no nomena com a Delegat per a Andorra, una persona amb dret d'exercir el comerç, dotada de poders mercantils suficients per a obligar a la companyia enfront de tots els tercers i per a representar-la davant les Autoritats i els Tribunals, i que s'inscriurà al Registre de Comerç i d'Indústria.

Així, aquesta Sala va poder establir una jurisprudència sintetitzada en la nostra recent resolució del 23-03-2017 (rotlle 311/2016) com segueix : " A la nostra sentència, de data 23-07-2015, i a l'anterior de 26-04-2007, es va establir la següent doctrina. Segons l'article 5 de la Llei reguladora de l'actuació de les companyies asseguradores al Principat, el delegat contracta pòlisses en nom i representació de la Companyia i gaudeix d'amplis poders per a obligar a la companyia i representar-la en front de qualsevol tercer.

A partir d'aquesta constatació, enteníem que el delegat actuava en el tràfic com a representant de l'asseguradora, en la modalitat de representació directa, atès que manifestava que la seva actuació s'efectuava en nom i per compte aliè (contemplatio domini), de manera que es perfeccionava el contracte d'assegurança entre la companyia i el tercer, essent aquestes dues les parts de la relació jurídica d'assegurança, sense que el delegat fos una part contractant.

Les conseqüències de l'anterior doctrina han estat correctament enteses i aplicades per la resolució d'instància. La demanda s'ha d'interposar contra la part asseguradora i no contra els delegats (andorrans) de la companyia estrangera que opera al Principat, atès que el contracte d'assegurança s'ha perfeccionat amb aquella i els delegats són els representants de l'asseguradora i amb la seva actuació han vinculat contractualment a la companyia amb l'assegurat, sense que ells puguin respondre quan la seva actuació resulta adequada i ajustada a les facultats de representació atribuïdes i no s'han extralimitat en les seves funcions ni han actuat fora de l'àmbit del poder de representació.".

Així les coses, considerant que el negoci AF dels quals els demandats són titulars, només és la delegació a Andorra de la companyia d'assegurances francesa F, és de manera ajustada a dret que el tribunal ha jutjat que els Srs. Galván i Ricart mancaven de legitimació passiva ad causam.

II.- En front d'aquesta situació, la part agent invoca la confusió de la qual seria víctima con a consumidor i el fet que l'actuació del delegat constituiria una extralimitació de les seves funcions.

Però, la confusió i l'aparença enganyosa invocada no existeixen i, al existir, no apareix que serien imputables als demandats.

Cal precisar que el demandant és de nacionalitat francesa i ressurt de les actuacions que és aquesta llengua que utilitza i que els representants de F la fan servir regularment en les seves comunicacions amb ell.

Apareix a través de les condicions particulars de l'assegurança de la llar del 1994 amb tàcita reconducció que el contracte es va atorgar inicialment amb la "compagnie LC" amb el segell de F i les condicions generals en francès de LC, "GROUPE F".

Igualment, el Sr. Cañellas va firmar la quitança amb subrogació i "la lettre d'acceptation d'indemnité" del 09-04-2013 per la qual va acceptar una indemnització de 360.000.-euros (339.072,65.-euros nets) amb "F assurances, 0 boulevard Haussman à Paris"

De la mateixa manera, després de l'incendi es va firmar el 12-11-2012 un document en francès per designar de manera contradictòria els pèrits. Aquest document el va firmar el Sr. Galván com a "représentant F iard, 0 boulevard Haussman à Paris", firmant per "la compagnie".

Pel que fa als documents del 2014, és a dir: d'una part, l'escrit del 10- 02-2014 en el qual la representació processal dels demandats, en execució del requeriment de produir la pòlissa, va indicar "la pòlissa...convinguda entre la companyia AF i el Sr. Cañellas ja ha estat aportada en autes per la part agent" i "al mes de gener del 2011 la companyia AF va subscriure amb el Sr. Cañellas la pòlissa dalt referenciada" i, d'altra part, el certificat del 07-02-2014 pel qual AF va indicar que el Sr. Cañellas tenia contractat amb "la companyia F representada a Andorra pel seu delegat, Galván" una pòlissa pel xalet d'autes vigent des del 08-06-2010 fins al 08-06-2011, no tradueixen cap confusió sinó només que el Sr. Cañellas tenia pactat una pòlissa amb F via, com no pot ser d'una altra manera, la seva delegació AF, ja que el fet que actuï en la seva qualitat de delegat no es pot interpretar com un reconeixement d'un vincle contractual i obligacional directe entre la delegació i l'assegurat.

Manifesta l'apel·lant que la pòlissa la té contractada amb AF però jurídicament la té amb F per la qual la primera va actuar en qualitat de delegat a Andorra.

En quant al registre de societats, en ressurt clarament que AF actua com a delegat i que els seus titulars no poden ser res més que delegats. Tal element no podia portar a demandar contra AF i encara menys contra dels seus titulars.

Si l'agent no ha demandat a la companyia legalment establerta sia F no és perquè per fer-ho calia que desplegués uns esforços particulars o unes investigacions.

A més a més, el fet que AF (essencialment a través del Sr. J.C., director de l'agència del Prat de la Creu) hagi protagonitzat tots els tràmits en relació al sinistre no contradiu la realitat que sempre ho va fer en la seva qualitat de delegat.

De fet, a la reunió del 09-04-2013 mantinguda als despatxos del carrer del Prat de la Creu on es van discutir les condicions de l'acord d'indemnització que el Sr. Cañellas considera ara com a insuficient, es trobava present un representant de F de França.

D'altra banda, compte tingut de les consideracions anteriors no es veu en què s'haurien extralimitat les funcions de delegat ni encara menys en què seria d'aplicació l'article 19 de la referida llei del 1989 donat que cap de les seves condicions d'aplicació es dóna ("les persones responsables, els titulars i apoderats de les empreses individuals i els administradors, directors, gerents i delegats de les companyies que operin al Principat com a asseguradores o com a mediadores en la producció d'assegurances de dret privat, que per dol o negligència greu executin o permetin operacions que infringeixin aquesta Llei, seran personalment responsables dels danys i perjudicis que s'ocasionin als assegurats o a la pròpia empresa a conseqüència de les infraccions o d'accions i omissions culposes en la contractació de les assegurances i assumpció de riscs, i en la gerència i administració de l'empresa.").

III.- La desestimació de la demanda en base a l'estimació de l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva justifica la imposició de les costes a l'agent, sense que es donin circumstàncies excepcionals o particulars que justifiquin l'aplicació de l'excepció prevista per la Novel·la 82,10.

Per consegüent, tampoc es pot donar lloc a la petició subsidiària de revocar aquest aspecte de la sentència.

Per tot l'exposat escau confirmar la sentència d'instància.

IV.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació justifica imposar al recurrent vençut les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Cañellas, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 09-01- 2017 que confirmem íntegrament.

IMPOPSAR al mateix les costes judicials de segona instància inclosos els honoraris de procurador i d'advocat;

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.