Sinistre d'aigua, legitimació activa, cobertura de les entitats asseguradores TSJC 0094/13

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TSJC-094/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 30 de gener de 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència de la M I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 23 de febrer del 2005 la representació processal del Sr. Catalá va formular demanda contra la societat “Vara”, contra “Ropero”, contra “Criado” i contra “Puig” sol·licitant que es condemnés solidàriament a tots els defenents a abonar a la seva mandant la suma de 413.474,18 euros per tal de compensar- lo dels danys que aquesta havia patit com a conseqüència del sinistre d’aigua que havia afectat el local comercial que li havia arrendat la societat “Miró”, propietat de l’entitat bancària defenent, assegurat per la companyia “Ropero”, per causa de les obres efectuades per “Vara”, assegurada per “Puig”, augmentada dels interessos legals corresponents i condemnant també solidàriament a la societat “Vara”, a l’entitat bancària “Criado” i a “Puig” a satisfer al seu patrocinat la suma aproximada de 180.300 euros, la qual seria concretada en l’informe pericial a efectuar corresponent al lucre cessant sofert per la seva mandant, augmentada amb els interessos legals corresponents i, solidàriament a l’entitat “Criado” i a “Puig” a satisfer en concepte de danys i perjudicis el mateix import que li seria imposat al seu mandant en concepte d’arrendament en cas que fos condemnant a abonar el preu reclamat per la societat arrendadora “Miró” en altre contenciós. Tot això condemnant a tots els defenents al pagament de les costes judicials d’aquest plet, amb inclusió dels honoraris d’advocat i procurador.

II.- Les representacions processals de la companyia “Puig”, de l’entitat “Ropero”, de “Vara” i de “Criado” van contestar a la demanda oposant- se a la mateixa pels arguments que exposaven.

III.- Les parts van formular oportunament els seus escrits de rèplica i dúplica i, posteriorment, de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l’adversa.

IV.- L’Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 13 de febrer del 2013 estimant molt parcialment la demanda principal formulada pel Sr. Catalá, avui substituït processalment per la seva hereva universal la Sra. Mercader, d’una part, ha d’absoldre i absol lliurement de tots i cadascun dels pediments exercitats per aquell a l’entitat bancària “Criado” en no concorre en aquesta cap gènere de responsabilitat en el resultat danyós i a la companyia d’assegurances “Puig” per aplicació de les exclusions previstes en l’articulat de la pòlissa d’assegurança voluntària de responsabilitat civil subscrita prop de la mencionada per part de la societat “Vara” i d’altra part ha de condemnar i condemna solidàriament a la companyia d’assegurances “Ropero”, així com a la societat “Vara” a pagar a la Sra. Mercader la suma global de tres-cents setze mil cinc euros amb quaranta-un cèntims (316.005,41 euros) en concepte de danys emergents, augmentada amb els interessos legals produïts a comptar del 30 de juny del 2006 i fins que sigui íntegrament satisfeta, tot això sense efectuar especial condemna en costes d’aquesta instància.

V.- Contra l’esmentada resolució formula recurs d’apel·lació la representació processal de “Vara” i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i la desestimació de la demanda formulada contra la seva mandant, imposant les costes de les dues instàncies a la part agent incloent els honoraris d’advocat i procurador.

VI.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs d’apel·lació la representació processal de la Sra. Mercader i, d’acord amb els arguments que es recullen a les seves conclusions, demana la seva revocació parcial en el sentit de condemnar igualment a la companyia “Puig” solidàriament amb els altres defenents respecte del pagament de la quantitat de 316.005,41 euros, amb unió dels interessos legals produïts a comptar del dia 30 de juny del 2006, tot això imposant a la dita companyia les costes del procediment tant en primera, com en segona instància, incloses en aquestes les despeses derivades de la intervenció d’advocat i procurador.

VII.- Contra la mateixa resolució formula també recurs d’apel·lació la representació processal de “Ropero” i, d’acord amb allò que exposa en les seves conclusions, sol·licita la desestimació de la demanda plantejada contra la seva mandant per manca de legitimació del Sr. Catalá en el marc del procediment, condemnant a la part apel·lada al pagament de les costes judicials que el procediment ha ocasionat a la seva mandant. Subsidiàriament, sol·licita que es revoqui aquesta resolució atesa l’absència de cobertura asseguradora de la pòlissa subscrita per la societat “Miró”, tot imposant també a l’agent les costes del procediment. Més subsidiàriament encara, sol·licita la seva revocació en el sentit de fixar els quantums i conceptes indemnitzatoris d’acord amb l’informe pericial elaborat pel Sr. Morales, aplicar les limitacions i exclusions indemnitzatòries establertes en les condicions generals del contracte subscrits entre “Miró” i la seva mandant i apreciar la concurrència de culpes i assumpció per part de la pròpia agent de no menys del 50% de la valoració final dels danys i perjudicis derivats d’aquell sinistre, a la vista de la deixadesa mantinguda pel difunt Sr. Catalá.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix que en data 9 de juliol del 1999 la societat “Miró” va arrendar al Sr. Catalá el local número 1 de la planta soterrània menys U, formant part de l’XXXX (foli 28), que l’arrendatari afirma estar assegurat per “Ropero”, ni que el dia 31 d’octubre de l’any 2003 es va produir un sinistre per entrada d’aigua que va provocar danys en el citat local comercial, com es dedueix de l’acta aixecada pel notari Serra en data 11 de desembre del 2003 (foli 63). Tampoc és objecte de debat que, com assenyala el mateix notari i reconeix el Sr. Morales (perit nomenat per “Ropero”), l’empresa “Vara”, assegurada per “Puig” estava efectuant obres sobre el local arrendat per l’agent, consistents en aixecar altres plantes a l’edifici que era propietat de “Criado”.

Com a conseqüència del citat sinistre, la representació processal del Sr. Catalá, substituït en l’actualitat com a conseqüència de la seva defunció per la seva filla Mercader, va formular la demanda que dóna origen al present procediment en reclamació de quantitat i danys i perjudicis contra les societats “Vara”, “Ropero”, “Criado” i “Puig” i la Sentència objecte del present recurs la va estimar parcialment, absolent a les dues darreres entitats i condemnant solidàriament a les dues primeres a abonar a l’agent la suma de 316.005,41 euros, augmentada amb els interessos legals procedents, i contra aquesta decisió s’alcen tant aquestes entitats, com la part agent, pels motius que exposen.

II.- Per raons sistemàtiques procedeix examinar en primer lloc el motiu principal del recurs formulat per la representació processal de “Ropero”, que defensa la manca de legitimació activa de l’agent per entaular la demanda que dóna origen al present procediment, ja que si aquest motiu s’estimés procediria desestimar sense més la demanda contra aquesta entitat.

És cert que tant en el contracte signat per les parts el dia 25 de gener del 2002 (foli 104), com en aquell que porta data de 4 de gener del 2003, consta com a prenedor de l’assegurança la societat “Miró”, i no pas el Sr. Catalá. No obstant, en el mateix sentit que la resolució d’instància, entenem que aquest darrer estava legitimat per entaular l’acció de reclamació de danys i perjudicis contra “Ropero”, ja que, com l’agent manifesta en el seu escrit de rèplica (foli 804), existia una clara confusió de patrimonis entre ell mateix i la societat “Miró”. Aquesta constatació no es deriva sols de l’afirmació de l’agent, sinó que ve corroborada per tres elements: en primer lloc, el Sr. Catalá era l’únic soci de la societat “Miró” i la presidia (foli 874), en segon lloc, aquesta circumstància és reconeguda per la societat “Miró” en el tràmit de rèplica de l’agent, indicis que poden portar a pensar que efectivament existia una confusió de patrimonis entre l’únic soci i la societat de la qual formava part, però és que, a més a més, en tercer lloc i especialment, el Sr. Catalá tenia poders generals notarials per actuar en nom d’aquesta societat i la pòlissa afectava a locals de tot el grup empresarial (folis 875 i 104), de tal manera que, en tot cas, podia perfectament reclamar la compensació pels danys patits pels béns assegurats en representació del prenedor de l’assegurança, fent valer els seus drets. Per últim, en el contracte d’arrendament signat pel Sr. Catalá en relació al citat local aquest s’obligava “a mantenir vigent una pòlissa –contractada amb una companyia d’assegurances legalment autoritzada per actuar al Principat d’Andorra” (foli 30) i la única pòlissa aportada a les actuacions en relació al local d’autes és la contractada per “Miró”, fet que no deixa de ser un indici més de la veracitat de l’afirmació de l’agent.

III.- Subsidiàriament, la representació processal de “Ropero” s’oposa a la decisió de la Sentència d’instància demanant la seva desestimació i argumentant l’absència de cobertura asseguradora, ja que en la pòlissa signada per les parts consta com a causa d’exclusió de cobertura (apartat 2.8.2 b) del foli 114) el fet que aquest es produeixi com a conseqüència de filtracions d’aigua, però tampoc aquest argument es pot estimar.

És cert que la mateixa agent reconeix tant en el seu escrit de demanda, com en el de rèplica, que abans del dia 31 d’octubre del 2003 el local que ella havia arrendat ja patia filtracions d’aigua com a conseqüència de les obres efectuades a l’edifici per “Vara”. No obstant, si bé l’agent manifesta que va protestar diverses vegades per aquesta circumstància, el fet és que els danys que possiblement va patir per aquesta causa no es van reclamar, com a mínim judicialment, raó per la qual cal pensar que eren de poca entitat, o, en tot cas, no van afectar als objectes i mercaderies que contenia el local, perquè el despatx ubicat en el seu interior va continuar funcionant fins el mes de novembre del 2003 (veure l’informe de “I.I.P. realitzat pel Sr. Hoyos a instància de “Ropero” foli 107) i no va prendre cap mesura per disminuir els danys que havien patit els béns situats al mateix, de tal manera que l’agent no podia fer res per evitar l’augment dels danys durant un cap de setmana, en què a més presumiblement no els podia ni tan sols advertir, i, una vegada donat part a la companyia, aquesta no li pot reprotxar el fet de no actuar per valorar o disminuir el dany, ja que si ella tampoc ho va fer cal presumir que va entendre que era irrecuperable.

IV.- Manifesta igualment la recurrent que la citada clàusula cobreix els danys causats pel desbordament o desviació del curs de corrents d’aigua de canals i conduccions exteriors i no pas de les pròpies de l’edifici. No obstant, l’apartat 2.8.3 de les condicions generals es refereix igualment a “conduccions anàlogues” a aquestes i l’apartat 2.7 de les mateixes posa de relleu que si bé no s’asseguren els danys causats per les aigües meteorològiques, “Sin embargo sí se aseguran los daños causados por dichas aguas cuando las mismas, previamente canalizadas a través de las conducciones de evacuación del edificio, hubieran provocado su obstrucción, rotura o desbordamiento”, com és el cas, i, un altre vegada, en virtut de les condicions particulars de la pòlissa el sinistre quedaria cobert en tot cas.

V.- Més subsidiàriament encara, la recurrent s’oposa igualment a la decisió de la resolució d’instància argumentant que la societat “Miró” no va fer res per disminuir els danys produïts pel sinistre una vegada aquest va tenir lloc. No obstant, la inundació del local es va produir el dia 31 d’octubre del 2003, que era un divendres, el dia 1 era festa (Tots Sants) i el dia 2 diumenge, de tal manera que el dia 3 de novembre era el primer laborable després del sinistre i aquell dia el perit de la companyia “Ropero” Sr. Morales es va personar al local, posant de relleu que es detectaven “danys de molta consideració al local esmentat, afectant al fals sostre, pintura de les parets, tot el mobiliari afectat així com equips informàtics etc.” (foli 100) fent una sèrie de fotografies de la situació en la què aquest es trobava (folis 51 a 61) i no va prendre cap mesura per disminuir els danys que havien patit els béns situats al mateix, de tal manera que l’agent no podia fer res per evitar l’augment dels danys durant un cap de setmana, en què a més presumiblement no els podia ni tan sols advertir, i, una vegada donat part a la companyia, aquesta no li pot reprotxar el fet de no actuar per valorar o disminuir el dany, ja que si ella tampoc ho va fer cal presumir que va entendre que era irrecuperable.

VI.- Pel que fa a la valoració dels danys efectuada per la resolució objecte del present recurs, la representació de “Ropero” argumenta que aquesta es fonamenta exclusivament en l’informe efectuat per “G.M”, mentre que ella entén que el que cal tenir en compte és l’elaborat pel perit Sr. Morales.

Per tal de donar resposta als arguments de la recurrent, cal posar de relleu que consten a les actuacions set informes pericials: el signat pel Sr. Arcos a instàncies de “Ropero” (foli 606) que no valora els danys en quant entén que no procedeix indemnitzar a l’assegurat, el que va elaborar el perit Sr. Serra a instància de l’agent (foli 130) que valora els danys ocasionats pel sinistre en 178.644,40 euros, però sols en relació a la reconstrucció del local, el que emet el Sr. Seco per Puig (foli 886) que examina les factures presentades per l’agent i valora els danys en 38.022,07 euros, encara que reconeix que part de les partides que no contempla podrien haver estat afectades en part pel sinistre sense recollir la part que podria ser objecte d’indemnització, el que signa el Sr. Tamarit (1488), demanat per la part agent, que estima que la reparació dels danys patits pel local s’ha de fixar en 189.000 euros sense fer referència al contingut, el que elabora el Sr. Palomo de “P.” a instàncies de l’Hble. Batlle (foli 1491), que no aporta cap valoració de danys i finalment el que realitza el Sr. Toll a instàncies de “G.M” i que valora els danys totals en 59.314,88 euros (folis 1484 a 1486) i que és el que segons el recurrent s’ha de tenir en compte i el que signa el Sr. Toll per “G.M” (folis 1388 a 1402), que és aquell en el què es fonamenta la Sentència d’instància.

Per aquesta raó, entenem que per tal de valorar els danys totals que va patir el local sols es poden tenir en compte dos peritatges, el del Sr. Morales i el que signa el Sr. Toll per “G.M”. Comparant aquests dos informes es detecta que, a banda de que el segon és molt més extens i detallat que el primer, l’elaborat per “G.M” descriu els elements afectats i els danys que han patit, es fonamenta en el llistat de factures aportades per l’agent que recull i té en compte l’actualització dels preus de reposició, mentre que el que signa el Sr. Morales es limita a recollir en tres folis un llistat de preus en relació a la valoració que estima oportuna dels elements malmesos del local sense que es pugui saber quin criteri fa servir per arribar a la mateixa, ni la raó per la qual fixa un o altre valor i sense que es pugui excusar la seva actuació en el fet de que no va poder examinar les mercaderies malmeses en quant les fotografies que consten als folis 51 a 61 porten el seu segell. Ateses aquests circumstàncies, aquest Tribunal, en el mateix sentit que el d’instància, conclou, en virtut de la facultat de la què gaudeix de valorar els informes pericials d’acord amb el criteri de la sana crítica, que l’únic informe en el qual es pot recolzar la decisió sobre la quantitat a indemnitzar per part dels defenents és l’efectuat per “G.M”.

VII.- Argumenta la recurrent que l’agent no acredita ser propietari de les mercaderies malmeses, no obstant, és evident que aporta les factures corresponents i que els elements afectats estaven dins d’un local arrendat per ell, de tal manera que cal presumir, a manca de prova en contrari, que era el seu propietari, atesa la identificació que hem apreciat entre “Miró” i el Sr. Catalá. Defensa igualment la recurrent que, d’acord amb la pòlissa d’assegurança subscrita entre les parts, caldria tenir en compte el valor venal de les mercaderies, que s’hauria de fixar com a màxim en 59.314,88 euros, però la recurrent no aporta cap prova documentada de quin és el valor venal de la mercaderia malmesa i la manca d’una activitat probatòria acurada de la recurrent pel que fa a aquest punt sols a ella la pot perjudicar. “Fiatc” afirma també en el seu recurs que cal tenir en compte el valor màxim assegurat, que ell estima en 30.050,60 euros, no obstant, en les condicions particulars de la pòlissa es fixa el límit en cinc milions d’euros pel continent i cinc més pel contingut (foli 786), que encara que es dividissin pels cinc locals assegurats donaria encara una suma superior a aquella a la què es condemna a la recurrent. Defensa igualment que no es cobreixen els danys als equips informàtics, però cal entendre que dins del sinistre d’aigua no es fa cap exclusió dels materials malmesos, i el mateix cal dir respecte dels vidres, ja que el límit que s’estableix es refereix al mòdul b) i no al a) i el mateix cal dir en relació als rellotges, tenint en compte que en la citada pòlissa es destaca que es cobreix fins el 100% dels capitals assegurats pels danys causats per les aigües. Pel que fa a la concurrència de culpes al·legada, ja hem posat de relleu que la responsabilitat de la inundació del local correspon clarament a l’actuació de l’empleat de “Vara” i no es pot atribuir cap negligència a l’agent pel fet de no intentar recuperar alguns dels béns malmesos, perquè tampoc la recurrent va fer res en aquest sentit, de tal manera que un i altre van entendre que eren irrecuperables. Finalment, la recurrent argumenta que la pòlissa establia una franquícia del 10% i aquest motiu s’ha d’estimar, raó per la qual es disminuirà en aquest percentatge la suma total a la qual se la condemna, quedant fixada en 284.404,87 euros.

VIII.- En estimar-se el recurs molt parcialment es manté la no imposició de costes de la instància i no es fa exprés pronunciament en relació a les d’aquesta alçada en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

IX.- Contra la mateixa resolució formula recurs d’apel·lació la representació processal de “Vara” i, com a primer motiu del seu recurs, planteja la manca de legitimació activa del Sr. Catalá, que, en tot cas, sols afectaria a “Ropero” i que ja ha estat desestimada al resoldre el recurs d’aquesta entitat. En segon lloc, argumenta que la seva mandant no té cap culpa en la producció del sinistre, però aquest argument no es pot mantenir seriosament, ja que tots els perits que han informat a les actuacions estimen que la causa del sinistre que va patir el local comercial de l’agent va ser l’actuació d’un empleat de “Vara” que va desembussar el tub de desguàs de les aigües pluvials foradant un colze de la conducció, com hem posat de relleu al contestar al recurs anterior.

Argumenta igualment la recurrent que l’agent no va fer res per minorar els efectes del sinistre, però, com hem posat també de relleu, aquesta possibilitat no va ser contemplada tampoc per la companyia d’assegurances, de tal manera que cal presumir que no es va poder fer res en aquest sentit.

Per últim, formula queixa sobre el fet que la resolució d’instància sols hagi fet cas de l’informe de “G.M” proposat per l’agent, però, com hem destacat també, els Tribunals són lliures per valorar els informes pericials que s’aporten a les actuacions d’acord amb el criteri de la sana crítica i aquesta Sala considera que el signat pel Sr. Toll de “G.M” ofereix majors garanties en ordre a valorar els danys que va patir el local arrendat per l’agent.

X.- En desestimar el recurs formulat per la representació processal de “Vara” procedeix imposar- li les costes d’aquesta alçada d’acord amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

XI.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs la representació processal de la Sra. Mercader que argumenta com a primer motiu del seu recurs que procedeix revocar la Sentència d’instància en el sentit de condemnar a “Puig” pels mateixos imports que són condemnats els altres defenents.

La Sentència absol “Puig” de les peticions formulades en la demanda entenent que la seva assegurada “Vara” va actuar de manera poc escrupolosa, metòdica i professional en la realització de les obres situades a sobre del local afectat, no podent ignorar el perill que comportava debilitar el sostre del negoci d’autes per manca d’impermeabilització, raó per la qual conclou que opera l’exclusió general per tots els riscs, apartat C de la pòlissa, a on preveu que s’exclouen de la cobertura de l’assegurança les reclamacions per danys que tinguin el seu origen en un incompliment voluntari, o que no pugui ser ignorat, per part de l’assegurat, o de les persones de les que hagi de respondre, de les normes que regeixen les activitats objecte de l’assegurança.

La recurrent s’alça contra aquest argument i aquesta decisió, posant de relleu que si s’exclouen de responsabilitat els supòsits de negligència de l’assegurat l’assegurança de responsabilitat civil queda sense contingut i aquest motiu s’ha d’estimar.

En efecte, és evident que “Vara” va actuar de manera negligent, no sols quan es van produir les primeres filtracions, que pel que sembla no va resoldre, sinó també i especialment quan un empleat seu va foradar un tub de desguàs quan pretenia desembussar-lo. És cert també que la culpa lata s’equipara a dol, però en el cas present no considerem que la responsabilitat de l’empresa constructora vagi més enllà de la que resulta d’una negligència greu, sense que es pugui considerar gravíssima o extraordinària, com diu el perit de la seva companyia asseguradora. En aquestes circumstàncies, cal examinar la clàusula d’exclusió de la pòlissa (foli 583) i en ella es fa referència als danys deguts a mala fe del assegurat, o persona de la què hagi de respondre, o els derivats de la comissió intencionada d’un delicte, així com els que tinguin el seu origen en un incompliment voluntari que no podia ser ignorat per part de l’assegurat, o de les persones de les què hagi de respondre, de las normes que regeixen les activitats objecte de l’assegurança i cal entendre que el que s’exclou de cobertura és la causació de danys de manera intencionada, o una total i absoluta despreocupació sobre les conseqüències de la seva actuació i no pas una negligència greu, com pot ser desembussar una canonada amb un filferro sense parar atenció a les possibles conseqüències, ja que, en cas contrari i com diu la recurrent, la cobertura asseguradora quedaria buida de contingut perquè precisament el que s’assegura és la responsabilitat civil de l’assegurat i aquesta sols neix si s’ha actuat amb negligència que pot ser tant lleu, com greu.

Per aquestes raons, considerem que cal revocar la Sentència d’instància en aquest punt condemnant a “Puig” solidàriament amb “Ropero” a abonar a l’agent l’import de 284.404,87 euros, en quan aquesta s’oposa a l’import de la reclamació i en la seva pòlissa existeix igualment una franquícia del 10%.

XII.- Malgrat estimar-se el recurs, procedeix mantenir les costes de la instància que no s’imposen a cap de les parts, encara que sigui amb motivació diferent, i no es fa especial pronunciament pel que fa a les d’aquesta alçada, de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT els recursos plantejats per les respectives representacions processals de “Ropero” i de la Sra. Mercader contra la Sentència dictada per l’Hble. Tribunal de Batlles en data 13 de febrer del 2013 i DESESTIMAR el formulat per la representació processal de “Vara” contra la mateixa resolució REVOCANT-LA en el sentit de condemnar solidàriament a “Ropero” i a “Puig” a abonar a la Sra. Mercader la suma de dos-cents vuitanta-quatre mil quatre-cents quatre euros amb vuitanta-set cèntims (284.404,87 euros) més els interessos legals generats per aquesta suma a comptar del dia 30 de juny del 2006, CONFIRMANT la citada resolució en tots els demés punts, imposant a “Vara” les costes generades pel seu recurs i sense fer especial pronunciament en relació als recursos plantejats per “Ropero” i per la Sra. Mercader.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-