**** (0202/07)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 202/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 17 de gener de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat ORG_0 va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra els Srs. Vélez i Narváez, en reclamació de la quantitat de 54.493,82 EUR, juntament amb els interessos legals corresponents, en concepte de reembossament de préstecs atorgats per contractes de finançament.

II.- La Sra. Narváez va contestar que la part actora no té dret a reclamar-li el crèdit que diu que li correspon en mèrits de la garantia prestada solidàriament, mentre no hagi realitzat l'actiu conegut del prestatari i únicament en la mesura en que els eventuals crèdits no siguin satisfets.

III.- Per sentència de data 25 de maig del 2007, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, estimant de forma majoritària la demanda de l'actora, va condemnar els Srs. Vélez i Narváez a pagar a la societat ORG_0 la quantitat de 54.493,82 EUR més els interessos contractuals, sense fer especial pronunciament en costes processals.

IV.- Contra aquesta resolució, la Sra. Narváez ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- En data 21 de desembre del 2004 la societat ORG_0 va atorgar amb el Sr. Vélez, un contracte de finançament, que va ser avalat per la Sra. Narváez, per un import de 25.546,09 EUR. El dia 5 d'agost del 2004, la societat ORG_0 va atorgar amb el Sr. Vélez un altra contracte de finançament per un import de 10.400 EUR que va ser avalat per la Sra. Narváez, al mes de desembre del 2005. Els deutors no varen complir l'obligació de reembossament, i la societat ORG_0 va iniciar la present acció.

II.- La part que recorre manifesta que s'han de declarar nul·les les clàusules penals 11 i 14 dels contractes d'adhesió subscrits amb la societat ORG_0, per ésser les mateixes, confuses, contradictòries i abusives; i que la manca de requeriment per part de l'entitat creditora envers l'avaladora, hauria de comportar que les penalitats i despeses de retard aplicades per l'entitat financera no haurien de poder ésser reclamades a la Sra. Narváez..

III.- Els deutors no neguen deure la quantitat principal reclamada per la societat ORG_0 relacionada amb l'incompliment de les seves obligacions de reembossament pactades en ambdós contractes de finançament firmats amb la part demandant, sinó que la Sra. Narváez sol·licita la no aplicació de les clàusules 11 i 14, i 12 i 17 dels dits contractes.

IV.- S'ha prèviament de posar de manifest que l'escrit de conclusió de la part recurrent correspon a una simple i reiterada repetició dels arguments ja desenvolupats en primera instància i rebutjats pel primer jutge, sense cap critica del raonament o dels motius continguts en la sentència impugnada, ço que seria suficient per desestimar el recurs, per ser el mateix, un abús de procediment.

V.- A més a més les pretensions de la Sra. Narváez no poden prosperar pels motius següents. Les clàusules 11 i 14 que tenen el mateix contingut estipulen que : "Si ORG_0 es veu obligada al cobrament per via judicial per a recuperar el préstec, tindrà dret a més a més, i com a reparació del perjudici especial -independentment del retard- causat per les conseqüències dels tràmits particulars a realitzar: despeses de gestió, contenciós, despeses financeres, costes judicials no repetibles a percebre, en concepte de clàusula penal, un 10% de l'import de la seva demanda. Per tant, en cas d'haver acudit a la via judicial per al compliment del que s'ha convingut en aquest contracte, les costes processals, despeses judicials i extrajudicials, honoraris d'Advocat i Procurador, encara que no fos perceptiva la seva intervenció, aniran a càrrec de la part infractora". Es tracta doncs d'una clàusula penal, que no és abusiva en el seu principi, del moment que té per objecte de rescabalar de manera forfetària el perjudici derivat de l'incompliment del contracte per la part deutora en cas que la societat financera hagi d'iniciar una acció judicial per salvaguardar els seus drets. Ara bé, és cert que la referida clàusula precisa en més, en la seva ultima part, que les costes judicials, amb els honoraris d'advocat i procurador iran a càrrec de la part deutora, el que constitueix una disposició injustificada, del moment que les costes processals ja estan inclosos en l'import forfetària de 10%. Per tant, és de manera encertada i ajustada al dret que el Tribunal a quo ha suprimit aquesta disposició tendenciosa en no fer especial condemna en costes, deixant aplicació les altres disposicions de la clàusula penal que resulten correctes i legitimes.

VI Respecte a les clàusules 12 i 17 dels contractes que estableixen que : "L'incompliment de l'obligació de pagament del prestatari és garantit amb aval solidari per la persona que sotasigna la qual declara tenir ple coneixement de les clàusules d'aquest contracte envers ORG_0, i accepta efectuar els pagaments en els venciments establerts, en el cas que el comprador no compleixi els seus compromisos, fins i tot si els terminis ordinaris han estat objecte de prorrogues i renovacions. Així mateix, els avaladors, si fa el cas, fiancen solidàriament la part prestatària i garanteixen solidàriament entre si i amb ella les obligacions que han assumit, de manera que la societat ORG_0 podrà adreçar-se indistintament contra la part prestatària, contra els avaladors, conjuntament, i renuncien expressament tots ells als beneficis d'excussió, ordre i divisió i a qualsevol altre que els pugui correspondre". Encara que els contractes de finançament pactats amb la societat ORG_0 siguin contractes d'adhesió, ningú no va obligar la Sra. Narváez a firmar-los, i ho va fer en ple coneixement de la situació del deutor principal que era el seu marit, sobretot que ambdós contractes van ésser objecte de reconducció per incompliment de l'obligació de reembossament del deutor principal. L'aval solidari amb renúncia del benefici d'excussió i de divisió no imposa al prestador fer qualsevol requeriment a l'avalador, el que fa que no es pot acceptar l'argumentació de la Sra. Narváez correctament rebutjada pel Tribunal de primera instància.

VII.- Malgrat la desestimació del recurs, no s'ha de fer especial imposició de costes de segona instàncies, els mateixos essent inclosos en l'indemnització del 10% de la clàusula penal.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la Sra. ENTITY_5;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 25 de maig del 2007, en tots els seus extrems; sense fer especial imposició de costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.