Permisos d'arma. Anul.lació (0065/06)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet LLUIS SAURA LLUVIA

Núm. de Protocol: AD-0087-1/05 TSA: 64/05

S E N T È N C I A NÚM. 65-2006

PARTS:

Apel·lant: Olmo Representant: en nom propi Advocat: Castillo

Apel·lada: GOVERN Representant: P.M. (S.G.) Advocat : Sanç

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d’Andorra la Vella, el 25 d’octubre de 2006

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número AD-0087-1/05.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 26 de setembre de 2005 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada pel Sr. Olmo contra el M.I. Govern, en què sol·licitava l’anul·lació de les resolucions de 4 de gener i 20 d’abril de 2005, mitjançant les quals es va acordar l’anul·lació dels permisos d’armes de les categories B2, C, D i E de què disposava el recurrent.

2n.- Disconforme amb aquesta resolució, l’interessat va interposar recurs d’apel·lació davant d’aquesta Sala, en el qual al·lega que les detencions de què va ser objecte per part d’agents de policia durant els anys 2000 i 2004 no poden donar lloc a la retirada dels esmentats permisos d’armes. Quant al fets ocorreguts el 25 de febrer de 2000, malgrat que reconeix que va ser condemnat per una contravenció per maltractaments d’obra sense causar lesions i per un delicte menor de resistència als agents de l’autoritat, addueix que llavors no es va acordar l’anul·lació dels permisos i que, per això, no es pot procedir a fer-ho en aquest moment. Pel que fa als fets que van tenir lloc el 18 de juliol de 2004, al·lega que encara no hi ha un pronunciament de la jurisdicció penal, i que, en conseqüència, la retirada dels permisos d’armes per aquest motiu suposaria una vulneració del principi de presumpció d’innocència.

3r.- La representació del M.I. Govern va impugnar el recurs, en considerar que la sentència apel·lada resulta plenament ajustada a dret, per la qual cosa va sol·licitar que fos confirmada en els seus propis termes.

4t.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L’article 76 del Decret dels M.I. Veguers de 3 de juliol de 1989 preveu que es pot procedir a la retirada provisional o definitiva d’un permís d’armes i a la incautació de les armes i guies de tinença, entre d’altres supòsits que no són d’aplicació en aquest cas, quan la conducta del seu titular presenti un perill per a la seguretat de les persones o per al manteniment de l’ordre públic.

Aquesta mesura suposa l’exercici de facultats típiques de policia administrativa, que tenen per objecte garantir la seguretat ciutadana, atès el perill que pot representar la tinença d’armes, la qual cosa fa necessari un adequat control administratiu de les mateixes. D’aquesta manera, es preveu la possibilitat de què l’Administració procedeixi a la revocació dels permisos corresponents, quan desapareixin els requisits o condicions que van donar lloc a la seva concessió, o bé quan concorrin circumstàncies que puguin fer preveure racionalment la utilització indeguda de les armes, amb el consegüent risc per a la seguretat del propi titular del permís o per a tercers.

Tercer.- En el cas que ara s’examina, resulta del contingut de les actuacions que l’apel·lant va ser detingut el 25 de febrer de 2000 per la comissió d’uns fets que van donar lloc posteriorment a la seva condemna com a responsable d’una contravenció per maltractaments d’obra sense causar lesions i d’un delicte menor de resistència als agents de l’autoritat. Posteriorment, el 18 de juliol de 2004, va tornar a ser detingut per la comissió, entre d’altres, d’un presumpte delicte de lesions doloses, maltractaments de paraula i port d’arma blanca automàtica amb un full superior als set centímetres.

Resulta clar i evident que la conducta de l’agent resulta incompatible amb la titularitat d’un permís d’armes, per raó de la seva participació en fets violents que justifiquen l’aplicació de les previsions de l’article 76 del Decret de 3 de juliol de 1989, ja que aquells suposen una conducta que representa objectivament un perill per a la seguretat de les persones i per al manteniment de l’ordre públic.

Encara que la intervenció de l’agent en els fets ocorreguts l’any 2000 ja hagués justificat la retirada dels permisos d’armes de què disposava, especialment quan es va produir la condemna penal abans esmentada, això no impedeix que l’Administració tingui en compte ara aquests fets, a la vista de la participació de l’interessat en un altre incident de la mateixa naturalesa violenta, durant l’any 2004.

D’altra banda, la naturalesa preventiva de les mesures de policia administrativa que ara s’examinen, que no revesteixen en aquest cas naturalesa pròpiament sancionadora, fa innecessari esperar el pronunciament dels Tribunals penals sobre els fets ocorreguts l’any 2004. L’Administració ha valorat de forma racional els elements que consten a l’expedient, de manera que s’ha de descartar l’existència d’una actuació arbitrària o desproporcionada.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d’apel·lació que interposa el Sr. Olmo contra la sentència dictada el 26 de setembre de 2005 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.